FONÈTICA

1. LA PRODUCCIÓ DELS SONS

La fonètica és la disciplina que estudia els sons de la llengua.

Els sons es produeixen en l’aparell fonador humà. Està format per tres parts:
1. Cavitats infraglòtiques: es genera aire per produir els sons (diafrag-
ma, pulmons, bronquis i tràquea).
2. Cavitat glòtica: es produeix la primera alteració de l’aire (a la farin-
ge, amb les cordes vocals).
3. Cavitats supraglòtiques: surt l’aire, i pot experimentar alteracions
(cavitat nasal, llengua, llavis, dents, alvèols, paladar...).

Aquests sons estan representats per signes adoptats de manera convencio-

nal per a totes les llengües, que ens serviran per transcriure la llengua parla-
da. El conjunt d’aquests signes és l’AFI (Alfabet Fonètic Internacional), creat
el 1886 amb finalitat acadèmiques.

Aquest alfabet estableix relació entre un so i un símbol gràfic: representa

tots els sons que es pronuncien a les llengües de tot el món i constitueix
alhora el catàleg de sons d’una llengua. Aquest catàleg pot ser molt diferent
d’una llengua a una altra, però si dues llengües comparteixen un mateix so,
aquest té el mateix símbol a cadascuna.
jardí jardín
[ʒ∂ɾðí] [xaɾðín]

La relació entre la representació del so de l’AFI i la grafia no és unívoca. En

català podem trobar diversos casos:
· Un mateix so amb més d’una grafia: nas-cel-rossa-lluç [s]
· Una mateixa grafia amb més d’un so: casa-cingle [k] [s]
· Una sola grafia que representa dos sons consecutius: luxe [ks]*
· Dues grafies que representen un sol so: guerra [g]
· Una grafia que no té cap so: home

Tots els signes fonètics es representen sempre entre claudàtors.

1 • Llengua catalana i literatura / Roger Roig César

Institut Narcís Oller / Curs 2023-24
2. LES VOCALS
En català tenim 8 sons vocàlics, representats únicament per 5 grafies:
Grafies: a e i o u
Sons: [a] [E] [e] [∂] [i] [O] [o] [u]

Els sons vocàlics són els següents:

[a]: a tònica ▶️ mà, casa, estimar
[E]: e oberta tònica ▶️ promès, mel, èmfasi, què
[e]: e tancada tònica ▶️ paper, lent, reina
[ ]: a, e àtones ▶️ maneta, casal, paperot, lentitud, que
[i]: i tònica i àtona ▶️ pis, piset, Lluís
[O]: o oberta tònica ▶️ col, òptim, ou
[o]: o tancada tònica ▶️ curiós, molt, acció
[u]: u tònica ▶️ mula, ruc, punta
o, u àtones ▶️ optimista, curiositat, ruquet

Els classifiquem seguint quatre criteris:

· Obertura de la boca.
· Punt d’articulació
· Tonicitat: tònica o àtona
· Funcionalitat: nuclear o marginal

Punt d’articulació
Grau d’obertura
de la boca Anterior Central Posterior
o prepalatal o palatal o velar
Tancada [i] llit [u] costum, oliós
Mitjana tancada [e] gens [o] tos
Mitjana [∂] llibre, clima
Mitjana oberta [E] res [O] col
Oberta [a] mal

2 • Llengua catalana i literatura / Roger Roig César

Institut Narcís Oller / Curs 2023-24
 VOCALISME TÒNIC VOCALISME ÀTON

_ _ pineda solet
corrent
mur
_ _

_ _ cafè
sequera

2.1 La neutralització vocàlica

La neutralització vocàlica es produeix bàsicament en dos casos:
- Quan els sons [a], [E] i [e] en posició tònica passen a pronunciar-se
com a vocal neutra [∂] en posició àtona:
taula > taulell mel > melós peix > peixet

- Quan els sons [O], [o] i [u] en posició tònica passen a pronunciar-se
[u] en posició àtona:
sol > solet molt > moltíssim curt > curtedat

No obstant això, no es produeix neutralització en aquests casos:

´
- adjectiu original d’adverbis en -ment: feblement [é], còmodament [O].
- primer element d’un compost: cobrellit [O],´ rentaplats [é].
- en alguns hiats (ae, ea, ee i eo) es pronuncia tancada: oceà, teatre,
aeroport, israelià, àrees, nàusees, coreògraf, camaleó...

