Curs de català C2

La derivació i la composició
Lèxic (teoria)

LA DERIVACIÓ I LA COMPOSICIÓ
LA DERIVACIÓ

Les paraules d’una mateixa família tenen un element comú, que anomenem arrel o
lexema.

enfortir, fortesa, fortitud, fortificar, fortalesa, fort

D’aquesta manera, obtenim paraules noves afegint unes determinades partícules a

l’arrel. Aquest procediment s’anomena derivació i els mots que en resulten són els
mots derivats.

De vegades, com en l’exemple anterior, l’arrel coincideix amb un mot, que serveix per
crear els derivats: és el mot primitiu. Però no sempre és així:

gàstric, gastritis, gastronomia, gastrònom, gastroenteritis

Anomenem afixos les partícules que s’annexen a l’arrel, les quals podem classificar
segons la seva posició:

• Prefixos. Se situen davant de l’arrel i sovint atorguen un significat diferent al

mot.

• Sufixos. Se situen darrere l’arrel i aporten un nou significat al mot.

• Infixos. S’intercalen entre l’arrel i el sufix i sovint no aporten un nou significat al

mot.

Quan unim aquests afixos a l’arrel, de vegades es produeixen canvis ortogràfics o

fonètics.

c  qu: sec sequedat c  g: foc foguera

ç  c: caça cacera ig  g: assaig assagista
s  ss: espès espesseir ig  tg: lleig lletgesa
gu  gü: aigua aigüeta u  v: neu nevada
j  g: granja granger t  ç: curt escurçar

D’altra banda, també hi ha paraules que entre elles tenen molta semblança però una
arrel diferent. Són els pseudoderivats o falsos derivats, que es formen a partir d’una
arrel llatina diferent de l’arrel del mot primitiu català.

MOT PRIMITIU DERIVATS PSEDODERIVATS

cadira cadiram, cadireta, cadiraire càtedra
corb corbesa, corbador, encorbar, encorbit curvatura
llac llacuna, llacós, llacor lacustre

UdG 1
Servei de Llengües Modernes
Font: Dept. Justícia
Roser Taulé
 Curs de català C2
La derivació i la composició
Lèxic (teoria)

Prefixos

Mitjançant la prefixació adjuntem un prefix a l’arrel del mot, generalment sense

canviar-ne la categoria gramatical i atorgant-li un significat diferent.

heroi (substantiu) antiheroi (substantiu)

legal (adjectiu) il·legal (adjectiu)
carregar (verb) descarregar (verb)

No obstant això, hi ha prefixos que sí que imposen una categoria gramatical al mot. En
la majoria de casos, es tracta de prefixos verbalitzadors: a-, en- (variant em-), es-, per-,
etc. Aquests prefixos tenen la particularitat de no aportar cap nou significat i de
necessitar sovint l’addició simultània de determinats sufixos per poder formar el nou
mot.

bony (substantiu) abonyegar (verb)

groc (adjectiu) esgrogueir (verb)
dins (adverbi) endinsar (verb)

Pel que fa als que aporten un significat o matís diferent al mot, que són la immensa
majoria, podríem establir-ne una classificació genèrica.

a) Valor negatiu o contrari

PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE

a-, an- valor negatiu asimètric, amoral, analfabet
anti- sentit contrari antihigiènic, antisèptic
contra- oposat contraindicació
in-, im-, il-, ir- valor negatiu innat, immòbil, il·legible, irregular
no- negació no-bel·licisme, no-violència
des-, dis- oposat o contrari desintoxicació, disgustar

b) Valor local o situacional

PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE

ante-, avant- davant de antesala, avantpassat
circum- a l’entorn de circumferència, circumval·lació
entre-, inter- al mig de, reciprocitat entreacte, entrelligar,, interlineat
euro- europeu eurodiputat, euroregió
extra- fora de extraordinari, extrajudicial
infra-, sota-, sub-, hipo- en menys quantitat, per sota de sotabarba, subsòl, hipotonia
sobre-, hiper- per damunt de, ultra mesura sobresou, hipermercat
rere- per darrere rerepaís, rereguarda
intra- dintre de intravenós, intramuscular
super-, supra- per damunt de superhome, supraterrenal
tele- lluny teletext, televisió
trans-, tras- d’una banda a l’altra, a través de transsiberià,, trasplantar
ultra- més enllà de ultrapassar, ultratomba
ex- de dins a rora exportar, extreure

