You are on page 1of 16

PROJECTE DE RECERCA

4t ESO D
Curs 2022-2023
Izan Benaiges Bros

NATURALESA HUMANA, BONA O DOLENTA?


HOBBES, MAQUIAVEL I ROUSSEAU.

Institut Gaudí
Marcel Hoces Gracia
Eliana Abigail Nuzzi
Sumari

1. L'ésser humà és bo o dolent per naturalesa?


1.1 El concepte filosòfic de “naturalesa humana”.
1.2 Socrates.
1.3 Edat mitjana.

2. Qué es la naturalesa humana?


2.1 L’ésser humà neix bo o dolent.

3. Les teories de Hobbes, Maquiavel i Rousseau.


3.1 Jean-Jacques Rousseau.
3.2 Thomas Hobbes.
3.3 Maquiavel.

4. Michael Tomasello i Felix Warneken constaten la tendència dels


nens petits per ajudar al proïsme.
4.1 Why we cooperate.
4.2 Aspectes rellevants constatats durant la recerca.
4.3 L'educació s'eleva com l'element d'ordenació més determinant
per a la recerca

5. Un tal Hitler
5.1 Per posar-nos en situació, Hitler.
5.2 Adolf i els nazis.
5.2.1 Pla sistemàtic.
5.3 Naturalesa humana de Hitler.

6. Univers 25
6.1 Però que és aquest experiment?
6.2 Que volien estudiar?
6.2.1 Començament.
6.2.2 Comencen els problemes.
6.2.3 l’Apocalipsi.

7. Entrevistes.
8. Opinió i punt de vista personal.
9. Conclusió.
10. Bibliografia

1. Què és la naturalesa humana?

● 1.1 El concepte filosòfic de “naturalesa humana”.

Té una llarga història. A la cultura occidental, el


seu estudi va començar amb Sòcrates al segle V
a. C., però va ser Aristòtil qui va sostenir que la
naturalesa humana es caracteritza per atributs
únics, en particular, la necessitat de socialitzar i la
capacitat de raonar. La distinció entre l'esperit i les
altres passions es fa tant en Aristòtil com en Plató.
El treball legítim del "racional" era controlar els
altres aspectes de l'ànima amb l'ajuda de l'esperit.
Aquesta justificació afirma que fer servir la raó és
la millor manera de viure i el pinacle de l'ésser
humà. Experiències de vida, particularment
traumes, creences (religioses) i valors, des de la
infantesa fins a l'edat adulta.

Il·lustració de Aristòtil

● 1.2 Sócrates.

Va investigar el tema de com s'ha de viure la


vida de manera més efectiva, però no va
deixar obres escrites. A partir dels escrits
dels seus alumnes Plató i Jenofonte, així com
del que Aristòtil va dir sobre ell, Sòcrates era
un racionalista i sostenia l'opinió que la millor
vida i la vida més adequada per a la
naturalesa humana implicava l'ús continu del
raonament.

Il·lustració de Sócrates

● 1.3 Edat mitjana.

En l'Edat mitjana, l'escola socràtica va ser la influència dredomint i duradora


en el discurs filosòfic entre els filòsofs musulmans, cristians i jueus. En els
escrits de Plató i Aristòtil, l'ànima humana té una naturalesa dividida. Una part
és específicament humana i racional, i es descompon en una part que pot
comprendre la raó així com en una part que és racional per si mateixa. Altres
àrees de l'ànima contenen impulsos o passions similars a les dels animals.

2. L'ésser humà és bo o dolent per naturalesa?

● 2.1 L’ésser humà neix bo o dolent?


Una de les grans qüestions de la filosofia és la de si l'ésser humà neix bo i
després es fa dolent o una mica de maldat ja neix amb nosaltres. Alguns
argumenten que els humans neixen inherentment bons i són corromputs per
la societat i les circumstàncies, mentre que uns altres sostenen que els
humans neixen inherentment dolents i necessiten ser educats i civilitzats per a
comportar-se correctament.En realitat, la naturalesa humana és complexa i no
pot ser reduïda a una simple dicotomia de bo o dolent. Els éssers humans són
capaços de fer coses increïblement altruistes i compassives, així com també
poden ser violents i egoistes.

