DEPARTAMENT DE VALENCIÀ IES FONT DE SANT LLUÍS

CORRECCIÓ EXAMEN VALENCIÀ 2N BATXILLERAT PRIMERA AVALUACIÓ

NOM I COGNOMS: ________________________________________GRUP: _______
DATA: 21 DE NOVEMBRE 2022
BAREM DE L’EXAMEN: Comprensió del text, 3 punts. Anàlisi lingüística del text, 3 punts. Expressió
i reflexió escrita, 4 punts.
NOTA:
TEXT 1
Por
Quan em desperto és quan tinc més por. He de veure que el meu món segueix en l’ordre en què jo
el recordo i llavors la por es va fent petita i a l’hora de dinar gairebé no la noto. No desapareix, però
només quan recordo que és allà fa aquell mal i aquella tristesa. Quan obro els ulls, sovint, ni els
colors ni els records no són prou nítids. M’he de mirar la finestra amb les branques que es
5belluguen una mica pel vent, sentir l’enrenou al passadís, olorar el llençol tan net i tan rugós.
Després la veu de la Magda, la veïna, l’olor de la llet i de les medecines. Necessito uns minuts
perquè l’escenari es posi a lloc. I avança el matí i no hi ha res de nou. No he oblidat ni els noms, ni
les converses. Somric i parlo, com si res. És llavors que sento que he guanyat una mica la por. Que
respiro tranquil·la i que l’aire del pati i aquest sol de març són encara una treva i semblen de
10felicitat.

Al migdia ve la meva filla i parlem, com sempre. Encara que ara les converses han agafat un to
transcendental que no havien tingut mai. Totes dues ens n’adonem i tinc la sensació que fingim una
escena de teatre. Parlem dels estius al mar quan ella era molt petita, del futur dels seus fills, de
sentiments que no m’havia explicat mai. Els donem el pes de les últimes converses en què
15seguiré sent jo del tot. M’abraça i somriu massa. I em mira i sé què pensa, que em vol retenir,
ara, que encara soc com sempre.

La por ve quan penso què oblidaré primer. Si els records que em marxaran abans seran aquells
que són només meus. Els més secrets. Com de poc vaig voler el seu pare i com vaig arribar a
estimar altres cossos. Com vaig sentir, llavors, que la joventut em fugia menys. Com d’infeliç em
20va fer saber que seria mare i com hauria volgut poder decidir que aquella no era la vida que volia.
Ni aquella feina, ni aquell pis fosc. Em fa por imaginar-me com desapareixeré. Si anirà de pressa,
si tindré alguns moments de lucidesa i me n’adonaré tant que serà com si m’arrenquessin trossets
de vida com trossets de pell. Em fa por imaginar-me amb la memòria buida. Amb el sol de primavera
que potser em farà somriure, instintivament, i farà que sembli que soc feliç.

25A la nit és quan és més dolorosa, aquesta por. Em fa imaginar-me i em fa sentir malsons que es
repeteixen: arrencada de records i vida, tota buida per dins com una closca seca que ja no guarda
res. És una por que em paralitza i em fa voler morir. Abans que em desperti i pateixi per si el món
es posa a lloc tal com jo el recordo. Abans que em desperti i hagi oblidat per sempre aquesta por.

Queraltó, Clara (2018) El que pensen els altres, Barcelona, Proa, pp. 95-96

1
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ IES FONT DE SANT LLUÍS

TEXT 2

El Photoshop de l'ànima

Si has fet una calçotada i no n'has penjat les fotos a la xarxa; si has anat a la platja i no hi has
carregat l'estampa “peus amb mar de fons”; si has fet una escapada i no has emès cap piulada
cosmopolita des de l'aeroport, això deu ser perquè no tens Facebook, Twitter o Instagram. O que
t'ha fallat el wifi, o el 3G, o se t'ha acabat la bateria del mòbil, o alguna altra catàstrofe i no ho 5hagis
pogut demostrar documentalment a les amistats o als seguidors.

