 Iniciació a la llengua llatina i grega

Unitat
L’Indoeuropeu

L’any 1813, el lingüista Franz Bopp va comparar les diverses llengües antigues
que s’havien parlat a gairebé tot Europa i en una part considerable de l’Àsia,
com per exemple: el llatí, el grec, el persa (antiga llengua de l’actual Iran), el
sànscrit (antiga llengua sagrada de l’Índia), i el germànic (llengua mare de
l’anglès i l’alemany).

 Quina conclusió pots treure d’aquestes paraules en diferents llengües?

LLATÍ GREC SÀNSCRIT PERSA GERMÀNI Traducció

C

mater  mata matar muoter mare

pater  pita pitar fadar pare

Llavors s’adonà de les similituds existents entre les paraules, la morfologia i la

sintaxi d’aquestes llengües i va postular que totes elles derivarien d’una
llengua comuna i originària que els lingüistes donaren el nom d’Indoeuropeu
(i.e.).

- 1 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

Distribució geogràfica de les llengües indoeuropees

Llengües indoeuropees

Grup eslau Grup itàlic o romànic

polonès portuguès
txec castellà
eslovac català
eslovè gallec
serbo-croat occità o provençal
búlgar francès
bielorús italià
ucraïnès
Grup germànic sard
rus Grup cèltic
reto-romànic
islandès romanès
anglès bretó
alemany gal·lès
neerlandès irlandès
danès gaèlic
suec
noruec

Grup indi Grup irani

hindi kurd
urdu persa
bengalí afganès
nepalès altres…
altres…

Grup bàltic Llengües independents

lituà grec
letó albanès
armeni
macedònic

- 2 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

Però cal saber que algunes llengües d’Europa no són indoeuropees com el
basc, l’hongarès o magiar, el finès, el lapó, l’estonià, el georgià, el
maltès i el turc.

Què sabem dels

indoeuropeus?

El poble indoeuropeu estava format per un conglomerat de tribus que

originàriament sembla que habitaven les estepes del Sud de Rússia (l’actual
Kazakhstan) formant una comunitat ètnica i lingüística. Cap al 3.000 a. C.
aproximadament, aquest poble inicia una sèrie de migracions successives cap
als territoris compresos entre les costes atlàntiques d’Europa i l’Índia. Aquest
moviment migratori es coneix amb el nom de diàspora i en ella rau l’explicació
de la divisió de l’indoeuropeu comú en les diverses llengües de la família
indoeuropea: Els pobles indoeuropeus van importar la cultura i la llengua als
territoris on havien emigrat; i la llengua indoeuropea en contacte amb les
llengües autòctones (substrat), les va anar substituint, alhora que
experimentava canvis i modificacions.

- 3 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
Diàspora del poble indoeuropeu

Activitats
I. Què és l´indoeuropeu?

II. Qui va descobrir l´indoeuropeu? Quan? Com?

III. On habitava aproximadament el poble indoeuropeu?

IV. Què és la diàspora? Quan començà?

V. Per què als territoris ocupats pels indoeuropeus no es parla la mateixa

llengua?

VI. En el mapa que trobaràs a la pàgina següent, pinta amb diferents colors el
territori ocupat pels diferents grups lingüístics que deriven de l
´indoeuropeu i després col.loca-hi el nom de les diferents llengües que el
formen ( pots consultar el quadre lingüístic de la pàgina 2).

- 4 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

- 5 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
VII. Subratlla a cada número el nom de la llengua que per la seva filiació o per
la seva inexistència no s´adiu amb les altres:

1. islandès, anglès, alemany, irlandès

2. basc, català, castellà, romanès
3. polonès, hongarès, txec, búlgar
4. romanès, búlgar, ucraïnès, polonès
5. occità, francès, italià, grec
6. alemany, danès, austríac, anglès
7. gal.lès, bretó, islandès, escocès
8. català, francès, suís, italià
9. belga, neerlandès, danès, suec
10. reto-romànic, sard, sicilià, romanès
11. albanès, tocari, kurd, finès
12. turc, armeni, tocari, hindi
13. basc, finès, hongarès, romanès

VIII. Estableix el parentiu que existeix entre el català, el gallec, el llatí i

l’índoeuropeu.

IX. Observant el quadre de l’estadística del nombre de parlants de la família

indoeuropea, que apareix a la pàgina següent, contesta les següents
preguntes:

 Quina família indoeuropea compta amb major nombre de parlants?

 Dins de cada família, quin idioma és el més parlat?

- 6 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

FAMÍLIA INDOEUROPEA

Grups Llengües Àrea d´expansió Número aproximat de parlants ( en

Principals milions)
-1 1-9,9 10-49.9 50-100 + 100
hindi Índia 
Indi urdu Índia, Pakistan 
bengalí Bangla-Desh 
persa Iran 
Irani kurd Iran, Irak, Sinaí 
afganès Afganistan 
Bàltic letó Letònia 
lituà Lituània 
rus Rússia 
bielorús Bielorússia 
ucraïnès Ucraïna 
Eslau txec República txeca 
eslovac Eslovàquia 
polac Polònia 
eslovè Eslovènia 
serbo-croat Sèrbia - Croàcia 
búlgar Bulgària 
anglès Gran Bretanya, U.S.A, Canadà, 
Austràlia, Nova Zelanda
alemany Alemània, Àustria, Suïssa 
Germànic neerlandès Holanda, Bèlgica 
danès Dinamarca, Groenlàndia 
islandès Islàndia 
noruec Noruega 
suec Suècia 
bretó França 
Cèltic gaèlic Regne Unit 
gal.lès Regne Unit 
irlandès Eire, Regne Unit 
espanyol Espanya, Sud-Amèrica, U.S.A 
Itàlic o francès França,Suïssa, Bèlgica,Canadà 
Romànic italià Itàlia 
portuguès Portugal,Brasil,Àfrica 
rumanès Rumania 
Albanès albanès Albània 
Armeni armeni Armènia, Rússia 
Grec grec Grècia 

X. En el mapa polític d’Europa de la pàgina següent, pinta amb diferents colors

l’extensió dels diferents grups lingüístics que deriven de l’ie. i després
col·loca-hi els noms de les diferents llengües que el formen. Un cop fet,
observa el resultat i distribueix totes les llengües europees en 2 grups:
a) Llengües amb Estat propi b)Llengües sense Estat propi

- 7 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

EN AQUESTA PÀGINA ENGANXAR EL MAPA DE L’ANNEX CRÈDIT

- 8 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

Llengües amb Estat propi Llengües sense Estat

propi

XI. Un cas real: comenta’l.

Un valencià, després de comprovar que a València es podia viure en castellà, és a dir, sense
conéixer ni usar el català, decidí viatjar a Madrid i fer la comprovació contrària: intentar viure-hi
en valencià. Després de dos dies sencers a Madrid en que hagué de comunicar-se amb diferents
interlocutors (taxistes, cambrers, vianants, quiosquers, etc.), comprovà que no hi tenia cap
problema: tothom l’entenia, o s’esforçava a entendre’l. Ell es dirigia, sistemàticament, en català i
els diversos interlocutors, li contestaven –una miqueta perplexos, això sí- en castellà. Ell,
lògicament, també els entenia a la perfecció. De vegades, aquells, com a mostra d’interés,
s’ajudaven de gestos. I hagué, a més , qui no s’estalvià d’utilitzar els verbs; en infinitiu per
facilitar la comprensibilitat.
El problema –o la solució, segons com es miri el cas- s’esdevingué justament al final del
segon dia. El taxista que el traslladava a l’estació del tren, després d’una llarga i càlida conversa,
li amollà satisfet i còmplice: “Yo tengo una tía en Roma”.
El nostre home, aguantant la riota que se li escapava, li contestà educadament: “Jo no he
estat mai a Itàlia”.
-¿Que usted no es italiano?
- No –es delatà el viatger- Sóc de València, i no pogué dir res més.
- ¿Qué? De Va-va-va-len-cia, ¿eh? –quequejà el taxista. Con que de Valencia…
Parà en sec el taxi i el nostre amic hagué d’enfilar-se Passeig de la Castellana avall, com
si portés un coet darrere, per esmunyir-se de l’enfurismat taxista.