3. Que opinen Rousseau, Hobbes, Maquiavel ?

● 3.1 Jean-Jacques Rousseau

En la seva novel·la Emilio o de l'educació, publicada en 1762 va dir la frase


“l'home és bo per naturalesa” és una afirmació autoria de l'eminent escriptor i
intel·lectual del període de la Il·lustració.
Exposa les seves teories de l'educació que
tant influiria posteriorment en el
desenvolupament de la pedagogia
moderna, s'explica que l'ésser humà està
orientat naturalment per al bé, perquè
l'home neix bo i lliure, però l'educació
tradicional oprimeix i destrueix aquesta
naturalesa i la societat acaba per
corrompre'l.
Rousseau es recolzava en la tesi del bon
salvatge, segons la qual l'ésser humà, en el
seu estat natural, original i primitiu, és bo i
càndid, però la vida social i cultural, amb els seus mals i els seus vicis, el
perverteixen, portant-lo al desordre físic i moral. D'aquí ve que considerés que
l'home en el seu estat primitiu fos superior moralment parlant
Jean-Jacques Rousseau
a l'home civilitzat

● 3.2 Thomas Hobbes

Sostenia que l'home era un depredador,


“un llop per a l'home”, i que l'única
manera de sortir d'aquest estat primitiu
consistia en la construcció d'un Estat
nacional, amb un poder polític
centralitzat, Thomas Hobbes
. de tall absolutista i
monàrquic que permet a l'home
agrupar-se per a sobreviure, passant
d'aquest estil de vida salvatge a un
d'ordre i moral, superior i civilitzat.

❖ "L'home és un llop per a l'home" (en llatí, homo homini lupus)

És una frase utilitzada pel filòsof anglès del segle XVIII Thomas Hobbes en la
seva obra El Leviatan (1651) per a referir-se al fet que l'estat natural de l'home
el porta a una la lluita contínua contra la seva prójimo.la frase va ser extreta
per Hobbes de l'obra dramàtica Asinaria, del comediògraf llatí Plauto (250-184
a. de C.). Allí, *Plauto afirmava "llop és l'home per a l'home" (en llatí, lupus est
homo homini).

● 3.3 Maquiavel
Maquiavel va ser un filòsof i escriptor italià del
segle XVI que va viure a l'època de la Itàlia
renaixentista. La seva obra més coneguda és
"El Príncep", publicada el 1532. En ella,
Maquiavel estableix la seva teoria política i
filosofia sobre el lideratge i el poder.

A "El Príncipe", Maquiavel argumenta que la


finalitat justifica els mitjans i que un líder ha
de ser astut i pragmàtic en la recerca del
poder i l'estabilitat. També sosté que un líder
ha de ser temut pel seu poble però no odiat, i
que ha de ser capaç d'adaptar-se i canviar les
seves accions segons les circumstàncies.
Maquiavel també creu que els líders han de
ser capaços de fer el que sigui necessari per
mantenir el poder, fins i tot si això implica
comportaments immorals o il·legals.

El pensament de Maquiavel ha estat objecte de debat i controvèrsia al llarg


dels segles. Alguns ho veuen com un cínic i un defensor de la tirania, mentre
que altres ho veuen com un realista que entenia que la política sovint implica
decisions difícils i gairebé sempre implica lluitar pel poder. El cert és que “El
Príncep” és una obra important en la història de la filosofia política i ha tingut
una gran influència en la política occidental i la teoria política en general.

4. Michael Tomasello i Felix Warneken constaten la tendència


dels nens petits per ajudar al proïsme.

● 4.1 Why we cooperate.

En 2009, Michael Tomasello va publicar un llibre


titulat «Why we cooperate» en el qual exposava els
resultats de la recerca conjunta que havia dut a terme
amb Felix Warneken en l'Institut Max Planck de
Leipzig (Alemanya). Amb aquest estudi van pretendre
demostrar els comportaments de bondat, ajuda i
cooperació que els nens a partir d'un any de vida mostraven en els primers
compassos de l'existència sense necessitat de l'educació parteix de l'home i la
dona adults.

❖ «Aquests nens són tan petits que encara utilitzen bolquers i són incapaços
de comunicar-se mitjançant el llenguatge parlat, però així i tot presenten ja
comportaments d'ajuda mútua»

Va assegurar Warneken en la BBC. Tots dos investigadors van constatar


l'interès dels petits per oferir la seva ajuda desinteressada als investigadors,
sempre que reconeguessin una acció que realment necessités de la seva
disposició; és a dir, una acció obligada o pretesa per part dels estudiosos no
desembocaria en una resposta dels nens.

Per contra, una acció accidental o desinhibida aconseguiria captar l'atenció


dels petits i reafirmar la teoria dels investigadors.