De tant en tant, els mitjans publiquen el típic estudi d'una universitat o altra que conclou que les
xarxes socials, a mitjà i llarg termini, causen insatisfacció, infelicitat i frustració en els usuaris. Quan
parlen de 'xarxes socials' solen referir-se a Facebook que té l'honor de reunir els tres pilars de
l'exhibicionisme 2.0: l'emocional, l'intel·lectual i el visual. Com poden les nostres ànimes 10anodines
restar alienes a aital desplegament de poder?. Ensenya allò que ets, o encara millor: sigues allò
que ensenyes. Continuarem exagerant una mica més per a fer-nos entendre: com a eina de retoc,
Facebook és molt superior a Photoshop, per la raó que no tan solament ens permet d'editar-nos
per fora, sinó també per dins. Gràcies a la paleta de Facebook podem semblar més simpàtics, més
interessants, més atractius; simular una vida social d'anunci de cervesa, una bona 15companyia,
una paella en el si de la concòrdia familiar; ens permet de fer un 'zoom' a les nostres menudeses,
d'il·luminar les nostres ombres i d'acolorir les nostres grisors. Entre això i els filtres -tan fàcils de fer
servir com decidir què passarem per alt, què ocultarem, què no direm-, dissenyem un jo digital que
ve a ser el nostre jo ideal. Un jo bonic d'ensenyar.

Aquest 'jo', enfortit per l'amor propi, està preparat per a eludir les antigues normes del pudor, tan
20restrictives com obsoletes. Aquella reserva íntima de la vida analògica es dilueix en la immensitat
abstracta del ciberespai i, així, som capaços de publicar imatges que fa cinc anys no se'ns hauria
acudit de mostrar a la meitat de les nostres amistats; o repiulem sense moure ni una cella elogis
aliens i glòries pròpies que, de viu en viu, la vergonya ens impediria de predicar. El nostre jo digital
s'ha de fer valdre: la competència és ferotge a l'àgora virtual.

25Evidentment, ni tu ni jo no hem fet mai ús d'aquestes eines tan temptadores i poderoses, segur
que no. I si ho hem fet, qui ho sabrà?. Les xarxes ens permeten ser la publicitat de nosaltres
mateixos, com la model a qui difuminen la cel·lulitis per a l'anunci de crema solar. Aleshores ens
venen les universitats amb els estudis que hem dit, que en definitiva no són més que l'actualització
d'uns altres estudis que ja coneixíem respecte dels efectes de la publicitat sobre les 30nostres
expectatives. I després, és clar, els seguiran les reivindicacions de les bondats de la cosa natural,
sense manipulacions ni retocs, la vida de tota la vida: És la història de sempre, adaptada als nous
formats. Les tecnologies evolucionen, però la naturalesa humana sempre és la mateixa.

Marta Rojals, 17-3-2022. Vilaweb digital

2
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ IES FONT DE SANT LLUÍS

1.Comprensió del text (3 punts)

Contesta 2 de les 4 preguntes que valen 1 punt. Total 2 punts
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text 1. (1 punt)
El tema del text 1 és: “la por a l’oblit per la malaltia” (el tema que dona coherència al text... o busqueu
un inici més personal)

Podem dividir/Pel que fa a les parts o estructura... el text 1 en les tres parts característiques dels
textos narratius, que serien:

Primera part: “Quan es desperta i obre els ulls” (matí) primer paràgraf, línies 1 a 10
1. Quan desperta és quan té més por, necessita comprovar que el seu món segueix en ordre.
2. Quan obre els ulls ni els records ni els colors són nítids, però segueixen allà i, tot i que
necessita uns minuts perquè l’escenari es recoloque, respira tranquil.la.
Segona part: “Conversa amb la filla i els secrets que voldria oblidar o no” (migdia) línies 11 a 24
1. Al migdia ve la seua filla i conversen, però ara d’una forma més transcendental, encara que
ella és encara ella.
2. Quins records oblidarà primer? Els més secrets com que no volia ser mare o com de poc va
estimar el pare, les infidelitats o la infelicitat de la seua vida. Li fa por imaginar-se amb la
memòria buida però somrient, instintivament.
Tercera part: “La por més dolorosa”(nit) línies 25 a 29
1. A la nit és quan la por es fa més dolorosa, sentir-se com una closca buida, fins i tot despertar
i haver oblidat fins i tot la por.