 Entenien o no entenien al valencià?

 Parlaven la mateixa llengua el valencià i els altres? Semblant?

 Per què es molestà el taxista?

- 9 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

Història de la
Unitat 2
llengua llatina

La formació del
llatí

El llatí és, doncs, el resultat de l’evolució

de la llengua dels indoeuropeus, que van
arribar al Latium (Laci) aproximadament
l’any 1000 a. C., en contacte amb altres
llengües veïnes de la zona com l’etrusc
(poble itàlic no indoeuropeu)al Nord d’Itàlia
i el grec al Sud d’Itàlia, a la Magna Grècia.

L’expansió del llatí

Al principi, el llatí era la llengua d’un seguit

de petites comunitats rurals disperses pel
Latium (Laci). L’any 753 a. C., aquestes
petites comunitats s’apleguen, donant lloc
a la fundació de la ciutat de Roma, al costat del riu Tíber. L’any 272 a. C., els
romans havien conquerit tota la península itàlica. I continuant amb aquest
moviment
expansionista, al
s. II d. C.,
aconseguí
conquerir un vast
territori. L’imperi
romà havia
arribat a la seva
màxima extensió:
Britània a
l’occident,
Armènia i
Mesopotàmia a
l’orient, els rius
Rin i Danubi al

- 10 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
nord i els deserts de l’Àfrica al sud constituïen els límits de l’imperi més extens
de l’antiguitat.

La
romanització

Anomenem romanització els procés d’assimilació cultural i

lingüística dels pobles sotmesos pels romans. El grau de
romanització variava segons la zona, per exemple, a
orient, la llengua grega, portadora d’una prestigiosa
cultura, mai no va ser suplantada pel llatí.

En canvi, a occident, la civilització dels romans es va

imposar totalment sobre la dels pobles conquerits. La
presència a les províncies de mercaders, funcionaris,
soldats, etc., van fer del llatí l’instrument de comunicació
entre romans i autòctons.

Llatí literari versus llatí vulgar

La llengua llatina es va anar modificant amb el

pas dels segles. Però, a banda, de les
variacions degudes al pas del temps, el llatí
presenta variants segons el coneixement de la
llengua que té l’usuari.

Així trobem una llengua literària, culta, oficial i

destinada, sobretot a la literatura, al costat
d’un llatí vulgar, col·loquial, familiar, quotidià,
més atent a l’expressivitat que a les normes i
marcat per l’espontaneïtat. El llatí literari
apareix com una llengua quasi immutable; el
llatí vulgar, per contra, seria la llengua viva i
real.

Les llengües romàniques

Les llengües romàniques o també anomenades neollatines són el resultat de

l’evolució del llatí parlat, popular, viu: del llatí vulgar.

- 11 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
Les 10 llengües
romàniques actuals són
el gallec, portuguès, el
castellà, el català,
l’occità o provençal, el
francès, el sard, el rètic
o retoromànic (parlat
en petits territoris de
Suïssa i d’Itàlia), l’italià,
i el romanès.

El pas del llatí a les llengües romàniques

La fragmentació del llatí vulgar en llengües diverses va ser un procés lent,

progressiu, en el qual van exercir un paper fonamental factors com ara els
següents:

 La naturalesa del llatí vulgar: enfront del llatí literari, que apareix com
una llengua força unitària i homogènia en els diferents territoris , el llatí
vulgar devia ser una llengua poc uniforme, amb registres diversos segons la
procedència social i geogràfica dels seus parlants.

 Els estrats: en l’evolució del llatí vulgar cal destacar la influència de les
diverses llengües que hi van tenir contacte:

 Es parla de substrat quan una llengua originària desapareguda ha

exercit una influència sobre la llengua que l’ha substituïda; seria el
cas de les llengües parlades abans de la colonització romana sobre
el llatí. En el cas del català seria la llengua dels ibers.

 Es parla de superstrat quan una nova llengua ha exercit una

influència sobre la llengua originària, però no la fa desparèixer. En
el cas del català seria la influència de la llengua del pobles
germànics, que van invair l’Imperi romà i, posteriorment, a l’any
711, la dels àrabs.

 L’adstrat és el nom donat a l’influx recíproc que exerceixen dues

llengües que conviuen en veïnatge l’una de l’altra. En el cas del
català seria l’influx del castellà, d’una banda, i l’occità o provençal,
de l’altra.

 Les comunicacions: amb la caiguda de l’imperi romà (any 476 d. C.),

el trencament de la unitat política, administrativa i comercial va fer
menys necessària una llengua comuna que assegurés la comunicació
entre els ciutadans, mercaders, militars i funcionaris de les diverses

- 12 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
zones de l’imperi. En cada regió, el llatí va evolucionar lliurement i
independent.

Generalment, s’admet que les llengües romàniques van començar a aparèixer

al s. IX d. C., però això no va suposar la desaparició del llatí. Segle rere segle, el
llatí va perviure com a vehicle d’expressió de les persones cultes, científics i
religiosos.

Mots patrimonials i cultismes

La major part del nostre lèxic

és de procedència llatina.
Tanmateix, les paraules poden
haver-se incorporat al català
per dues vies: la popular o
vulgar i la culta. En el primer
cas es parla de mots
patrimonials; en el segon, de
cultismes.

Anomenem mots
patrimonials els que han
passat a formar part del
català a través de l’evolució
fonètica de la paraula llatina
original. Així, doncs, són els
hereus dels mots del llatí
parlat els quals, segle rere segle, han evolucionat d’acord amb unes lleis
fonètiques determinades.

Els cultismes són els mots que no han sofert l’evolució fonètica pròpia de la
llengua. Els cultismes han estat manllevats del llatí literari en èpoques
tardanes. La seva introducció tardana i el fet que fossin usats per erudits són

- 13 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
els factors que expliquen que els cultismes presentin només lleus adaptacions
a la pronúncia de la llengua catalana .

Mot llatí Cultisme Mot

patrimonial
oculum ocular ull
capillum capil·lar cabell

Els doblets o al·lòtrops (del grec  “altre”

i ”manera”): Un mateix mot llatí pot
haver originat dues paraules catalanes –una
patrimonial i una altra culta- diferents quant a
la forma i quant al significat. Com per xemple:

Mot llatí Cultisme Mot

patrimonial
cathedra càtedra cadira
strictum estricte estret

Activitats

I. En el següent mapa d’Itàlia ubica

els següents llocs: Roma, fluvius
Tiber, Latium, Magna Graecia,
montes Apennini, mare
Hadriaticum, mare Thyrrenum,
Etruria.

II. Quan van arribar els indoeuropeus

a la península itàlica?

III. Sabries raonar per què la llengua

de Roma s’anomena llatí?

- 14 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

IV. Aquí tens un mapa de l’extensió de l’imperi romà. Col·loca el nom de les
següents províncies romanes en el lloc adient:
Lusitania, Tarraconensis, Baetica, Britania, Mauretania, Africa,
Aegyptus, Arabia, Iudaea, Mesopotamia, Macedonia, Germania, Italia,
Belgica, Armenia, Galia.

