Exercicis

del llibre
Bearn o la
sala de
les nines
Nria Escudero Soto
2 Batxillerat
Literatura Catalana
1- Cerca informaci sobre el mite de Faust. Quin s lorigen daquesta
llegenda?

El mite de Faust una versi de la histria del pacte entre l'home i el diable; en la
seva recerca de la plena saviesa, Faust ven la seva nima a Mephistopheles, el
diable, com a nica via restant per assolir el coneixement suprem.
Es situa l'origen al nord d'Europa, concretament, a Alemanya. La primera obra
impresa que recull el mite de Faust es titula "Histria von Iohan Fausten", d'autor
desconegut i es va publicar a Frankfurt per Johann Spies en l'any 1587.

5- El professor de msica del Seminari de Don Joan sost que Wagner

encarna la msica del futur. Cerca quines sn les innovacions que Wagner
va introduir al mn musical
Barrejant el teatre i la msica per crear el drama musical, va crear una nova
concepci de l'pera, en la qual l'orquestra ocupa un lloc tan important com la dels
cantants. L'expressivitat de l'orquestra s augmentada per l's del leitmotiv, que,
amb la seva evoluci complexa, aclareixen la progressi del drama amb una riquesa
infinita.
Wagner escrivia ell mateix els seus llibrets, agafant la majoria dels seus arguments
de les llegendes i mitologies europees, sobretot germniques i grcies a aix, les
seves obres aconsegueixen una unitat profunda.

7- Cerca informaci sobre els epicuris. Tracta de relacionar-los amb la

figura de don Toni. Quines semblances i diferncies hi detectes? Creus que
don Toni s un epicuri?
Els epicuris sn persones que la seva filosofia s lepicureisme. Aquesta filosofia
prov del filsof Epicur, 341 aC, i semmarca en la recerca de la felicitat prpia del
perode hellenstic com lestocisme i lescepticisme. Lestocisme vol assolir la
llibertat i la tranquillitat solament amb les comoditats materials, la fortuna externa
i deixant-se guiar pels principis de la ra i la virtut; i lescepticisme considera que la
ra humana s incapa de conixer la veritat. Per Epicur la filosofia ha de contenir
els temors de lhome, sobretot la por als dus i a la mort; pensa que el remei per
deixar de ser infeli s no tmer els dus ni a la mort, que el plaer s fcil
daconseguir i el dolor fcil devitar.
Epicur va dividir la filosofia en cannica, fsica i tica. La cannica s radicalment
materialista i empirista, el coneixement s all que adquirim a travs del contacte
dels nostres sentits amb els cossos exteriors. La fsica deriva de latomisme daltres
filsofs amb algunes variacions per salvar la llibertat individual i el lliure albir,
encara que tot es redueix a toms i buit. Els toms sn invisibles i es mouen en el
buit des de leternitat i suneixen per a formar compostos. Tota la resta de
propietats del mn sn el resultat de la combinaci dels toms en els compostos,
reemplaats contnuament pels dus que no es destrueixen mai, fent-los aix
immortals. Ltica s materialista. Lobjectiu dEpicur s assolir la felicitat a travs
del plaer, que per ell era labsncia de dolor, al tenir una vida tranquilla, sense
dolors i pors. El filsof dna tamb molta importncia a lamistat i s molt tolerant
al reunir-se amb les classes marginals.
Don Toni s escptic, ambigu, irnic i cnic. Representa un alter ego del mateix
Lloren Villalonga on en ell predomina la ra. Fa una barreja entre els aspectes

antics i els nous, ja que t esperit inventor. T un pensament aristcrata, classista i

