2n Batxillerat

Llengua catalana i literatura

Exercicis de TEMSPS VERBALS - CORRECCIÓ

1. Escriviu la forma verbal demanada.

o Infinitiu de interrompia: INTERROMPRE. o Participi (masculí singular) de pondre: POST.

o Infinitiu de imprès: IMPRIMIR. o Participi (masculí singular) de pertànyer:

PERTANGUT O PERTANYUT.
o Gerundi de coure: COENT.
o Infinitiu d’absolc: ABSOLDRE
o Participi (masculí singular) d’excloure:
EXCLÒS. o Infinitiu de put: PUDIR.

o Participi (masculí singular) de romandre: o Infinitiu de romàs: ROMANDRE.

ROMÀS.
o Participi (masculí singular ) d’emetre: EMÈS.
o Infinitiu de incloc: INCLOURE.
o Gerundi de dependre: DEPENENT.
o Infinitiu de fonia: FONDRE

2. Escriviu les formes de pretèrit perfet perifràstic (o passat perifràstic) equivalents a dugué, digué,
obrí, féu, veié.

VA DUR, VA DIR, VA OBRIR, VA FER, VA VEURE.

3. Completeu les oracions següents amb els verbs o adjectius adequats, derivats dels substantius que
hi ha entre parèntesis.

a) El cel es va ___ENNUVOLAR__ (núvol) ràpidament i no va deixar de ploure en tres hores.

b) Va dedicar tres dies a ___ENVERNISSAR_____ (vernís) les portes del pis.

c) Com que plovia tant, es van ____ARRECERAR______ (recer) en una cova.

d) Aquest estiu han instal·lat aire _____CONDICIONAT__ (condició) a casa.

e) És un desastre irreversible i ____IRREMEIABLE_____ (remei).

1
4. En l’espai assignat, escriviu l’ infinitiu en el temps verbal corresponent. Si no es pot deduir pel
context oracional, s’indica el temps verbal entre parèntesis.

a) Qui TRAURÀ (treure, futur) més suc de les declaracions del president?
b) Ho ha fet VOLENT (voler), no ha estat per atzar.
c) Digues-li que FACI (fer) el favor de no cridar tant.
d) No badeu! No ESCRIGUEU (escriure, vosaltres) en llapis!
e) Voldria que ella li ho DONÉS (donar, imperfet subjuntiu) tot, i no pot ser.

5. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis.

1. Els bombers van ordenar que s’EVACUÉS (evacuar) l’edifici.

2. Separarem els rovells de les clares, que BATREM (batre) a punt de neu.
3. Ahir es CLOGUÉ (cloure, en passat simple) la reunió abans d’hora.
4. El guisat és al foc, s’està COENT (coure).
5. Si la Joana es presentés per a delegada de curs, segur que nosaltres la TRIARÍEM (triar).
6. Si SORTÍSSIU/SORTÍEU (sortir) d’hora de la feina, tindríeu temps d’anar a comprar.
7. Quan jo SURTO (sortir) de la feina, no ho puc fer mai.
8. Caldria que tu (comptar) COMPTESSIS quantes capses queden al magatzem.
9. Què (fer) FARÍEU vosaltres, si perdéssiu la feina?
10. La Joana ha estat (coure) COENT galetes al forn.
11. Prepararem la sala per a la reunió i hi DISTRIBUIREM (distribuir) les cadires.
12. Si nosaltres HAGUÉSSIM SABUT (saber) que vindria tanta gent, hauríem pogut preveure millor el
menú.
13. Au, no siguis tímida i ESCULL (escollir) la galeta que t’agradi més.
14. Cal que els estudiants RESOLGUIN/RESOLGUEU (resoldre) l’exercici abans de plegar.
15. Tinc problemes de digestió, no PAEIXO (pair) prou bé els llegums.
16. Caldria que et DISCULPESSIS (disculpar) per no haver anat a la reunió.
17. RESOLEU (resoldre) vosaltres l’exercici de matemàtiques.
18. De veritat, nosaltres t’ho DIRÍEM/DIREM (dir) si ho SABÉSSIM/SABEM (saber).
19. Hem CONSTITUïT (constituir) la societat fa unes hores.
20. Tot i que HAGUESSIS VINGUT (venir) abans, no hauries pogut evitar el desastre.
21. Per molt que cridis, no TENS/TINDRÀS (tenir) la raó.
22. Quan comencen les discussions, la Paula sempre S’ESMUNY (esmunyir-se).

