Juan Gené Ferrer

L’ORIGEN DE LA FILOSOFIA OCCIDENTAL

Unitat 1: L’origen de la filosofia occidental

Ìndex:

1-Introducció

2-La física presocràtica

3-Els pitagòrics

4-Heràcilt d’Efes.

5-Parmènides d’Elea

Introducció
1- Situació:

L’origen de la filosofia se situa al segle VI a.C, a l’antiga Grècia(des de l’actual Itàlia

fins a les costes occidentals de Turquia, tota la part nord de la Mediterrània). Als
primers pensadors se’ls va anomenar presocràtics (abans de Sòcrates) (els primers
pensadors eren la minoria social, anaven a contracorrent).

2- Principals característiques que comparteixen els pensadors presocràtics

Interès comú →Intentar trobar una explicació raonable als canvis

que observaven en la naturalesa. (Ex: Perquè a una dona li creixia el
ventre i tenia un fill, també per exemple com fa un arbre per crear
fruits o com una gallina es capaç de treure ous cada dia.)

d’aquí es van fer dues grans preguntes:

 Com s’ha creat tot el que observem? ARKHÉ(L’origen de tot)

 Si més enllà dels canvis que observem en la naturalesa existeix

algun o alguns elements físics que siguin indestructibles?
PHYSYS(Element físic indestructible)

1. Canvi de mentalitat→ Passen de tenir una mentalitat mitològica (Diu que tot el
que passa en el món és la conseqüència de les intervencions de les divinitats,
no hi ha cap intent de disputació científica) a una mentalitat racional, aquesta
intenta trobar una explicació a tot el que passa en la naturalesa i es prescindeix
de les divinitats i es busca trobar les causes en la mateixa naturalesa, aquesta
mentalitat fa possible intents d’explicació científica.
La física presocràtica
Els primers pensadors van intentar trobar una resposta racional a la pregunta sobre
l’origen (ARKHË) de l’univers, i aquesta resposta havia de ser sempre una explicació
física (trobant alguna cosa real/material) i en aquest cas trobarem dos estils de
resposta: Les Monistes i les Pluralistes.

1. Monistes→ Són els primers pensadors presocràtics que tenen en comú

defensar que l’origen de l’univers prové d’un sol element físic. Els primers
Monistes van aparèixer a la Polis de Milet.

 Tales de Milet: Va ser el primer monista, era una persona

considerada entre les persones més intel·ligents de Grècia. Va
dir que l’origen de l’univers havia de ser un element físic: l’aigua-
humitat.

 Anaiximandre: Va ser un deixeble de Tales i va dir que l’origen de

l’Univers va ser conseqüència d’un procés de separació de
L’APEIRON (allò indefinit).

 Anaxímenes: Va ser deixeble d’Anaiximandre i deia que l’Univers

s’havia creat per un procés de condensació i dilatació de l’aire (éter).

2. Pluralistes→Defensen que l’origen de l’Univers va ser per més d’un element

físic i tots ells van aparèixer després de Parmènides.

 Empèdocles: Defensava que la realitat existent s’havia creat a partir de

quatre elements (l’aire, l’aigua, la terra i el foc). Aquests quatre
elements eren eterns i indestructibles i s’unificaven a partir de dues
forces actives: Amor (atracció) i odi (repulsió).

 Anaxàgores: Defensava que els elements originaris de l’univers, eren:

llavors imperceptibles(HOMEOMERIES), aquestes eren eternes,
indestructibles i qualitativament diferent (elements químics). Va
defensar que en la reproducció humana tenia a veure amb el contacte
sexual, i més detalladament amb un líquid que tenia “mini personetes”
dins. Aquestes homeomeries s’organitzen a través d’una força
ordenadora que anomenava nous(entreteniment) com una intel·ligència
universal.

 Demòcrit i Leucip: eren dues persones que treballaven en equip i

defensaven que l’origen de l’univers el constituïen els àtoms(no
divisibles). Aquests àtoms eren imperceptibles, qualitativament idèntics,
indestructibles i variaven en mida, en forma i posició. Inicialment,
 pensaven que estaven flotant en el buit i alguns d’ells van encaixant
formant cadascun de les realitats.

Quina relació hi ha entre ARKHÉ i la PHISYS? Si observem la naturalesa, podem

descobrir elements físics indestructibles i és logic pensar que aquests elements ja
existien/trobaven al principi de l’univers.

Els pitagòrics
Qui eren els pitagòrics?

Els pitagòrics eren una comunitat o secta de seguidors de Pitàgores(575a.C). Aquests

consideraven que l’origen de l’univers eren els nombres, entenent que els nombres
eren entitats físiques/materials on la unitat (núm. 1) seria una esfera microscòpica. Els
més important d’aquesta idea és que per primera vegada es considera que la realitat
es pot quantificar, és a dir que podem interpretar-la de manera matemàtica.

