e5eqüencies I 809
contingut a la llibreta més els dos versos obliterats, J6a i J6b:
CANT ESPIRITUAL
L 'esplendida analisi d'Eduard Valentí sobre la genesi del
"Cant espiritual», completada amb la seva edició crítica' gaire­
bé podria anuNar qualsevol altra aportació al tema. Rigor,
saviesa i sensibilitat en són les característiquesprincipals, tant
de laprimerapart dedicada a la interpretació, com de la segona
dedicada a l'edició crítica. Pero eltreballde ValentljOupublicat
perprimera vegada e!I962 iper segona elI97J, dos anys després
d'haver mort. Avui, I998, la interpretació que Valentíféu del
poema continua essent un punt de referencia important; no ho
és, en canvi, o més ben dit, ho és només parcialment, l'edició
crítica almenys pel que qftcta l'aparat de variants i els comen­
taris que l'acompanyen. Segons Valentí: «El text de! Cant
Espiritual ens és conservat en dos manuscrits: una llibreta de
notes, i unfulldepaper de barba. A la llibreta, eltext ve després
d'uns comptes datats ']in de septiembre" (de I909), i acaba amb
e! vers J6. Elfull dóna com a data de la composició del text
I. Eduard Valentí, La genesi del <,Cant espiritual» de Maragall,
"Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona", XXIX
(1961-1962), 8I-IQ. Reprodult dins Els clilSSics i la literatura catalana
moderna, Barcelona, Curial, 1973, 188-240. Cito per aquesta edició. Cf
carta de Gabriel Ferratera Eduard Valentídatadael4dejunyde I967dins
Ferrater, Papen, Cartes, Parautes, Barcelona, Edicions deis Qyaderns
Crema, 1986, 468-469. Vegeu tambéJosé M. Valverde, Más sobre el"Cant
espiritual» de Maragall, "Convivium", núms. Q-I8 (1964), 217-223.
novembre de I909. Les variants que eljúllpresenta respecte de
la llibreta podrien fer pensar en l'existencia d'un manuscrit
intermediari perdut». 2
Amb tota seguretat, Valentí va treballar honestament amb el
material de que disposava en aquells moments. Avui, pero, els
manuscrits del"Cant espiritual» conservats a l'Arxiu Maragall
són tres; i e! tercer no és altre que e!manuscrit que Maragall va
prepararper a l'edició de Seqüencies. 1 torno al comenfament
d'aquest davantal: el fet que hi hagi un nou manuscrit del
poema no invalida totalment les tesis de Valen tí, pero síque les
neutralitza i obre noves vies d'analisi per a l'estudiós de la
poesia de Maragall. Per la meva banda i per raons metodolo­
giques i de coherencia interna, tractaré el «Cant espiritual" de
manera semblant als altres poemes, sobretot pel que fa a la
contextualització.
La llibreteta de butxaca on es troba la primera redacció
manuscrita del «Cant espiritual», pot ser d'utilitat a l'hora de
veure elque en podríem dir l'estatpreliterari delpoema és a dir,
la seva concepció. Tal i com diu Valentí, e!s versos del «Cant
espiritual» comencen després d'uns comptes datats «fin de
Septiembre», s'entén de l'any I909. A la pagina anterior a la
deis comptes es registra la seguent anotació:
"Del sermón inédito del Beato Juan de Avila (Ciudad de
Dios 20 junio I909)
»¿Como se llama lo que Dios tiene en el cielo? ¿Qué es? Si
mucho importunais deciros hé que eso mismo es su nombre:
"¿ Quées esto?" No tiene nombre, sino un "qué es esto"? Daréles
un manna abscondido que no tiene nombre sino "¿Que es esto?"
2. Valentí, La genesi, 227.
 Sra I lOAN MARAGALL
Llovió Dios á los hijos de Israe! una cosa, la cual era como
culantro blancoy espantados dijeron: Manuhu: (que es esto?).
"Ese es su nombre».
