avaluació educació

secundària obligatòria
4t d’ESO
curs 2022-2023

com p e t è n c i a
lingüística:
llengua catalana
INSTRUCCIONS

. Per respondre a les preguntes de la prova trobaràs un FULL DE RESPOSTES amb dues parts.

. La PART 1 és per respondre a la majoria de preguntes, marcant amb una X la casella corresponent. Només hi ha una
resposta correcta per a cada pregunta. Si t’equivoques, omple tot el quadrat i marca de nou amb una X la resposta
correcta. Per tornar a marcar com a correcta una resposta prèviament emplenada, encercla-la.
En acabar la prova, no t’oblidis de respondre a la pregunta de valoració que hi ha a la PART 1.
. La PART 2 és per:
. respondre a les preguntes 19, 25 i 26;
. escriure la redacció final.

Recorda que només pots escriure la teva resposta dins l’espai que marca el requadre.

. Per fer la prova utilitza un bolígraf blau o negre no esborrable.

. No facis servir cap corrector (líquid, cinta…).
 competència

lingüística:
llengua catalana

TEXT 1

Llegeix aquest text amb atenció i tria la resposta correcta a cada pregunta.
Marca-la a la PART 1 del FULL DE RESPOSTES.

UNA NOVA INCORPORACIÓ

El director va interrompre l’assaig de l’orquestra del
camp de presoners perquè el guàrdia havia obert la
porta de l’auditori i va entrar-hi acompanyat d’un
jove que duia un estoig a la mà.
—Senyor director, porto violinista nou. —El guàrdia
va empènyer en Iazu.
—M’arriba sencer?
El guàrdia es va arronsar una mica.
—Ni un cop, senyor, i acaba de menjar.
—A veure si és veritat. Apa, retireu-vos. —El director es va espolsar el guàrdia amb un gest displicent,
com qui espanta una mosca.
El guàrdia va sortir de la sala i va tancar la porta amb compte.
—Tornem on érem, compàs vint-i-quatre… I tu què esperes? —El director es va adreçar a en Iazu,
que s’havia quedat palplantat—. Hi ha un lloc lliure entre els violins.
En Iazu es va acostar a la cadira que indicava el director. Va seure, es va posar l’estoig a la falda i en
va treure el violí.
El director va alçar la batuta, va marcar el compàs, va donar l’entrada i la música es va despertar.
En Iazu va tensar l’arquet. Es va col·locar el violí al coll. Va acostar l’orella a les cordes. Les va polsar
una per una i les va afinar amb les clavilles. Després, va escoltar amb els ulls tancats.
Els violins van tenir un moment de silenci i el músic que tenia al costat, un home alt de mitjana
edat amb nas de ganxo i ulls botits, va aprofitar-ho per clavar-li un cop de colze. Amb l’arquet, li va
indicar la partitura que tenien al faristol. En Iazu es va mirar el full amb tot de notes negres com
formigues que corrien pels pentagrames. Sabia què era, aquell full, però ningú no li havia ensenyat
a llegir-lo. Els gitanos com ell sempre havien tocat d’oïda. Tenien la música al cap i no necessitaven
cap paper per recordar-la.
Els violins van tornar a tocar. En Iazu va seguir escoltant, sense posar l’arquet damunt de les cordes.
El director va donar tres cops secs de batuta damunt del seu faristol i l’orquestra va callar.
—A veure —es va mirar en Iazu—, el nou violí no toca? Per què no toca?
—Escoltava… —va començar a dir en Iazu.
—Ah —el va tallar el director—, el violí és tan senyor que no toca amb l’orquestra. Ell escolta.
Alguns músics, com el violinista del costat d’en Iazu, van deixar escapar una rialleta.
—O potser és que no sap tocar? —El director es va recolzar al faristol i es va tirar endavant—. Sap
tocar, el senyor violí?

avaluació educació secundària obligatòria 2

 competència

lingüística:
llengua catalana

TEXT 1

—Sí que en sé, senyor director.