2.2 Vocals pures i impures

Les vocals pures són les que fan de nucli de síl·laba, i poden ser tòniques
o àtones. La a, la e i la o són sempre pures, mentre que la i la u només en
determinats casos:
a/e/ro/nau u/sar ra/ïm
(u impura perquè (u pura a (i pura perquè
forma diftong) inici de mot) és la tònica)

3 • Llengua catalana i literatura / Roger Roig César

Institut Narcís Oller / Curs 2023-24
La i i la u es consideren impures quan no són nucli de síl·laba, van acom-
panyades per una altra vocal (amb la qual formen diftong) i són àtones.

· semivocals, com a part d’un diftong decreixent [j] [w]: van després
de la vocal que actua com a nucli de la síl·laba:
peu [Ew], ´ ´
cau/re [aw], ´ai/re [aj], boi/na
´ [Oj]
· semiconsonants, com a part d’un diftong decreixent [j] [w]: en po-
sició intervocàlica o la i en posició inicial, i també com a part dels
grups qu, gu + vocal:
ca/uen [w∂], no/ia [j∂], io/de [jO] ´
qua/tre [wa], ´ quo/ta [wO],´ ai/gües [w∂]

· triftong: és la combinació: semiconsonant + vocal + semivocal:

ca/ieu [jEw], ´ ´
cre/ueu [wEw]

2.3 Fenòmens de contacte vocàlic

Elisió
De dos sons vocàlics en contacte de mots diferents (almenys un àton), només
se’n pronuncia un. Habitualment és la vocal neutra [∂] la que s’elideix:
què em dius? trenta anys passa el vent
T À ÀT ÀÀ
´
[E] [á] [∂ ]

Sinalefa
De dos sons vocàlics en contacte de mots diferents (un ha de ser i o u), es
forma un diftong (o triftong) i es pronuncien en la mateixa síl·laba:
què hi veus? semblar ofès va i ve i et va bé?
´
[Ej] [áw] [áj] [j∂]
no ho entén va i entra hi ha un problema
[w∂] [jé] [jáw]

NOTA: El contacte entre dues vocals tòniques no provoca elisió ni sinalefa:

dibuixarà àngels > [di u∫∂ áá ʒ∂ls]

4 • Llengua catalana i literatura / Roger Roig César

Institut Narcís Oller / Curs 2023-24
3. LES CONSONANTS
En català hi ha 29 sons consonàntics, representats per la resta de grafies que
con­­­figuren l’alfabet de la nostra llengua.
Les consonants es classifiquen segons tres criteris complementaris: la sono-
ritat, el punt d’articulació i el mode d’articulació. Per definir un so primer
es diu el punt d’articulació, després el mode i, finalment, la sonoritat; també
caldrà precisar si la vibrant és simple o múltiple. Així, per exemple, tindrem:
[m] Bilabial nasal sonora [∫] Palatal fricativa sorda
[t] Dental oclusiva sorda [r] Alveolar vibrant múltiple sonora

· Sonoritat: ens permet distingir aquelles consonants que s’articulen amb

vibració de les cordes vocals d’aquelles que no ho fan. Poden ser:
Sorda: pot [p] Sonora: bol [b]

· Punt d’articulació: és el punt de la gola o de la cavitat bucal en què es

produeix l’obstacle a la sortida de l’aire. Segons aquest criteri, els sons
de la llengua catalana es classifiquen en sis grups.
Bilabial: contacte entre llavi inferior i llavi superior.
València [b], capa [p]
Labiodental: contacte entre llavi inferior i incisius superiors.
fricandó [f], triomf [ ]
Dental: contacte entre àpex de
la llengua i cara interior dels
incisius superiors.
pota [t], sud [t], cadira [ð]
Alveolar: contacte entre àpex de
la llengua i alvèols superiors.
zona [z], mots [ts]
Palatal: contacte entre predors
de la llengua i paladar dur.
jardí [ʒ], lluna [ ]
Velar: contacte entre postdors
de la llengua i vel del paladar.
casa [k], toga [ ], gat [g]
5 • Llengua catalana i literatura / Roger Roig César
Institut Narcís Oller / Curs 2023-24
 · Mode d’articulació: és el tipus d’impediment que troba l’aire en ser ex-
pulsat, la manera com els òrgans articulatoris produeixen l’obstrucció
o la constricció. N’hi ha de 6 tipus diferents:

– Oclusives: s’articulen amb la successió d’una fase implosiva i d’una

fase explosiva. Hi ha una interrupció total de l’aire que troba sorti-
da de manera brusca.
Orals Nasals
[p] pau, àrab [m] pam, metge
[b] boca, val [ ] àmfora, samfaina, inflar
[t] tiberi, sud [n] pena, mona
[d] dit, indi [ ] nyap, canya
[k] cuina, mag [ ] sang, angle, conco
[g] gust, magdalena [n] conte, panda

– Fricatives: s’articulen amb la constricció creada per l’acostament

de dos òrgans articuladors. No interromp del tot la sortida de l’aire.
[f] fidelitat, afinitat [z] onze, rosada
[v] triomf increïble [∫] xarxa, reixa
[s] soc, cel, cançó [ʒ] Jaume, gel

– Africades: és la suma d’un so oclusiu amb un de fricatiu.

[ts] potser, tsunami, lletsó [dz] atzar, batzegada
[t∫] raig, mig, despatx [dʒ] metge, adjectiu, mitjà

– Aproximants: constricció creada per l’acostament de dos òrgans

articuladors, menor que en les fricatives i sense turbulència.
[ ] acaba, avui, obrir [ ] agafa, agradar
[ð] radar, merda, quadre

– Ròtiques o vibrants: s’articulen amb el contacte de l’àpex de la

llengua amb la regió alveolar.
[ ] cara, pare [r] roc, carro

– Laterals: s’articulen amb el contacte de la part central de la llengua

amb la superior de la boca. L’aire surt pels laterals de la llengua.
[l] làmina, pila [ ] llavi, calla
6 • Llengua catalana i literatura / Roger Roig César
Institut Narcís Oller / Curs 2023-24
 Mode articulació

Punt Aproxi-
Oclusius Fricatius Africats Laterals Vibrants Nasals
articulació mants

Sord Sonor Sord Sonor Sord Sonor Sonor Sonor Simple Múltiple Sonor

Bilabial [p] [b] [ ] [m]

Labiodental [f] [v] [ ]

Dental [t] [d] [ð] [n]

Alveolar [s] [z] [ts] [dz] [l] [ ] [r] [n]

Palatal [∫] [ʒ] [t∫] [dʒ] [ ] [ ]

Velar [k] [g] [ ] [ ]

Institut Narcís Oller / Curs 2023-24

7 • Llengua catalana i literatura / Roger Roig César
 AFI TRETS GRAFIES QUE REPRESENTEN EL SO
Grafia p: en qualsevol posició (pit, rap, sopa)
Bilabial Grafia b: - en posició final de mot (tub)
[p]
sord - en posició final de síl·laba seguida de
consonant sorda (dissabte)
Grafia b: - en qualsevol posició en què no representi
l’aproximant bilabial [ ] (boca, tomba)
- a final de mot si va seguida d’una
consonant sonora (tub de plàstic)
Bilabial
[b] Grafia v: en els mateixos casos que la grafia b (excepte
sonor
en els dialectes en què s’ha mantingut la consonant
fricativa labiodental sonora [v])
Grafia p: a final de mot si va seguida d’una consonant
sonora (tap de bassa)
Grafia t: en qualsevol posició (tancar, dit, patir)

[t] Dental sord Grafia d: - en posició final de mot (multitud)

- en posició final de síl·laba seguida de
consonant sorda (adstrat)
O C L U S IV E S

Grafia d: - en qualsevol posició en que no representi

l'aproximant dental [ð] (dau, andana)
Dental - a final de mot si va seguida d'una
[d] consonant sonora (multitud d'estels)
sonor
Grafia t: a final de mot si va seguida d'una consonant
sonora (tot de gent)
Grafia c: en qualsevol posició (camisa, xaloc, atacar)
Dígraf qu: a inici de paraula i a inici de síl·laba
(quadre, quina, enquadernar, aquell)
[k] Velar sord Grafia k: en qualsevol posició (kiwi)
Grafia g: - en posició final de mot (mag)
- en posició final de síl·laba seguida de
consonant sorda (gàngster)
Grafia g: - seguida d’a, o i u a inici de paraula (gat)
- en qualsevol posició en què no representi
l'aproximant velar [ ] (digne)
- a final de mot si va seguida d'una
[g] Velar sonor consonant sonora (mag divertit)
Dígraf gu: a inici de paraula i a inici de síl·laba (guerxo,
aconseguir)
Grafia c: a final de mot si va seguida d’una consonant
sonora (cec de naixement)

