Tit Livi (Titus Livius)

poca: 59 aC - 17 dC . Finals de la repblica i poca dAugust.

Gneres que cultiva per ordre dimportncia: Historiografia

Vida: Neix a Pdua i viu en un ambient burgs amb idees republicanes que no limpedir de
treballar ms endavant per a lemperador August. Va deixar la seva ciutat per a anar a Roma on
a lany 27 aC ja treballava en la seva Histria de Roma, treball que no deixaria fins a la seva mort.
Malgrat la seva familiaritat amb August no va entrar mai a formar part dels cercles literaris de
lpoca. Les seves idees eren clarament republicanes, per tant, oposades a les dAugust; en
canvi, fou un gran defensor de les reformes que va emprendre lemperador pel que fa a la
regeneraci moral de la societat. s un home totalment lliurat a la seva feina dhistoriador, no
fa actuaci poltica o social rellevant, noms lestudi del passat gloris de Roma.

Obra: Des del moment de la fundaci de la ciutat (Ab Urbe Condita). Es refereix al punt de
partida de lobra de Livi, que pretenia relatar tots els fets de la histria de la ciutat des de lpoca
mtica prefundacional fins al principat dAugust. Livi va comenar a escriure lobra en el moment
que Octavi fou proclamat emperador amb poders nics, just desprs de la victria dAcci sobre
les tropes dAntoni i Clepatra; amb aquest fet es tancava el perode republic i sentrava en
limperi. els objectius de lobra, explicats per ell mateix eren:

a) recordar els fets del principal poble del mn

b) descriure els homes i la forma de vida que havien condut Roma a la grandesa i
desprs a la posterior decadncia moral

c) ajudar August en la seva acci regeneradora moral de la societat

Sn 142 llibres que va anar publicant en dcades (conjunt de 10 llibres). Del conjunt daquests
llibres noms shan trams 35.

1a dcada (Llibres d I a X): des dels orgens (fundaci de Roma 753 a C) fins al 293 aC (guerra
contra Pirro).

3a dcada (llibres XXI a XXX): les guerres pniques.

4a dcada i la meitat de la 5a (fins la submissi de Macednia com a provncia).

Lextensi de lobra va fer difcil la seva transmissi. A ms es van fer una mena de resums o
periochae que es feien servir com a manuals de la histria de Roma.
Caracterstiques de la seva obra:

1. s el primer intent de fer una histria de Roma completa desprs de les guerres civils dels s.
I aC i la instauraci de limperi i la pau dAugust.

2. No t documents ni arxius per a la primitiva histria de Roma (destruts en lincendi de Roma

pels gals lany 390 a C). Utilitza com a fonts analistes llatins, historiadors com Cat i Csar i
sobretot, Polibi, historiador grec del s II a C.

3. Seguint la tradici dels analistes (de annus: any) ordena la narraci per anys.

4. De vegades s conscient de la inexactitud de les dades que t. Li falta crtica i conscincia de

moltes de les dades socials i econmiques que presenta.

5. Ens dna, per una imatge molt exacta del temperament tradicional rom, entre prctic,
racional i supersticis.

6. La seva obra t una intencionalitat moral i exemplar en presentar els grans homes i carcters
del poble rom.

7. No s un escriptor de descripcions de paisatges o costums. Escriu la seva histria en clau de

drama i dintriga i dna molta importncia a la psicologia i descripci dels seus personatges.

8. Relat pic. Li agraden els grans relats que donen a la seva obra un caire pic.

9. Els discursos. Com quasi tots els historiadors antics els discursos son veritables peces
doratria, la majoria inventats i sense base histrica.

10. Estil. T com a model Cicer. Els seus perodes sn incls ms estudiats i simtrics, abunda
en expressions potiques i la seva llengua entra dintre del classicisme rom. En una obra tan
llarga s evident un evoluci. Segurament les ltimes dcades, no conservades, devien ser les
ms reeixides.