L'ARTICLE.

FUNCI I CLASSIFICACI
Article definit:
MASC.
el / l'
Els

SINGULAR
PLURAL

FEM.
la / l'
les

Article personal: S'utilitza davant dels noms propis de persona (noms i

cognoms) i imprimeix familiaritat o coneixena de la persona de la qual es
parla.
(p.e.: Ja ha vingut el Joan?)
(p.e.: El rei En Jaume, la senyora Na Maria).

FAMILIARITAT
CORTESIA

MASC.
el / l'
En / n'

FEM.
la / l'
Na / n'

CONSIDERACIONS SOBRE L'ARTICLE

Els noms propis geogrfics o topnims, unes vegades van amb article i d'altres
no, i tampoc no sempre coincideix el seu s amb el del castell. Vegem-ne
alguns casos.
Han de dur article: l'Argentina, les Balears, el Brasil, el Canad, les
Canries, l'Equador, els Estats Units d'Amrica (EUA), les Filipines, l'ndia,
el Jap, el Llenguadoc (el Languedoc), el Marroc, el Paraguai, el Per, el
Piemont (el Piamonte), el Senegal, el Sudan, el Tirol, l'Uruguai, la Xina.
La resta de topnims presenta vacillacions en l's de l'article. Els noms de
poblacions que porten article (el Caire, per exemple), i contrriament al que fa
el castell, el porten en minscula: la Vila Joiosa, la Corunya, la Meca,
l'Alguer... A ms, segueixen les regles normals de la contracci amb les
preposicions a, de, per..
Viu al Campello, molt a prop de la mar.

APOSTROFACI
L'apostrof (') s un signe ortogrfic que s'utilitza per a representar la prdua
de la vocal de l'article definit, de l'article personal i de la preposici de.. Com
a regla general, quan la paraula que els seguix comena per vocal o h, els
articles definits el i la es reduxen a l', els articles personals en i na es
reduxen a n' i la preposici de es redux a d':
L'home, l'aire, l'aroma, l'institut d'Amrica, n'ngel, n'rsula
L'apstrof tamb s'usa en les combinacions de determinats pronoms febles
amb el verb o amb un altre pronom feble: m'agrada, ajuda'l, li'l compre,
torna-me'l.
-Tamb apostrofem paraules estrangeres amb h aspirada que s'han adaptat al
valenci com h muda:
L'haixix L'handbol
l'hoquei
l'handicap
s d'Hlsinki
l'hansetic
l'henna
menjar d' hmster
-Davant de nmeros rabs o romans, la lletra dels quals comence per vocal:
L'11, l'XIa legi romana, l'1 de maig
Cal considerar, per, les segents excepcions:
1. Quan

la paraula segent s de gnere femen i comena amb una i, hi o

una u, hu tones, l'article mant la seua forma plena (la / na)
la universitat, la imaginaci, la idea, la histria, la uni

La preposici de s s'apostrofar:
Una lli d'histria
2. Es mant la forma inicial de l'article el, la quan la paraula que segueix
comena amb una i o una u no vocliques, precedides o no d'una h:
el iogurt, la hiena, el huitanta, el iode, la iaia, ( postura) de ioga, s de
Huelva, de hui.
3. Davant d'algunes paraules no s'apostrofa l'article per a evitar

confusions, com ara la ira (lira) i la Haia (Laia), o per tradici: la

host, la una (referint-se a l'hora); per no en altres casos: l'una i

l'altra.
4. Tamb

per a evitar confusions, no es practica l'apostrofaci de l'article

o la preposici de quan la paraula que segueix comena amb el prefix
a- amb valor negatiu:
la anormalitat, la asimetria, la asexualitat, la asincronia, la
amoralitat..

