4. La mort.

La substitució

Una de les «denúncies>> més antigues d'un procés de subs-

titució la podem trobar en el llibre de Nehemies:

També vaig veure que alguns jueus s'havien casar amb dones
d' Asdod, ammonites o moabites, i que els seus fills mig parla-
ven la llengua d'Asdod, i la de tal o tal altre poble, pero que
ja no sabien parlar jueu.
Nh. 13:23-24

Pero Nehemies no es va limitar a denunciar sinó que va

aplicar la «política lingüística>> adient: <<Eis vaig reprendre as-
prament, els vaig maleir, i alguns, els vaig maltractar i els vaig
arrencar els cabells>> Nh. 13:25. I <<Eis vaig purificar, dones,
de tot el que era estranger>> Nh. 13:30. El zel de Nehemies
no era precisament desinteressat: <<Déu meu, tingue-m'ho en
compte, per al meu bé>> Nh. 13:31. Pero devia fer efecte, si
tenim en compte que l'hebreu, tot i els avatars de la seva his-
toria, continua essent una llengua viva i, en canvi, del moabi-
ta, només en tenim una inscripció. Pero al marge de la <<políti-
ca lingüística>> de Nehemies, aquest text bíblic fa ben explícit
el procediment de la substitució: la transmissió intergenera-
cional. Els pares bilingües abandonen la llengua recessiva en
la comunicació amb els seus fills i, consegüentment, cada cop
són menys els nens que la parlen. Amb algunes generacions,
la llengua pot desapareixer completament.
 Vida i morl de les 1/engües
38
El procés de substitució pot ser molt rapid i acomplir-se
només en quatre generacions. La primera generació pot ser mo-
nolingüe en la llengua recessiva, pero la segona generació, per
bé que parlant nativa de la llengua recessiva, apren la llengua
dominant. Aquesta és una generació bilingüe més competent
en la llengua recessiva que en la dominant, pero per diverses
raons (prestigi, desig de mobilitat social, canvi d'estatus, etc.)
no transmet la seva llengua materna a la tercera generació. La
tercera generació també és bilingüe, pero més competent en
la llengua dominant, ates que el seu coneixement de la llengua
recessiva és fonamentalment passiu i adquirir a través de les
converses entre membres de la primera generació i d' aquests
amb membres de la segona. La quarta generació ja pot ser mo-
nolingüe en la llengua dominant.
El moll de !'os es troba, dones, en la segona generació,
la que opta per la substitució, i les causes d' aquesta opció no
són ciares ni de bon tros. Kloss" fa notar que no es poden
fer generalitzacions pel que fa a la substitució o el manteni-
ment que es derivin:
a) De l'absencia o presencia de la llengua materna en I'en-
senyament.
b) Del nombre de parlants.
e) De l'homogeneltat interna del grup.
á) De les actituds hostils o positives de la majoria cap
a la minoria.
Fishman també mostra que algunes generalitzacions pe! que
fa a la substitució són qüestionables, com ara:
a) Que el manteniment de la llengua tingui la fundó d'ex-
pressar la pertinen~a a un grup o la lleialtat cap a ell.
13. Kloss, H., citat per Fishman,]. A. (1971).
La mort. La substituci6 39
b) Que els habitants de zones urbanes estiguin més incli-
nats a la substitució que els de zones rurals.
e) Que la llengua amb més prestigi desplací la llengua amb
menys prestigi.
Així, dones, si no es poden fer generalitzacions, menys en-
cara es poden fer prediccions. Com a molt, podem identificar
alguns factors que han jugat algun paper en alguns processos
d'extinció de llengües. Factors, per exemple, que poden modi-
ficar 1' actitud lingüística deis individus que són els que, al cap-
davall, decideixen canviar de !lengua. Si tenim present que el
nombre de llengües existent es pot correlacionar amb el nom-
bre de grups socioculturals, sembla obvi que qualsevol contac-
te cultural pot provocar un procés de substitució. Si grups di-
ferents adopten la mateixa religió, comparteixen el mateix
sistema d'escola, veuen els mateixos programes de televisió i
es poden despla~ar més facilment, és probable que la diversi-
tat lingüística disminueixi. És cert que el contacte cultural per
el! mateix no provoca la substitució, pero sí que pot modificar
1' actitud deis parlants cap a la seva !lengua quan aquests en-
tren en contacte amb una comunitat més forta, més desenvo-
lupada, economicament més rica i, sobretot, culturalment més
agressiva.
Allo que sí que és inqüestionable és que, perque es doni
un procés de substitució, la condició imprescindible és el bi-
lingüisme. Aixo no vol dir, pero, que el bilingüisme sigui su-