UdG 2
Servei de Llengües Modernes
Font: Dept. Justícia
Roser Taulé
 Curs de català C2
La derivació i la composició
Lèxic (teoria)
juxta-, para- al costat de, gairebé juxtaposició, paranormal

c) Valor temporal

PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE

pre- amb antelació preacord, preromà, prenatal
post-, pos- posterioritat posterioritat, postoperatori, posposar
ex- antic càrrec o condició exmarit, expresident
neo- nou, recent neoclàssic, neocapitalista

d) Valor dimensional/quantitatiu

PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE

macro-, mega- gran macroeconomia, megàlit
micro- mini, petit microscopi, miniestadi
semi- la meitat de semivocal, semicercle
bes-, bi- duplicació besnét, bisexual
re- repetició, intensificació reeditar, reconstruir

e) Valor modal

PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE

ben- dóna sentit positiu benvolgut, benestant
mal- dóna sentit negatiu malpensat, malcarat
pseudo- condició no genuïna pseudònim, pseudoderivat
co-, col-, com-, con- companyia i participació cohabitar, col·laboració, commoure,
convivència

Sufixos

Els sufixos se situen darrere l’arrel i aporten un nou significat al mot. N’hi ha de
diferents tipus:

a) Sufixos lèxics

Determinen el gènere i el nombre en el cas dels noms i dels adjectius i, en el cas dels
verbs, la persona, el temps, el nombre, el mode i l’aspecte.

En aquest tipus de sufixos no parlem pròpiament de derivació, sinó de flexió:

llop, lloba, llops, llobes

canto, cantes, canta, cantem, canteu, canten

b) Sufixos valoratius

SUFIX SIGNIFICAT EXEMPLE

-et, -ó, -illa, -ell diminutius pinyonet, finestró, sabatilla, cubell
-às, -arro, -al, -ós augmentatius homenàs, peuarro, finestral, verdós
UdG 3
Servei de Llengües Modernes
Font: Dept. Justícia
Roser Taulé

-ot, -astre, -ús, -um, -ol,
-íssim, -èrrim
Curs de català C2
La derivació i la composició
Lèxic (teoria)
pejoratius casalot, padrastre, gentussa, pixum, bestiola
superlatius tendríssim, paupèrrim

c) Sufixos classificadors

Per expressar professions, afinitats ideològiques o qualitats:

SUFIX EXEMPLE
-ista violinista, dentista, idealista, comunista
-ari/ària notari, solitari, secretària, parlamentària
-aire boletaire, dansaire, rondinaire, xerraire
-à/ana cirurgià, llunyà, provinciana
-or/ora actor, director, negror, conductora
-er/era forner, confiter, ploranera, carnissera
-iu/iva/iua actriu, agressiu, fugitiva, geliua
-ívol/ívola planyívol, jovenívola

Per expressar noms abstractes:

SUFIX EXEMPLE
-esa tristesa, invalidesa, riquesa
-ícia brutícia, avarícia
-itat humilitat, frivolitat
-itud solitud, lentitud
-ud quietud, mansuetud

Per expressar un conjunt, col·lectiu o lloc:

SUFIX EXEMPLE
-menta ossamenta, cornamenta, vestimenta
-eda arbreda, fageda, sureda
-am eixam, costellam, paperam
-all/alla rocall, jovenalla, cosinalla
-ada gentada, nuvolada
-at professorat, alumnat, ramat
-atge equipatge, arbratge, moblatge

Per expressar relació o pertinença:

SUFIX EXEMPLE
-aci/àcia coriaci, berbenàcia
-ari/ària sedentari, alimentària
-esc/esca carnavalesc, cavalleresca
-i/ia aeri, lacti, arbòria
-ià/iana cristià, virgilià, cartesiana
-íac/íaca policíac, afrodisíaca
-ífic/ífica magnífic, científica
-ístic/ística artístic, novel·lística

UdG 4
Servei de Llengües Modernes
Font: Dept. Justícia
Roser Taulé
 Curs de català C2
La derivació i la composició
Lèxic (teoria)

Per expressar accions:

SUFIX EXEMPLE
-egar esbufegar, mossegar, pedregar
-ejar blanquejar, somiquejar
-ificar tipificar, pacificar, dosificar
-ir afavorir, atemorir, avergonyir
-itar debilitar, facilitar, habilitar
-itzar autoritzar, harmonitzar, analitzar

Per expressar acció i efecte:

SUFIX EXEMPLE
-ada xerrada, rentada
-ança venjança, enyorança
-atge homenatge, espionatge
-dissa corredissa, trencadissa
-era polseguera, xerrera, pedrera
-ment pagament, alliberament, cobrament
-ori/òria robatori, cridòria, dedicatòria

Infixos

Els infixos són el tipus d’afixos que se situen entre l’arrel i el sufix. En general no tenen
cap valor semàntic, però en alguns casos serveixen per distingir entre dos derivats
amb el mateix sufix (ferrer i ferreter), i en els verbs sobretot afegeixen una idea de
petitesa (menjucar), d’insuficiència (endormiscar-se) o d’intensitat (allargassar).