5. No apostrofem davant del nom de les lletres:

la a, la e, la efa, la ema.
OBSERVACI: S que s'apostrofa, en canvi, davant del nom de les lletres dels
altres alfabets: l'alfa, l'lif, l'lef.
6. Amb les sigles i els acrnims se segueix la mateixa norma general:

s'apostrofa l'article mascul i la preposici de sempre que es troben

amb vocal (escrita o pronunciada) i l'article femen quan es troba amb
vocal, llevat de i i u tones: l'OTAN, l'IEC, l'URSS, la UE, l'AVL,
la UOC, l'ONG, la UNESCO, l'FM, l'NBA, l'LSD
7. Davant

de paraula comenada per H aspirada (sona com una jota):

El hall, el hippy, la hawaiana, una peli de Hollywood, msica de

Haydn, etc.
8.

Les paraules femenines que comencen amb "S" seguida de consonant

no apostrofen, ni darrere de l'article femen ni de la preposici DE.
Aix escriurem:
la novella de Sthendal, la Schola Cantorum, la Scala de Mil, una
sessi de striptease..

Per s apostrofem les paraules masculines (l'Acadmia de la Llengua

ofereix les dues possibilitats, apostrofaci o no):
l'snack, l'sfumato, l'stalinista (home), l'striptease.
9. s preferible mantindre les formes plenes de l'article el i la i de la
preposici de davant de paraules comenades per vocal utilitzades amb
carcter metalingstic:

el participi de establir
el plural de home
10.. s preferible aplicar les regles generals d'apostrofaci en els casos
segents:
- Davant de citacions escrites entre cometes, de ttols i d'exemples:
va qualificar el fet d'inaudit
el director de l'Hola
La preposici de s'apostrofa i les preposicions a i per no es contrauen amb els
articles (amb majscula inicial) que formen part de ttols i noms d'entitats.
Treballa a El Corte Ingls. He vist una obra d'Els Joglars.. Estic fent un
treball sobre els personatges d'El Quixot
Davant de topnims no catalanitzats, l'article s'escriu amb majscula, i la
preposici de s'apostrofa i no es contrau amb l'article.
La histria d'El lamo* s molt coneguda per
M'agrada molt la platja del Campello
*Si hagueren valencianitzat este topnim seria L'lber

(El Campello s un poble valenci i, aleshores, s que podem fer la

contracci)
11. Davant de smbols qumics i frmules no s'apostrofa mai ni l'article ni la
preposici de, encara que el nom desenvolupat corresponent s que 'apostrofa,
perqu es llegeix el nom sencer:
el Al, per l'alumini; de H2O, per d'aigua; ....
12.. Davant d'abreviatures en aquells casos en qu, al pronunciar-los,
comencen per un so voclic:
l'ap. 4 de l'art. 13
l'Hble. Conseller de Cultura, Educaci i Esport

L'ARTICLE. CONTRACCIONS

Articles contractes
Quan les preposicions a, de, per i la particula ca (reducci de casa) es troben
davant dels articles el, els, en es produeixen els articles contractes. Cadascun
d'aquests articles s el resultat de la fusi de dos mots tal com apareix al
quadre segent:
PREPOSICI CONTRACCI
+

QUAN S'APOSTROFA L'ARTICLE, NO ES

FA LA CONTRACCI

ARTICLE
A

al: Vaig al port

De

del: Vinc del port

Per

el pel: Passe pel port

Ca
Ca

cal: A cal metge

+

en can: A can Pere.

Vinc de l'hotel
Passe per l'hort
A ca l'Antoni
Viu al cant de ca n'ngel

Als: Telefona als teus

pares

De
Per

Vaig a l'hort

Dels: Vaga dels

els treballadors

Ca

Pels: Ho fa pels diners

Cals: Dormir a cals
avis

REMARQUES SINTCTIQUES

Se suprimeix l'article en els casos segents:

a. Davant

del nom dels dies de la setmana, quan es fa referncia al dia

alludit immediatament anterior o posterior respecte al moment en qu
s'enuncia:
Diumenge vam anar al camp.

