QUADERN DACTIVITATS DESTIU

Els quaderns destiu sn obligatoris per a tots els alumnes dESO que
hagin susps la matria de llengua catalana. CAL REALITZAR AQUESTA
TASCA OBLIGATRIAMENT.

Haureu de fer les activitats proposades en aquest document i tindr un valor

del 20% de la qualificaci si est ben fet, ben presentat, i elaborat
correctament. Els alumnes, a ms shauran de presentar a la prova de
recuperaci que tindr un valor del 80% de la qualificaci.

Aquestes activitats sn tamb aconsellables per a tots els alumnes que hagin
superat la matria o que hagin tingut alguna trimestre ms fluix al llarg del
curs.`

1. APSTROF I CONTRACCI

1. Aqu tens uns quants titulars de diari incomplets. Completa'ls amb les formes
corresponents de l'article (el, la, l').
a) Tota informaci sobre jocs hivern.
b) A esquerra, irlands Chris i irlandesa Elsa.
c) Bahia, on infern i parads s'ajunten.
d) Una crtica de rgim feixista.
e) S'han decidit per economia.
f) Creen un fons per txtil.
g) Festa de arbre parc de omet.
h) Pares i mestres passen a acci.
i) Oposaven resistncia a invasor.
j) El viatge de estrangera: cam cap parads.

2. Completa aquest text amb els articles i les contraccions segents: l (6), les (6), la (6), pels
(1), el (3), els
(1), al (1), als (1).

No hi havia rastre de Stanley a hivernacle. Almenys, res que Daniel poguera advertir. _
plantes de
avi havien crescut increblement en noms un dia. frondositat de
branques serpentejava
vidres, tapant llum. Fins i tot rostre estava cobert amb unes tiges
verdes i rugoses. Amb ulls mig clucs, Daniel va mirar en ombres.
-Stanley? murmur.

2. REPS ACCENTUACI
3. Posa accent i diresi a les paraules que calga daquest text:

QUINA IMPORTANCIA TE EL CATALA DINS DEL

CONTEXT MUNDIAL?
AMB QUINES LLENGUES ES POT COMPARAR?

De les prop de 6.000 llengues que hi ha al mon, el catala ocupa aproximadament la posicio
70 quant al nombre de parlants. A mes, es la novena llengua de la Unio Europea segons la
 poblacio en el domini linguistic i la tretzena pel que fa al nombre absolut de parlants, per
sobre de llengues com el maltes, lestonia, el leto, el litua, el fines, el danes, leslove o
leslovac. Encara que hi ha moltes altres llengues darreu dEuropa sense un reconeixement
clar i que encara a hores dara no tenen la proteccio que mereixen, per demografia, estatus
juridic, presencia en els mitjans de comunicacio, situacio sociolinguistica, vitalitat literaria i
equipament linguistic, el catala no pot comparar-se amb cap daquestes llengues
anomenades minoritaries. La situacio del catala, cal comparar-la, doncs, amb la de llengues
com el fines, el suec, el danes, el litua, el noruec, el grec, leslovac, el txec, leslove, totes les
quals tenen un ple reconeixement dins de lestat on es parlen i en els estaments europeus i
internacionals.
El catala, en relacio amb els llengues que hi son comparables, es lunica excepcio pel que fa
a la manca de reconeixement legal en un pais democratic desenvolupat. A mes, en relacio
amb les llengues oficials actuals de la Unio Europea, el catala ha sigut una llengua pionera
en molts aspectes: aixi, va ser de les primeres en qu es va fer ciencia i filosofia, que va
disposar dun sistema estandaritzat des de lEdat Mitjana, de diccionaris i manuals (llengues,
de cuina, erotics...), etc. Es un idioma plenament codificiat i normativitzat amb un consens
academic total. Els recursos linguistics que te i els estudis sobre gramatica, lexicografia,
dialectologia, terminologia, historia de la llengua, toponimia i onomastica son comparables, i
en algun cas molt superiors, amb els de les grans llengues llatines. Hi ha textos escrits i
literaris en catala des del segle XII, ininterrompudament. En lactualitat hi ha mes de 1.200
autors literaris vius que escriuen en catala i cada any shi publiquen mes de 7.000 titols (als
anys trenta del segle passat ja sen publicaven un miler lany). El catala es tambe la desena
llengua del mon mes traduida en lambit editorial. En Internet ocupa, segons dades de 2005,
el lloc 26 quant a nombres de webs. Daltra banda, ocupa la posicio denovena quant a webs
per parlant, per sobre de llengues com el xines, el castella, larab, el rus, el portugues o el
turc.
Potser paga la pena dutilitzar aquestes dades objectives en qu linterlocutor esta disposat a
tenir una conversa o una discussio oberta i respectuosa; tanmateix, amb qui nomes preten
fer un atac o mostrar menyspreu, conve que ens nestalviem lesfor.
PLATAFORMA PER LA LLENGUA. Qu faig si...? (adaptaci)