A les parts s’acceptaria també 4 parts

b) Descriu el tema i les parts bàsiques del text 2 (1 punt)

En primer lloc, el tema que dona coherència al text és la necessitat d’aparentar ser qui no som, a
les xarxes socials.
Podem dividir/Pel que fa a les parts o estructura... el text 2 en les tres parts característiques dels
textos argumentatius, introducció, desenvolupament i conclusió, que serien:

Primera part: Introducció (línies 1 a 5) “Penja la teua vida a les xarxes socials”
1. Si no penges les teues vacances, events, eixides a les xarxes socials, “no existeixes” /Les
fotos que penges a les xarxes demostren documentalment que has estat de vacances, en
diferents events o festes...
Segona part: Desenvolupament o cos (línies 6 a 24) “els estudis adverteixen de l’addicció a les
xarxes”
1. els mitjans publiquen el típic estudi d'una universitat o altra que conclou que les xarxes
socials, a mitjà i llarg termini, causen insatisfacció, infelicitat i frustració
2. Facebook té l'honor de reunir els tres pilars de l'exhibicionisme 2.0: l'emocional, l'intel·lectual
i el visual
3. els filtres dissenyen un jo digital que ve a ser el nostre jo ideal. Un jo bonic d'ensenyar que
eludeix les antigues normes del pudor però s’ha de fer valdre perquè la competència a les
xarxes és ferotge.
Tercera part: Conclusió (línies 25 a 33) “la naturalesa humana no ha canviat”
1. Les xarxes ens permeten ser la publicitat de nosaltres mateixos, tot i les reivindicacions del
nostre jo natural, sense manipulacions ni retocs. És la història de sempre, adaptada als nous
formats. Les tecnologies evolucionen, però la naturalesa humana sempre és la mateixa.

3
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ IES FONT DE SANT LLUÍS

c) Resumeix el contingut del text 1 amb una extensió màxima de 6 línies. (1 punt)

Podem resumir el text de la següent manera: Quan desperta és quan té més por, necessita
comprovar que el seu món segueix idèntic. Després obre els ulls i respira tranquil.la perquè tot
segueix allà, encara que menys nítid. Al migdia la filla l’acompanya a dinar i conversen amb un to
diferent, sap que vol retenir-la. Al temps li assalten els dubtes sobre els seus records més secrets:
la infelicitat, la maternitat, les infidelitats, els que voldria oblidar. Però la por es fa més dolorosa
quan arriba la nit, imaginar-se buida de records i oblidar fins i tot la por a tindre por.

d) Resumeix el contingut del text 2 amb una extensió màxima de 6 línies. (1 punt)
Quant al resum, es pot sintetitzar de la següent manera: Qualsevol activitat lúdica és penjada a les
xarxes socials: anar a la platja o viatjar. Hi ha estudis que manifesten que aquest costum provoca
frustració o malestar ja que es construeix una identitat fictícia on es vol aparentar ser perfectes
físicament o bé ser feliços sempre. Les xarxes permeten ser la publicitat de l’ésser humà de manera
retocada i a gust propi i, això , no és nou de l’era del món digital, sinó que la naturalesa humana
sempre ha estat la mateixa.

Tria una entre e i f i una altra entre g i h Total 1 punt

e) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d’aquesta
tipologia presents al text 1 [0’5 punts]