partidari de lAntic Rgim per amb idees cientficament i ideolgicament molt
avanades al seu temps.
Entre don Toni i aquesta filosofia hi trobem unes semblances. Lepicureisme va
relacionat al perode hellenstic on tenim tamb lestocisme, lescepticisme i el
cinisme; i don Toni s escptic i ambigu, cnic i irnic; en ell tamb predomina la
ra. Per, en lepicureisme hi ha una tolerncia i una amistat amb les classes
marginals que en don Toni no es compleix, ja que s un aristcrata classista,
partidari de lAntic Rgim. Encara aix t les idees cientfiques que concorden amb
les dEpicur i la mateixa filosofia, el que ens fa arribar a la conclusi que don Toni s
que s un epicuri.
8- Tradueix la sentencia <mens sana in corpore sano>. A qui latribum fes
una redacci de 200 paraules aproximadament sobre la necessitat de
mantenir una <mens sana in corpore sano>
El cos juntament amb la ment formen el que som avui en dia, uns essers racionals,
aquest es treballat en cada moment del dia. La frase <mens sana in corpore sano>
situada en la seva poca explica com destricte era la civilitzaci daquells
moments, que buscaven tenir una bona formaci fsica i intellectual, atltica i
espiritual.
Es vital avui en dia tenir aquestes caracterstiques encara que sigui una part delles
ja que obtenint aix ens apropa ms a els objectius que tu vols arribar, un coss es
un cos en bona forma fsica i per sobre de tot ben tractat en el tema de
enfermetats, una ment sana es aquella ment que no es deixa caure sobre les males
vibracions del mon no ha de tenir pensaments perjudicials i sobretot tenir la
capacitat de aprendre o millor dit aprofitar ms aquesta qualitat.
Una anima sana es aquella anima que no es deixa influenciar per el mal, per molts
cops que rebi no ha de trencar-se, la nostra anima que uneix cos i ment.
En resum la uni de la cos la ment i lanima es necessria ja que el que som es la
uni de aquestes tres, el cos satrofia si no lutilitzem igual que la ment i lanima.

9- La postura vicaria don Andreu s contrria al Carnestoltes, com ho era

la de lEsglsia en aquella poca. Cerca lopini tradicional de lEsglsia
respecte del carnaval i investiga quines el posicionament actual de
lEsglsia pel que fa a aquest tema.
L'Esglsia tradicional estava en contra del carnaval ja que era una celebraci en el
que es cometien molts excessos en les festes i adorant a un deu fals en cas dels
grecs aquest deu era el del sexe.
El carnestoltes dara pot participar tothom perqu ja no son els tipus de festa que
eren fa temps ara simplement es fan concursos, fires i jocs al voltant de les
disfresses.

12- Esbrina en qu consisteix la teoria del sper home nietzschi. En quin

llibre afirma Nietzsche que el cristianisme s <una insurrecci desclaus>?

s lhome superior que resulta per damunt de la mediocritat general, que ressalta
perqu t una voluntat forta i es capa de construir-ne els seus propis valors, tan
morals com de coneixement, grcies a la seva voluntat de poder. Per Nietzsche,
lhome normal i corrent s noms un pont,un trmit, entre lanimal i el superhome.
El sper home s el resultat de tres metamorfosis: lesperit, lhome no ha de ser
noms bestia de crrega si no que ha de crear llibertat per a tornar a comenar.

16. Sesmenta a la novella el nom de lescriptor mile Zola, capdavanter del moviment
naturalista. Investiga en qu consisteix la llei de lherncia segons el novellista
francs. Quina va ser la postura oficial de lEsglsia davant les lleis zolianes?
El naturalisme sorgeix a Frana cap a la dcada del 1870. s una derivaci de les
corrents realistes que existien en aquella poca, per el naturalisme era ms
objectiu i volia expressar la realitat tal i com era, per aix intenta aplicar teories
cientfiques a la literatura. mile Zola, considerat el pare del naturalisme, va
intentar fer de les seves obres una obra cientfica positivista, en qu la veritat est
en el coneixement cientfic, i per aix va aplicar les lleis evolucionistes de Darwin i
la llei de lherncia de Mendel a les seves novelles. Segons Zola, el novellista no
sha de limitar a observar (realisme), sin que ha de mostrar els mecanismes de
funcionament del nostre cos i la nostra ment. Per aix ha de recollir dades i aplicarhi un criteri experimental a aquestes, per demostrar que els fenmens psquics
estan relacionats a una llei, iguals que els fsics. El naturalisme vol mostrar la
influncia de lambient, lherncia i la fisiologia cap a una persona. Per demostrar la
influncia del medi, de la fisiologia i de l'herncia, el naturalisme tria ambients de
degeneraci i misria (alcoholitzats, bojos, malalts) que mostrin els instints ms
primaris de lsser hum. El naturalisme es proposa aplicar a la literatura el mtode
cientfic i experimental en qu basava el francs Claude Bernard en la seva
medicina experimental.
Aquesta nova visi determinista de la vida que posa de manifest la societat sense
excloure el ms repugnant, va influir enormement a tot Europa. El fet que el
naturalisme i les lleis zolianes treballessin amb les teories evolucionistes de Darwin
i altres lleis cientfiques, creava una desigualtat ideolgica amb lesglsia. Lesglsia
defensa el procs de selecci natural, la creena en Adn i Eva, etc. En definitiva, el
naturalisme i lesglsia no es podien portar b, ja que els primers volien explicar la
realitat tal i com era i aix el mbit eclesistic mai ho ha recolzat. Aquest fet va
comportar grans tensions entre autors i creients. Zola i altres autors van rebre
varies amenaces de mort.

