Llengua Catalana per a la Traducció I

VERBS

1. Subratlla les incorreccions en l’ús dels verbs i escriu al davall la solució

correcta:
a) No és d’estranyar que tingues que hages de fer més esport.
b) Deu ser (en aquest cas, “deure + infinitiu” expressa probabilitat i, per tant, és una
perífrasi verbal correcta) que ha transcurrit transcorregut massa temps i per això no
m'has conegut.
c) S'ha Ha caigut (caure no és pronominal) del quart pis, morint i ha mort als pocs dies.
d) No renuncie ni desistisc dels drets obtesos obtinguts
e) Tindries que Hauries d’anar a la consulta del metge.
f) Coneguent-lo, Coneixent-lo, no és d'estranyar que arribe fins al final.
g) En el pla internacional, cal destacar que hi ha hagut molts enfrontaments.
h) El Govern ha aprovat un decret fixant que fixa les taxes per al curs pròxim.
i) A causa de la seua gelosia, ha fet malbé el seu matrimoni quedant-se i s’ha quedat
sense la custòdia dels fills.
j) Quan més t'entretingues, més vas a tardar tardaràs en a fer els deures.
k) Tindrem que donar-nos pressa Haurem d’afanyar-nos si no volem baixar del tren en
marxa.
l) Han emitit emés un comunicat per televisió TV en el qual es dia deia que una facció
d'ETA està a punt d’abandonar la lluita armada si el Govern admiteix admet obrir
converses.
m) Deu ser que han començat a floréixer florir els tarongers i per això el meu fill major
ha vist tantes abelles.
n) No sé com clarificar aclarir l'embolic que n'hi ha en classe i no entenc com no us
angoixa aquest desordre.
o) Vull que sàpies (en contextos formals és preferible sàpigues) que vaig a parlar
parlaré amb el cap perquè s'assabente del que passa.
q) És precís Cal que l’assemblea general vote.
Per a casa...

1. Completa els espais buits amb el verb escaient:

MORFOLOGIA GENERAL REGULAR I IRREGULAR
1.1. Quan vosaltres (PUJAR) PUGEU / PUJAREU hui, ja (SER) SERÀ tard / Sempre que
jo (ANAR) VAIG amb ell (PERDRE) PERD alguna cosa / Jo (TÉMER) TEM que ell no ho
(FER) FAÇA / Nosaltres no (CREURE) CREIEM que ell (PERDRE) PERDA els nervis així
com així / Els condemnats (ADMETRE) ADMETEN després la seua culpabilitat /Els
metges ara (DIR) DIUEN que segurament (COMBATRE) COMBATRAN l’epidèmia amb
èxit en un futur pròxim / Li (MOLESTAR) MOLESTA que nosaltres no (NETEJAR)
NETEGEM cada dia / La Generalitat (DIR) DIU que (EMETRE) EMETRÀ pròximament
mil milions de deute públic / Vols que jo (BATRE) BATA els ous ara mateix? /
(ADREÇAR-SE) M’ADRECE a vosté per a demanar-li un favor / Jo et (PROMETRE)
PROMET que mai més no ho (TORNAR) TORNARÉ a fer / Jaume, no (VOLER) VULL
que (INTERROMPRE) m’INTERROMPES mentre no (ACABAR) ACABE d’explicar el
tema / Si tu (VOLER) VOLS, en acabant tots nosaltres (DEBATRE) DEBATREM la
qüestió. / Us (PREGAR) PREGUE que no (COMENÇAR) COMENCEU fins que jo
(ARRIBAR) ARRIBE.

1.2. Tu sempre (VOLER) VOLS que quan jo (ARRIBAR) ARRIBE (OBRIR) ÒBRIGA les
finestres / Ell no (VOLER) VOL que nosaltres (TRADUIR) TRADUÏM el seu llibre. / Quan
la vidriola (ESTAR) ESTIGA plena, jo la (TRENCAR) TRENCARÉ / Ell normalment
(PARLAR) PARLA molt fluix i jo no el (SENTIR) SENT / Ell sempre (VESTIR) VIST a la
moda / Ells mai no (LLEGIR) LLIGEN els llibres que els (RECOMANAR) RECOMANA el
professor.