V. Els romans van entrar a Hispania l’any 218 a. C. per Empúries i al llarg del
s. II a. C. tota la península va quedar sota el seu domini. Aquí tens les
ciutats de Catalunya de finals del s. II d. C. Completa els espais en blanc
amb el nom de les ciutats actuals que foren colònies o municipis a l’època
romana:

- 15 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

COLONIAE
Barcino _________________ Tarraco ________________
Dertosa _________________ Valentia ________________
Ilici _________________ Palma ________________
Pollentia _________________
MUNICIPIA
Iulia Libica LL_______________ Ausa ________________
Rhode _________________ Emporiae ________________
Gerunda _________________ Blandae ________________
Aqua Calidae________de Montbui Egara ________________
Iluro _________________ Baetulo ________________
Ilerda _________________ Saguntum________________
Edeta LL_______________ Dianium ________________
Saetabis X________________ Lucentum ________________
Ebusus _________________ Iamno Ciutadella
Mago _________________

VI. Fixa’t en el següent mapa de la Hispania romana i digues quin era el nom
llatí de les localitats que apareixen més avall:

- 16 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

Sevilla: ______________________ Sagunto: _______________________

Zaragoza: ______________________ Cartagena: _______________________

Salamanca: ______________________ Córdoba: _______________________

Mérida: ______________________ Itálica: _______________________

Lugo: ______________________
Betanzos: ______________________
León: ______________________
Málaga: ______________________
Calahorra: ______________________
Calatayud: ______________________
Huelva: ______________________
Pamplona: ______________________
Palencia: ______________________
Lisboa: _______________________
Toledo: _______________________
Cádiz: _______________________
Huesca: _______________________
Coïmbra: _______________________
Astorga: _______________________
Alcalá de Henares:_________________
Braga: _______________________
Segovia: _______________________

VII. Què és la romanització? Explica-ho.

VIII. Col·loca en el següent mapa les deu llengües romàniques:

- 17 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

IX. Quan van aparèixer les llengües romàniques? Explica el seu procés de
formació.

X. Defineix què són els mots cultes, els patrimonials i els al·lòtrops del
català.

- 18 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
XI. Classifica les paraules de més avall en mots patrimonials i en mots
manllevats o cultismes, tot col·locant-les a l’espai en blanc corresponent a
la paraula llatina de la qual deriven:

Aixella, maxil·lar, mamella, gallina, coral·lí, axil·la, moll, cristall, cabell,

corall, metàl·lic, metall, mol·lície, capil·lar, mamil·la, gal·linàcia,
cristal·lí, maixella.

Mot llatí Cultisme Mot patrimonial

axillam
corallium
gallinam
mamillam
metallum
capillum
crystallum
maxillam
mollitiem

XII. Classifica els següents al·lòtrops en mots patrimonials i cultismes, tot

associant-los a la paraula llatina de la qual deriven:

Obac, orgue, eixam, òrgan, opac, col·locar, dret, estricte, colgar, radi,
cadira, rodó, rotund, directe, estret, raig, càtedra, examen.

Mot llatí Cultisme Mot patrimonial

strictum
collocare
rotundum
directum
radium
cathedram
opacum
examen
organum

XIII. Quan va caure l’Imperi Romà? Per què? Després de la caiguda de l’Imperi
romà es deixà de parlar llatÍ? En quina etapa de la història entrarà Europa
llavors?

- 19 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

Unitat 3 L’
alfabet llatí

Quan els grecs al s. VIII a. C. establiren colònies comercials al sud d’Itàlia

(Magna Grècia), introduiren el seu alfabet a la península itàlica. Un cop allà, els
grecs entraren en contacte amb els etruscs,
poble més desenvolupat aleshores a Itàlia.
Aquests, per necessitats comercials, adoptaren
l’alfabet grec i el transmitiren, després, al romans.

L’alfabet llatí és el més estés i d’us gairebé

universal tant a les llengües indoeuropees (a
excepció de l’alfabet grec i el ciríl·lic) com a les
llengües no indoeuropees (per exemple, el turc, el
basc i el finès) i emprat per a transcriure les
llengües dels pobles que no tenien un sistema
propi d’escriptura (per exemple, les llengües
ameríndies de Amèrica del sud).

Pronunciació
del llatí

Per a pronunciar el llatí com un perfecte romà,

segueix aquestes breus normes fonètiques:

- C representa el so [ k ] de “casa”.
- G representa el so [ g ] de “gat”.
- Als grups QU i GU la “u” es pronuncia
sempre.
- V representa el so [
u ].
- X representa el so [
ks ].
- 20 -
  Iniciació a la llengua llatina i grega
- Z representa el so [ dz ] de la zeta catalana.
- LL representa el so [ l·l ] de la ela geminada del
català.

L’extensió de l’alfabet llatí és producte del vast

territori conquerit pels romans en l’antiguitat.. La
Quadre dels principals alfabets història d’aquest imperi comença en el s. VIII a.
C., quan es va fundar Roma, i s’acaba en el s. V d.
C., amb la caiguda de l’imperi romà.

L’accent llatí

En llatí no hi ha accent gràfic, però, evidentment,

les paraules tenen una síl·laba tònica. En realitat era
un accent de caràcter musical, una pujada de veu, i
no pas un accent d’intensitat, com el nostre.
Per pronunciar bé el llatí només cal que et fixis en el
català, allà on el català fa la síl·laba tònica,
generalment, també ho fa el llatí. Només cal que
recordis que en llatí no existeixen les paraules
agudes.
Les xifres romanes

Els signes que fem servir per a representar els nombres (0,1,2,3,4,5,6,7,8,9)
van arribar a Occident a través dels àrabs. Les xifres romanes, però, encara
s’usen actualment i són les següents:

I = 1, V = 5, X = 10, L= 50, C = 100, D = 500, M = 1.000

El signe I corresponent al nombre 1 és, evidentment, una osca o traç vertical

fet en una fusta o en un os, etc. Els signes corresponents al II (2), el III (3) i el
IIII (4), originàriament i després fent servir la subtracció IV, representen 1, 2,
3, o 4 osques.

El signe V per al nombre 5 representa de forma gràfica la disposició dels quatre

dits de la mà amb el polze oposat, ja que són justament cinc els dits de la mà,
que és l’instrument més a l’abast per a comptar.

El signe X per al nombre 10, equivalent als dits de totes dues mans, és dues
vegades el signe de 5. S’empraven, doncs, dues V, una d’elles capgirada: X.

L’origen dels signes L, C, M és més complicat. Els signes més arcaics per a
representar els nombres 50, 100 i 1.000 eren els següents:

- 21 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
La forma d’aquests signes va anar evolucionant fins a esdevenir L, C, M (en el
cas de C = 100 i M = 1.00, amb una forta influència de les inicials de centum i
mille). L’evolució seria de la següent manera:

D’aquesta manera podem entendre l’ús de D amb valor de 500, ja que 500 és
la meitat de 1.000, tal com D és la meitat dreta del signe de 1.000:

Activitats
I.Observa el quadre dels alfabets de la pàg. 11. Quantes lletres té l’alfabet
llatí? Quantes lletres té el nostre alfabet? Quines lletres trobes a faltar?

II.Després d’observar el quadre dels alfabets, sabries explicar d’on prové la

paraula “abecedari”?

III. Quin Estat actual té com a llengua oficial el llatí?

IV. Posa en nombres romans la data d’avui i la data del teu naixement.

V. Anem a veure com et surt això

de llegir el llatí:

- 22 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

Moneda romana de l’emperador Teodosi encunyada a Tessalònica

Mosaic trobat en una casa romana a Pompeia

- 23 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

Epitafi trobat al soterrani d’una casa a Guissona

TRADUCCIÓ

SERVILLA PREPUSA A LA SEVA FILLA LÈSBIA, D’ONZE ANYS I

DEU MESOS, ACÍ ENTERRADA. SIGUI-LI LA TERRA LLEU. ¿QUÈ
VOLDRÀ EL DESTÍ QUAN CREA EL MÉS BONIC SI PREN EL CREAT
PER GAUDIMENT DE LA NOSTRA ALEGRIA? MES, SI ENS HEM DE
SOTMETRE PER FORÇA A LA LLEI DELS FATS, QUEDEM PLORANT
POSTRATS AL RÍGID DESTÍ. AQUESTA ENCARA NO HAVIA ARRIBAT
ALS DOTZE ANYS, NI TAN SOLS HAVIA VESSAT TOTES LES SEVES
LLÀGRIMES I POT JA ÉSSER PER SEMPRE PLORADA PELS SEUS.
MIREU, DONCS, PER VOSALTRES, OH PARES AFLIGITS PER LA
IMMENSA TRISTESA, I DEIXEU DE TORBAR ELS MEUS MANS.
ALCEM AQUEST EPITAFI, ALLEUJAMENT DE LA NOSTRA PENA A FI
QUE QUI EL LLEGEIXI EXCLAMI: “QUE LA TERRA ET SIGUI LLEU”.