La tipologia textual del text 1 és narrativa. Trobem un fragment d’una novel.la o relat el qual pertany
a un àmbit d’ús literari en tractar-se d’una història contada per un personatge, els sentiments de la
qual, són emotivament descrits.
Dos trets, entre d’altres, que justifiquen aquesta tipologia són:
1. En primer lloc, l’aparició d’una veu narrativa en primera persona protagonista: és la dona qui
ens conta un dia en la seua vida dominat per la malaltia degenerativa que pateix i la por a
oblidar la seua vida: “quan obro els ulls”, “al migdia ve la meua filla”, “què oblidaré primer?”,
“Abans que em desperti”...
2. Per altra banda, la successió lògica del relat ve marcada per connectors temporals: “Al
migdia”, “A la nit” però també amb altres elements temporals que ubiquen el lector en el relat:
“Quan em desperto”, “Quan obro els ulls”. De la mateixa manera i tot i que els temps verbals
de la narració són normalment passats com quan recorda la infelicitat de la seua vida: “com
de poc vaig voler el seu pare, “com vaig sentir...”, “ Com d’infeliç em va fer saber...” La major
part del relat és narrat en present per la narradora-protagonista que l’actualitza: “M’he de
mirar...”, “respiro tranquil.la”, “fingim una escena de teatre”, “em fa por” o en pretèrit perfet:
“No he oblidat”, “les converses han agafat”...

Teniu molts més trets per a justificar la tipologia textual narrativa excepte utilitzar l’estructura o
utilitzar la definició de narració com a tret. Per exemple els recursos expressius de caràcter literari,
les figures retòriques, el llenguatge emotiu, l manifestació dels sentiments de la protagonista,
etc...però allò més important és recolzar-ho amb exemples del text (i no dir únicament les línies o
un únic exemple)

f) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d’aquesta

tipologia presents al text 2 [0’5 punts]
Pel que fa a la tipologia textual, estem davant d’un text expositivoargumentatiu que pertany a l’àmbit
d’ús periodístic i el seu gènere és article d’opinió. Dos trets, entre d’altres, que justifiquen la tipologia
argumentativa del text serien:

4
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ IES FONT DE SANT LLUÍS

- Podem observar l’ús de diversos recursos expressius de caràcter literari habituals en els
articles o columnes d’opinió: preguntes retòriques l.9 l.10, metàfores: “il·luminar les nostres
ombres i acolorir les nostres grisors”.
- Per altra banda, podem identificar la presència de l’emissor en el discurs mitjançant l’ús de
la 1a persona gramatical: “nostres menudeses, “hem fet”, “què ocultarem”, en aquests casos
l’ús del plural inclusiu té com a objectiu crear empatia i adhesió al discurs argumentat.
(Hi ha més característiques, com abundant lèxic valoratiu. Una tesi i uns arguments per defensar-
la, una finalitat d’orientar l’opinió del lector, característiques lingüístiques con una sintaxi complexa,
l’ús del present universal...)

g) Identifica la veu o les veus del discurs que hi ha al text 1 [0’5 punts]

Quant a la polifonia o veus del discurs es defineix com el conjunt de veus que participen en
l'elaboració de qualsevol situació comunicativa. Per a descobrir aquest conjunt de veus convé que
distingim entre la realitat externa al text i la realitat discursiva. Nosaltres ens centrarem en les veus
intratextuals o internes que són: el locutor, l’al·locutari i els enunciadors i, si parlen i en quin estil
parlen al relat (directe, indirecte, indirecte lliure)

En el fragment que treballem, hi trobem una única veu, la veu del locutor en aquest cas de la
narradora-protagonista en primera persona, narradora de la seua pròpia experiència amb la malaltia
que la farà oblidar el món i les persones que ha conegut, utilitzant un estil literari carregat de
sentiments i emocions, de tristesa i de desesperació: “el meu món segueix en l’ordre” (possessius),
“necessito uns minuts”, “he guanyat una mica la por”, els temps verbals en primera persona, els
pronoms “”em desperto”, “em marxaran”.