—Ara ho veurem. Pot tocar la part dels violins?
—Quins violins, els del meu costat?
—Si el senyor seu amb els violins, ha de tocar el que toquen els violins, oi? —Va obrir les mans per
subratllar l’evidència. Va sonar alguna riallada més—. Demostri’m que sap tocar el mateix que els
seus companys de corda.
En Iazu va tancar els ulls, va inspirar i va tocar el que havien tocat els violins fins on el director havia
interromput l’assaig. Quan va obrir els ulls, el director havia substituït la mirada burleta per un punt
de curiositat. Va arrufar les celles.
—I recorda alguna veu més?—va preguntar.
—Com la dels violoncels?
—Per exemple.
—Però ells toquen en un to molt baix…
—Provi-ho una octava més alta.
En Iazu va interpretar la veu dels violoncels.
—I el clarinet?—va preguntar el director.
En Iazu també va tocar la veu del clarinet. El director va afirmar a poc a poc amb el cap.
—El senyor violí és molt espavilat —va concloure, canviant d’opinió—. No sé com s’ho ha fet. Però a
partir d’ara ens agradaria que, en comptes d’escoltar, toqués amb la resta de músics. Ens farà aquest
honor, el senyor violí?
—Sí, senyor director.
Durant la resta de l’assaig, quan interpretaven algun passatge nou, en Iazu imitava els gestos del seu
company, però amb un dit sota les cordes, perquè no vibressin. Quan ho repetien, s’afegia als violins.
Els músics van recollir els instruments. El violinista del costat d’en Iazu li va tustar l’espatlla.
—A mi no m’enganyes —va xiuxiuejar—. Tu no saps llegir una partitura, oi?
En Iazu va fer veure que estava molt concentrat endreçant el violí a l’estoig.
—Quan això se sàpiga, et faran fora —va advertir-lo el violinista—. I si no vols que se sàpiga, hauràs
de comprar el meu silenci d’alguna manera.
Raimon Portell, Camins d’hivern (text adaptat)

1 Quina d’aquestes afirmacions és més fidel al principi del text?

a. El guàrdia va tractar amb amabilitat en Iazu.
b. En Iazu va entrar decidit on eren els músics.
c. El director de l’orquestra va tractar amb amabilitat el guàrdia.
d. El guàrdia va tractar amb duresa en Iazu i el director va menysprear el guàrdia.

avaluació educació secundària obligatòria 3

 competència

lingüística:
llengua catalana

TEXT 1

2 Quina d’aquestes parelles de paraules significa el mateix que “palplantat” (subratllat en el

text)?
a. Inquiet i seriós.
b. Dempeus i quiet.
c. Empipat i contingut.
d. Avergonyit i amoïnat.

3 En l’oració “Va seure, es va posar l’estoig a la falda i en va treure el violí” (subratllada en el

text), a què fa referència el pronom ‘en’?
a. A la cadira.
b. Al faristol.
c. A la falda.
d. A l’estoig.

4 L’expressió “un home alt de mitjana edat” (subratllada en el text), referida al violinista,
indica que es tracta d’una persona…
a. madura i d’estatura elevada.
b. jove i d’escassa envergadura.
c. més aviat grassa, ni jove ni vella.
d. d’edat avançada i de complexió forta.

5 Per què el violinista li clava un cop de colze a en Iazu?

a. Vol fer-li xantatge.
b. Perquè es fixi en la partitura.
c. Per fer-li veure que el director és molt estricte.
d. Vol demostrar-li que és millor violinista que ell.

6 En Iazu demostra tenir un gran talent musical perquè…

a. memoritza a l’instant el que hi ha escrit a les partitures.
b. és capaç d’improvisar belles melodies de manera immediata.
c. toca diversos instruments encara que no els hagi estudiat mai.
d. toca les melodies de l’orquestra només havent-les sentit un cop.