MORFOLOGIA DELS VERBS VELARITZATS (2A CONJUGACIÓ)

1.3. Li han dit que nosaltres no (TRAURE) TRAIEM bones notes / No sabia que vosaltres
(CREURE) CREGUÉREU tant en el destí / Tu no pots saber el que jo (VALDRE) VALC /
Sé que vosaltres no (DIR) DIEU la veritat / Ha dit que nosaltres (CREURE) CREIEM tot
el que diuen / No li agrada que (RIURE) RIGUEN quan ell parla / No és convenient que
els jurats (ABSOLDRE) ABSOLGUEN a tots / Vol que nosaltres (ATENDRE)
ATENGUEM les explicacions / No crec que això els (OCÓRRER) OCÓRREGA molt
sovint / Quan li vaig contar el que havia passat (RIURE) VA RIURE / RIGUÉ molt / Si
no vols que la gent et (CONFONDRE) CONFONGA amb un estranger, parla més clar /
Calia que Pere i tu (ESCRIURE) ESCRIGUÉREU una carta a la vostra germana / Joan ha
(CÓRRER) CORREGUT la marató com un campió / (Jo, RIURE) RIC per no plorar /
M’han demanat que els (tu, TRAURE) TRAGUES alguna cosa de beure.

1.4 Sé que ells fa dos anys que (ESCRIURE) ESCRIUEN una novel·la / Sempre que et
veia et (CONFONDRE) CONFONIA amb la teua germana / No estava d’acord amb el fet
que (INCLOURE) INCLOGUEREN aquell tema en el debat / Saps si han (DIFONDRE)
DIFÓS la notícia per la ràdio? / Quan vaig arribar el teu amic (SEURE) SEIA allà /
Mentre el professor explica, cal que els alumnes (PRENDRE) PRENGUEN nota / Sa mare
no vol que (ells/elles, BEURE) BEGUEN tanta cervesa / Vols que (OMPLIR) OMPLIM les
botelles de vi? / El professor vol que (APRENDRE) APRENGUEM anglés / Hui m’he
examinat i (CREURE) CREC que he aprovat / Jo abans (BEURE) BEVIA cervesa i ara
(BEURE) BEC vi / Fa molt de temps que no (CAURE) CAIC / M’agradaria que tu li (DIR)
DIGUERES una cosa.

1.5 No crec que (NÀIXER) NASCA fins la propera setmana / Aquells homes (NÀIXER)
NASQUEREN / VAN NÀIXER en el segle passat / Si t’ho (MERÈIXER)
MERESQUERES t’ho hauríem regalat. / No (tu, EIXIR) ISQUES ara, que fa fred / Hui
no (jo, eixir) ISC de festa: tinc mal de cap / Volen que els (VENDRE) VENGUEM el
cotxe barat / No crec que aquests vestits (VALDRE) VALGUEN el que marquen / Els
pares no volien que els seus fills (VIURE) VISQUEREN precàriament / No vull que
Anna (CREURE) CREGA que jo (MOURE’S) EM MOC per la vida com un bohemi