Tot i que apareixen més personatges al relat: la filla, la veïna Magda, les referències al pare, a
“altres cossos” només podem parlar d’enunciadora, la veu de la narradora que, mitjançant l’estil
indirecte ens trasllada la conversa amb la seua filla: “parlem dels estius a la mar quan ella era molt
petita, del futur i dels seus fills”, “sé què pensa, que em vol retenir, ara, que encara soc com sempre”

h) Identifica la veu o les veus del discurs que hi ha al text 2 [0’5 punts]

Quant a la polifonia o veus del discurs es defineix com el conjunt de veus que participen en
l'elaboració de qualsevol situació comunicativa. Per a descobrir aquest conjunt de veus convé que
distingim entre la realitat externa al text i la realitat discursiva. Nosaltres ens centrarem en les veus
intratextuals o internes que són: el locutor, l’al·locutari i els enunciadors i, si parlen i en quin estil
parlen al relat (directe, indirecte, indirecte lliure)
En el text que treballem, trobem en primer lloc la veu del locutor: es tracta de l’emissor, present al
text d’opinió que marca la seua presència amb verbs en 1a persona “què passarem”, “hem dit”.
També es troba l’al·locutari que té com a finalitat interpel·lar el receptor, verbs com “has fet”, “no ho
hagis pogut demostrar”, “sigues allò que ensenyes”, “ets”, pronoms personals com “tu”, i per
finalitzar un enunciador: els estudis de les universitats mitjançant un discurs indirecte “que conclou
que” l.6.

2.Anàlisi lingüística del text (3 punts) (CORREGIT A CLASSE)

Tria 3 de les 6 preguntes: Has de triar-ne una entre a i b; c i d, e i f. Total 3 punts

5
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ IES FONT DE SANT LLUÍS

a)Indica a quins elements fan referència en el text els mots subratllats i quina funció
sintàctica realitzen en el text 1. [1 punt]

1. el meu món segueix en l’ordre en què jo el recordo (l.1)

2. la por es va fent petita i a l’hora de dinar gairebé no la noto (l.2)

3. ara les converses han agafat un to transcendental que no havien tingut mai. Totes dues

ens n’adonem (l.11)

4. Amb el sol de primavera que potser em farà somriure, instintivament (l.23)

b)Indica a quins elements fan referència en el text els mots subratllats i quina funció
sintàctica realitzen en el text 2. [1 punt]

1. Si has fet una calçotada i no n'has penjat les fotos a la xarxa (l.1)

2. com la model a qui difuminen la cel·lulitis per a l'anunci de crema solar (l.27)

3. Aleshores ens venen les universitats amb els estudis que hem dit (l.28)

4. I després, és clar, els seguiran les reivindicacions de les bondats de la cosa natural (l.30)

c)Determina quin tipus d’oració introdueix cadascun dels elements subratllats en aquest
fragment del text 1 i la funció sintàctica que fan. [1 punt]

1. Quan obro els ulls, sovint, ni els colors ni els records no són prou nítids. (l.3)

2. Necessito uns minuts perquè l’escenari es posi a lloc (l.6)

3. me n’adonaré tant que serà com si m’arrenquessin trossets de vida com trossets de pell (l.21)

4. Amb el sol de primavera que potser em farà somriure (l.23)

d) Determina quin tipus d’oració introdueix cadascun dels elements subratllats en aquest
fragment del text 2 i la funció sintàctica que fan. [1 punt]

1. això deu ser perquè no tens Facebook, Twitter o Instagram (l.3)

2. solen referir-se a Facebook que té l'honor de reunir els tres pilars de l'exhibicionisme (l.8)

3. com la model a qui difuminen la cel·lulitis per a l'anunci de crema solar (l.27)
6
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ IES FONT DE SANT LLUÍS

4. com decidir què passarem per alt, què ocultarem, què no direm (l.17)

e)Digues el significat que adquireixen en el text 1 aquestes paraules (o expressions) o

posa’n un sinònim. [1 punt]

1. Nítids (l.4)

2. Es posi a lloc (l.7)

3. Memòria buida (l.22)

4. Closca (l. 26)

f)Altera les referències verbals d’aquest fragment del text 2, transformant els verbs
subratllats de present a passat. [1 punt]:

Aquest 'jo', enfortit per l'amor propi, està preparat per a eludir les antigues normes del pudor, tan
restrictives com obsoletes. Aquella reserva íntima de la vida analògica es dilueix en la immensitat
abstracta del ciberespai i, així, som capaços de publicar imatges que fa cinc anys no se'ns hauria
acudit de mostrar a la meitat de les nostres amistats; o repiulem sense moure ni una cella elogis
aliens i glòries pròpies que, de viu en viu, la vergonya ens impediria de predicar. El nostre jo digital
s'ha de fer valdre: la competència és ferotge a l'àgora virtual.