Unitat 4 El llatí una llengua

flexiva

El llatí és una llengua flexiva, és a dir, una llengua en la qual una paraula
adopta formes diferents segons la funció sintàctica que realitzi i el que
expressi.

- 24 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

Substantius
Variables Adjectius
Pronoms
Verbs

Tipus de mots
Preposicions
Invariables Conjuncions
Interjeccions
Adverbios

Ara et proposem que llegeixis aquest text i l’observis atentament, en negreta

tens el text en llatí a la línea de sota tens la traducció literal, mot per mot, i al
final tens la traducció correcta al català:

Caesar Romanus est. Tu Caesarem non cognoscis nec Caesaris

Cèsar romà és. Tu Cèsar no coneixes ni de Cèsar

linguam; sed praesta attentionem Caesari et cum Caesare, brevi

llengua; però para atenció a Cèsar i amb Cèsar, en breu

tempore, latinam linguam cognosces.

temps, llatina llengua coneixeràs.

Traducció:

Cèsar és romà. Tu no coneixes Cèsar ni la llengua de Cèsar; però para atenció a

Cèsar i, en poc temps, amb Cèsar coneixeràs la llengua llatina.

Et trobes per primer cop davant d’un text llatí. Sens dubte, després d’haver-lo
llegit seguint les normes de pronunciació i accentuació apreses, hauràs

- 25 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
reconegut alguns mots molt semblants en català. El fet que alguns mots siguin
molt semblants en català, recorda que és perquè el català és el llatí
evolucionat o, dit d’altra manera, el llatí del futur.

Observa amb atenció el text llatí i el text català que apareix en la traducció
sublineal, i contesta les següents preguntes:

a)- L’ordre de les paraules és el mateix en les dues llengües?

b)- Quin lloc ocupa, generalment, el verb en llatí?

c)- Els complements del verb (CD, CI, CC) es col·loquen igual en llatí que en
català?

d)- Com es col·loquen en llatí els C.N. i els adjectius o determinants?

e)- Apareix en el text llatí l’article?

f)- Una preposició catalana sempre correspon a una preposició en llatí?

h)- Com expressa el llatí les diverses funcions sintàctiques d’una paraula?

Com acabes de veure en llatí els verbs, els substantius,

els adjectius i els pronoms es flexionen. A una mateixa
arrel o lexema s’afegeixen morfemes desinencials
diferents per indicar la funció sintàctica i el nombre
(singular o plural). Anomenem declinació la flexió dels
substantius, adjectius i pronoms; i anomenem
conjugació la flexió dels verbs.

En llatí, cadascuna de les paraules de la frase està

marcada per un morfema o desinència final, el qual
expressa exactament la funció sintàctica de la paraula
dins la frase. Per això, encara que canviéssim l’ordre de
les paraules, la frase mantindria el mateix significat.

- 26 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
Cadascuna de les diferents formes que pot adoptar un substantiu, adjectiu o
pronom per fer les diverses funcions sintàctiques s’anomena CAS. El llatí té 6
casos, que són els següents:

CAS FUNCIÓ
SINTÀCTICA
Nominatiu Subjecte, Atribut
Vocatiu C. Vocatiu
Acusatiu C.D.
Genitiu C.N.
Datiu C.I.
Ablatiu C.C.

El conjunt de tots els casos de una

mateixa paraula s’anomena
DECLINACIÓ.

En el text anterior observa com varia la

paraula Cèsar en llatí: Caesarem,
Caesari, Caesaris. Com pots veure,
cadascuna té un morfema desinencial o
desinència, que expressa una funció
sintàctica diferent en l’oració. També, si
t’hi fixes, Caesarem i linguam
latinam són el CD de la seva oració,
però, en canvi, tenen desinències
diferents. Això passa perquè aquestes
dues paraules es flexionen de manera
diferent, és a dir, es declinen seguint models diferents de declinació. Així
doncs, hi ha tipus diferents de declinació, de la mateixa manera que hi ha tipus
diferents de conjugació verbal.

L’ordre de les paraules en llatí

Com ja has comprovat tu mateix/a abans, l’ordre de les paraules en llatí no és

rellevant per aclarir-ne el significat, ja que els morfemes desinencials ens diuen
la funció sintàctica d’una paraula dins la frase, no la seva col·locació.
Tanmateix, les paraules llatines apareixen en una posició determinada
freqüentment i l’ordre seria el següent:

 El verb sol anar al final de la frase.

 El subjecte sol anar al principi de la frase.
 Els complements del subjecte van davant del
subjecte.
 Els complements del verb van davant del verb.
 Les preposicions van davant dels substantius.
 Els C.N. i els adjectius o determinants van
davant dels substantius.
- 27 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
 Els nexes o conjuncions inicien l’oració.

Activitats
I. Defineix els conceptes de Cas, Declinació i Conjugació.

II. Quins mots es flexionen en llatí?

III. Fixa’t en les següents frases i digues quina funció sintàctica tenen els
sintagmes en negreta i en quin cas anirien en llatí?

- En Joan i en Pere van a la fira.

- Avui he comprat uns caramels i unes ametlles.

- En Pere és amic de la meva germana.

- Vaig donar els caramels als nens d’en Pere.

- Amics, veniu tots a veure això!

IV. Els adjectius subratllats tenen la mateixa funció en la primera frase que
en la segona?

1. a) En Joan és un noi trist. b) En Joan arribà trist del col·legi.

2. a) L’Anna estava sola. b) L’Anna viu sola.

V. Sabries dir quina diferència hi ha entre les construccions subratllades

d’ambdues frases?

- 28 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
a) No se’n recorda de tu. b) No espero res de tu.

a) No he pensat en aquest fet. b) En aquest fet no es troba la

causa del crim.

VI. Com això del llatí ho portes en els gens, segur que entens aquest text
llatí. Vinga, prova-ho!

Roma in Italia est. Italia in

Europa est. Hispania in
Europa est. Italia et Hispania
in Europa sunt.
Ubi Germania est? Germania
in Europa quoque est. Ubi
Asia est? Asia in Europa non
est. Asia et Africa in Europa
non sunt.
Italia magna est. Hispania
magna quoque est. Italia et
Hispania magnae sunt. Asia
parva non est. Africa parva
quoque non est. Asia et
Africae parvae non sunt.

Vocabulari:
- Ubi: On
- Quoque: també
- -ne: és una partícula interrogativa enclítica, que marca una pregunta.

VII. Emplena els espais buits de les següents frases amb alguna d’aquestes
paraules:
Ubi, -ne, quoque, Europa, est, sunt, parva, parvae.

- Roma in Italia ___________.

- Italia et Hispania in Europa ____________.
- Germania in ______________ est, Italia in Europa ________________ est.
- __________ Roma est? Roma in Italia ________.
- Asia ____________ non est. Asia magna est.
- Italia et Hispania _____________ non sunt.
- Est____ Asia in Europa? Asia in Europa non est.

VIII. Respon les preguntes següents:

- Ubi Roma est?

- Ubi Italia est?
- Ubi Italia et Graecia sunt?
- Ubi Tarraco est?

- 29 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
- Estne Tarraco in Italia?

IX. Com te n’has sortit d’allò més bé fins ara, prova ara de dir aquest
embarbusament llatí!

O Tite tute Tati tibi tanta tyranne tulisti.