7 L’actitud del director sobre en Iazu va canviar…

a. quan va tocar amb els violoncels.
b. després que marxés el guàrdia.
c. un cop el va sentir tocar.
d. en acabar tot l’assaig.

avaluació educació secundària obligatòria 4

 competència

lingüística:
llengua catalana

TEXT 1

8 Completa amb la forma verbal adequada l’espai buit d’aquesta frase: “Des d’ara mateix,
vull que amb els altres músics, i que no et limitis a escoltar. Ho has entès?”
a. toqui
b. toquis
c. tocaries
d. toquessis

9 Quan la resta de músics interpretaven un passatge nou, en Iazu feia veure que tocava…
a. per no deixar en ridícul els altres músics, que tenien menys nivell que ell.
b. per escalfar els dits com a exercici de preparació.
c. per tenir ocasió de memoritzar la melodia.
d. perquè així li ho havia exigit el director.

10 Quina d’aquestes paraules significa el mateix que “tustar” (subratllat en el text)?

a. Acariciar.
b. Colpejar.
c. Burxar.
d. Ferir.

11 Assenyala quina d’aquestes frases està puntuada correctament.

a. El violinista es va adonar que en Iazu, tot i tocar molt bé, no sabia llegir partitures.
b. El violinista es va adonar: que en Iazu, tot i tocar molt bé, no sabia llegir partitures.
c. El violinista, es va adonar que en Iazu tot i tocar molt bé no sabia llegir partitures.
d. El violinista, es va adonar que en Iazu, tot i tocar molt bé, no sabia llegir partitures.

12 Quina paraula descriu millor el violinista company d’en Iazu?

a. Insegur.
b. Amoïnat.
c. Sociable.
d. Aprofitat.

avaluació educació secundària obligatòria 5

 competència

lingüística:
llengua catalana

TEXT 2

Llegeix aquest text amb atenció i tria la resposta correcta a cada pregunta.
Marca-la a la PART 1 del FULL DE RESPOSTES.

AL CARRER, SI NO TOQUES BÉ, NO ET FAN CAS

Ara Malikian, violinista i director
Tinc 45 anys. Vaig néixer a Beirut (Líban), de família armènia, i visc a Madrid.
Viatjo molt. El món està capgirat: si fas les coses de forma correcta, no arribes
enlloc.

Un record de la seva infància.

Qui ha tingut una infància difícil sol esborrar-la. La meva vida va començar
als 15 anys.
Som conseqüència de la infància.
Soc molt afortunat: soc viu. Gaudeixo de cada segon. Vaig passar molta por durant la guerra del
Líban.
Anava a l’escola?
El conflicte va començar quan jo tenia 6 anys, així que amb prou feines vaig anar-hi. El meu pare
era violinista i vaig començar a tocar el violí en els refugis antiaeris per passar l’estona. La vida
continuava.
El seu pare era un famós intèrpret pop.
Però la seva passió era la música clàssica i me’n va transmetre l’amor. Als 12 anys vaig donar el meu
primer concert. Poc després vaig demanar una beca per estudiar a Alemanya.
Com va ser la seva marxa?
Dura, però per als meus pares encara més. Després de set nits fent cua vaig aconseguir colar-me en
un vaixell que anava a Xipre. La qüestió era fugir on fos.
No parlava alemany i estava sol.
Va ser difícil, però la sort sempre m’ha acompanyat.
Com es guanyava la vida?
En acabar una actuació algú va pensar que era jueu. Em van preguntar si sabia tocar música jueva;
no en tenia ni idea, però vaig dir que sí i vaig amenitzar casaments jueus durant anys.
Tocava als carrers?
Encara ho faig. M’agrada la mirada curiosa de la gent. En un auditori, on la gent ha pagat, hi està
predisposada; al carrer, si no ho fas bé, ningú et fa cas.
Què fa que la gent es pari i miri?
Intento arribar al cor de la gent a través de la música, això és tot.
Utilitza l’humor en els seus espectacles.
A l’escenari, sent jo mateix, sense intenció de ser graciós, la gent reia, i vaig pensar que calia
aprofitar-ho.
Ima Sanchis, La Vanguardia. “La Contra”. 30/01/2014 (text adaptat)

avaluació educació secundària obligatòria 6

 competència

lingüística:
llengua catalana

TEXT 2

13 Què va dificultar que Ara Malikian anés regularment a l’escola durant la seva infància?
a. El seu desinterès per tot el que no fos música.
b. L’esclat de la guerra al seu país natal.
c. El fet de ser d’origen armeni.
d. La pressió familiar.