ficient per provocar la substitució d'una de les llengües. Hi
· ha d'haver altres causes. La qüestió consisteix a identificar-
les, aquestes causes, i amb els coneixements que tenim fins
ara es fa difícil determinar si alguns factors concurrents als
processos d'extinció són o no causa de la substitució. Entre
aquests factors podem comprar des de la mateixa reducció de
la !lengua fins a la reducció de la seva base territorial, com
també la perdua de funcions i la perdua d'estatus. Allo que
sí que podríem comprar com a causa de la substitució és preci-
40
Vida i mort de les llengües
sament les causes d' aquests fenomens concurrents, i entre aques-
tes podríem incloure alguns canvis demografics i altres qües-
tions lligades al prestigi, com ara la modernització,
l'escolarització, la industrialització, etc. Només a tall d'exem-
ple, podem recordar les causes que, segons Dorian, han portat
a la quasi-extinció del gaelic oriental del comtat de Sutherland:
El gaelic ha esta! desaprovat, fins i tot suprimit, en l'educació
i la vida pública escoceses durant segles. La base economica
que sostenía la comunitat lingüística del gaelic oriental del com-
tat de Sutherland va desapareixer amb el final de la indústria
local de pesca en els anys entre les dues guerres mundials, i
els models de segregació residencial i endogamia que havien
mantingut a part els pescadors gaClics orientals van comen\=ar
a debilitar-se en conseqüencia. L'angles, la llengua de !'elite
tant local com nacional, té el suport de practicament totes les
institucions nacionals en tant que afecten la vida local: llei,
educació, govern, els militars i (preponderantment) els mitjans
de comunicació; el dialecte gaelic local, de cap d' ells. La lluita
entre 1' angles, com a llengua de gran acceptació amb el pode-
rós suport del govern, i el gaelic oriental, comuna llengua d'ac-
ceptació restringida, sense suport institucional de cap mena,
ha esta! desigual durant generacions. Mentre els pescadors vi-
vien a part amb una base econOmica adequada, podien conser-
var la seva !lengua, fins i tot si I' escolarització en angles i els
freqüents contactes comercials amb grups angloparlants els per-
metien parlar també l'angles amb flui'desa. Ambla perdua de
la pesca i de les estructures de casaments i amistat que la base
economica independent els feia possible, el canvi cap a l'an-
gles es va instaurar rapidament en aquest darrer hastió del gaelic
de la costa oriental.
Més endavant veurem que factors com aquests van apare-
llats sovint als processos d'extinció; ben lluny d'Escocia, a Tai-
landia, una altra llengua -ugong- ha seguit un procés ben
semblant: perdua de la independencia economica, contactes ex-
tragrupals, exogamia i pressió de la cultura prestigiada -la
La mort. La substitució 41
tai. I com aquests, podem trobar casos arreu. Abans d' analit-
zar la substitució com a fenomen estrictament social, pero, ve-
gem quin és el paper de l'individu.
4.1. L'INDIVIDU
Per més que la substitució sigui una qüestió social, cal pre-
guntar-se quin paper juga l'individu en un procés d'extinció,
ates que, al capdavall, la decisió de deixar de parlar la seva
llengua -o de no transmetre-la- també Ji correspon; a més
a més, no podem oblidar que, com diu Weinreich, el «punt
de contacte» entre dues llengües és l'individu. El fet que pu-
guem parlar de <<darrers parlants>> -siguin competents o semi-
parlants- d'una llengua ja ens indica que hi ha factors indivi-
duals que poden determinar 1' actitud lingüística sigui cap a la
substitució, sigui cap al manteniment.
Tal com ho formula Denison, la mort (o su1cidi, segons
la seva terminología) d'una llengua s'inicia quan:
Arriba un moment en que els pares multilingües ja no conside-
ren necessari o que valgui la pena per al futur deis seus fills
de comunicar-se en una varietat de llengua amb poc prestigi,
i quan els fills ja no estan motivats per adquirir competencia
activa en una llengua que no té connotacions positives com
14
ara joventut, modernitat, tecnica, exit material, educació.
És cert que per arribar a aquest punt han hagut d' operar
previament molts factors extralingüístics, i també cal tenir pre-
sent que, en la motivació deis pares per no transmetre la seva
llengua als fills, més que el fet de <<ser necessari o valer la pena
per al futur>> hi ha molt més el sentiment que la llengua mater-
na els pot ser un impediment. Un altre fet que cal tenir en
14. Denison, N., op. cit., p. 21.