EMERITA AUGUSTA

HISTRIA
Lany 23 aC Publi Carisi, llegat dAugust va fundar la Colnia Emrita Augusta amb
l'objectiu principal d'assentar els legionaris ms veterans de les guerres cntabres
Fou capital de la provncia Lusitnia des del 15 aC
La seva ubicaci responia a motius estratgics, econmics i administratius:subica
en una vall favorable per travessar el riu Guadiana i al punt de trobada entre
duesviesprincipals
Es va anar enriquint econmicament, urbanstica i monumental al segle II dC per la
influncia dels emperadors hispans Traj i Hadri
Lany 305 dC, amb les reformes administratives de lemperador Diocleci, es
convert en metrpolis (capital dHispnia)
La ciutat ocupava una extensi dunes 80 hectrees, sestructura dins dun permetre
emmurallat amb torres semicirculars situades a intervals regulars; tenia quatre portes
principals als extrems del cardo maximus i del decumanus maximus; els carrers
presentaven una quadrcula ortogonal
 URBANISME - FRUM
Emrita disposava de dos frums, un per
a la ciutat i l'altre per a la provncia
Delfrummunicipales pot veure part
del prtic i el Temple de Diana, d'poca
d'August.
A desgrat del nom amb qu es coneix, s'ha pogut
determinar la dedicaci deltemplealculte
imperial
Delfrum provincialromanen la porta
(arc de Traj) que el comunicava amb el
frum municipal i restes del temple, tamb
de culte imperial.
Prtic del frum
municipal
Temple de Diana
 TEATRE I AMFITEATRE
Formen un conjunt construt segons un nic projecte i sobre el mateix
tur, sobre el qual es recolzen les seves respectives graderies.
Elteatres l'edifici ms ben conservat i ms grandis de Mrida
Va ser inaugurat el 16-15 aC
La sevagraderia tenia capacitat per a 6.000 espectadors
El ms destacable de l'edifici s elfrons scaenae, compost de dos pisos decorats amb
columnes de marbre i una srie d'escultures de dus i retrats imperials.
Rere elfrons scaenaehi havia un peristil o prtic enjardinat

L'amfiteatres de dimensions considerables, encara que est construt

amb materials pobres (granit, ma i formig)
Inaugurat l'any 8 aC
La seva estructura s l'habitual, amb unacauea apta per a 15.000 espectadors
 CIRC
Va ser construt al s. I dC. fora muralla, al fons d'una vall en el pendent de
la qual es recolza un dels costats de la graderia,
T capacitat per a uns 30.000 espectadors
L'arenaocupa l'extensi de 30.000 m2, dividida per laspina, decorada
amb escultures i obeliscos, dels quals noms resten les fonamentacions
En l'extrem oest es trobava la monumentalporta pompae-d'on sortien les
desfilades- i, a banda i banda, elscarcereso cotxeres.
CASA DEL
MITREU
 Banys privats

Cambres subterrnies
 Detall del Mosaic Cosmolgic

Mosaic dEros dormitori principal

CASA DE
LAMFITEATR
E
 Sistema de calefacci

Peristil
 PONT I AQEDUCTE
ElDecumanus Maximusdesembocava en la porta que donava alpontsobre
el Guadiana, de 60 arcs i 792 m de llarg
Es conserven restes delsaqeductesque fornien aigua a la ciutat, alguns
corresponents a galeries subterrnies i d'altres a canalitzacions elevades, com
el tram ms clebre, l'anomenat Acueducto de los Milagros
 Desenvolupeu, en quinze lnies com a mnim (unes cent cinquanta paraules), el tema
segent: La ciutat romana de Mrida. Especifiqueu-ne el nom llat, lorigen i el
motiu de la fundaci, el nom del fundador, la importncia histrica que tingu a la
Hispnia romana, i esmenteu les construccions pbliques principals que shi han
conservat.
Desenvolupeu, en quinze lnies com a mnim (unes cent cinquanta paraules), el tema
segent: Trraco i Emrita Augusta. Compareu aquestes dues ciutats pel que fa a
la importncia que van tenir, pel que fa a lurbanisme i els edificis pblics, etctera.
Desenvolupeu, en quinze lnies com a mnim (unes cent cinquanta paraules), el tema
segent: La ciutat romana de Mrida. Expliqueu la cronologia i el motiu de la
fundaci romana daquesta ciutat; digueu-ne el nom del fundador i el ttol complet que
li va atorgar, la provncia de la qual fou capital i el seu estatus jurdic; expliqueu
lextensi i lestructura de la ciutat; enumereu-ne els espais i edificis religiosos,
politicoadministratius i doci ms importants, i digueu quines restes romanes es
conserven dins i fora del recinte emmurallat o prop de la ciutat.