2
23. Deu ser un veí nou, jo no el CONEC (conèixer).
24. Quan escoltaven la música, CLOÏEN (cloure) els ulls, ben concentrats.
25. Per vacances hem ROMÀS (romandre) a la ciutat.
26. Perquè ens PERTANYI (pertànyer) la casa, primer hauríem de pagar la hipoteca.
27. Si sona l’alarma, caldrà que vostès EVACUÏN (evacuar) l’edifici.
28. Si sonés l’alarma, caldria que vostès EVACUESSIN (evacuar) l’edifici.
29. Cada matí nosaltres AIREGEM / AIREJÀVEM / AIREJÀREM/ AIREJAREM (airejar) l’habitació.
30. Segur que us agrairia molt que vosaltres li POGUÉSSIU (poder) donar un cop de mà.
31. Avui al matí s’han DEBATUT (debatre) tres proposicions de llei al Parlament.
32. Es passa el dia RIENT (riure), és molt alegre.
33. Renta, planxa, CUS (cosir) i fa totes les feines de la casa: no para mai.
34. A qui PERTANY (pertànyer) aquest DVD?
35. Et dic que ESCAPCIS (escapçar) tu mateix les cartes.
36. Quan venia al cafè de bon humor, em COMPLAÏEN (complaure) les seves atencions.
37. És clar que l’Elisabeth ha MERESCUT (merèixer) l’homenatge a Elna.
38. Què més vols que hi FACI (fer) jo?
39. S’ha passat una bona estona FONENT (fondre) xocolata per al pastís.
40. Aquesta mena de xocolata no cal que la FONGUIS (fondre).
41. Què li PREGUNTARIES(preguntar), si fossis periodista?
Et prego que no m’ INTERROMPIS (interrompre) i em deixis parlar.
42. Si POGUÉS (poder), plegaria de la feina.
43. Abans hem INCLÒS/ D’INCLOURE (incloure) una petició nova a la carta.
44. Amb aquest nou vestuari, demà els actors LLUIRAN (lluir) d’allò més.
45. Si ja has acabat, agafa l’abric, VÉS (anar) cap a la porta i marxa
46. Nosaltres no EXCLOEM (excloure, en present) ningú del debat.
47. Si ho VOLGUÉSSIU (voler), podríeu viatjar més sovint.
48. M’agradaria que tu LLUÏSSIS (lluir) aquest vestit a la festa.
49. Quan hagis MÒLT (moldre) el cafè, afegeix-lo al massapà.
50. Jo sempre TUSSO (tossir) quan sóc al teatre. Quin greu que em sap!
51. Si ESTIGUESSIS (estar, imperfet de subjuntiu) atent, això ara no et passaria.
52. No BEGUEU (beure) tant de vi, que us pujarà al cap.
53. No vol tenir un disgust, cal que FACI (fer) bondat.
54. Ja hauria caigut abans, si haguessis EMPÈS (empènyer) amb més insistència.
55. No vol que jo ho SÀPIGA (saber), però ja m’ha arribat per una altra banda.
56. A qui havia PERTANGUT/PERTANYUT (pertànyer) aquell casalot tan imponent?
57. Ara no hi CAIC (caure), no sé què em vols dir.

