ELS PRIMERS FILÒSOFS

PRESOCRÀTICS
(o Jònics)
 INDEX DE CONTINGUTS
1. Orígens de la Filosofia
2. Monistes o filòsofs de la natura
3. Pitagòrics
4. El canvi i la permanència
5. Els pluralistes
 Els orígens de la Filosofia

• Mesopotàmia  Poema de Gilgamesh i Codi de

Hammurabi

• Àsia  Religió hinduista i budista

• Occident  Civilització minoica i micènica

El naixement de la filosofia (amor al saber) té a
veure amb l’aparició d’un pensament racional
deslligat de la religió i dels mites (pas del mite al
lógos)

Mite Logos
Antropomòrfic Abstracte
Imaginació Raó
Causes sobrenaturals Causes naturals
Màgia i ritual Ciència, filosofia i tècnica
 Aquest pas es produeix a les colònies
gregues de Jònia al segle VI aC

PER QUÈ?

Grecs eren bons navegants.

Societats obertes en contacte amb altres cultures.

Certa llibertat de pensament.

Organitzats en polis (ciutats-estat)  Origen de la política

Mapa dels primer filòsofs
Les preguntes claus dels grecs
Observaven que a la natura hi ha canvis constants:
Com pot ser que els peixos vinguessin de l’aigua?
Com pot ser que els arbres vinguessin del terra?

 Creien que hi havia un principi que era l’origen

dels canvis.

 Hi ha quelcom d’on tot ve i tot torna.

 La recerca dels primers filòsofs gira entorn la
natura o physis (φύσις)  físics

De la natura, en cerquen el principi o arkhé (α̉ρχή)

 Origen, inici, començament

Quina és la realitat material a partir de la qual s’ha generat tota
la natura?

 Fonament, base, element

Quin és l’element de què estan fetes totes les coses naturals?

 Poder, autoritat, govern

Quina és la llei que governa la natura?
TEXT 1
 Quin és El primer bressol:
el principi o
arjé de totes l’escola de Milet.
les coses?

MONISTES: la naturalesa s’ha

Primer
format a partir d’un sol element
material.
raonament
científic
L’escola de Milet
Tales  aigua
Hilozoisme: tot està ple de
vida

Anaximandre  àpeiron
(allò indeterminat, indefinit,
il·limitat)

Anaxímenes  aire
(pneuma)
TALES De Milet (624-546 aC aprox.)
Tales fou un dels 7 savis de l’Antiga Grècia
(matemàtic, astrònom, aconsellava als
polítics, tenia visió pels negocis) i se’l
considera el primer filòsof.

És el primer que va predir un eclipsi,

el de l’any 585 aC.
L’origen de la natura i, per tant, el principi
de tot és l’aigua.

Ho argumentava observant que res pot

sobreviure sense aigua, que allà on hi ha
vida hi ha aigua, que la terra ferma sembla
surar sobre aigua.

• Plou  Cargols
• Aigua  Gel  Aigua
ANAXIMANDRE De Milet (610-545 aC aprox.)
L’arkhé no pot ser un element sensible
determinat.

L’arkhé ha de ser quelcom

indeterminat, indefinit (“apeiron”).

«El principi i element de totes les coses és l’apeiron... Ara bé, a

partir d’on hi ha generació per a les coses, cap allà es produeix
també la destrucció, segons la necessitat; en efecte, paguen les
culpes unes per les altres i la reparació de la injustícia, segons
l’ordre del temps.» Simplici, Física 24, 13-20
L’univers va néixer a partir d’un procés
de separació de contraris (càlid-fred, sec-
humit) que engendra les coses en un
moviment etern.

Això dona lloc a la varietat d’éssers i als

fenòmens de la natura.

TEXT 2
ANAXÍMENES De Milet (584-524 aC aprox)

L’arkhé ha de ser l’aire (substància

sensible, infinita i dotada de moviment
etern)

Tot prové de la condensació o la

rarefacció de l’aire.

“Així com la «nostra vida», en ser aire, «ens

manté cohesionats», «el buf i aire» abarca tot el
cosmos.”
També parlava sobre l’ànima, que és aire, ens manté
units i ens guía en el coneixement.

L’aire és font de vida. L’acte de respirar dóna vida a

l’ésser (allò terrenal) i a l’ànima (allò diví).
 Dissertació
 Es pot aprendre a pensar?
 El segon bressol:
els pitagòrics.

Explicació matemàtica del Cosmos

PITÀGORES De Samos (572-496 aC aprox. )

Després de visitar Egipte i conèixer les

matemàtiques, s’instal·là a Crotona, al sud
d’Itàlia.
Va fundar una espècie de “secta” que
ensenyava aritmètica, geometria, música i
astronomia.

