Professional Documents
Culture Documents
Solucionari Verbs
Solucionari Verbs
VERBS
1.2. Tu sempre (VOLER) VOLS que quan jo (ARRIBAR) ARRIBE (OBRIR) ÒBRIGA les
finestres / Ell no (VOLER) VOL que nosaltres (TRADUIR) TRADUÏM el seu llibre. / Quan
la vidriola (ESTAR) ESTIGA plena, jo la (TRENCAR) TRENCARÉ / Ell normalment
(PARLAR) PARLA molt fluix i jo no el (SENTIR) SENT / Ell sempre (VESTIR) VIST a la
moda / Ells mai no (LLEGIR) LLIGEN els llibres que els (RECOMANAR) RECOMANA el
professor.
1.4 Sé que ells fa dos anys que (ESCRIURE) ESCRIUEN una novel·la / Sempre que et
veia et (CONFONDRE) CONFONIA amb la teua germana / No estava d’acord amb el fet
que (INCLOURE) INCLOGUEREN aquell tema en el debat / Saps si han (DIFONDRE)
DIFÓS la notícia per la ràdio? / Quan vaig arribar el teu amic (SEURE) SEIA allà /
Mentre el professor explica, cal que els alumnes (PRENDRE) PRENGUEN nota / Sa mare
no vol que (ells/elles, BEURE) BEGUEN tanta cervesa / Vols que (OMPLIR) OMPLIM les
botelles de vi? / El professor vol que (APRENDRE) APRENGUEM anglés / Hui m’he
examinat i (CREURE) CREC que he aprovat / Jo abans (BEURE) BEVIA cervesa i ara
(BEURE) BEC vi / Fa molt de temps que no (CAURE) CAIC / M’agradaria que tu li (DIR)
DIGUERES una cosa.
1.5 No crec que (NÀIXER) NASCA fins la propera setmana / Aquells homes (NÀIXER)
NASQUEREN / VAN NÀIXER en el segle passat / Si t’ho (MERÈIXER)
MERESQUERES t’ho hauríem regalat. / No (tu, EIXIR) ISQUES ara, que fa fred / Hui
no (jo, eixir) ISC de festa: tinc mal de cap / Volen que els (VENDRE) VENGUEM el
cotxe barat / No crec que aquests vestits (VALDRE) VALGUEN el que marquen / Els
pares no volien que els seus fills (VIURE) VISQUEREN precàriament / No vull que
Anna (CREURE) CREGA que jo (MOURE’S) EM MOC per la vida com un bohemi
1.7 Érem tants que no hi hem (CABRE) CABUT / D’aquestes camises, n’han (VENDRE)
VENUDES moltes / N’has (ESCRIURE) ESCRIT una o dues, de postals? / Hi anirem a
sol (PONDRE) POST (reviseu la diferència entre els verbs posar i pondre; cerqueu-los al
Diccionari Normatiu Valencià) / L’ha (DIR) DITA bé, la lliçó? / Els macarrons ja són
(COURE) CUITS / M’han (COURE) COGUT els ulls tota la tarda pel culpa del fum (quan
el verb coure significa ‘cuinar’ el participi és cuit, cuita, cuits, cuites; en canvi, quan
s’usa amb el sentit de ‘fer coentor’, en castellà escocer, el participi és cogut, coguda,
coguts, cogudes) / No l’he pas (OFENDRE) OFÉS, oi, senyora Maria? Aquells números
de telèfon me’ls he (APRENDRE) APRESOS de memòria / Ha (ÉSSER/ESTAR) ESTAT /
SIGUT tot molt bonic / Quan ha acabat de sopar s’ha (PRENDRE) PRES una aspirina / La
jutgessa ha (ABSOLDRE) ABSOLT aquell metge de tots els càrrecs. / El malalt ha
(JAURE) JAGUT durant tot el dia al seu llit sense que ningú li dispensés ni una mínima
atenció. / L’ha (SABER) SABUDA bé, la lliçó? / Benvolguts col·legues, (COMPTAR)
COMPTAT i (DEBATRE) DEBATUT, crec que mai no farem prou esforços pel proïsme
en un món canviant com el de hui.