3
 58. ESCRIVIU (escriure, vosaltres) a poc a poc, que serà de més bon llegir!
59. Qui EXCLOU (excloure) aquesta possibilitat?
60. Aquestes idees només se li ACUDEN/ACUDEIXEN (acudir, present) a ell: és un cap de pardals.
61. Tot i que guanya títols sense parar, aquest entrenador continua TRAIENT (treure) el millor
rendiment dels jugadors.
62. Estic molt content que nosaltres PUGUEM (poder) veure’ns sovint.
63. Si ella tingués temps, ho FARIA (fer) amb molt de gust.
64. En un tres i no res va fer que DESAPAREGUÉS (desaparèixer) tot, sap fer màgia de veritat.
65. En aquest rebut l’ IVA no hi és INCLÒS (incloure).

EXPRESSIÓ ESCRITA

1. Transformeu el fragment següent del text, que reprodueix la veu de la Plaga de la Ribera en primera
persona, en un fragment que reprodueixi la veu d’un narrador omniscient en tercera persona. Podeu
canviar tot allò que calgui, però la redacció resultant no pot alterar el sentit original del text.

«—Traça, traça! —exclama ell aleshores amb amargura—. Per a les coses honrades, la que vostè vulgui i més;
aquesta és la meva tragèdia! Perquè jo tinc vocació de delinqüent, senyor Jeroni, de criminal sense entranyes.
De menut, la meva il·lusió ja era arribar a convertir-me en una mala peça de fama internacional; no es pensi

que em conformava a quedar-me en un pispa qualsevol o un espanyaportes d’estar per casa! Tanmateix, res
no em va de cara.»

Resposta possible: Aleshores la Plaga de la Ribera exclama, amb amargura, que de traça en té per a les coses
honrades, tota la que es vulgui i més; i que aquesta és la seva tragèdia perquè ell té vocació de delinqüent, de
criminal sense entranyes. Li diu també al senyor Jeroni que, de menut, la seva il·lusió ja era arribar a convertir-
se en una mala peça de fama internacional; i que no es pensi que es conformava a quedar-se en un pispa
qualsevol o un espanyaportes d‘estar per casa, però que res no li va de cara.

2. Reescriviu el fragment següent del text, passant els quatre verbs subratllats al temps de passat
simple i canviant els quatre adjectius marcats en cursiva per uns altres de significat equivalent. La
redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment.

«N’és un bon exemple l’escriptora Irène Némirovsky, autora de Suite française, la qual ha narrat una versió
alternativa d’un episodi complex de la història francesa recent que ben pocs han explicat amb claredat: el
col·laboracionisme generalitzat amb els ocupants alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Els

4
 historiadors han reconstruït la història i la memòria, i l’art —la literatura i el cinema— ha excel·lit en la
tasca de conservar i de recrear moments crucials de la memòria col·lectiva.»

N’és un bon exemple l’escriptora Irène Némirovsky, autora de Suite française, la qual narrà una versió
diferent / distinta d’un episodi complicat / embolicat de la història francesa recent que ben pocs
explicaren amb claredat: el col·laboracionisme general / majoritari amb els ocupants alemanys durant
la Segona Guerra Mundial. Els historiadors reconstruïren la història i la memòria, però l’art –la literatura
i el cinema– excel·lí en la tasca de conservar i de recrear moments fonamentals / importants de la memòria
col· lectiva.

3. Reescriviu el fragment següent del text, a partir del començament que us proposem a continuació,
canviant els noms i els adjectius subratllats per les formes flexionades dels verbs corresponents
(minvar, empobrir, perdre, urgir, sotmetre i manipular). Podeu canviar tot allò que calgui, però la
redacció resultant no pot alterar el sentit original del text.

«La minva de la cultura humanística comporta l’empobriment del pensament, la precarietat del discurs ètic i la
pèrdua de la cohesió de la nostra civilització. En aquest sentit, és urgent sortir de l’analfabetisme funcional i
simbòlic, que deixa grans buits en el sistema de referències personals i col·lectives i permet submissions i
manipulacions.»