❖ «Aquest resultat sorprenent ha aportat una confirmació afegida a la


hipòtesi que teniem, segons la qual els petits són estimulats en gran
manera per estímuls interns més que per motivacions externes»,

Van assenyalar Tomasello i Warneken.

Entre els 10 i els 12 anys, el comportament del nen es desenvolupa de


manera més abstracta i es converteix en obligacions morals. El nen pensa
més en el que significa "ser una bona persona" i com modificar les seves
accions d'acord amb el sentit moral que inicialment aprèn intuïtivament.

Com a resultat, comença a comprendre els efectes de ser membre d'un grup
oprimit i desenvolupa empatia per les víctimes. En l'adolescència i l'edat
adulta, algunes persones amplien una vegada més el cercle de l'altruisme i
experimenten un profund sentit de "humanitat compartida" amb altres
persones, així com compassió per tots els necessitats.

● 4.2 Aspectes rellevants constatats durant la recerca.

Aquestes són algunes de les característiques que altres investigadors que es van
sumar a la proposta van constatar amb exhaustives anàlisis i estudis sobre el tema
sociològic en qüestió:

Amabilitat: Els nens manifesten un comportament més bondadós amb


persones que són amables en lloc d'uns altres que es comporten amb els altres
de manera hostil.
Millor donar que rebre: Alguns estudis van constatar que els nens petits solen
ser molt més feliços quan reparteixen una gominola amb un individu/subjecte
semblant que quan la gaudeixen ells mateixos.

Tendència a la cooperació per naturalesa: Els éssers humans tendim a ser


amables per naturalesa i cooperar amb el proïsme de manera altruista perquè
està en l'essència genètica de la nostra raça animal.

● 4.3 L'educació s'eleva com l'element d'ordenació més determinant


per a la recerca.

La hipòtesi d'aquest estudi confirma la predisposició dels éssers humans cap


a la cooperació i la tendència inherent a la nostra espècie cap a l'empatia i
l'ajuda al proïsme. D'aquesta manera, associar l'educació al manteniment
d'aquesta habilitat intrínseca dels homes i les dones que poblen el món és una
cosa òbvia. Com més fort sigui el nostre vincle amb l'ètica, la moral i els
ensenyaments de la nostra societat, més forta serà la predisposició dels
individus per a mantenir la nostra bondat per naturalesa. Com va dir Plató:
«Buscant el bé dels nostres semblants trobem el nostre». No fa falta
buscar-ho, només mantenir-ho.

5. La naturalesa humana, Hitler i els nazis

Si és cert que podríem haver escollit algun altre personatge històric per reflexar com
es la seva naturalesa humana, pero que millor que agafar potser no la pitjor persona
però si una de les pitjors com és aquest senyor.

● 5.1 Per posar-nos en situació, Hitler.

Encara que no va ser la persona que més gent va assassinar durant el segle
XX, va cometre l’homicidi de 17 milions de persones, i s’estima que podrien
ser més ja que no tenen el recompte de totes les víctimes, pero perque feia
això Adolf? El genocidi comès per els nazis durant la dècada dels 30 i 40 va
ser completament atroç i probablement una de les tragèdies més grans de la
història de la humanitat per no dir la primera.
● 5.2 Adolf i els nazis.

Tenien una ideología basada en la superioritat de la raça ària i un odi enorme i


peculiar a altres grups ètnics com ara el LGBT, la gent negra… però
especialment als jueus. Ells deien que els jueus eren la causa de molts
problemes socials i econòmics que hi ocorren a alemanya en aquella època,
considerant-los un perill per als ciutadans aris alemanys.

● 5.2.1 Pla sistemàtic.


Amb aquesta excusa van dur a terme un pla sistemàtic per acabar amb
tots els jueus i amb altres grups socials considerats com “indesitjables”
segons la seva ideologia nazi, mitjançant camps de concentració i
extermini i execucions en massa.

És important recordar que la naturalesa humana és molt complexa i que no


tots els éssers humans comparteixen els mateixos pensaments,
comportaments i ideologies. Però, en el cas d’Adolf Hitler i els nazis, els seus
comportaments, ideologies i sobretot accions van ser impulsats per les seves
creencies i prejudicis profundament arrelats basats en la superioritat de la raça
ària, l’odi als jueus i altres grups ètnics barrejat alhora per la seva obsessió de
poder i control.

● 5.23 Naturalesa humana de Hitler.