8 • Llengua catalana i literatura / Roger Roig César

Institut Narcís Oller / Curs 2023-24
 AFI TRETS GRAFIES QUE REPRESENTEN EL SO
Grafies b i v: - entre vocals (roba, avi)
Bilabial
A P R O X I MA NT S

[ ] - darrere de s, l i r (esverat, alba, carbó)

sonor
Grafia b: davant de l i r (blau, broma)
Grafia d: - entre vocals (cada)
Dental
[ð] - darrere de s, l i r (esdevenir, falda, cordó)
sonor
- davant de r (síndria)
Grafia g: - entre vocals (toga)
[ ] Velar sonor - darrere de s, l i r (esgotar, vulgar, pergamí)
- davant de l i r (global, gros)
Labiodental
[f] Grafia f: en qualsevol posició (fosc, agafar, tuf)
sord
Grafia v: només en els dialectes en què perviu
Labiodental
[v] Grafia f: a final de mot si va seguida d’una consonant
sonor
sonora o d’una vocal (tuf insuportable)
Grafia s: en qualsevol posició, excepte entre vocals i en
els derivats de dins-, fons- i trans- (saber, capsa, tros)
Alveolar Dígraf ss: entre vocals (tassa)
[s]
sord Grafia c: seguida d’e i i (ceba, cirera)
Grafia ç: - seguida d’a, o i u (peça, lliçó, forçut)
- a final de paraula (lluç)
F R I CAT IV E S

Grafia s: - entre vocals (artesà)

- en els derivats de dins-, fons- i trans-
(endinsar, enfonsar i transistor)
Alveolar - a final de mot si va seguida de consonant
[z]
sonor sonora o de vocal (tros de paper)
Grafia z: a inici de paraula, darrere consonant i,
rarament, entre vocals (zero, alzina, ozó)
Grafia x: quan correspon al so xeix en qualsevol
posició (xampú, clenxa, guix)
[∫] Palatal sord
Dígraf ix (en català oriental): en qualsevol posició
(caixa, fluix)
Grafia j: seguida d’a, o i u (jardí, tripijoc, juliol)
Grafia g: seguida d’e i i (gerro, ginesta)
Palatal
[ʒ] Grafia x i dígraf ix (en català oriental): a final de paraula
sonor
si va seguida d’una consonant sonora o d’una vocal
(guix blanc, peix immens)

9 • Llengua catalana i literatura / Roger Roig César

Institut Narcís Oller / Curs 2023-24
 AFI TRETS GRAFIES QUE REPRESENTEN EL SO
Alveolar Dígraf ts: en qualsevol posició (tsar, potser, pots)
[ts]
sord Dígraf ds: en qualsevol posició (adscripció, aràcnids)
Dígraf tz: entre vocals (dotze)
Alveolar
[dz] Dígrafs ts i ds: a final de paraula si van seguits d’una
AFRICADES

sonor
consonant sonora o d’una vocal (pots de vidre)
Dígraf tx: en qualsevol posició (txec, cotxe, despatx)
[t∫] Palatal sord Dígraf ig: a final de paraula (boig)
Grafia g: precedida de i a final de paraula (mig)
Dígrafs tg i tj: entre vocals (metge, platja)
Palatal Dígrafs tx i ig i grafia g precedida d’i: a final de paraula
[dʒ]
sonor si van seguits d’una consonant sonora o d’una vocal
(despatx obert, mig cas)
LATERALS

[l] Alveolar Grafia l: en qualsevol posició (literari, palma, fil)

[ ] Palatal Grafia ll: en qualsevol posició (lluna, rella, castell)

Grafia r: - entre vocals (cara)

R ÒT I Q U E S

[ ] Bategant - precedida de p, t, c, b, d i g (pobre, tres, crema)