El fet que la cultura humanística minvi comporta que el pensament s‘empobreixi, que el discurs ètic
esdevingui precari i que la cohesió de la nostra civilització es perdi. En aquest sentit, urgeix sortir de
l‘analfabetisme funcional i simbòlic, que deixa grans buits en el sistema de referències personals i
col·lectives i permet sotmetre i manipular la gent / i permet que la gent sigui sotmesa i manipulada / i
sotmet i manipula les persones.

4. Reescriviu el fragment següent del text posant en passat simple els verbs que estan en passat
perifràstic.

«Les autoritats franceses van començar a veure amb neguit com, a partir del 24 de gener, la seva frontera
estava pressionada pels primers exiliats. Els hi van negar el pas fins que, la nit del 27 al 28 de gener, van
permetre que hi passessin les dones i les criatures. Al cap de tres dies van autoritzar l’entrada dels ferits i més
tard de les tropes republicanes.»

COMENÇAREN, NEGAREN, PERMETEREN, AUTORITZAREN.

5
 5. Passeu els verbs de les oracions següents del text del passat perifràstic al passat simple.

«Guinedilda va ser molt més que la mare de la primera dinastia comtal catalana, la casa de Barcelona. Va ser
una dona que va compartir el poder amb el seu marit i va participar braç a braç en les seves decisions.»

FOU, COMPARTÍ, PARTICIPÀ.

«Amb els seus nou fills, Guifré i Guinedilda també van actuar amb sentit d’estat. Prova d’això és que en van
oferir dos a l’Església com a monjos…»

ACTUÀ, N’OFERIREN.

6. Reescriviu els fragments següents posant els verbs de les oracions principals en mode condicional i
fent les adaptacions que calgui en la resta de verbs.

«Evidentment, si ho circumscrivim a l’acció que fem nosaltres —i la resta de mamífers—, els ocells no orinen.»

Evidentment, si ho circumscrivíssim (o circumscriguéssim) a l’acció que fem nosaltres –i la resta de

mamífers–, els ocells no orinarien.

«Ara bé, el seu caràcter àcid els fa corrosius i per això molts ocells urbans, com ara els coloms, malmeten les
estàtues i façanes on reposen. També hi ha la possibilitat, tot i que poc probable, que ens caiguin al cap…»

Ara bé, el seu caràcter àcid els faria corrosius i per això molts ocells urbans, com ara els coloms, malmetrien
les estàtues i façanes on reposen (o reposarien). També hi hauria la possibilitat, tot i que poc probable, que
ens caiguessin al cap.

7. Reescriviu el fragment següent del text a partir del començament que us proposem a continuació,
canviant els temps verbals i la forma dels clítics, si escau. La redacció resultant ha de contenir tota la
informació inclosa en el fragment.

«Quan en Daniel sortí de la cel·la d’arrest —o més ben dit, quan l’en van treure—, encara més feble, tot i que
només hi havia passat quatre dies, estava temptat de maleir l’ impuls que l’havia fet romandre viu i a l’ infern.»

Si en Daniel hagués sortit de la cel·la d‘arrest , –o més ben dit , si el n‘haguessin tret, encara més feble, tot i
que només hi hagués passat quatre dies, estaria / hauria estat / haguera estat temptat de maleir l‘impuls
que l‘hauria/ haguera fet romandre viu a l‘infern.

6
 8. Reescriviu el fragment següent del text posant el verb principal en imperfet i fent les adaptacions
que calgui en la resta de verbs.

«Es fa servir per a això l’ anomenat condicional contrafàctic, que consisteix a preguntar-se: “Què passaria
si…?” sobre hipòtesis que es consideren extraordinàries o encara massa prematures perquè es puguin
presentar en el món real i quotidià.»

Es feia servir per a això l‘anomenat «condicional contrafàctic», que consistia a preguntar-se: «Què passaria
si...?» sobre hipòtesis que es consideraven extraordinàries o encara massa prematures perquè es poguessin
presentar en el món real i quotidià.