3. Expressió i reflexió crítica ( 4 punts)

Tria una redacció o expressió crítica entre a i b Total 2 punts

a) Escriu un text de característiques tipològiques semblants al de Queraltó en què s’explique

l’experiència d’algú que ha d’afrontar un moment molt important, complicat o vital en la seua
vida. Recorda que has de posar un títol al text. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
Què s’espera de vosaltres ací?

Quan vos demanen escriure “un text de característiques tipològiques semblants” volen dir que heu
de ser capaços de crear el vostre text literari que intente assemblar-se a l’original, tot i que no vos
demanen que siga en primera persona (narrador protagonista) sí que cobren més força els
sentiments i les emocions que fer-lo parlar en tercera persona, però açò no penalitza és un
suggeriment.
El més important és tindre clar el moment que afronta el protagonista, complicat o vital i ser capaç
d’utilitzar un llenguatge amb recursos expressius literaris: metàfores, hipèrboles, comparacions,
analogies... i, sobretot una “explosió” sentimental, d’angoixa, de desesperació, de tristesa,
d’incertesa...

A més heu de fer-lo amb una estructura correcta i amb paràgrafs diferenciats: si voleu les tres parts
de l’original: plantejament, nus i desenllaç.

7
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ IES FONT DE SANT LLUÍS

Per descomptat les faltes són importants, òbviament. Per no parlar de l’estil literari “elevat” que cal
utilitzar.

b) Quina és la teua opinió al voltant d’allò que diu el text. Recorda que has de redactar un text
de característiques tipològiques semblants al de Rojals. (Extensió: unes 150 paraules) [2
punts]

Què s’espera de vosaltres ací?

Quan vos demanen escriure “un text de característiques tipològiques semblants” volen dir que heu
de ser capaços de redactar un text argumentatiu, el vostre “article d’opinió” al voltant no sols del
tema del text original: el jo ideal que “manipulem” a les xarxes socials sinó que també ha d’incloure
arguments del text i els vostres contraarguments, perquè vos demanen “la vostra opinió”.
A més el vostre text ha d’estar estructurat en les tres parts dels textos argumentatius: Introducció:
on presenteu el tema i feu un avanç de la tesi i recolliu les idees fonamentals. Un desenvolupament
o cos argumentatiu on llanceu arguments, però no un repetit i reiteratiu sinó els principals arguments
del text original com ara “si no ho penges no existeixes”, “ els estudis afirmen que l’addicció a les
xarxes socials crea insatisfacció, infelicitat, frustració”, “simulem la nostra vida social o la vida
perfecta”... i també llanceu altres arguments vostres, personals... I, per acabar amb una conclusió
on tanqueu, intenteu citar alguna frase d’alguna autoritat, escriptors, filòsofs...

I, sobretot recordeu repassar i usar els connectors.

Heu de fer-ho en un registre formal i no col.loquial, ni menys “vulgar” tot i que podeu utilitzar frases
fetes o girs a voltes col.loquials en un text argumentatiu, és necessari una correcció quant al registre
formal.

Tria una de les dos qüestions amb fragment c i d Total 1 punt

c) Quines característiques presenten els personatges del fragment? Evolucionen aquests

personatges al llarg de l'obra? (extensió entre 75 i 80 paraules) (1 punt)

—Es voldria casar amb mi?

Ja me la temia, però tot i que me la temia i que la veia venir, em vaig quedar molt parada i sense
acabar-ho d’entendre.
—Sóc lliure i vostè és lliure i jo necessito companyia i els seus fills necessiten un costat…
—I penso que està sola i amb els nens tancats i sols mentre treballa i jo podria posar ordre a tot
això… Si no li agrada, faci com si no li hagués parlat… Però he d’afegir que no puc fundar una
família, perquè per culpa de la guerra sóc inútil del mig i, amb vostè, ja em trobo una família
feta. I no vull enganyar ningú, va dir, Natàlia.