L 'anotació em va cridar I'atenció, per I'autor, pe!sentit de les
paraules, per les interrogacions, etc., i com que Maragall
n'haviaprecisat laprocedencia, vaig buscar lafimt. En primer
Iloc a l'Arxiu Maragall amb resuftats negatius; en segon Iloc a
la biblioteca de l'Ateneu amb resultats positius. En eficte: el
volum LXXIXde La Ciudad de Dios, def'any I909, contétres
d'aquests sermons. J Altercer és on apareix elfragmentcopiatper
Maragall. És més: elparagrrifesta marcat al marge dret amb
una ratlla verticalfita amb Ilapis de color lila.4
Elfragment copiat no permet fir afirmacions categoriques
sobre la seva relació amb el «Cant espiritual., pero síquepermet
d'especular sobre el tema conscients pero, que descobrir fins a
quin punt el sermó, que desenrotlla la doctrina de la predesti­
nació, és a la base de «Cant espiritual., pertany més al terreny
de la teologia que no pas al de la filologia.5 Des d'aquesta
perspectivafilologica i com a maxim, nomésgosoposar enjoc els
aspectes retorics ijOrmals procedents de la comparació textuaL
En aquest sentit s'hauria de tenir en compte I'oralitat, I'estruc­
tura dialogada, I'ificacia delsistema depreguntes i respostes i de
3· Sermón inédito del beato Juan de Avila en la Natividad de la
Santísima Virgen María, 52-59; Sermón inédito del beatoJuan deAvila
en laAnunciación de la Virgen María, 142-149 i 213-221 i Sermón inédito
del beatoJuan de Avila en el día de todos los Santos, 306 -3 16 .
4· És absolutamentversemblant atribuir el senyal aMaragall; d'altres
textos conservats a l'A.M. apareixen marcats de la mateixa manera.
5· Pels possibles lligams del «Cant espiritual» amb la segona
epístola de Sant Pere cE Riba, Prólogo a Maragall. Vida escrita,
Madrid, Aguilar, 1959, 22-23.
Jeqüencies I SIl
lesfrases exc!amatives, i el contrast o f'antítesi com a element
jOrmalitzador de! discurso
A proposit de I'aparició de Seqüencies Maragall comenta a
Pijoan que «Lo que hafit més furor és el "Cant espiritual"•. 6 El
fit que el mateix Maragall usés la paraula «furor» -tan
laica- minva la transcendencia que s'ha donat al poema
(sobretot apartirde la mort de Maragall) oblidant que, en bona
part, laprofissió defi que és el «Cant espiritual. és la continua­
ció logica de la profissió de poesia que havia fit anys abans a
I'«Oda infinita., a «Exce!sioT'>', i, sobretot, a «El comte Arnau.
i Nausica. EIs ideals -la Bellesa i la seva continua recerca­
són els mateixos; elqueha canviatés laperspectiva: a «ExcelsioT'>'
Maragall tenia trenta anys, les preocupacions propies de f'edat
i I'angoixa de I'anonimat. Al «Cant espiritual» Maragall en
tenia gairebé cinquanta, d'anys, unes preocupacions d'acord
amb I'edat i la responsabilitat que suposa tenir un nomo Que
hauria passat si el «Cant espiritual» en Iloc d'apareixer com a
poema soft, ho hagués fit com a part integrant de «La fi del
comte l'Arnau»? Probablement res, opoca cosa. L'oració, posada
en boca d'Arnau, hauria estat el happy end esperat per a un
personatge que Maragall havia dissenyat, insistentment, tan
pecador i tan irrecuperable. Hi havia hagut una redempció
laica a través de la «noia amb la veu viva», pero aixo era
literatura; calia ara cobrir I'aspecte espiritual que era la «rea­
Iitat». Alfinal, Arnau, com Serrallonga, acudiria a Déu.
És interessant d'observar que Maragall ignora el «Cant
espiritual. en les cartes que escriu als amics aquell mateix any
I9II, exceptuant f'enviada a Pijoan abans citada. Maragall
6. Carta aPijoan de 7 abril 19II, Blasco,joanMaragalliJosep Pijoan,
43 2.