14 Al text s’indica: “Després de set nits fent cua vaig aconseguir colar-me en un vaixell que
anava a Xipre. La qüestió era fugir on fos” (subratllat en el text). Amb quin dels següents
connectors podem substituir el punt per unir les dues oracions?
a. perquè.
b. per què.
c. per a què.
d. per tal que.

15 Marca amb una X si les oracions següents són verdaderes (casella a) o falses (casella b).
15.1 Ara Malikian va néixer a Armènia, d’origen libanès.
15.2 El músic va iniciar el seu aprenentatge musical durant la guerra al seu país.
15.3 Ara Malikian va fugir del Líban quan era adolescent, acompanyat pels seus pares.
15.4 Com a músic reconegut mundialment, Ara Malikian toca exclusivament en auditoris.

16 Quin és el sentit de l’oració “En un auditori, on la gent ha pagat, hi està predisposada”

(subratllada en el text)?
a. Qui paga, mana.
b. Sovint, el públic no sap reconèixer la vàlua dels intèrprets.
c. Qui ha comprat les entrades és perquè li agrada o vol que li agradi.
d. Hi ha músics de carrer excel·lents que tenen nivell per actuar en grans auditoris.

17 En quin ordre se segueixen els temes tractats en el text?

A. B. C. D.
Records d’infància. Recursos per Fugida de la guerra. Edat, lloc de
emocionar el públic. naixement i
residència actual.

a. D A C B
b. B C A D
c. A C B D
d. D B C A

avaluació educació secundària obligatòria 7

 competència

lingüística:
llengua catalana

TEXT 3

Llegeix aquest text amb atenció i tria la resposta correcta a cada pregunta.
Marca-la a la PART 1 del FULL DE RESPOSTES.

VOZES, ESCOLA DE MÚSICA I DE VIDA

VOZES és una escola de vida per a més de 500 nens a Barcelona, a Nou Barris, Sant Andreu i Besòs,
i des de finals de 2015 a Madrid, a Vallecas i a Carabanchel.
Nascut el 2005, VOZES és un projecte musicosocial que treballa amb nens i adolescents que no
poden accedir a la pràctica musical, i als quals s’ofereix l’oportunitat d’integrar-se plenament en la
societat, sense renunciar a la qualitat i al compromís que aquesta disciplina exigeix.
Inspirat en el sistema nacional d’orquestres i cors infantils i juvenils de Veneçuela, el projecte VOZES
està liderat per Pablo González, exalumne avantatjat d’aquesta organització.
En els seus inicis el projecte va treballar a través d’una coral infantil. Amb el pas dels anys, VOZES
ha anat creant una estructura d’orquestres simfòniques de diferents formats.
Aquesta organització ofereix accés a la formació musical i als instruments de forma gratuïta a nens a
partir de 3 anys i sense límit d’edat, a través de setze Espais VOZES, repartits entre escoles públiques,
instituts, centres cívics i associacions de veïns.
Es treballa la música com a principal via per a la millora social i educativa, i s’obtenen resultats que
van més enllà de l’àmbit musical: millores en les competències personals, en el rendiment escolar,
en la qualitat de l’entorn i també en les relacions familiars.
El context de crisi econòmica dels darrers anys ha propiciat el creixement de la demanda
d’incorporacions al projecte. Gràcies a la seva gratuïtat, molts nens i joves han pogut accedir a una
formació artística i musical que difícilment les seves famílies s’haurien pogut permetre.
La clau de la metodologia de VOZES consisteix en la immersió: els qui comencen combinen les
classes grupals i individuals de l’instrument triat amb petites participacions dins de la primera
orquestra. Això desencadena en els nens un aprenentatge molt més accelerat, fruit de la il·lusió per
aprendre i per arribar al nivell dels “grans”. VOZES ofereix oportunitats. La música desperta una
sensibilitat especial que ens permet treballar valors i que es tradueix en resultats tangibles.
VOZES treballa per contribuir a un canvi social a través de la música.

