APOSTROFACIÓ:

 el,  la,  en,  na,  de  

 
Regla  general:  
 
SÍ   NO  
Davant  paraula  començada  per  vocal  o  hac:   L’article  la  i  el  personal  na:  
 
l’arbre,  l’herba,  l’hora,    l’invent,    l’ull     Davant  de  paraules  de  gènere  femení  començades  
per  i  o  u  àtones,  precedides  o  no  de  h:    
n’Àngel,  n’Úrsula                              
la  idea,  la  història,  la  universitat,  la  humanitat  
crits  d’alegria,  paisatge  d’hivern    
na  Isabel,  na  Urraca  
 
 
No  s’apostrofa:  
 
Davant  de  les  paraules  una  (referida  a  l’hora  del  dia),  ira  i  host,  per  a  evitar  confusions  per  
homofonia:    

la  una  és  una  bona  hora  /  ni  l’una  ni  l’altra  van  vindre    

la  ira  del  rei  /  la  lira  del  rei    

la  host  del  rei  Jaume  I    /  es  va  trencar  l’os  de  la  cama  
 
Davant  del  nom  de  les  lletres:    

la  a,  la  hac,  la  efe,  davant  de  ics  i  de  y    

OBSERVACIÓ:  Sí  que  s’apostrofa,  en  canvi,  davant  del  nom  de  les  lletres  dels  altres  alfabets:  l’alfa,  
l’àlif,  l’àlef.  
 
Davant  de  paraules  començades  per  i  o  u  amb  valor  consonàntic,  precedides  o  no  de  h:    

el  iaio,  el  huitanta,  la  iarda,  la  hiena  

tintura  de  iode,  postura  de  ioga,  el  dia  de  hui,  la  província  de  Huelva    

Davant  de  préstecs  no  adaptats  començats  per  h  amb  valor  consonàntic:    

el  hardware,    una  actriu  de  Hollywood    

Però  els  adaptats  s’apostrofen  (h  muda):  

L’hàmster,  l’handbol,  l’handicap,  l’hoquei  

El,  la  i  de  davant  mot  usat  amb  caràcter  metalingüístic:  (preferible  no  apostrofar)  
 
No  conec  el  significat  de  innat.  Digues  un  sinònim  de  únic.  El  plural  de  home.  
 
Els  símbols,  excepte  els  punts  cardinals  E  (est)  i  O  (oest)  :  
 
El  H,  el  S,  el  N,  l’E,  l’O  
 Casos  especials  que  segueixen  la  regla  general:  
 
 
Davant  de  citacions  escrites  entre  cometes,  de  títols  i  d’exemples:    

va  qualificar  el  fet  d’«inaudit»,  el  verb  lliurar  en  el  sentit  d’‘entregar’,  el  director  de  l’Hola,  l’últim  
número  d’El  Punt    

Davant  de  números  o  d’abreviatures  en  aquells  casos  en  què,  al  pronunciar-­‐los,  comencen  per  un  
so  vocàlic:    

l’1  de  setembre,  l’XI  Congrés,  un  premi  d’11  milions  d’euros,  l’ap.  4  de  l’art.  13,  l’Hble.  Conseller  de  
Cultura  

Sigles  que  es  lligen  com  una  paraula:    

L’IVA,  l’ONU.  La  UNESCO,  la  UEFA  

Sigles  que  es  lletregen,  començades  per  so  vocàlic:    

La  UE,  l’EMT,  l’ONG,  l’AVL,  l’FM,  l’LSD.  d’FM  

 
Davant   de   préstecs   no   adaptats   començats   per   s   seguida   de   consonant   pot   no   apostrofar-­‐se,  
considerant  la  s  líquida  com  una  consonant.    

Això   no   obstant,   també   és   acceptable   apostrofar   exclusivament   l’article   el,   considerant   que,   en  
este  cas  concret,  la  pronunciació  habitual  introduïx  davant  de  la  s  una  vocal  eufònica  (que  resulta  
innecessària,  però,  en  el  cas  de  l’article  la  i  la  preposició  de):    

el  speaker  o  l’speaker,    

la  schola  cantorum,  una  sessió  de  striptease