En el que respecta a la naturalesa humana de Hitler, és important
destacar que els éssers humans poden ser influenciats per una multitud
de factors, incloent l’entorn social del que estan envoltats, l'educació
rebuda desde casa i l’escola, experiences de la vida (un dels exemples
més clars pot ser un trauma), creences (religioses principalment) i valors.
En el cas de Hitler, molts argumenten que el seu comportament comença
desde que es rebutjat a belles arts, convertint-lo així en un militar per
Alemanya a la primera guerra mundial encara que ell sigues austríac, després
de la derrota d’Alemanya va sentir un gran resentiment el cual el va impulsar a
voler convertirse en “el guia” d’Alemanya i tornar-la a fer en una gran nació. El
seu comportament i accions son un exemple tràgic de com la naturalesa
humana pot ser corrompuda fàcilment per idees extremistes i perilloses.

6. Univers 25.

Al llarg de tota la història, com sempre l’ésser humà ha experimentat amb animals, fins al
punt de que a molts de nosaltres ens arribi a semblar quelcom normal, encara que sigui
cruel, no es del que parlarem avui, sinó de l’experiment de l’Univers 25.

● 6.1 Però que és aquest experiment?


Va ser un experiment realitzat al 1968 a Maryland (EUA) per l’etóleg nord-americà
John Calhoun el qual va tindre abans 24 intents fallits, d’allí que es digui Univers
25.

● 6.2 Que volien estudiar?


Aquest experiment del drenatge conductual volia estudiar el comportament en
context de sobrepoblació d'espècies, en aquest experiment veurem com una
societat de ratolins, acaben morint per el seu propi èxit. L’experiment es va
realitzar en un espai de 7 metres quadrats, amb aigua i menjar il·limitat, material
per fer nius… totes les necessitats estaven cobertes, a continuació veurem com
aquest experiments es converteix en un paraís o en un infern per als ratolins.

● 6.2.1 Començament.
L’experiment comença amb 8 ratolins (4 mascles i 4 femelles) joves amb la salut i
genètica perfecta, els primers dies com no tenien molt a fer, simplement van
començar a reproduir-se de manera constant, i així va ser durant el primer any
arribant a la xifra de 620 ratolins en només 7m2.

● 6.2.2 Comencen els problemes.


Aquí és on comencen els problemes, els ratolins comencen a sentir-se diferents,
no estaven tan còmodes com abans perquè no disposaven de l’espai que
necessitaven, estaven patint de sobrepoblació. Com els ratolins no tenien cap
objectiu en la vida, perquè no podien explorar, recorrer l’espai… perquè clar de
tants ratolins que hi havia amb sort es podien moure, així que els ratolins es
quedaven en les seves casetes sense interactuar, sense socialitzar, van perdre el
rol de societat i només esperaven a que els entrés gana per anar a menjar i tornar.

1. Cada cop els ratolins estaven mes junts i l’espai s’estava acabant, això va
provocar baralles territorials perquè els ratolins patien d'estrès,
claustrofobia i alguns d’esquizofrènia per la falta d’espai i era molt difícil
trobar cap ratolí sense ferides per culpa de les disputes territorials.
2. Els ratolins van deixar de reproduir-se, molts ratolins es menjaven o
abandonaven a les cries i molts d’ells es van tornar homosexuals, això va
deixar de ser una utopia i va començar un apocalipsi, la població màxima
que va haver de ratolins va ser de 2200 i a partir d’allí ja tot era un caos, tot
eren baralles per tindre espai, canibalisme, baralles intrafamiliars…

6.2.3 l’Apocalipsi.
I ja cap ratolí volia reproduir-se en mig de l’apocalipsi. Entre enmig de l’apocalipsi
els científics, es van adonar d’un petit grup de ratolins, que estaven allunyats de la
matança, només feien les seves necessitats, com menjar, netejar-se i s’allunyaven
de tot tipus de conflictes, els científics van arribar a la conclusió de que aquests
ratolins patíen d’una deficiència mental, no tenien l’instint animal, l’esperit salvatge
de marcar territori o que simplement estaven traumatitzats o colapsats per la
situació.
Quan els ratolins ja podien viure perfectament en la franja ja no volien reproduir-se
perquè segons John Calhoun aquests ratolins ja estaven morts per dins, havien
perdut el paper en la vida, fins que al any 1973 va morir l'últim ratolí donant així fi
a l’experiment.