¡Oh Tit Taci, tirà, tu mateix et vas atreure tantes desgràcies!

X. Seguint el salt del cavall dels escacs, llegiràs un dels versos que el poeta
Catul dedicà a la seva estimada Lèsbia:

OSTIUM

EXITUS

XI. Fixa’t
en aquesta vinyeta de les legions
romanes i aprendràs la manera de
saludar en llatí:

XII. A continuació tens una petita mostra d’algunes expressions llatines que
encara fem servir de forma abreujada. Mira de relacionar cada expressió
llatina amb la seva abreviatura i la seva traducció:

i.e. post meridiem per exemple

etc. Anno Domini i els altres, i la resta de coses
e.g. id est això és; és a dir
a.m. post scriptum mira, mireu
aC. exempli gratia després del migdia
A.D. ante meridiem que descansi en pau
P.S. post data abans de Crist
vid. ante Christum en l’any del Senyor
R.I.P. vide; videte abans del migdia; al matí

- 30 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
p.m. et cetera Després de l’escrit, darrera
l’escrit
p.d. post data

Unitat 5 1ª
declinació

Les paraules que es declinen per la 1ª declinació són totes femenines, excepte
els noms d’oficis, que són masculins. Anem a veure quines desinències
presenta, fixa’t en el model de declinació:
Desinències Arrel o Lexema

Nominatiu terr – a terr – ae

Vocatiu terr –a terr – ae
Acusatiu terr – am terr – as
Genitiu terr – ae terr – arum
Datiu terr – ae terr – is
Ablatiu terr –a terr – is

SINGULAR PLURAL

Pel que fa al verb, els verbs llatins es conjuguen partint de tres temes o arrels:
tema de present, tema de perfet i tema de supí, que són els que ens dóna el
diccionari quan busquem un verb llatí. Fixa’t en el següent exemple d’enunciat
d’un verb:

Temes: de Pres. de Perf. de Supí Conjugació

AMO, AMAVI, AMATUM (1)

Bé, doncs ara anem a veure com es

conjuguen els verbs llatins. En llatí, els
verbs regulars segueixen 4 conjugacions
- 31 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
diferents. Com podem saber a quina conjugació pertany un verb? Molt fàcil,
ens ho diu el diccionari, el número de la conjugació apareix entre parèntesis al
diccionari, per exemple:

Amo, amavi, amatum (1)

Habeo, habui, habitum (2)
Lego, legi, lectum (3)
Audio, audivi, auditum (4)

Per què serveixen les diferents conjugacions? Ens ajuden a conjugar bé els
verbs, però sobretot ens diu quina vocal fa servir el verb en el tema de Present
per poder-se conjugar. Fixa’t:

1ª conjugació té la vocal A
2ª conjugació té la
vocal E
3ª conjugació té la vocal I o
E
4ª conjugació té la vocal I

Bé, un cop clar això, anem a conjugar el Present d’Indicatiu dels verbs regulars
llatins, ja veuràs que fàcil és:

PRESENT D’INDICATIU

Segueix la següent fòrmula: -O

- S
ARREL + VOCAL DE CONJUGACIÓ + DESINÈNCIES DE PERSONA
- T

TEMA DE PRESENT -
MUS
- TIS
- NT

1ª Conjugació 2ª Conjugació 3ª conjugació 4ª Conjugació

Amo, amavi, Habeo, habui, Lego, legi, Audio, audivi,
amatum habitum lectum auditum

ego am – a – o ego hab – e – o ego leg– i – ego aud – i – o

>amo o>lego
tu am – a – s tu hab – e – s tu leg – i – s tu aud – i – s

- 32 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
illa am – a – t illa hab – e – t illa leg – i – t illa aud – i – t
nos am – a – mus nos hab – e – mus nos leg – i – mus nos aud – i – mus
vos am – a – tis vos hab – e – tis vos leg – i – tis vos aud – i – tis
illi am – a – nt illi hab – e – nt illi leg – u – nt illi aud – i – u – nt

El verb ésser, en llatí SUM, com és irregular no segueix aquestes normes. Anem
a veure com fa el Present d’Indicatiu:

ego SU – M
tu E–S
ille ES – T
nos SU – MUS
vos ES – TIS
illi SU – NT

Activitats
I.
II. Què diu el següent text sobre Europa? Ubica els llocs que cita en el
següent mapa:

Europa magna est atque multas insulas paeninsulasque habet. Hispania,

Italia et Graecia non insulae, sed magnae Europae paeninsulae sunt.
- 33 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
Romae et Athenarum fama et gloria magnae sunt. Lingua latina et lingua
graeca diversae sunt, sed non contrariae. Lingua latina non multas
litteras habet. Littera a prima et z ultima litterarum latinarum sunt, sed z
non ultima graecarum litterarum est. Roma et Graecia clarae et doctae
doctrina et scientia sunt.
Germania, Dacia et Gallia neque insulae neque paeninsulae sunt.
Britannia, Maiorica, Sardinia, Corsica, Creta Siciliaque magnae insulae
sunt. Minorica autem insula parva est. Maiorica et Minorica Hispaniae
pulchrae insulae sunt. Agricolae insularum terram magna diligentia arant.
Multae villae in insulis sunt. Insularum orae nautis patent.
VOCABULARI: Adjectius pateo, patui, ----- (2): ser
Substantius Magna: gran accessible, estar obert
Athenae, arum: Atenes Multa: molta Conjuncions
lingua, ae: llengua multum (adv.): molt Atque: i
littera, ae: lletra diversa:diversa,diferent -que: i
doctrina, ae: cultura prima: primera sed: però
scientia, ae: ciència clara: famosa, il·lustre neque: ni, i no
agricola, ae (m.): pagès docta: sàvia autem: tanmateix
diligentia,ae: diligència parva: petita
villa,ae: granja pulchra: bonica, maca
ora, ae: platja, costa Verbs
nauta, ae (m.): mariner habeo, habui, habitum
(2): tenir
aro, aravi, aratum (1):
llaurar

TRADUCCIÓ:

III. Encercla la frase que no té el mateix significat que les altres del seu
grup:

1. a- Lingua latina non multas litteras habet.

b- Lingua latina multas litteras habet.
c- Lingua latina paucas litteras habet.

2. a- Romae et Athenarum fama et gloria magnae sunt.

b- Romae et Athenarum fama et gloria parvae sunt.
- 34 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
c- Romae et Athenarum fama et gloria magna est.

3. a- Multae villae in insulis sunt.

b- Insulae multas villas habent.
c- Paucae villae in insulis sunt.

IV. Tradueix al llatí les següents frases:

 La primera lletra de la llengua llatina és la “a”.

 Roma i Atenes tenen molta fama.

 Menorca és una petita illa d’Europa i Britània és una illa gran.

V. Resol el següents mots encreuats en llatí:

HORITZONTALS
1. Ubi Germani habitant?
2. Orientalis provincia romana. I, en llatí.
3. 50. Graecae litterae nomen. Desinència d’Acusatiu singular de la 1ª declinació.
4. 51. Latina littera. 151.
5. 1. Costa, en llatí. Latina praepositio.
6. Desinència d’Acusatiu singular de la 1ª declinació. 1. Duae latinae litterae.
7. Romana Europae provincia. Latina littera.
8. Desinència d’Acusatiu plural de la 1ª declinació.

VERTICALS
1. Ubi Asterix habitat?
2. Tu ets, en llatí. 1. 1500.
3. Abreviatura de l’expressió llatina: Requiescat in pace, que es pot trobar inscrita en les
làpides d’un cementiri. Latina littera. Prima latinae linguae littera.
4. Pulchra Hispaniae insula.
5. Prima latinae linguae littera. Idem. Desinència de Datiu o Ablatiu plural de la 1ª
declinació.
6. Sufix llatí que indica interrogació. 100. Prima latinae linguae littera.
7. Ubi Roma est?
8. Prima latinae linguae littera. Magis (més) parva.