L’univers és formulable matemàticament 

l’arkhé de les coses són els nombres.
TETRACTYS (Principi formal)
El número 1 és un punt a l’espai, “existeix”, 2
punts formen una línia, 3 una figura plana i 4 un
volum. Les diferències entre els cossos depenen
de forma, dimensió i pes (relacions numèriques).
 ÈTICA PITAGÒRICA

• També creien en la immortalitat i transmigració

de les ànimes (metempsicosi)

• Importància de la purificació: les ànimes no

virtuoses es reencarnen indefinidament fins que
arriben a la purificació total

Existència de certes prohibicions (alimentació) i per mitjà del cultiu de

les matemàtiques i la filosofia

TEXT 3
TEANO DE
CROTONA

• Creadora de la
proporció àuria.
PERÒ…
Per què les coses canvien?

Com és possible que les coses canviïn i que

diguem que són la mateixa cosa?

Quina és la realitat única (veritat) que subjau a la

diversitat dels fenòmens (aparença)?
Primera reinterpretació del problema del
principi: el problema del canvi

Heràclit vs Parmènides
 HERÀCLIT d’Efés (544-484 aC aprox)

Heràclit l’obscur escriu en aforismes.

«No ens banyem mai dos cops en el mateix riu.»

Per Heràclit totes les coses estan en continu

moviment, al dia succeeix la nit, al fred la calor, a la
guerra la pau  imatge del riu

 PANTA REI: tot flueix, res perdura  la realitat de

les coses no és sinó la seva constant transformació i
canvi. Sense el canvi ni el joc de contraris res
existiria.
Tot canvia, però ho fa cíclicament, de forma
ordenada: el cosmos està compost de contraris
que es necessiten uns als altres.

Aquesta lluita continua entre contraris és una

harmonia, hi ha un “logos” intern, una raó, una
llei que ordena els processos de la natura.
Aquesta lluita de contraris es dóna eternament
 concepció grega del temps és circular, no lineal
com després s’introduirà amb el cristianisme.

El cosmos, la natura, és com un foc que sempre

crema, més viu a estones, més apagat de vegades,
però sempre encès.

L’arkhé de l’univers és el foc.

TEXT 5 i 7
 PARMÈNIDES D’Elea (540-470 aC aprox)
No podem fiar-nos dels sentits. Ens
enganyen i confonen.

Només ens podem fiar de la raó =

Racionalisme

Hi ha una veritat absoluta  existeix allò

que existeix, i no existeix allò que no existeix.

“L’Ésser és i el No-ésser no és.”

 La realitat = L’Ésser
Únic
Etern
Immutable

Per tant, el canvi i la diversitat no són reals, sinó que

son només il·lusions enganyoses produides pels
sentits.

La realitat última només es pot aprehendre (copsar

Intel·lectualment) per mitjà de la raó.
 La seva obra: Poema.

Camí de la veritat: sempre que penso, penso

quelcom que és (existeix). No puc pensar en allò que
no-és (no existeix) = Via dels savis.

Camí de l’opinió: dir que una cosa és i no-és, és

contradictori. Dues coses oposades no poden ser. =
Via dels ignorants.
Els pluralistes
EMPÈDOCLES d’Agrigent (495-435 aC aprox)
Parteix de Parmènides: intenta resoldre el
moviment i el canvi amb el pensament d’un
ésser immutable.
 Hi ha 4 elements originaris: terra, aire, aigua i
foc.

Cada element té les característiques de l’ésser de

Parmènides. Es mesclen, gràcies a les forces de
l’Amor i l’Odi, donant lloc a les coses.

Per tant, res canvia. En tot cas, es combinen.

TEXT 8
Exemples
 Si mirem com es crema un tros de fusta (foc)
escoltarem com espatega (l’aigua), surt fum (l’aire) i es
converteix en cendra (la terra).

Per tant, Empèdocles distingeix entre la substància i

les forces de la natura = Raonament purament
científic.
ANAXÀGORES de Clazomene
(500-428 aC aprox)

També parteix de Parmènides, l’ésser no ha de

tenir començament ni fi.

Els elements o principis de tot són unes petites

partícules materials [«spermata», «llavors o
homeomeríes»]  són infinites en nombre i en la
divisió.
«Tot és en tot»: les coses estan formades
per totes les llavors però són el que són
perquè hi predominen les de la seva
essència.

Aquestes llavors originàries no es mouen

per si mateixes sinó que són mogudes i
combinades pel NOUS (ment, enteniment,
intel·ligència)
DEMÒCRIT d’Abdera (460-370 aC aprox)
L’ésser és una infinitat de partícules indivisibles
(“àtom”).

 Aquests àtoms són eterns, si bé presenten diverses

formes. En funció de les col·lisions que es donen entre
ells es genera la diversitat d’allò real

 Aquests àtoms es mouen en el buit, en qualsevol

direcció i sense finalitat  la realitat està composta
d’allò ple (ésser) i allò buit (no-ser)

 Mecanicisme: tot succeeix mecànicament. No hi ha cap

força espiritual. TEXT 9