 812 I JOAN MARAGALL Jeqüencies I 813

posa f'accent en canvl; en elcomteArnau i enparla en termes del qu'he acabat el Comte Arnau». El novembre de I909 (potser
«Cant espiritual», com si aquestjOs la part teorica i aquella la octubre) Maraga!! tenia escrits els vs. I-]6 del «Can!»; elgener
practica; f'una conclusió i f'altra desenvolupament; f'una tesi i deI9Io els vs.]7-40 i el4 defebrer del mateix any e!s vs. 4 I -45·
f'altra argumentació. De manera semblant ha actuat la crítica: Com tampoc no són contraries ni la sem¿mtica ni la versificació,
allo que Maragall va dir d'Arnau ha ha aplicatal"Can!», i com essent logica la diferencia metrica per f'amplitud que exigeix el
que la fórmula ha funcionat no s'ha preocupat gaire de la tema i que Maraga!! troba en el decasíNab.
transgressió. Recordem, per exemple, dosfragments molt cone­ Segom com, podria semblar que a Maraga!!, f'oració final
guts de sengles cartes a Pérez]orba i Rahola: «Elfer de la vida d'Arnau se li hagués escapat de les mans i s'hagués anat
humana, terrena i ultraterrena, una sola cosa, ve-li aquí el convertint en confidencia íntima, alhora que elpoema prenia
sentit més personal meu delpoema [''El comte Arnau"}, que no jOrma de doctrina i enllafava amb la tradició autoctona i
és sinó la preocupació.fonamental de la meva vida»,7 1 la carta estrangera d'aquesta mena de cants: de Llu!! a Coethe, passant
a Rahola: "Potser el sentit inicial [d"'E1 comteArnau "}, quejo per Ausias March, Verdaguer, Afcover, Unamuno i, sobretot,
porto a dintre de tota la vida, és lligar aquest món que ara Novalis. 9
sentim al que sentirem ultratomba: i eld'ultratomba en aquest,
entengui-ho bé. Vull dir quejo no encaro tata aquesta vida cap
a f'altra, com els mútics ascetes. Sinó que sento aquesta i f'altra
com una sola cosa; que f'altraja la vivim en molts moments
d'aquesta; que molt d'aquesta sera viscuda en f'altra; que en
aquesta em hem defer amb esfOrf f'altra; que en l'altra haurem
d'adobar o completar moft d'aquesta, vivint-la encara en cert
modo (. ..) perqueaquest [mónJi f'altre han d'ésser lo mateix». 8
1 tornant al comenfament del davantal, en els «místics ascetes»
que Maraga!! rebutja perque encaren la vida terrenal a la
ultraterrenal, no hi ha resson¿mcies de! sermó deJuan de Ávila?
Les dates de composició dels dos poemes tampoc no són
contraries a la possibilitat de veure'ls interelacionats. En el
dietari de I9IO, e! dia IO de gener Maraga!! escriu: «Me penso
9. Vegeu Bohigas, Tres cants espirituals; Maragall y Unamuno dins
7· Carta a Pérez Jorba de 14 abril 19II, OC 1, ro12. Epistolario, 155-162; Ramírez i Molas, Maragall, traductor de Novalis;
8. Carta a Rahola de 6 juliol de 19II, OC 1, lo84-ro85. La rodona Romeu, La mort e~ lapoesia de M aragall iVa!entí, La genesi, especia!­
és de Maragall. mcnt els apartats Faust i Linceu.
 814 I lOAN MARAGALL
CANT ESPIRITUAL
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
que més ens podeu dar en una altra vida?
Perxo estic tan gelós deIs ulls, i el rostre,
5 i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!
¿Amb quins altres sentits me'l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
10 Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Aquell que a cap moment li digué «-Atura't»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l'entenc, Senyor; jo, que voldria
15 aturar a tants moments de cada dia
per contemplar la vostra fa¡; immensa.
per fé'ls eterns a dintre del meu cor!...