MORFOLOGIA DELS PARTICIPIS

1.6 Encara no li ha (TRAURE) TRET el suc a la taronja / Aquests premis, al meu parer,
no se’ls havia (MERÈIXER) MERESCUT / Ja fa anys que són (MORIR) MORTS / No han
(VOLER) VOLGUT venir tots junts / El teu amic ha estat (ADMETRE) ADMÉS a aquelles
proves selectives / Ells t’han (VEURE) VIST quan te n’anaves / El formatge que has
comprat ja està (FONDRE) FOS / Ella es va presentar amb el cap baix, tota (CONFONDRE)
CONFOSA / Finalment han (ATENDRE) ATÉS la seua sol·licitud / Per fer arrencar el
cotxe, l’hem (EMPÉNYER) EMPÉS al llarg de més de vint metres / A ella també l’han
(EXCLOURE) EXCLOSA de la llista (en contextos formals es recomana que el participi
concorde amb gènere i nombre amb el nucli del sitagma nominal al qual es refereix, en
aquest cas “ella”; per això, cal usar la forma “exclosa”, en femení singular) / Vaig trobar
la porta (ENTREOBRIR) ENTREOBERTA / M’ha (OFERIR) OFERIT el seu domicili
particular per a passar-hi uns dies / S’ha (ESTABLIR) ESTABLIT pel seu compte / T’han
(DUR) DUT els llibres? / Un indret (REBLIR) REBLIT de vegetació / El president ha
(CLOURE) CLOS la sessió / T’he (DIR) DIT que comprasses (o comprares) el café ja
(MOLDRE) MOLT / Jo diria que t’he (VEURE) VIST més d’una vegada.

1.7 Érem tants que no hi hem (CABRE) CABUT / D’aquestes camises, n’han (VENDRE)
VENUDES moltes / N’has (ESCRIURE) ESCRIT una o dues, de postals? / Hi anirem a
sol (PONDRE) POST (reviseu la diferència entre els verbs posar i pondre; cerqueu-los al
Diccionari Normatiu Valencià) / L’ha (DIR) DITA bé, la lliçó? / Els macarrons ja són
(COURE) CUITS / M’han (COURE) COGUT els ulls tota la tarda pel culpa del fum (quan
el verb coure significa ‘cuinar’ el participi és cuit, cuita, cuits, cuites; en canvi, quan
s’usa amb el sentit de ‘fer coentor’, en castellà escocer, el participi és cogut, coguda,
coguts, cogudes) / No l’he pas (OFENDRE) OFÉS, oi, senyora Maria? Aquells números
de telèfon me’ls he (APRENDRE) APRESOS de memòria / Ha (ÉSSER/ESTAR) ESTAT /
SIGUT tot molt bonic / Quan ha acabat de sopar s’ha (PRENDRE) PRES una aspirina / La
jutgessa ha (ABSOLDRE) ABSOLT aquell metge de tots els càrrecs. / El malalt ha
(JAURE) JAGUT durant tot el dia al seu llit sense que ningú li dispensés ni una mínima
atenció. / L’ha (SABER) SABUDA bé, la lliçó? / Benvolguts col·legues, (COMPTAR)
COMPTAT i (DEBATRE) DEBATUT, crec que mai no farem prou esforços pel proïsme
en un món canviant com el de hui.

MORFOLOGIA DELS GERUNDIS

1.8 Amb aquest professor estem (APRENDRE) APRENENT coses molt interessants. /
Continues (INCÓRRER) INCORRENT en els mateixos errors de sempre. / Es va passar
mitja vida (DIFONDRE) DIFONENT les seves idees per tota Europa / Si m’aneu (DUR)
DUENT tanta feina no podré enllestir la que tinc endarrerida / No m’agrada la nova
melodia que Miquel està (COMPONDRE) COMPONENT / Darrerament s’està (POSAR)
POSANT de moda un tipus de producte turístic que està (BATRE) BATENT rècords pel
que fa al volum de negoci. / Passava les hores a la seua cambra (ESCRIURE)
ESCRIVINT i (BEURE) BEVENT. / Hem estat (REBRE) REBENT notícies amenaçadores
/ Si continua (PLOURE) PLOVENT d’aquesta manera, hi haurà inundacions greus /
(RIURE) RIENT d’aquesta manera despertaràs el qui dormen / Aneu (CREURE)
CREIENT tot el que sentiu, que no arribareu enlloc / Va arribar (DIR) DIENT que ho
faria tot. / Vés (MOURE) MOVENT la roda fins que et diré prou / (VIURE) VIVINT
d’aquesta manera tan desordenada et malmetràs la salut. / El sol està (PONDRE)
PONENT-se i tu encara no has acabat els deures.