1 2 3 4 5 6 7 8
1
2
3
4
5
6
7
8

- 35 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
VI. EL PAS DEL LLATÍ AL CATALÀ

L’accent dels mots catalans

Els mots catalans, tan si són patrimonials, com si són manllevats o cultismes,
mantenen l’accent a la mateixa síl·laba que el portaven llurs corresponents
mots llatins. Convé que tinguis en compte que, normalment, els mots llatins
han passat al català a partir del cas Acusatiu singular, amb afebliment de la –
m, que acabà perdent-se, i amb la desaparició de la vocal final gairebé sempre.
Després de llegir correctament els següents mots llatins, estableix quina serà
la seva evolució al català:

- Iberem > Ibere > Iber - Ciclopem >

- aureolam > - medullam >
- Cleopatram > - Aethiopiam >
- Helenam > - fenestram >
- gallinam > - portant >
- tabulam > - ungulam >

VII. Aquí tens una sèrie de expressions llatines de mots de la 1ª declinació que
encara utilitzem actualment. Esbrina el seu ús i significat col·loca-les en
la frase corresponent:

a)Historia magistra vitae est; b)non scholae, sed vitae discimus;

c)opera prima; d)tabula rasa; e)persona non grata; f)mea culpa;
g)ex cathedra; h)fama volat; i)in memoriam; j)contra naturam;
k)peccatta minuta; l)aula magna; m)ad litteram; n)alea iacta est.

1. Tot ho diu sempre en un to doctoral, sembla que constantment parli

______________________________.
2. Vaig assistir a una conferència a l’________________________ de la
Universitat de Barcelona.
3. S’ha aixecat un monument _____________________ als morts a la guerra.
4. El corrector no ha trobat disbarats gaire grossos, ja que els ha qualificat
de ___________________________.
5. Aquest director de cinema no és gens conegut; tot i amb això ha
presentat la seva ______________________ al festival de Cannes.
6. ______________________ va ser un desastre la festa d’aniversari: em va
caure a terra el pastís.
7. Aquest actor fou molt famós als anys 70, però ________________________,
després no es tornà a parlar d’ell.
8. Cal conèixer el passat per corregir errors futurs, ja que
________________________.
9. La biogenètica, actualment, està fent experiments
___________________________.
10.Ara ja no ens podem fer enrera: _________________________________.
11.Jo no creia que ell seguiria els meus consells
___________________________.
12.Jo no vull aprendre més com ja deien els antics
romans:_______________________.

- 36 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
13.Per les seves barbàries, l’ONU l’ha declarat
_____________________________.
14.A veure, senyors, no anem enlloc amb aquesta discussió; proposo que
fem _________________________ i comencem de nou.

VIII. Algunes formes de Present de verbs llatins han arribat a la nostra llengua
sense cap transformació fonètica. Es tracta de verbs llatins que han
esdevingut substantius catalans d’ús comú. En aquesta sopa de lletres
trobaràs 8 substantius catalans que també són formes de Present de
verbs llatins. Com ajuda, sota tens les definicions dels 8 mots:

M A G N I F I C A T
S U D O D E R C I A
Q D V X P L A C E T
G I F H D T I M N I
Z O B O G F W S J B
B H G V E T O L Ñ A
S V I D E O N B T H

- ______________________: Aparell que enregistra i reprodueix electrònicament

imatges i so.
- ______________________: Conjunt de condicions ambientals en què es
desenvolupa la vida d’un ésser viu.

- ______________________: Conjunt de les idees bàsiques d’un partit, d’una escola,

etc.
-
- ______________________: Càntic litúrgic de lloança al Senyor fet per a la verge
Maria, segons l’Evangeli.
- ______________________: Quantitat expressada normalment en termes monetaris
que indica el valor en què una suma és més petita que
una altra que s’hi relaciona.
- ______________________: Aprovació, assentiment.
- ______________________: Banda de freqüències corresponents al so audible per
l’home.
- ______________________: Facultat d’una persona o una organització per a impedir
quelcom.
IX. Observa atentament els dos dibuixos i troba les vuit errors que hi ha en
el dibuix B:

- 37 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

Europae fabula

Europa, pulchra puella, aliquando cum amicis in ora ambulat. Subito puellae
albam bestiam prope aquam vident. Magna et valida est; itaque puellis placet.
Appropinquant et bestiam rosis ornant. “Quam pulchra est!”, inquit Europa,
“non timeo”. Iam super bestiam sedet. Subito autem bestia aquam intrat. Per
multas horas bestia natat puellamque in Cretam portat. Et bestia inquit:
“Europa, Iuppiter sum. Te amo et mea sponsa eris”.

Vocabulari
- alba: blanca - aliquando: un dia

- 38 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
- magna: gran
- ambulo, ambulavi, ambulatum (1): passejar - mea: meva
- amica, ae (f.): amiga - multa: molta
- appropinquo, appropinquavi, appropinquatum (1): - nato, natavi, natatum (1): nedar
apropar-se - ora, ae (f.): costa, platja
- aqua, ae (f.): aigua - orno, ornavi, ornatum (1): ornar, guarnir
- aqua, ae (f.): aigua - per: prep. + Ac. : durant
- autem: però, tanmateix - placeo, placui, placitum (2): plaure, agradar
- bestia, ae (f.): bèstia, fera - porto, portavi, portatum (1): portar
- Creta, ae (f.): Creta - prope: prep. + Ac. “prop de”
- cum: prep. + Abl. : amb - puella, ae (f.): noia
- eris: 2ªp.s. futur simple de sum - pulchra: bonica
- Europa, ae (f.): Europa - quam: què! (exclamatiu)
- frustra: inútilment, en va - rosa,ae (f.): rosa
- hora, ae (f.): hora - sedeo, sedi, sessum (2): seure, asseure’s
- iam: ja - sponsa, ae (f.): esposa
- in: prep. + Abl.: a, en /prep. + Ac. : cap a, a - subito: de sobte
- inquit: diu - super: prep. + Ac. :sobre
- intro, intravi, intratum (1): entrar - timeo, tmui, ___ (2): tèmer, tenir por
- itaque: així doncs, per això - valida: forta
- Iuppiter, Iovis (m.): Júpiter - video, vidi, visum (2): veure

X. Llegeix i tradueix el text de dalt i escriu aquí la traducció.

XI. Qui són Europa i Júpiter? Cerca informació en un diccionari de mitologia i

explica el mite d’Europa.

- 39 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

XII.
Unitat 6 Té alguna relació aquest mite amb el nostre continent?
Esbrina-ho.

XIII. EL PAS DEL LLATÍ AL CATALÀ

L’ortografia dels fonemes (Z, S, SS, C, Ç)de moltes paraules catalanes

provinents del llatí té la seva justificació en com s’escrivia en llatí. Tret de la Ç,
que no existia en llatí. Aquesta grafia Ç és la transformació que patiren els
grups llatins -ti-, -te- que es trobava enmig d’una paraula.
Per exemple:
zelu(m) > zel praesagiu(m) > presagi dissolvere >
dissoldre caelu(m) > cel petia(m) > peça

Escriu ara tu correctament aquests catalans tenint en compte la paraula llatina

d’on provenen:

platea(m) > pla___a incendere > en___endre Corsica(m) >

Còr___ega
dissertare > di___ertar captiare > ca___ar casa(m) > ca___a
centu(m) > ___ent Martiu(m) Mar___ millesima(m) >
mil·lè___ima
zona(m) > ___ona Sardinia(m) ___ardenya Vincentiu(m) > Vicen___

2ª
declinació

- 40 -
  Iniciació a la llengua llatina i grega
Les paraules que es declinen per la 2ª declinació poden ser masculines i
femenines, anem a veure quines desinències pot tenir:

Nominatiu hort – us hort – i

Vocatiu hort – e hort – i
Acusatiu hort – um hort – os
Genitiu hort – i hort – orum
Datiu hort – o hort – is
Ablatiu hort – o hort – is

SINGULAR PLURAL

Però també hi ha paraules de gènere neutre que es

declinen de la següent manera:

Nominatiu templ – um templ – a

Vocatiu templ – um templ – a
Acusatiu templ – um templ – a
Genitiu templ – i templ – orum
Datiu templ – o templ – is
Ablatiu templ – o templ – is

SINGULAR PLURAL

Com pots veure, les paraules de gènere neutre es caracteritzen per fer amb la
mateixa desinència el Nominatiu, el Vocatiu i l’Acusatiu i en la resta de casos
tenen les mateixes desinències que les paraules masculines o femenines.

