PRESOCRÀTICS

Explicació racional de la natura

Al s.VI a.C., a Grècies, un conjunt de pensadors, van qüestionar les explicacions
mítiques dels problemes i van buscar d'altres de més lògiques. Es van començar a
plantejar si, darrere dels canvis que observen en la natura, hi ha una realitat basica que
no canvia mai.

● Factors que van fomentar aquest canviï:

○ Eren societats relativament obertes, ja que havien après a adaptar-se a
canvis freqüents.
○ Gràcies als seus viatges continus, van mantenir contacte amb pobles de
grans civilitzacions.
○ La seva religió i els seus mites no estaven controlats per dogmes ni
sacerdots que de forma activa rebutgessin la varietat d’opinions.
○ Tenien una actitud crítica constant; desig de millora constant.

L’escola de Milet
Se sol considerar que la filosofía es va iniciar amb Tales, astrònom i matemàtic de la
colònia grega de Milet. Ell i els seus deixebles, Anaximandre i Anaxímenes es van
començar a qüestionar el valor de les explicacions mítiques. Van ser els primers en
protagonitzar el pas del mite al logos. Van intentar respondre les preguntes que els
inquietaven buscant en la natura mateixa les causes necessàries dels fenòmens i
procurant trobar una llei que permetés entendre la realitat racionalment, i no de forma
infundada.

Pensaven que sota tot el que es capta amb el sentits, sota el món canviant de les
aparences naturals, hi ha una realitat fixa i bàsica, l’ARKHÉ.

TALES DE MILET
Després de constatar que l’aigua i la humitata eran font de vida, va pensar que el
principi del qual sorgeix tot era l’aigua:

● Font de vida.
● Envolta la Terra.
● Es troba en tres estats.

ANAXIMANDRE DE MILET
Va considerar que l’aigua era una cosa massa concreta, i que el principi havia de ser
més abstracte, al qual va anomenar àpeiron o allò indeterminat. Va escriure el llibre
“Sobre la natura”.
ANAXÍMENES DE MILET
Per a ell la primera matèria era l’aire:

● Principi vital.
● Està a tot arreu.
● No pesa (fals).

Els pitagòrics
Al igual que a la colonia de Milet, al S.VI a.C., però al sud d’Itàlia (la Magna Grècia)
Pitàgores i la seva comunitat van protagonitzar el naixement d’una nova forma de
pensament racional.

PITÀGORES DE SAMOS
Va ser el primer en afirma “Sóc un filòsof!”, va néixer a la illa Jònica de Samos, però per
questions polítiques va emigrar al sud d’Itàlia, on va fundar una sect d’iniciats amb un
clar objectiu primordial, la purificació de l'ànima tant a través del cos com de l’intel·lecte.

Protàgores, buscava l’estructura o forma del cosmos:

● La música es pot reduir a proporcions numèriques.

● Tots els objectes es poden reduir a figures geomètriques, i aquestes, a números.
● L’estructura del cosmos es matemàtica.

Els seus arkhé són els números.

Van descobrir:

● El teorema de pitàgores.
● Arrels quadrades.
● Nombre π
● Escala musical.

Heràclit contra Parmènides

Al llarg de tota la història del pensament, s’han repetit sovin dues concepcion del món
antagòniques i enfrontades. Heràlic i Parmènides són els fundadors d¡aquestes dues
visions del món antagóniques.

HERÀCLIR D’EFES
Proper al pensament de Milet, va afirmar que tot el que existeix està en constant procés
de canvi, que la inestabilitat és llei de vida.

La seva tesi fonamental va ser la del perpetu fluir de totes les coses: tot passa, tot
corre. Heràclit defensava el dinamisme o la mobilitat universal, però no va afirmar
simplement que les coses canvien amb el pas del temps, sinó que tot s’està modificant
a cada moment, que res és igual que era fa un segon.

El foc és una metàfora que expressa el seu pensament: totes les coses són flames d’un
gran foc. Les flames, són processos o moments, però el foc, l’arkhé sempre està
present.

La justícia és un enfrontament d'elements contraris, oposats, on sempre un dels dos ha

de guanyar. Si no hi ha lluita d’oposats, hi ha injusticia.

PARMÈNIDES D’ELEA
Va escriure “Sobre la natura”, en la qual va proclamar la immutabilitat radical de la
realitat, és a dir, els canvis dels quals parlava Hèraclit són només aparences sensorias;
la rao ens porta a negar-los.

“L'ésser és i el no ésser no és”. és a dir, l’ésser existeix i el no ésser no existeix.

Partint d’aqui, extreu conseqüències lògiques i la mé simportant és la negació del canvi.
L’únic canvi seria passar de l'ésser al no ésser

ZENÓ D’ELEA
Era deixeble de Parmènides, va intentar que les idees del seu mestre es poguessin
acceptar amb facilitat, va crear una serie de paradoxes. La paraula paradoxa està
formada per dos conceptes grecs: “para”= contrà i “doxa”= sentit comú. La paradoxa
llavors, és un conte contrar al sentit comú.

● Pradoxa d’Aquil·les i la tortuga

Els pluralistes
Van ser els primers en intentar una conciliació entre Heràclit i Parmènides., acceptraven
d’Heràclit que la physis (món físic) és un proces de canvis i acceptaven de Parmènides
que el que és no pot venir del que no és.

Defensaven:

● No hi ha un sol i únic principi. Tots ells tindran varis arkhés.

● Els canvis són deguts a combinacions dels arkhés, no a transformacions.

EMPEDOCLES D’AGRIGENT
● Va establir la primera teoria dels quatre elements no reductibles els uns dels
altres:
○ Aire.
○ Aigua.
○ Foc.
○ Terra.
● Les coses naturals són combinacions d’aquests elements en proporció
matemàtica.
● Aquestes combinacions i recombinacions estan regides per dues forces: amor
(que uneix) i l’odi (que divideix).

ANAXÀGORES DE CLAZÒMENES
● Va ser acusat d’ateisme,per què afirmava que el Sol no era una divinitat, sinó
una pedra incandescent, i es va haver d’exiliar.
● Per ell no hi ha només quatre elements, sinó que hi ha tants elements com
tipus de coses, i en cada cosa hi has la sement, llavor o porció de totes les
coses que podria arribar a ser.

LEUCIP DE MILET I DEMÒCRIT D’ABDERA

● Tot està format per àtoms.
● Totes les coses del món, fins i tot nosaltres mateixos, són un conglomerat
d'àtoms.
● ls canvis són possibles gràcies al buit, l’espai entre àtom i àtom.