6.3 Conclusions d’aquest experiment.

Pel que fa a la relació amb la naturalesa humana, l'experiment de l'univers 25 ha estat


utilitzat com una metàfora per il·lustrar l'impacte de l'amuntegament i la manca
d'interacció social als éssers humans. S'ha argumentat que la sobrepoblació i l'aïllament
social poden portar a problemes de salut mental, com ara la depressió i l'ansietat, així
com la violència i el comportament antisocial.

Tot i això, és important tenir en compte que els éssers humans tenen una gran capacitat
d'adaptació i que les nostres experiències i comportaments són influenciats per una
àmplia varietat de factors, incloent-hi l'educació, la cultura i l'accés a recursos. Per tant,
mentre que l'experiment de l'univers 25 pot ajudar a entendre com l'amuntegament i la
manca d'interacció social afecten les rates, no hauríem de simplificar gaire la complexitat
de la naturalesa humana.
7. Entrevistes.

1.Gonçal Tamborero Borras


-Com et dius?
Gonçal.
-Quants anys tens?
35.
-Professió:
Professor de Primaria.
-Has sentit a parlar de Hobbes, Maquiavel i Rousseau?
Si, encara que no recordo quines teories plantejaven Hobbes i Maquiavel però
sí recordo els seus noms, i Rousseau si.
-Què penses sobre el nostre tema? (La naturalesa humana es buena o
dolenta?)
Jo crec que és bastant aceptable, és prou bona per què defensa que cadascú
té una manera de ser un poc innata desde que naix amb unes característiques
evidentment reflexa
que la societat es un poc diversa i per tant jo crec que és molt realista al que
trobem d’avui en dia.

2.Gregori Bages Pallejà


-Com et dius?
Gregori.
-Quants anys tens?
37.
-Professió:
Professor d’institut de filosofia.
-Has sentit a parlar de Hobbes, Maquiavel i Rousseau?
Si, son filosofs polítics importants que han influenciat la nostra comprensió de la
naturalesa humana de la societat en general. Hobbes és especialment conegut
per la seva teoria del contracte social, on argumenta que els éssers humans
som egoistes i autointeresats per naturalesa i que el govern és necessari per
mantenir l’ordre social. Per una altra banda Niccolo Maquiavelo es conegut per
el seu concepte de que els fins justifican els medis, mentres que Jean-jacques
Rousseau va advocar per una societat basada en la igualtat i el bé comú.
-Què penses sobre el nostre tema? (La naturalesa humana es bona o
dolenta?)
La naturalesa humana és molt complexa i intrigant. Com éssers humans tots
compartim les mateixes característiques i comportaments que son inherentment
humans. Aquest incloeixen coses com el desig del amor la necessitat de
pertenencia y la búsqueda de la felicitat. També hi ha aspectes de la naturalesa
humana que son menys desitjables com la violencia, la codicia i l'enveja. pero
al final de tot, el que ens fa més humans es la nostra capacitat de sentir i de
pensar.

3.Jordi Forcadell Corts


-Com et dius?
Jordi.
-Quants anys tens?
43.
-Professió:
Professor d’història d’institut.
-Has sentit a parlar de Hobbes, Maquiavel i Rousseau? Els coneixes?
Que opines d’ells?
He sentit a Parlar de Rousseau i Maquiavel, Hobbes no em sona. Em sento
bastant representat per les idees de Rousseau el qual si no recordo malament
afirma que l’home és bo per naturalesa.
-Què penses sobre el nostre tema? (La naturalesa humana es buena o
dolenta?) Argumenta la teva resposta.
Penso que el vostre tema és molt interessant, que es un tema complex del qual
segur hi ha un gran debat ja que diversos filòsofs tenen idees diferents i si
mirem la historia trobaríem arguments a favor d’uns i dels altres i em temo però,
que sobretot trobaríem mes arguments a favor de Maquiavel que no pas de
Rousseau.

4.Julia Blanco Anglada


-Com et dius?
Julia
-Quants anys tens?
15
-Has sentit a parlar de Hobbes, Maquiavel i Rousseau? Els coneixes?
Que opines d’ells?
Em sonen però el problema es que els confonc.
-Què penses sobre el nostre tema? (La naturalesa humana es buena o
dolenta?) Argumenta la teva resposta.
Penso que l’ésser humà i neix dolent, si que un bebé es veu molt innocent però
ja està preparat per ser dolent, neixes dolent i es el teu propi desenvolupament
i creixement el que et fa encara més dolent.