Com es respon a aquesta pregunta?

Cal llegir bé la pregunta, la qual diu quines característiques presenten els personatges DEL
FRAGMENT... Per tant heu de ser capaços d’ubicar el fragment en l’obra, és el moment on
Antoni, l’adroguer li demana matrimoni a Natàlia, ella ja ha passat per la guerra, la mort de
Quimet, la fam, la desesperació, l’intent de suïcidi i és Antoni qui l’ajuda “in extremis” li dona
feina i ella comença a fer les feines de casa i a poc a poc va recuperant el control de la seua
vida.
Ací heu d’assenyalar les característiques de Natàlia: jove Natàlia-Colometa i Quimet- Natàlia i
la fam i la guerra i la futura Sr. Natàlia i també Antoni, l’adroguer i fer referències al fragment.

8
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ IES FONT DE SANT LLUÍS

I ara, la segona part de la pregunta: EVOLUCIONEN ELS PERSONATGES?

Evoluciona, com sabeu, Natàlia que al final de la novel.la recupera la identitat i amb el crit final
i el “ganivet” talla i tanca per fi el passat i els coloms els veu ara “contents”

d) Descriu les característiques de la veu narrativa en La plaça del Diamant. Relaciona-les amb
les que pugues trobar en aquest fragment. (extensió entre 75 i 80 paraules) (1 punt)

i vaig sentir un vent de tempesta que s’arremolinava per dintre de l’embut que ja estava gairebé
clos i, amb els braços davant de la cara per salvar-me de no sabia què, vaig fer un crit d’infern. Un
crit que devia fer molts anys que duia a dintre, i amb aquell crit, tan ample que li havia costat de
passar-me pel coll, em va sortir de la boca una mica de cosa de no res, com un escarabat de
saliva…, i aquella mica de cosa de no res que havia viscut tant de temps tancada a dintre era la
meva joventut que fugia amb un crit que no sabia ben bé què era…, abandonament? (...) Ja m’ha
passat, vaig dir. I venia més gent: venien a poc a poc, com la claror del dia, i vaig dir que ja estava,
que tot s’havia acabat, que eren els nervis, res, cap perill… I vaig començar a caminar altra vegada,
a desfer camí...

Com es respon a aquesta pregunta?

El narrador d'aquest text és la protagonista. Parlem doncs, d'una narradora interna que relata la
seua peripècia vital en una edat ja madura en forma de monòleg interior. Al llarg de tota l'obra
la protagonista conta la seua pròpia història en primera persona i amb les seues paraules,
centrant-se sempre en ella mateixa. Amb aquest recurs la narradora aconsegueix que la
narració adopte un punt de vista subjectiu que et fa identificar-te amb la protagonista i que
impedeix interpretar de forma absoluta i imparcial els pensaments i les accions dels restants
personatges de la narració. També l'autora fa servir el monòleg interior per a introduir reflexions
i pensaments, així aconsegueix que els lectors senten en viu i en directe l'activitat mental del
personatge. La veu narrativa d'aquest text és col·loquial, utilitza frases curtes amb el predomini
de la juxtaposició i de les frases coordinades: (exemple del fragment) Fa servir l'aparició de
determinades paraules amb una freqüència superior a l'aconsellada per qualsevol normativa
d'estil: (exemple del fragment). El lèxic utilitzat és col·loquial, amb la utilització de paraules
populars. També usa sovint frases i expressions fetes amb les quals aconsegueix un llenguatge
fresc, en conclusió, busca un llenguatge àgil i semblant al que s'usa oralment. Finalment l'autora
té com a intenció última contar la història de Natàlia amb un llenguatge popular i sovint còmic,
provocant un contrast amb una història que és un gran documental de l'horror de la vida humana.