45 Sia'm la mort una major naixen¡;a!
O és que aquest «fer etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, que seria?
¿Fóra només l'ombra del temps que passa,
DATA: Vs. 1-36: novembre 1909 (M). Vs. 37-40: gener 191O
20 i la iHusió dellluny i de l'a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perque ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
Jeqüencies I 815
25 aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,
és ma patria, Senyor: i ¿no podria
esser també una patria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
30 si ma fe i ma esperan¡;a aquí s'atura,
me'n fareu una culpa més enlla?
Més enlla veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria esser-hi hom:
si heu fet les coses amos ulls tan belles,
35 si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per que acluca'ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n'hi haud cap!
40 Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
1 quan vinga aquella hora de temen¡;a
en que s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans
(M). Vs. 41-4S: 4 febrer 191O (M).
TEXT: S.
1-4S Vegeu les notes de Valentí.
7-II El lO de mare,: de 19II Joan Aleover agraeix a Maragall
l'exemplar de Seqüilncies que li ha enviat i afegeix: «La idea del
"Cant espiritual" me reeorda un sonet que vaig eseriure quan era
noi. Cree que es deia "Bellesa immortal". Hi expressava l' aspiraeió
 Sr6 I JOAN MARAGALL
de la continultat d'aquesta vida en l'altra, personificant-la en
l'enamorada, i acabava
Jo no sé amb quins colors, quina semblal1l,:a
se veuen els esprits dins 10 deliri
d'amor que encén la divinal esfera.
Mes si no he de sentir trista enyoranca,
feis, Senyor, que en el Cel també la miri
amb sos ulls blaus i rossa cabellera.
Perdoni'm la petita vanagloria d'aquesta retiran<;a, indirecta i
remota", Alcover, Obres completes, Barcelona, Selecta, 1951, 705.
El poema no és recollit en l'esmentat volum.
10 Cf. Enrie d'Ofterdingen: «[Els poetes] són els que ja en aquest
món estan en possessió de la pau eterna" (OC 1, 615).
12-22 L'embrió d'aquests versos es troba en la carta a Rahola de
16 setembre 1909: «Mentres vivim mai hem de donar la vida per
resalta; hem d'ésser Faust per no dir a l'instant: atura't, fins que
aquest instant sia el de la mort. Si no, resulta 10 contrari: que al dir
a un instant, atura't, morim virtualment i el nostre cos viu ja no és
res més que un fantasma» (OC 1, 1079)'
23- 27 Cf. Enrie d'Ofterdingen: «Sí, Matilde: el món superior el
tenim molt més a prop de lo que ens solem pensar; i ja aquí vivim
en ell i l'obirem íntimament entreteixit amb la natura terrenah,
(OC 1,626).
28 Ressó de «l'home, mesura de totes les coses», de Protagores.
45 CE. Enrie d'Ofterdingen: «i així la mort li aparcixia com una
manifestació més alta de la vida» (OC 1, 643).
V ARIANTS
SEGUlT DE LES VISTES AL MAR
[LEMA)
Manuscrits: MS. Full plegat que fa de cobertes al conjunt
de «Seguit de les vistes al mar» on figura, també, el títol.
Edicions: Seqüeneies, r9 II , 5·
Manuscrits: m3. MS. Full 1.
Edicions: «Renacimiento» (octubre 19°7),443-444. «Lle­
tres», núm. 7, Girona (octubre 1907), 127. «ElPoble Catala»
(6 gener 1905), 3. Seqüencies 19 I1 , 7- 8 .
Títol Manca m3. Després de la data 12 juny Maragall
eseriu Mitgdía i a sota á Sant Vicens de Lla­
vaneres; Ginesta! Re, Ll, PC
Dedicatoria AG. Martínez Sierra, celebrando su primer
libro de poesía Re. La dedicatoria és compren­
sible ates que Mart{nez Sierra era el director de
l'editorial Renacimiento, de Madrid. Elprimer
llibre de poesia de Mart{nez Sierra es titula « Tú
eres la paz» ([907).