3. CONSONANTS ALVEOLARS

1. Afegiu s, ss o c segons correspongui

Saabent de laainat una tarda gria quan paejava per aragoa. Al vespre ho
va sentir a la televii i lendem, tot buscant el reultat de les travees, va llegir, per
curioitat, la crnica de succeos. Era un cas intereant. La vctima era un agent da
egurances. La seva espoa es poava molt nervioa perqu era molt poeiva i ell
sempre era fora de caa. Portaven una vida luxoa i tenien moltes despees, nee
itaven molts diners. Ella, ara, rebria moltes peetes duna plia i aix la feia sospitoa.
Les investigaions de la policia van sotmetre la dona a una prei exceiva i estava ob
eionada, deitjava que tot es reolgus ben de prea. Un bot de la camia trobat a la
boa duna sua roa va ser la soluci.
Aquests caos sn molt deagradables, va dir el comiari: una coa aix ser de
astroa per a aquella mestrea de caa ambiciosa, i laltra, pobra moa, ha fet una
bestiea i ha destroat la seva vida per culpa duna pai amorosa. I va moegar la
salitxa amb mostaa i va fer un glop de cervea. Feia meos que no opava a caa
amb la Terea.

4. PRONOMS FEBLES

1. Ompliu els buits de les frases segents amb el pronom feble que pertoqui. Fixat qu
ests substituint.

Volen comprar (a mi) les pomes perqu tinc ms barates.

Quines bresquilles! Compra unes quantes ms.
El president (a nosaltres) ha encarregat que organitzem la reuni.
 Per favor, busca (a ells) que vull convidar (a
ells) a dinar per a celebrar el meu aniversari.
No patisques: the dit que faria tot aix i ara far.
Sabia molts acudits i no puc recordar cap.
Si no et va b la impressora, no cal que utilitzes, de moment.
Per favor, no destorbes, la pobra ara estudia; si vols
ja dir jo que has telefonat.
Em pareix que posaran un deu als dos.
Per favor, estos temes, estudia amb ms atenci.
Si voleu estar ben informats, haureu de comprar la revista.
Hi havia molta pols i tots els assistents respirvem.
Abans de tornar les jaquetes, porta-les a la tintoreria. Ella s molt escrupolosa.
He danar a comprar (a tu) les sabates.
Escriu una nota a la mare i digues que arribarem tard.
Si no ho voleu tornaran els diners.
Hem comprat tantes coses que hem quedat sense diners.
Els xiquets no volen fer els deures, per jo recomane que siguen treballadors.
Torna els llibres, perqu sn nostres.
Pentineu (a ells), perqu ens nanem.
Jo no volia ser metge. Si sc s grcies a una amiga de ma mare.
Tornam el llibre, si has llegit ja.
No parlar. promet.
Si no trobes les claus, busca millor.
Sempre contes la mateixa histria. Sempre contes.
Ella va convidar les seues germanes a sopar. Ella va convidar a sopar.
Si et fan falta carpetes, pots agarrar ms, estan en el calaix.
On est el teu germ? Vs
a buscar
Saps qu vol el president?
No, no
s

2. Ompliu els buits amb el pronom correcte.

a. Vaig enviar (a ells) una carta.

b. Vull dir (a ella) que no se'n vaja.
c. Vols gaire verdura? vull poca.
d. Dna una invitaci (a ells).
e. dirs que no puc venir? (a ells).
f. Compra aquestes entrades (a elles).
g. Fes un pet (a ella).
h. Dna records de part meva (a elles).
i. El Llus em va dir per sortir i vaig dir que no.

3. Analitzeu els complements d'aquestes oracions.

a. Penja l'abric a l'armari.

b. Llanarem les pedres al barranc. _
c. Vam trobar els vostres amics al parc.
d. Pots llegir el diari al tramvia.
e. Deixeu-me els treballs damunt la taula
f. Espera 'l a la plaa.
g. Cerquem bolets al bosc.

4. Escull un dels segents temes I fes-ne una redacci de 150 paraules.

5. TEMES DE REDACCI

El colleccionisme.
Els esports de risc.
Viure en un poble o viure en una ciutat.
Un ofici que no exerciria mai.
All que aprecia ms en els seus amics.
Una excursi interessant.