Xavier vindr dijous.

b. Davant

dels infinitius amb valor verbal:

Beure alcohol no et resoldr el problema.
Conixer les teues limitacions t'ajudar prou.

c. Davant

de la conjunci que:
Que anem a sopar no vol dir res.
Que no aprove no vol dir que no estudie.

d) Hi ha expressions que eliminen l'article, a diferncia del castell, i

que moltes vegades introdum errniament per influncia d'aquesta
llengua com ara:
no badar boca=no abrir la boca
parar taula, llevar taula=poner la mesa, quitar la mesa
seure a taula=sentarse a la mesa
jugar a cartes=jugar a las cartas
tots sants=todos los santos
donat cas que=dado el caso que...
de tots colors=de todos los colores
a cura de=al cuidado de
a missa, a palau, a casa, a classe, a muntanya, a fira, a mercat, etc.=en la
casa, en/a la misa; en el/al palacio, en/a la clase, en/a la montaa; en/a la feria,
en/al mercado, etc.
caure en oblit=caer en el olvido
arriar veles=arriar las velas
No obstant aix, cal collocar l'article en expressions com:
Constar en l'acta=constar en acta
amb l'ajuda=con ayuda de

a les bones=a buenas

a les palpentes=a tientas
a les fosques=a oscuras
alar el cap=levantar cabeza
donar l' abast=dar abasto
t l'aparena=tiene apariencia
saber del cert=saber de cierto
segons l'opini=segn opinin
estar en el cartell=estar en cartel (peli, teatre, etc.)
anar tots a l'una=ir todos a una
anar pel bon cam=ir por buen camino
pasta de les dents=pasta de dientes
l'un i l'altre=uno y otro
com l'anell al dit=com anillo al dedo
caure en el descrdit=caer en descrdito
sembrar la zitznia=meter cizaa
entrar en els detalls=entrar en detalles
el dit (monument)....=dicho (monumento)...
a la disposici de=a disposicin de
cobrir les despeses=cubrir gastos
al llapis=a lpiz
passar a les mans de=pasar a manos de
a la merc de=a merced de
en la nminak=en nmina

al punt=en su punto
al ms tardar=a ms tardar
fruita de la temporada=fruta de temporada
e. Les

parts del dia poden anar encapalades de dues maneres diferents:

preposici a + article:
al migdia, a la nit....
o amb la preposici de:
Ens veurem de mat / al mat

s incorrecte l's amb la preposici per/pel: pel mat, per la nit....

f) Davant de les xifres dels anys s recomanable fer servir l'article el i
no la preposici en o a. Tamb podem usar l'expressi l'any seguida de
la xifra. Exemples:
L'any 1999 vaig acabar la carrera o El 1973 va nixer el fill de
Josep..
g. En

l'enumeraci de diversos elements, el valenci tendeix a introduir

cada un d'aquests elements amb l'article:
Els xiquets, els joves, els vells; tots tenen lloc en la nostra agrupaci
Los nios, jvenes, viejos; todos tienen sitio en nuestra agrupaci..

EXERCICIS DE L'ARTICLE
1. Ompli els buits amb els articles o preposicions corresponents. Esmena
els errors si n'hi ha. No sn vlids un / una / uns / unes:
-__ "Avui" s un diari ___ ac.
-He copiat __ Home feli de Jaume Corbera.
-__ 11 de maig s ____ aniversari ____ scar.
-Han dut __ Speaker a parlar de __ statu quo.
-__ ien ha baixat i __ dlar tamb.

-__ hbbit s una novella de Tolkien.