http://www.vozes.org/ca/ (text adaptat)

avaluació educació secundària obligatòria 8

 competència

lingüística:
llengua catalana

TEXT 3

18 Carabanchel és…
a. un barri barceloní.
b. un barri madrileny.
c. la ciutat on es va originar el projecte VOZES.
d. el barri d’origen del líder del projecte VOZES.

19 En què s’inspira VOZES?

NO ESCRIGUIS EN AQUEST ESPAI

Respon a la PART 2 del FULL DE RESPOSTES.

20 A VOZES es pot començar a estudiar música a partir de…

a. 3 anys.
b. 4 anys.
c. 5 anys.
d. 6 anys.

21 L’afirmació que el sistema de treball de VOZES es fonamenta en la “immersió” (subratllat

en el text) significa que…
a. s’hi estimula també la pràctica esportiva.
b. s’hi impedeix l’accés dels menys experimentats.
c. els qui saben menys aprenen tocant amb els més experimentats.
d. només els estudiants més veterans participen en la primera orquestra.

22 La pretensió del text és…

a. narrar la història del projecte VOZES des dels seus orígens.
b. destacar l’extensió geogràfica d’aquest sistema per aprendre música.
c. convèncer els lectors dels avantatges de l’estudi i la pràctica musical.
d. informar del projecte VOZES: àmbit, objectius i beneficis per als alumnes.

avaluació educació secundària obligatòria 9

 competència

lingüística:
llengua catalana

PREGUNTES GLOBALS

23 Als textos anteriors es presenta la música com una activitat que influeix positivament en les
persones. On ho veiem?
a. Al primer text.
b. Al primer i al segon text.
c. Només al segon text.
d. Al segon i al tercer text.

24 Marca amb una X si les oracions següents són verdaderes (casella a) o falses (casella b).
24.1 En Iazu triga a asseure’s amb la resta de l’orquestra.
24.2 Els altres músics riuen per demostrar que donen suport al Iazu.
24.3 El projecte VOZES de Veneçuela s’inspira en un altre ja existent a Madrid.
24.4 La formació a VOZES és gratuïta, però cal pagar una quota simbòlica per l’instrument.

25 Enumera tres aspectes que tinguin en comú els protagonistes del primer text (Una nova
incorporació) i del segon (Al carrer, si no toques bé, no et fan cas).

NO ESCRIGUIS EN AQUEST ESPAI

Respon a la PART 2 del FULL DE RESPOSTES.

26 Si el projecte VOZES hagués estat implantat al Líban de finals dels anys 70, quan Ara
Malikian era un nen, hi hauria estat acollit? Per què?

NO ESCRIGUIS EN AQUEST ESPAI

Respon a la PART 2 del FULL DE RESPOSTES.

avaluació educació secundària obligatòria 10

 competència

lingüística:
llengua catalana

REDACCIÓ

A partir de la lectura dels tres textos exposa quin paper té la música en la teva vida.
N’escoltes sovint? Toques algun instrument? Què et recorda? A què l’associes?

Escriu una redacció de 125 paraules com a mínim. Si n’escrius menys, es veurà afectada
la teva puntuació.
Et recomanem que segueixis aquest procés:
1. planificació, esquema de les idees que desenvoluparàs;
2. primera versió;
3. revisió, correcció i versió definitiva.
Pots utilitzar aquesta pàgina com a esborrany.
Escriu la versió definitiva de la teva redacció a la PART 2 del FULL DE RESPOSTES.
Anota al final el nombre de paraules escrites.

Y
N
A
R
R
O
B
S
E

Moltes gràcies per la teva col·laboració.

avaluació educació secundària obligatòria 11