19- El segle XIX s considerat el dels invents. Cerca en alguna

enciclopdia o b per Internet el nom dalgun dels objectes que
sinventaren durant aquell segle.
La fotografia, la radio, la locomotora, el telfon...

25- Informat sobre la historia de lautombil. A quin any va ser creat el

primer? Qui en fou linventor? De quin pas prov? El vehicle es movia en
realitat pel mateix mecanisme que a la novella?
El 1969 es va crear el Fardier per Nicolas Cugnot a Frana, es un vehicle de vapor.

27- Esbrina el significat del mot heretgia. Per quins motius lEsglsia
condemnava els heretges? Quan es van interrompre aquesta mena de
condemnes?
Doctrina o pensament que l'Esglsia considera que va en contra als seus dogmes de
fe.

31- Com definirem una enciclopdia? A quin segle i a quin pas va sorgir
la idea de fer-ne una? Qui en foren els autors? Amb quin personatge de
lobra penses que podem associar i per quina ra? Justifica la teva
resposta.
Obra en qu s exposat el conjunt de les coneixences humanes o de les referents a
una cincia, en articles separats, generalment disposats per ordre alfabtic. La
primera enciclopdia va ser en el s XVII creada per Denis Diderot y Jean dAlembert.

32- Tradueix i explica en qu consisteix el tpic del beatus ille A quin

autor clssic latribum? Quines coincidncies hi ha entre el tpic clssic i
la manera com anuncia don Toni que viuran a la segona part de la novella.
Significa benet aquell que consisteix a lloar la vida del camp enfront de la ciutat.
El seu nom ve d'un vers de les epodes d'Horaci que exclama que sn felios aquells
qui aconsegueixen deixar enrere les preocupacions urbanes. L'atribum al seu
creador Horaci.

39- Qu va succeir en lepisodi bblic de Sodoma i Gomorra? En qu

consisteix, a partir daqu, la sodomia? Pots aplicar, tenint en compte aix
mateix, el sentit daquesta frase: <Condueix al don joanisme i pot
contribuir tamb al vici de Sodoma: dos inferns>
La gent de Sodoma i Gomorra no creia que necessitava a Du ni van creure en les
seves lleis. Ells obertament van desafiar a Du i actuaven com si ell no exists. Tot i
la riquesa de Sodoma i Gomorra, les dues ciutats es van tornar plenes de corrupci,
adulteri, fornicaci i homosexualitat. A causa d'aquests pecats, Du va dir que els
castigara ". Els ciutadans d'aquestes ciutats van ser advertits per Abraham de que
es penedeixin i retornessin a Ell, per no el van creure i no van voler escoltar.
Sentien que eren invulnerables i que ni tan sols Du mateix els podia tocar.

45- Suposadament, els bons poltics han de dominar la retrica. Esbrina en

qu consisteix la retrica i quines sn les seves caracterstiques

fonamentals. Penses que els discursos den Collera al Parlament eren els
dun bon orador? Justifica-ho.
s la disciplina que estudia i sistematitza el llenguatge utilitzat en els diferents
camps de coneixement permetent que la comunicaci en cada mbit aconsegueixi
els objectius que es planteja,tant comunicatius com esttics.

56- En qu consisteix la paradoxa? Don Toni sap que s Fidel a la dona

perqu lha enganyada amb altres que shi assemblaven indefectiblement.
En canvi, per a don Joan, <Costa esforos admetre lafirmaci paradoxal
que no es pot assegurar que Filem sigui fidel a Baucis precisament
perqu no lhavia enganyada mai>. Destria la paradoxa de la frase.
s una afirmaci que sembla contradictria o que va contra el sentit com. .A
vegades s'aplica el terme a situacions que no tenen sentit o simplement son
sorprenents.