Professional Documents
Culture Documents
No hi ha neutres. Sn paraules majoritriament femenines tot i que sn masculines els noms propis dhome (Catalina-ae), els oficis dhome (poeta-ae) i els noms de riu (Sequanaae). Sovint el gnere de les paraules llatines de la primera declinaci coincideix amb el del catal. Alguns noms canvien el significat en singular i en plural (copia (riquesa); copiae (tropes)). singular rosa rosa rosam rosae rosae rosa plural rosae rosae rosas rosarum Rosis* Rosis*
* Algunes paraules tenen el datiu i lablatiu plural amb la desinncia abus (deabus).
Segona declinaci
Sn els noms que tenen el genitiu singular acabat en i. Normalment tenen el nominatiu singular acabat en us, per alguns el tenen acabat en er; llavors el vocatiu singular tamb acaba en er, la resta de la declinaci s igual que en el primer cas (puer, puer, puerum, pueri, puero, puero/pueri, pueri, pueros, puerorum, pueris, pueris). Tamb s el cas de vir, -i,un mot excepcional (perqu s de la 2a decl. i no acaba ni en us ni en er).
Les paraules sn femenines o masculines, en la majoria dels casos, coincidint amb el catal, tot i que a la segona declinaci hi ha pocs femenins. (Sn femenins els noms de plantes (pinus-i), els noms de pasos (Aegyptus-i) i els dilles i ciutats. singular Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
El nom com filius-fili i alguns de propis tenen el nominatiu en ius i el vocatiu en i: filius, fili, filium, fili(i), filio, filio/ filii, filii, filios, filiorum, filis, filis.
Sn neutres les paraules de la segona declinaci que tenen el nominatiu singular acabat en um. Les paraules neutres tenen la mateixa terminaci en el nominatiu, el vocatiu i lacusatiu singular (-um) i el nominatiu, el vocatiu i lacusatiu plural (a). La resta de casos sn iguals que en els noms no neutres.*
* En totes les declinacions, el nominatiu, el vocatiu i lacusatiu singular tenen la mateixa terminaci i el nominatiu, el vocatiu i lacusatiu plural tamb. La resta de casos sn iguals que en els noms no neutres.
Tercera declinaci
Noms que tenen el genitiu singular acabat en is. Les paraules sn femenines o masculines, en la majoria dels casos, coincidint amb el catal. La conjugaci del mascul s igual a la del femen. Cal tenir present, abans de declinar un nom de la tercera, si s parasllabic o amb tema en -i (t el mateix nombre de sllabes en el nominatiu que en el genitiu) o imparasllab o amb tema en consonant (t ms sllabes en el genitiu que en el nominatiu), ja que la declinaci s lleugerament diferent.(a part dun nominatiu i vocatiu diferents, els parasillbics tenen el genitiu plural en ium i els imparasillbics tenen el genitiu plural en um). Alerta! El nominatiu singular dels masculins i femenins imparasillbics pot comenar de moltes maneres diferents! Per conixer el nominatiu dels imparasillbics cal procedir de la segent manera:
a) Eliminar la desinncia per trobar larrel: ped-is: ped b) Prenen s en el nominatiu: a. Quan larrel acaba en b, p, m afegim s: pleb-is: plebs b. Quan larrel acaba en d, t afegim s per traiem d/t: ped-is: pes. c. Quan larrel acaba en c, g afegim x per traiem c/g: reg-is: rex
c) NO prenen s en el nominatiu: a. Quan larrel acaba en r, l, s no hi ha canvis: consulis- consul (larrel = nominatiu). Cal tenir en compte que quan la s dalguns casos s intervoclica, es converteix en r: honoris (no honosis).
b.
Alguns noms tenen el nominatiu i el genitiu diferents: Princeps principis Miles militis Mater - matris
El vocatiu singular sempre repeteix la terminaci del nominatiu singular. Per completar la declinaci correctament cal agafar larrel del genitiu, no del nominatiu!
Tercera declinaci neutres El nominatiu/vocatiu/acusatiu sn iguals: o El singular habitualment acaba en una de les lletres del verb castellar calentar (tot i algunes excepcions com tempus-temporis). o El plural: Acaba en ia si sn parasillbics com maremaris Acaba en a si sn imparasillbics com tempus-temporis.
o
La resta de casos es declinen igual que els de rexregis si sn imparasillbics i que ignis-is si sn parasillbics. singular plural Mare/tempus Maria/tempora Mare/tempus Maria/tempora Mare/tempus Maria/tempora Maris/temporis Marium/temporum Mari/tempori Maribus/temporibus Mare/tempore Maribus/temporibus
Quarta declinaci
Sn els noms que tenen el genitiu singular acabat en us. Les paraules sn majoritriament masculines, tot i que tamb nhi ha de femenines, en la majoria dels casos, coincidint amb el catal. Domus es declina millor per la 4a declinaci (tot i que tamb t algun cas de la 2a).
Singular plural Exercitus exercitus Exercitus exercitus Exercitum exercitus Exercitus exercituum Exercitui Exercitibus* Exercitu Exercitibus*
Sn neutres les paraules de la quarta declinaci que tenen el nominatiu singular acabat en u. El genitiu plural t la terminaci amb doble u (genuum). Les paraules neutres tenen la mateixa terminaci en el nominatiu, el vocatiu i lacusatiu singular (-u) i el nominatiu, el vocatiu i lacusatiu plural (ua). La resta de casos sn iguals que en els noms no neutres (=exercitus). singular genu genu genu genus genui genu plural genua genua genua genuum genibus genibus
Cinquena declinaci
Sn els noms que tenen el genitiu singular acabat en ei. No hi ha neutres. Les paraules sn femenines o masculines, en la majoria dels casos, coincidint amb el catal. Noms dues paraules presenten la declinaci completa: (dies i res) ja que la majoria de noms de la cinquena sn abstractes i, per tant, no tnene plural: spes (esperana). El compost respublica conjuga els seus dos elements de manera independent. singular res res res rei rei re plural res res res rerum rebus rebus