Ara, anem a veure com fa el llatí el Pret. Imperfet d’Indicatiu. És molt

senzill, només tens que aplicar la següent fòrmula:

ARREL DEL VERB + VOCAL DE CONJUGACIÓ + BA + DESINÈNCIES

PERSONALS

1ª Conjugació 2ª Conjugació 3ª conjugació 4ª Conjugació

Amo, amavi, Habeo, habui,
amatum habitum
Ego am – a – ba – m ego hab – e – ba – m
tu am – a – ba – s tu hab – e – ba – s
illa am – a – ba – t illa hab – e – ba – t
Nos am – a – ba – nos hab – e – ba –
mus mus
Vos am – a – ba – tis vos hab – e – ba – tis
Lego, legi, lectum Audio, audivi, auditum
ego leg– e – ba – m ego aud – ie – ba – m
tu leg – e – ba – s tu aud – ie – ba – s
illa leg – e – ba – t illa aud – ie – ba – t
nos leg – e – ba - nos aud – ie – ba –
mus mus
vos leg – e – ba – vos aud – ie – ba – tis
- 41 -
  Iniciació a la llengua llatina i grega
tis
illi am – a – ba – nt illi hab – e – ba – nt illi leg – e – ba – nt illi aud – ie – ba – nt

El verb Sum, com ja saps, és irregular i no segueix aquesta norma. El Pret.

Imperfet del verb Sum fa de la següent manera:

Ego era – m
Tu era –s
Illa era –t
Nos era – mus
Vos era – tis
Illi era – nt

Activitats
I. Traduiex el següent text que ens parla de la casa romana de la família
Júlia:

ROMANA DOMUS

Iulius et Aemilia in magna villa habitant. Duos filios et unam filiam habent:
Marcum, Quintum et Iuliam. Iulius et Aemilia, liberi et servi et servae
magnam familiam constituunt. In Iulii villa magnum ostium, parvum
ostium et multae fenestrae est. Fenestrae parvae sunt. Apud ostium
vestibulum est et ante vestibulum atrium apparet. Atrium magna aula est
et atrii tectum perforatum quadrata forma est. Perforatum et quadratum
tectum compluvium Romani vocant. Per compluvium aqua de caelo in
impluvium cadit. Impluvium in atrii pavimento cavatum est.
Post atrium tablinum et peristylum sunt. Tablinum amplum spatium est ubi
antiqui Romani documenta publica et privata servabant. Peristylum
Graecum vocabulum est. In Graecis villis peristyla magna et pulchra sunt.
Peristylum amoenus hortus arbusculis et marmoreis ornamentis erat.
Circa atrium cubicula et triclinium sunt. Cubicula locus est ubi familia
dormit et triclinium locus est ubi antiqui Romani cenare solebant.

Vocabulari:
Aemilia, ae (f): Emília
amoenus, -a, -um: agradable
amplus, -a, -um: ample/-a
ante (prep. + Acus.): davant apud (prep. + Acus.): prop de
de aqua, ae (f): aigua
antiquus, -a, -um: antic/-ga arbusculum, i (n): arbret
appareo (2): aparèixer atrium, ii (n): atri

- 42 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
aula, ae (f): estança
cado (3): caure
caelum, ii (n): cel
cavatus, -a, -um: cavat/-da
cenare (Infinit. de ceno, 1):
menjar
circa (prep. + Acus.): al
voltant de
compluvium, ii
compluvium
constituo (3): formar,
constituir
cubiculum, i (n): dormitori
de (prep. + Abl.): de, des de
dico (3): dir, anomenar
documentum, i (n):
document,
dormio (4): dormir
efficio (3): formar
etiam (adv): també
exsisto (3): existir, haver
familia, ae (f): família
fenestra, ae (f): finestra
filia, ae (f): filla
filius, ii (m): fill
forma, ae (f): forma
Graecus, -a, -um: grec/-ga
habeo (2): tenir
TRADUCCIÓ:
habito (1): habitar, viure
hortus, i (m): jardí
ibi (adv): allí, allà
impluvium, ii (n): impluvium
in (prep. +Abl.): en, a
interdum (adv): de vegades
itaque (conj): per això
Iulia, ae (f): Júlia
Iulius, ii (m): Juli
(n): liberi, orum (m. pl): fills
locus, i (m): lloc
magnus, -a, -um: gran
Marcus, i (m): Marc
marmoreus, -a, -um: de
marbre,
multus, -a, -um: molt/-a
nam (conj): car, ja que
ornamentum, i (n): ornament
ostium, ii (n): entrada, porta
parvus, -a, -um: petit/-a
pavimentum, i (n): paviment,
terra
per (prep. + Acus.): per, a
través de
perforatus, -a, -um: perforat/-
da, obert/-a
peristylum, i (n): peristilum
post (prep. + Acus.): després
de
privatus, -a, -um: privat/-da
publicus, -a, -um: públic/-a
pulchre (adv): bellament
quadratus, -a, -um: quadrat/-
da
Quintus, i (m): Quint
Romanus, -a, -um: romà/-na
saepius (adv): moltes
vegades
sed (conj): però, sinó,
tanmateix
serva, ae (f): serva, esclava
servo (1): guardar
servus, i (m): serf, esclau
soleo (2): soler, acostumar
spatium, ii (n): espai
tablinum, i (n): tablinum,
despatx
tectum, i (n): sostre
ubi (adv): on
varie (adv): variadament
vestibulum, i (n): vestíbul,
entrada
villa, ae (f): villa, casa
vocabulum, i (n): vocable,
paraula
voco (1): anomenar
- 43 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
II. A
q
uí

tens alguns dels plats més exquisits dels àpats romans. Sabries dir quins
són?

- 44 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
III. Investiga com menjaven els romans.

IV. EL PAS DEL LLATÍ AL CATALÀ

LL llatina > L·L catalana

La L·L dels mots catalans prové d’una LL llatina. Per exemple, el nom del déu
romà Apollo s’escriu en català amb L geminada > Apol·lo.

Escriu ara tu correctament les paraules catalanes provinents dels següents

mots llatins:

bellicu(m) > celebrare >

nulla(m) > collaborare >
millesima(m) > appellare >
collocare > cella(m) >
Gallia(m) > sollicitare >

La grafia de la vocal neutra dels mots catalans < llatí

La grafia de la vocal neutra de les paraules catalanes en e o bé en a, es

justifica si es té en compte la paraula llatina originària. Per exemple:

- spatial(em) > espacial en canvi - sp ecial(em) >

especial

Ara, escriu correctament la vocal neutra d’aquests mots catalans després de

llegir la paraula llatina d’on provenen:

- senectut(em) > s__n__ctut - rancor(em) >

r__ncor
- effeminat(um) > __f__minat - resplender(e) > r__spl__ndir
- affect(um) > __fecte - amethyst(um) > __m__tista
- effect(um) > __fecte - eben(um) > eb__n / __b__nista

- 45 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
- smaragda(m) > m__ragda - Emporiae >
__mpúries

V. Daedali et Icari fabula

Minoaturus, monstrum horridum in insula Creta

habitabat, et multos pueros multasque
puellas necabat. Daedalus, clarus Athenarum
incola,in Cretam migrat et Labyrinthum
Minotauro aedificat. Sed Minos, Cretae
tyrannus, Daedalum in insulam retinebat. Vir
miser cum Icaro filio in insula manebat. Statim
multas pennas cera colligant et alas parant.
Daedalus puerum volare docet.