Tria una de les dos preguntes sense fragment e i f Total 1 punt

e) Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autora (etapes o blocs) i digues algunes
característiques de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs). (extensió
entre 75 i 80 paraules) (1 punt)
Rodoreda escriu aquesta novel·la (La plaça del Diamant, 1962) en la seua etapa de maduresa, més
de dos dècades després que la seua trajectòria clarament ascendent es vera truncada pel triomf
franquista, l'exili i la Segona Guerra Mundial. Aquests esdeveniments es reflectiren en les seues
obres posteriors, les quals varen ser les que inauguraren la seua etapa de maduresa, tant des d'un
punt de vista tècnic (domini estructural i estilístic), com des d'un punt de vista temàtic. Les obres
d'aquest període es varen centrar en heroïnes que, des de la maduresa, recorden el seu passat i
manifesten la inexorable certesa d'haver perdut la joventut. A més a més fa servir l'estructura de
final obert que dóna certa esperança de felicitat en la vida dels personatges principals (no com en
el tercer període, on els finals es tornen tancats. En aquest darrer període tant els protagonistes
masculins com femenins arriben a la vellesa i moren, cloent així la seua trajectòria vital. D'altra
9
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ IES FONT DE SANT LLUÍS

banda, s'ha de destacar també que el temps ha fet oblidar o superar algunes de les frustracions de
l'autora i això comença a insinuar-se en les seues narracions, on les relacions entre els homes i les
dones ja no són tan antagòniques com en l'etapa dels Anys d'aprenentatge.
f) Quins altres models o corrents trobem en el context de l'obra (dins el gènere)? Explica les
seues diferències respecte al model o corrent en què s'inscriu l'obra. (extensió entre 75 i 80
paraules) (1 punt)

La Plaça del Diamant se situa en un context històric molt definit, ja que es produeix poc abans
de la proclamació de la Segona República, passant per la Guerra civil i la postguerra. En aquesta
època trobem la Narrativa contemporània. Les obres d'aquest període, per tant, tracten temes
referents als problemes i la situació social que deriven dels anys posterior a la guerra; on els
autors es veuen obligats a interrompre la seva activitat i a exiliar-se per poder-hi continuar (com
és el cas de Mercé Rodoreda, escriptora del llibre que estem comentant). Als anys 50 la situació
comença a millorar amb la creació de premis literaris. El ressorgiment de la narrativa, la
comunicació entre els autors i el coneixement d'ells pel públic donaren prestigi polític a la
literatura catalana, i finalment, als anys 60, es va produir la consolidació editorial amb la
publicació d'obres en llengua pròpia. Ara, per parlar més detalladament sobre els altres models
del mateix context i les diferències amb el corrent en què s'inscriu l'obra, cal tenir clars els tipus
de novel·la que sorgiren: testimonial, existencialista, catòlica, psicològica, de gènere, de la
realitat del somni, del realisme compromés i del realisme vuitcentista. La Plaça del Diamant, per
ser una obra altament influenciada pel behaviorisme americà i la introspecció, correspon a una
novel·la psicològica, que dista d'una testimonial per no tenir la 5 intenció de mostrar
historiogràficament un fet amb el seu testimoni corresponent. No és tampoc existencialista
perquè en cap moment es planteja respondre a qüestions com el principi de l'existència (cosa
de la qual s'encarrega aquest corrent), i es diferencia de la novel·la catòlica per no ser, la Plaça
del Diamant, un escrit amb espiritualitat religiosa caracteritzat per la figura de Déu i la creença.
Tampoc no forma part del corrent que tracta la realitat del somni, pel fet que no analitza el
significat dels somnis dintre de la inconsciència del son, ni pot ser categoritzada, tampoc, entre
les novel·les de realisme compromés o de realisme vuitcentista, ja que l'autora mostra la visió
de la protagonista, els seus pensaments i la seua vida, no narra comprometent-se amb una
realitat. En conclusió, aquesta obra pertany, completament, al corrent de novel·la psicològica,
per fer reflexionar al lector amb les situacions que es mostren des del relat de les experiències
personals viscudes per la protagonista i contades en un llarg monòleg interior.

Aquestes dues preguntes “teòriques” les teniu solucionades als “solucionaris” però
cal resumir-les i deixar-les en les 75-80 paraules que demanen...

10