Heràclit d’Efes
Va néixer(al voltant de l’any 500 a.C) i viure a la polis d’Efes. Va escriure un llibre
titulat “sobre la naturalesa”, llibre que encara es conserva i on va aparèixer per primera
vegada lla paraula filosofia. A Heràclit el coneixem amb tres sobrenoms: Obscur,
Misantrop i Ploraner

El punt de partida del pensament d’ Heràclit, és considerar que en l’univers existeix un

logos (Lleis de la naturalesa) que determinen tots els canvis i tots els fenòmens que es
produeixen, és a dir, entén l’univers com un cosmos i no com un caos. La tasca del
físic, és intentar descobrir quines son aquestes lleis.

Descobrir, però les lleis de la naturalesa no és gens fàcil, no ho és per la manera com
actua la naturalesa i és que la naturalesa actua dialècticament, és a dir, canvia de
forma constant sense deixar però, de ser sempre idèntica. (Per exemple: des de que
hem començat la classe ja som 25 minuts més vells i una miqueta més savis... Tot i
aquest canvi que s’ha produït seguim sent les persones que hi érem.) Vol dir que el
més característic de la naturalesa/realitat, és ser i deixar de ser. (esdevenir)= Dialecte,
per expressar aquesta idea Heràclit deia “Ningú no pot banyar-se dues vegades en el
mateix riu. És el mateix però no es el mateix.”

La naturalesa/realitat canvia constantment i la causa d’aquest canvi és “l’atenció entre

coses oposades”,Heràclit deia “La guerra és el pare de totes les coses i n’és el rei”.
Perquè la naturalesa està programat per lluitar (Ovípars, el part és lluitar contra la
mare per poder sortir, o una llavor ha de sortir de la terra), la naturalesa és dinàmica
perquè tot està programat per lluitar, és a dir, tots els éssers de la naturalesa tenen
una mena d’impuls o instint que els porta a lluitar per sobreviure.

Seguint la tradició presocràtica Heràclit es preguntarà també per l’ARKHÉ de l’univers:

“Aquest cosmos, el mateix per a tothom no el va fer cap dels Déus ni dels homes, sinó
que sempre ha estat, és i serà foc –sempre-vivent que segons mesures s’encén i
segons mesures s’apaga”. Així doncs per Heràclit aquest foc s’entén com temperatura,
energia... és l’element físic que està pressent en tota la natura i, per tant també ho
estaria a l’origen de l’univers. Ara bé aquest foc no és solament un element material,
sinó, que està dotat d’intel·ligència (logos) i, per tant, actua seguint les seves pròpies
lleis.

Parmènides d’Elea
Va néixer a la polis sacerdotal d’Elea, al voltant del 500 a.C. Va escriure un llibre en
forma de poema titulat “sobre la naturalesa”, que està dividit tres parts:

1. Poema (introducció)→ Aquí afirmà que una deessa se li ha presentat en els

seus somnis i li ha revelat la veritat absoluta, i li ha encarregat que la comuniqui
a la resta de persones. (Encara i tot se suposa que no creu en les divinitats, al
viure en una polis sacerdotal ho escriu perquè el seu llibre sigui acceptat i
escoltat, i també per salvar la censura.)

2. Sobre la veritat o l’ésser→La veritat revelada per la deessa és “l’ésser és i el

no-ésser no és”. Això significa que aquesta afirmació en realitat ens diu que tot
el que existeix és i el que no existeix no és, i el que ens proposarà Parmènides
és aplicant una lògica estricta deduïm característiques d’aquest ésser (realitat).

- Dirà que l’esser (naturalsa) és etern, perquè en cas contrari hauria

d’haver començat a partir del no-ésser, però si el no ésser no
existeix no pot haver creat res.
- Què l’ésser (realitat) és únic.
- L’esser és immobil

Està el canvi com el pas de l’ésser al no-ésser o a l'inrevés, ara bé, si el no ésser no
existeix aquest pas és inexplicable. Un aprenent de Parmènides, Zeró d’Elea, va
decidir explicar això amb historietes: com Aquil·les i la tortuga, o la fletxa i la diana. O
sigui, “apories” que una cosa és el que veiem (canvi) i un altre el que pensem (canvi
no possible)
 3. Sobre l’opinió o l’aparença

Valoració del pensament:

- Parmènides és l’únic pensador que parla de la natura, sense

observar-la. Únicament a partir del que dedueix. A aquesta manera
de fer filosofia se l’anomenarà Metafísica. Per tant, va ser el primer
metafísic de la història.

- Parmènides planteja una crítica radical a tota la Filosofia

Presocràtic→. Els presocràtics intentaven trobar una expilació
racional al fenomen del canvi en la Naturalesa i a la vegada
descobrir l’ARKHÉ (l’origen de l’Univers). Parmènides deixa clar que
- aquest canvi és inexplicable i que la natura no té origen (Arkhé), ja
que és eterna. Parmènides deixa clar que aquest canvi és
inexplicable i que la natura no té origen (Arkhé), ja que és eterna

- Desprès de Parmènides desapareixen les idees monistes (tot des

d’un sol punt), ja què la realitat està formada per elements materials
molt diferents, i, per tant, resultaria inexplicable que aquest elements
haguessin sorgit del no res.