- et (conj.): i - multus, -a, -um: molt/-a

VOCABULARI:
- aedifico (1): edificar
- ala, ae (f.): ala
- Athenae, arum (f.): Atenes
- cera, ae (f.): cera
- clarus, -a, -um: famós/-a
- colligo (1): enganxar
- Creta, ae (f.): Creta (illa)
- cum (prep. + Abl.): amb
- Daedalus, i (m.): Dèdal
- doceo (2): ensenyar
- filius, ii (m.): fill
- habito (1): habitar, viure
- horridus, -a, -um: horrible
- Icarus, i (m.): Ícar
- in: (prep. + Abl.): a, en;
(prep. + Ac.): a, cap a
- incola, ae (m.): habitant
- Labyrinthus, i (m.): Laberint
- maneo (2): romandre
- migro (1): emigrar, marxar
- miser, -a, -um: míser, infeliç
-monstrum, i (n): monstre
- neco (1): matar
- paro (1): preparar
- penna, ae (f.): ploma
- puella, ae (f.): noia
- puer, pueri (m): noi
- retineo (2): retenir
- sed (conj.): però, tanmateix
- statim (adv.): de seguida
- tyrannus, i (m.): tirà, sobirà
- vir, viri (m.): home, varó
- volare (Infinitiu): volar

VI. Tradueix aquí la llegenda.

VII. Qui eren aquests dos personatges? Cerca en un diccionari de mitologia

com acaba el mite de Dèdal i Ícar.

- 46 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

VIII. Ajuda a Teseu a trobar el camí de sortida del Laberint. Com es deia la filla
de Minos que ajudà a Teseu a sortir-ne del laberint amb un cabdell de
llana?

- 47 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

Unitat 7 L’alfabet grec

Al segle lX abans
SIGNE GREC NOM DELS SIGNES de Crist els grecs
MAJÚS MINÚS PRONUNCIACIÓ GREC CATALÀ van adoptar l
C C ´alfabet fenici i van
  a αλφα alfa fer alguns canvis
  b βετα beta per adaptar-lo a la
  g (com “guerra”) γαμμα gamma seva llengua .
  d δελτα delta
  e ε ψιλον épsilon De l´alfabet grec
deriven tots els
  ds (s sonora) ζητα dseta
alfabets europeus:
  e ητα eta
 θ z (castellana) θητα zeta  L´alfabet llatí.
 ι i ιωτα iota
 κ k καππα kappa  L´alfabet eslau
 λ l λαμβδα lambda o ciríl.lic
 μ m μυ mi ( introduït per
 ν n νυ ni Ciril i Metodi al
 ξ ks ξι xi segle IX quan
 ο o ο μικρον ómicron evangelitzaren
 π p πι pi el territori eslau
(Rússia i Europa
 ρ r ρω ro
de l’est).
 σ,ς s σιγμα sigma
 τ t ταυ tau L’alfabet grec, com
 υ ü (“u” francesa) υ ψιλον ípsilon pots veure en el
 φ f φι fi quadre de
 χ j χι ji l’esquerra, consta
 ψ ps ψι psi de 24 lletres.
 ω o ω μεγα omega

Quadre de L’alfabet grec

- 48 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

Activitats
I. Observa amb atenció el quadre de l´alfabet grec i digues quines lletres
majúscules gregues són idéntiques a les nostres.

II. Practica l´escriptura de les lletres gregues majúscules i , al mateix temps,

repassa els seus noms , amb la següent plantilla cal.ligràfica.

III. Observa
nt el
quadre
de l
´alfabet,
escriu
quines
lletres

majúscules són :
Vocals :
Consonants:

IV. Compara l´ordre de les lletres en l´alfabet grec i en el nostre. Quina

conclusió en treus?

V. D´on prové el nom d´alfabet?

- 49 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega
VI. Llegeix les següents paraules gregues i transcriu-les al català:

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

VII. Translitera en lletres majúscules gregues les següents paraules:

GATO FONEMA
GEMA CLARIVIDENTE
APARIENCIA PROXENETA
MODERNO PISO
ESQUEMA FRANCÉS
SEMÁFORO OLIGARQUÍA
GENTE ARISTOCRACIA
XENÓFOBO PSICOLOGÍA
GRIEGO

VIII. Segons l’Apocalipsi, el símbol de Jesucrist com a principi i fi de la creació

és representat per dues lletres gregues . Quines són? Què és l’Apocalipsi?

IX. Tenint en compte la lletra grega , què signifiquen les paraules delta i
deltoide?

- 50 -
 Iniciació a la llengua llatina i grega

X. Al vestíbul de l’edifici principal de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona,

veuràs en dos angles del sostre les representacions següents. Què volen
dir?
 
1905 1910

XI. Si saps el nom de les lletres gregues podràs saber el significat d’algunes
paraules. Prova-ho i uneix, mitjançant fletxes, les paraules d’una i altra
columna que tenen un significat equivalent:

gammada amb essa

alfabet embocadura
gamma lal·lació
delta abecedari
sigmàtic esvàstica
lambdacisme sèrie

XII. Llegeix les següents inscripcions gregues, i, amb l’ajuda de la professora,

tradueix el

seu significat:

Mosaic d’Empúries

- 51 -
Inscripció sepulcral romana de finals s. II

Inscripció grega que es trobava a l’entrada

del temple del déu Apol·lo

XIII. Practica l´escriptura de les lletres gregues minúscules amb la

següent plantilla cal.ligràfica:

XIV.
Observa amb atenció el quadre de
l’alfabet grec i digues quines
lletres minúscules gregues són idèntiques a les nostres.
XV. Quines lletres gregues coneixes per les matemàtiques, les
ciències experimentals o altres crèdits? Explica el seu valor.

XVI. Cerca exemples de marques publicitàries que facin al.lusió a

lletres de l´alfabet grec.

XVII. Llegeix les següents paraules , intentant esbrinar el seu

significat:

 
 
 
 
 
 
 
 

XVIII. Llegeix aquesta faula d’Isop:

Text grec Τransliteració Traducció

Αλωπηξ και βοτρυς. Alópex kai botrys. La guineu i el raïm.

Αλωπηξ λιμωττουσα, Alópex limottusa Una guineu famolenca,
ως εθεασατο hós etheásato en veure
απο τινος αναδενδραδος apó tinos anadendrados en una parra
βοτρυας κρεμαμενους, bótryas kremaménus, raïms que penjaven,
εβουληθη ebuléthe va voler
αυτων περιγενεσθαι autón perigenésthai agafar-los
και ουκ εδυνατο. kaí ouk edýnato. i no va poder.
Απαλλαττομενη δε Apallattoméne Allunyant-se’n
προς εαυτην ειπεν; prós heautén éipen: a si mateixa es digué:
« Ομφακες εισιν.» «Omfakés eisin.» «Són verds.»
Ουτω και Hoúto kaí Així també
των ανθρωπων ενιοι tón anthrópon énioi alguns homes,
των πραγματων tón pragmáton els seus propòsits
εφικεσθαι μη efikésthai me no podent-los aconseguir
δυναμενοι dynámenoi per feblesa,
δι’ασθενειαν di’asthéneian donen la culpa a les
τους καιρους αιτιωνται. tús kairús aitióntai. circumstàncies
XIX. En el mapa que trobaràs en la pàgina següent, col·loca en el lloc
adient els següents noms de lloc:
Atenes, Mont Olimp, Micenes, Cnossos, Olimpia, Epidaure,
Troia, Esparta, Marató, Salamina.

Cerca en una enciclopèdia per què són famosos aquests llocs.