- precedida de f (fred)
Grafia r: a principi i a final de paraula (rosa, rem)
[r] Vibrant
Dígraf rr: entre vocals (carretera)
Grafia m: en qualsevol posició (mare, cama, rem)
[m] Bilabial Grafia n: davant de v (en els dialectes en què no s’ha
mantingut la consonant fricativa labiodental sonora
[v] (canvi)
Grafia m: davant de f (samfaina)
NASALS

[ ] Labiodental
Grafia n: davant de f (conferir)
[n] Alveolar Grafia n: en qualsevol posició (nit, renoi, quan)
Dígraf ny: en qualsevol posició (nyap, canya, pany)
[ ] Palatal Grafia n: seguida d’una consonant palatal (tronxo,
enllaunat, diumenge)
Grafia n: seguida d’oclusiva velar sorda o sonora
[ ] Velar
(encara, enquadernar, sanguini)
Grafia n: seguida d’una consonant dental sorda o
[n] Dental
sonora (santa, candau)

10 • Llengua catalana i literatura / Roger Roig César

Institut Narcís Oller / Curs 2023-24
3.1 Al·lòfons
Un al·lofon és cadascuna de les variants que pot tenir la realització d’un fo-
nema en funció de la seva posició dins de la paraula i del seu context. Així,
per exemple, els fonemes /d/ o /n/ presenten tres al·lòfons:

dona verd cada nata fang conte

[d] [t] [ð] [n] [ ] [n]

3.2 Fenòmens de fonètica sintàctica

La fonètica sintàctica estudia els fenòmens fonètics que es produeixen per
contacte entre fonemes contigus, la majoria de vegades pertanyents a mots
diferents. Si observem els sons consonàntics de la llengua tal com els per-
cebem en la vida real i no de manera aïllada, detectarem canvis en determi-
nats trets d’aquests sons: sonoritat, punt d’articulació o mode d’articulació:

Ensordiment
Una consonant sonora esdevé la seva corresponent consonant sorda:
1) Els fonemes oclusius en posició final absoluta, seguits de consonant
sorda o en posició final de mot quan el següent comença amb vocal:
cub, sud, nàufrag, observar, mag amable
[p] [t] [k] [p] [k]
2) Els fonemes fricatius i africats en posició final absoluta o seguits de
consonant sorda:
pes, nus fàcil, faig
[s] [s] [t∫]

Sonorització
Una consonant sorda (o ensordida) esdevé la seva corresponent sonora:
1) Els fonemes oclusius seguits d’un fonema consonàntic sonor:
cub nou, adjectiu, bloc vell
[b] [d] [g]
2) Els fonemes fricatius i africats seguits d’un fonema consonàntic sonor
o de paraula començada amb vocal:
tuf intens, esmalt, és alt, peix bullit, pots dir, despatx nou
[v] [z] [z] [ʒ] [ds] [dʒ]
11 • Llengua catalana i literatura / Roger Roig César
Institut Narcís Oller / Curs 2023-24
Emmudiment
Una consonant no es pronuncia.
senyor, arbre, sumand, esmalt, camp, tomb
[ø] [ø] [ø] [ø] [ø] [ø]

Sensibilització
Una consonant, habitualment muda, es pronuncia (es torna sensible).
sant Esteve, anant-hi, fer-ho, amb odi, vint-i-dos
[t] [t] [ ] [b] [t]

Assimilació
Una consonant intenta assemblar-se (assimilar-se) a la següent:
· Labialització: el so [n] canvia a [m] si darrera té [p], [b], [m] o [f]:
tan petit, tanmateix, enfadat
[m] [m] [m]
· Palatalització: [n] es pronuncia [ ] quan darrere duu un so palatal:
un nyap
[ ]

Geminació
Contacte entre dues consonants iguals que pertanyen a síl·labes diferents.
En alguns casos ve marcada per l’etimologia i l’ortografia (Gemma, col·legi,
addenda), però en d’altres es produeix segons la zona geogràfica i el con-
text de les consonants:
noble, regla, poble, ratlla, atles, setmana, submarí
[bb] [gg] [pp] [ ] [ll] [mm] [mm]

12 • Llengua catalana i literatura / Roger Roig César

Institut Narcís Oller / Curs 2023-24