SOLUCIONARI EXERCICIS LLIÇÓ 1.

PÀGINES 30-34
29
fre/qüèn/ci/a CREIXENT (qüèn) HIAT (ci/a).
des/mai DECREIXENT
Xà/bi/a HIAT
trau/re DECREIXENT
rei DECREIXENT

qua/tre CREIXENT
se/güent CREIXENT
quo/ta CREIXENT
preu DECREIXENT
pa/ís HIAT
trau DECREIXENT
llen/gua CREIXENT

30
• Les paraules agudes són les que tenen l’accent en l’última síl·laba. S’accentuen
quan acaben en vocal, vocal més -s o -en, -in.
Exemples: demà, seré, Novetlè, ací, meló, això, tabú, cantaràs, obsés, canyís, melós, arròs, embús,
sorprén, roín.
• Les paraules planes són les que tenen l’accent en la penúltima síl·laba. S’accentuen quan no acaben en
vocal, vocal més -se o -en, -in.
Exemples: exàmens, cérvol, telèfon, índex, socórrer, bròfec, brúfol.
• Les paraules esdrúixoles són les que tenen l’accent en l’antepenúltima síl·laba. S’accentuen totes.
Exemples: pàgina, paciència, església, mítica, periòdica, fórmula, última.

31
La poesia són veus convertides en sons
que diuen d’on venim, on anem i qui som.
Josep Piera

Recordar és anar
a la recerca del color primigeni,
del pigment ancestral,
ignorant l’oxidació i els aglutinants.
Mirar a través del vernís dels anys,
sense caure mai en la temptació de repintar.
Alba Fluixà
La terra és vella.
I l’home no sap ja
quants segles fa que somia.
Ha inventat déus
i ciutats
i monedes
i l’amor que li fa creure’s mes àngel,
mes innocent, mes víctima. L’oblit.

La mar és vella.
I l’home no sap ja
quanta cendra fa que té por.
Marc Granell

Jo soc l’altra. Tu ets jo mateixa:

Aquella part de mi que se’m revolta,
Que expulso lluny i em torna
Feta desig, cant i paraula.
Maria Mercè Marçal

32
el/de

Com a regla general, s’apostrofen davant de les paraules que comencen per vocal o hac. Exemple:
l’home, l’himne, l’invent, l’ànec, d’amor, d’humor.

No s’apostrofen:

Davant de números o xifres romanes: el IV. Excepte si cal apostrofar-se en cas de pronunciar-se: l’11, l’1.

Davant d’una i consonàntica: el iode, el iogurt.

Davant d’una h aspirada, en paraules procedents d’altres llengües: el hall, el hacker. Però si la paraula té
entrada al diccionari i ha estat adaptada al valencià, aleshores, la h és muda i s’apostrofa: l’handbol,
l’hoquei.

No apostrofem una preposició davant d’una paraula en una explicació gramatical: El significat de abans
és “amb anterioritat”.

la

Com a regla general, l’article la s’apostrofa davant d’una paraula femenina que comença vocal o h:
l’ungla, l’illa, l’herba.

No s’apostrofa:

• Davant d’una paraula que comença per i/u àtones, precedida o no de h: la universitat, la il·lusió,
la humitat, la histèria.
• Davant d’una paraula que comença per i consonàntica: la iarda, la ionosfera.
 • Davant dels mots una (referit a hora del dia); ira i host: la host, la una, la ira.
• Davant de paraules que comencen pel sufix a-, quan significa “el contrari de”, a fi d’evitar
confusions: la asincronia, la asimetria.
• Davant del nom de lletres: la e, la hac.
• Davant de sigles que comencen per i/u si són àtones: la IAM, la UEFA.
• Davant de paraules femenines que comencen per s líquida: la Scala de Milà.

en/na

S’apostrofen seguint la regla general: na Irene, n’Andreu, n’Otília, n’Úrsula.

33

• Les abreviatures segueixen les regles generals de l’apostrofació: l’apartat 03800, l’apt. 03800
• En sigles, i acrònims s’apostrofa si comencen per vocal o es pronuncien començades per vocal, i
l’accent d’intensitat cau en l’última vocal: l’ONG, l’IVA, l’FBI, l’NBA, la RAI, la BBC
• Apostrofem o no les paraules masculines, que comencen per s líquida. Si són femenines, no
apostrofem: El/l’speaker, la Schifer
• Apostrofem el, la i de davant de cometes o diferents tipus de lletra: El va titllar d’«d’intel·ligent»; He
llegit la continuació d’Els jocs de la fam

34
L’herba, la hipertensió, la ena, el hall
l’esmòquing, l’hoquei, la il·luminació , l’índia
l’il·lusionista (masculí) la il·lusionista (femení), la asimetria, el hippy, l’enginyera
la universalitat, l’urna, la hipoteca, l’illa

35
La i i la u no formen diftong amb la vocal anterior: oïda, raïm, peüc, roïna
La u dels grups gue, gui, que, qui, no és muda: llengües, ungüent, freqüència, aqüífer
La i no forma diftong ni amb la vocal anterior ni amb la posterior: instruïen, beneïa, agraïen, seduïa

36
produir, produint, produït/ïda, produïa, produirà, produiria
agrair, agraint, agraït/ïda, agraïa, agrairà, agrairia
reduir, reduint, reduït/ïda, reduïa, redirà, reduiria
conduir, conduint, conduït/ïda, conduïa, conduirà, conduiria
seduir, seduint, seduït/ïda, seduïa, seduirà, seduiria
traduir, traduint, traduït/ïda, traduirà, traduiria