INFIX EXEMPLE
-al-, -ol- apegalós, rajolí
-all-, -ell-, -ill-, -oll- ceballut, gotellada, branquilló, potollar
-an-, -en-, -in-, -on- cridaner, nomenar, blanquinós, sangonent
-ar-, -arr-, -er- llargarut, pontarró, camperol
-ass-, -iss-, -oss-, -uss- eugassada, borrissol, picossada, cantussar
-at-, -et-, -ot- peixater, ferreter, parlotejar
-atx-, -itx-, -itj-, -ij- esprimatxar, magritxol, ferritja, ventijol
-eg-, -ic-, -uc- lladregot, porticó, menjucar
-isc-, -isqu-, -usc- endormiscat, plovisquejar, pedruscall

Remarques

Quan formem mots nous a partir del procés de derivació sovint afegim a l’arrel o mot
primitiu afixos propis de la llengua castellana quan en català el mot es forma amb un
UdG 5
Servei de Llengües Modernes
Font: Dept. Justícia
Roser Taulé
 Curs de català C2
La derivació i la composició
Lèxic (teoria)
afix diferent o fins i tot sense. És el cas de mots com ara botonar, enjardinar, raval,
condicionat, moblar, col·lidir o garantir, que per influència del castellà formem com a
*abotonar, *ajardinar, *arraval, *acondicionat, *amoblar, *col·lisionar i *garantitzar.

LA COMPOSICIÓ

La composició és un procediment que ens permet formar mots de manera diferent de

com ho fem per la derivació, ja que no formem un mot nou mitjançant un afix, sinó que
ho fem unint dues o més paraules que ja existeixen.

Amb la composició podem obtenir mots de diferents categories gramaticals:

substantius, adjectius, verbs i partícules.

a) Substantius compostos

FORMACIÓ EXEMPLE
Verb + substantiu pelacanyes, guarda-roba
Substantiu + adjectiu o participi celobert, cama-roja, curtcircuit
o adjectiu + substantiu guàrdia civil, baix relleu
Substantiu + substantiu:
– Compostos sintètics. Es formen aiguaneu, ferrocarril
violentant la sintaxi i elidint elements que
se sobreentenen.
– Compostos coordinats. Són els que museu arxiu, autor editor, comte rei, ciutat estat
tenen un significat que és la suma dels
significats dels dos elements.
– Altres casos: compostos formats per decret llei, camió cisterna, paper moneda, allioli,
juxtaposició o subordinació, enllaçats amb capicua, maldecap, cuc de seda, esperit de vi
la conjunció i o la preposició de i
compostos sintagmàtics
Formació del plural
• Si el compost s’escriu amb guionet o amb els dos elements soldats, afegim la marca de
plural al segon element:
curtcircuits, pèl-rojos, ferrocarrils, alliolis, maldecaps
• Si els dos elements s’escriuen separats:
substantiu + adjectiu o participi i adjectiu + substantiu
Farem el plural de tots dos elements: policies locals, baixos relleus.
substantiu + substantiu
Afegirem la marca de plural solament al primer element: camions cisterna, vagons
restaurant, cucs de seda, hores punta.

b) Adjectius compostos

FORMACIÓ EXEMPLE
Substantiu + adjectiu o participi panxacontent, collverd
Adjectiu + adjectiu anglosaxó, sordmut, grecollatí, indoxinès
Formació del plural
Sempre afegirem la marca de plural al segon element: bocamolls, capficats, poca-soltes,
grecollatins, sordmuts.

c) Verbs compostos

UdG 6
Servei de Llengües Modernes
Font: Dept. Justícia
Roser Taulé
 Curs de català C2
La derivació i la composició
Lèxic (teoria)
FORMACIÓ EXEMPLE
Substantiu + verb corglaçar-se, capficar-se, capgirar
Adjectiu + verb primfilar, migpartir

d) Partícules compostes

FORMACIÓ EXEMPLE
Adverbis amunt, avall, enlaire, daltabaix, sobretot, pertot,
gairebé, alhora, tanmateix, nogensmenys
Preposicions i conjuncions malgrat, sinó, perquè

UdG 7
Servei de Llengües Modernes
Font: Dept. Justícia
Roser Taulé