-A __ ndia sempre s __ hora de __ te.
-M'agrada escriure lletres com __ a i __ be; tanmateix, les lletres gregues com
___ alfa i ___ omega sn ms complicadas ____ escriure.
-La senyora Spencer no vol parlar: __ Spencer no en parlar, i el seu home,
___ Spencer tampoc en parlar.
-Han derrotat __ XIa legi romana a ___ illa ___ Itlia coneguda com ___
Isabella.
-Han restaurat __ Scala de Mil els xiquets de __ Schola Cantorum de
Castell.
__ host del rei Jaume ha enfurit ___ enemic ___ Arag.
-s tard! Ja s'ha fet __ una, per ni ___ una ni ___ altra han vingut encara.
-__ ira s un sentiment pernicis.
-__ arquitecte ha parlat de __ asimetria dels edificis i de __ anormalitat ___
projectes ____ ajuntament.
-Els clients __ El Corte Ingls fan una sessi __ ioga.
-__ ONU. __ UJI. __ UGT. __ UEFA.
2. Escriu la forma de l'article mascul que corresponga a cada paraula.
.....mn ......marge .....queixal .....ianqui
.....hotel .....innocent .....aire ......spot
.....espia ......perill .....onze .....tres
.....pa .....heroi ......hippy .....humor
.....aeroport .....viatge ......slip .....llapis
......error .....oncle .....estudi ......hobby
...../.....Adri ...../.....Benet ....../.....Elvis ...../.....Joan Carles I
3. Escriu la forma de l'article femen que corresponga a cada paraula.
.....alba .....harmonia .....imaginaci .....una (hora)
.....hiena .....alegria .....televisi .....via

.....Haia .....llei .....herona ......idea

.....hora .....ndia .....iaia ......efa
.....terra .....anormalitat .....msica ......orella
.....ira .....boca .....ungla ......illa
.....ocasi .....injecci .....avaria .....amiga
...../.....Helena ...../.....Jlia ....../.....Martnez ...../.....Isabel
4. Transforma la segent relaci de paraules i els seus articles al singular:
Les estacions
Els hams

Les hamaques

Els espectadors

Els homicides

Els mpetus

Les ortigues

Els avantpassats

Les adreces

Els esportistes

Les imperfeccions
Les niques

Les urnes

Les impureses

Les articulacions
Les infermeres
Els esmquings
Els dols

Els autobusos
Les eines
Les aiges

Els ulls

5. Completa aquestes frases amb al / a la / a l', segons corresponga:

-Van a banyar-se .......... riu
-Ha arribat .......... una i mitja
-Puja .......... arbre i cull una poma
-Acudirem prompte .......... sopar

-Vull escriure .......... Irene

-La festa es far .......... Institut
-T'he vist .......... porta de casa
-Li ho preguntar .......... Antoni
6. Completa igualment aquestes frases amb del / de la / de l':
-La casa .......... meu oncle s molt gran
-.......... estaci cap ac tot est inundat
-La roda.......... cotxe era redona
-El llibre s .......... Albert
-M'agrada l'horari .......... vesprada
-S'ha perdut el gat .......... americana
-Deixa-ho dins .......... armari
-Ha baixat el preu .......... gasolina.
7. I ara fes el mateix amb pel / per la / per l':
-La invasi va arribar ........... aire
-Vine .......... cam que arribars ms prompte
-Segur que ha eixit .......... finestra
-Tot aix s'ha comentat .......... escola
-S'ha posat a treballar .......... seu compte
-La process passa .......... carrer de dalt
-Busca .......... armari i ho trobars.
8. Completa les frases segents:
-Posa la roba .......... calaix
-Els vins ............... Serrans sn blancs.
-Ell menja fruita .......... temps

-Posa els llenols .......... calaixos

-Vaig a .......... metge
-Passa per .......... Marta
-Vinc de .......... meus amics.
-Vinc de .......... ma germana.
9. Posa l'article determinat, la preposici i l'article determinat o la
contracci correponents en els buits de les frases segents:

M'agrada ms ____ iogurt de pinya, per ____ infermera m'ha dit que
no en tenen.
____ estiu ____ passat vam estar ____ Xbia, _____ caseta ____ meus
sogres.

____enginyer estava molt preocupat ____ projecte ____ ajuntament.

Tinc ____ illusi de comprar-li ____ iot ____ estranger. Per no crec
que ell me'l venga ____diners que li vaig oferir.

Acabe de vore ____ historial ____ malalt damunt ____ escriptori.

El reportatge s un tipus de text que pertany ____ mbit pblic, ja que

____ informaci s ____ lector.