5.Paula Folch
-Com et dius?
Paula Folch.
-Quants anys tens?
15.
-Has sentit a parlar de Hobbes, Maquiavel i Rousseau? Els coneixes?
Que opines d’ells?
De Hobbes i Maquiavel no, però de Rousseau si ja que ma germana estudiava
filosofia i tinc el nom gravat al cap.
-Què penses sobre el nostre tema? (La naturalesa humana es buena o
dolenta?) Argumenta la teva resposta.
Primer que tot penso que és un bon tema ja que cadascú dóna la seva opinió a
través de les seves creences, i la naturalesa humana jo penso que tot humà
neix bo i pur i son els aldarulls de la vida els que compliquen aquesta situació i
fan de l’humà un ésser pitjor.

6.Julio Medina Antonova


-Com et dius?
Julio Medina Antonova.
-Quants anys tens?
15.
-Has sentit a parlar de Hobbes, Maquiavel i Rousseau? Els coneixes?
Que opines d’ells?
Els conec als tres ja que el meu professor de filosofia parla molt sobre filòsofs i
opino que les seves teories sobre el comportament humà estan molt ben
argumentades i son molt bones encara que no estic d'acord amb elles.
-Què penses sobre el nostre tema? (La naturalesa humana es buena o
dolenta?) Argumenta la teva resposta.
Jo penso que tot això de la naturalesa humana és un invent per justicar tots els
actes bons o dolents que han comès els humans al llarg de l’història. Penso
que cadascú té la seva propia naturalesa i que no es ni bona ni dolenta, sinó
única. Pero si he de respondre a si es bona o dolenta, diria que dolenta.

Conclusions entrevistes:

Amb les poques entrevistes que tenim podem concluir que la gent adulta comparteix
una ideología de que la naturalesa humana és més bé positiva i que la dels joves tira
més pel costat negatiu, el motiu d’això no el podem determinar del tot però tenim la
teoria de el fet de ser més experienciat en la vida et dona una visió diferent de com
es l’humanitat.

8. Opinió i punt de vista personal.

Nosaltres creiem que la naturalesa humana no és bona ni dolenta, creiem que fer un
judici als comportaments humans no és del tot coherent ja que encara que alguns
siguin pensats per la persona, molts son per instint o directament automàtics. Per
tant creiem que no s’han de valorar de cap manera, si és bona o dolenta, simplement
es humana, cap naturalesa és bona o dolenta perquè qui ho decideix? Podriem dir
clar la naturalesa d’una mantis és dolenta perquè es menja al mascle, pero es la
seva naturalesa deixem estar si és bona o dolenta i centrem-nos en si es natural, si
els éssers vius en general es comporten d’una forma natural a la que després se la
pugui denominar naturalesa. En conclusió creiem que es un tema on cadascú tindrà
la seva opinió i punt de vista personal, i es normal, no importa el que pensis sempre
que ho puguis argumentar d’una forma correcta de segur serà una opinió vàlida.

9. Conclusions.

La naturalesa humana ha estat objecte d'estudi i reflexió per part de filòsofs durant
segles i ha donat lloc a diverses teories i enfocaments. Per exemple, el filòsof grec
Aristòtil sostenia que els humans són éssers racionals i socials per naturalesa, mentre
que el filòsof francès Jean-Jacques Rousseau argumentava que els humans són
inherentment bons i que la societat i la civilització són les que els corrompen.

Més recentment, el filòsof alemany Martin Heidegger va reflexionar sobre la relació entre
els humans i el seu entorn, i com aquesta relació en defineix la identitat i l'existència. En
general, els filòsofs han cercat comprendre la naturalesa humana per entendre millor la
nostra condició i la nostra relació amb el món que ens envolta.

c Pensem que es un tema amb un punt de vista molt subjectiu i personal, on tothom pot
pensar i opinar com vulgui.

10. BIBLIOGRAFIA
1. https://filco.es/el-ser-humano-es-bueno-o-malo-por-naturaleza/
2. https://www.culturagenial.com/es/el-hombre-es-bueno-por-naturaleza/
3. https://www.culturagenial.com/es/el-hombre-es-un-lobo-para-el-hombre/
4. https://www.masterenmindfulness.com/una-investigacion-demuestra-que-el-
hombre-es-bueno-por-naturaleza/
5. https://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalesa_humana
6. https://www.inh.cat/articles/Qui-es-Maquiavel-
7. https://encyclopedia.ushmm.org/content/es/article/hitler-comes-to-power

You might also like