Unitat didctica 3

Contesta aquestes preguntes: a) De quina manera identifica el llat les funcions sintctiques? Amb els morfemes desinencials, les paraules acaben de manera diferent segons la funci sintctica que facin a la frase. b) El catal, s una llengua flexiva? No, en catal, la funci sintctica ve determinada moltes vegades per les preposicions. c) Pots posar algun exemple de llengua moderna que sigui flexional, com el llat? Lalemany i el rus. Digues quin concepte correspon a cadascuna de les definicions segents: a) Cadascuna de les diverses formes que pot presentar un mot llat: cas. b) Conjunt dels casos que t una paraula: declinaci. c) Casos amb qu sanuncien els mots llatins: nominatiu i genitiu. d) Cas que ens permet saber a quina declinaci pertany un mot: genitiu. e) Part invariable de la paraula que ens aporta el seu significat: arrel. f) Part final variable duna paraula flexiva: desinncia.
3.3 3.2 3.1

Completa aquest quadre:

Terminacions Casos singular

Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
3.4

plural
-ae

-a
-a -am -ae

-ae -as
-arum

-ae -a

-is
-is

Subratlla el cas o casos correctes: a) Vias: ac. sing. b) Familiarum: gen. sing. c) Rosam: nom. pl. d) Laetitia: nom. sing. e) Terrae: gen. sing. f) Poenis: dat. pl. Troba el tema daquests mots: hasta, -ae: hast pecunia, -ae: pecuni pirata, -ae: pirat puella, -ae: puell3.5

ac. pl. abl. pl. ac. sing. abl. sing. nom. pl. gen. pl.

nom. pl. gen. pl. abl. pl. gen. sing. dat. sing. ab. pl.

87

 dea, -ae: de fabula, -ae: fabulDeclina els mots segents en singular i en plural: regina, -ae nom. regina reginae voc. regina reginae ac. reginam reginas gen. reginae reginarum dat. reginae reginis abl. regina reginis insula, nom. voc. ac. gen. dat. abl. poeta, nom. voc. ac. gen. dat abl.
3.7 3.6

-ae insula insula insulam insulae insulae insula -ae poeta poeta poetam poetae poetae poeta

insulae insulae insulas insularum insulis insulis

poetae poetae poetas poetarum poetis poetis en els casos indicats: nom. pl.: silvae nom. sing.: agricola gen. pl.: agricolarum ac. sing.: aram nom. pl.: stellae abl. pl.: viis

Declina noms a) silva, -ae: b) agricola, -ae: c) filia, -ae: d) ara, -ae: e) stella, -ae: f) via, -ae:
3.8

gen. sing.: silvae ac. pl.: agricolas dat. pl.: agricolis dat. sing.: arae gen. sing.: stellae ac. pl.: vias

ac. sing.: silvam nom. pl.: agricolae gen. sing.: agricolae ac. pl.: aras voc. sing.: stella gen. pl.: viarum

Analitza aquestes frases en catal i digues quin seria el cas llat corresponent. Fixat en lexemple: Les noies temem la reina.
S nom. pl. V V CD ac. sing.

a) El pare explica un conte als seus fills.

S nom. sing. V V CD ac. sing. CI dat. pl.

b) La contaminaci atmosfrica s un problema mundial.

S nom. sing. Vcop. V atr. nom. sing.

88

c) Hem estudiat la primera declinaci.

V V CD ac. sing.

d) Els bombers han trobat el cos.

S nom. pl. V V CD ac. sing.

c) Cada any hi ha ms meduses a les platges.

CC Temps adv. V V S nom. pl. CC Lloc abl. pl.

f) Lajuntament ha concedit una subvenci a lartista.

S nom. sing. V V CD ac. sing. CI dat. sing.

Posa el subjecte, el CD o els dos casos, si cal, en els buits daquestes oracions en llat: La noia viu a Roma. Puella in Roma habitat. (puella, -ae) Nautae insulam vident. (nauta, -ae / insula, -ae) Els mariners veuen lilla. El poeta escriu la histria de Roma. Poeta Romae historiam narrat. (poeta, -ae / historia, -ae) Els pagesos llauren la terra. Agricolae terram arant. (agricola, -ae / terra, -ae) Domina servas spectat. (domina, -ae /serva, -ae) La senyora contempla les serventes. Els camperols no tenen llances. Agricolae hastas non habent. (agricola, -ae / hasta, -ae) Omple els buits daquestes frases amb el cas correcte per tal que les frases tinguin sentit: La vida dels poetes s bonica. Poetarum vita puchra est. (vita, -ae / poeta, -ae) La filla de la reina viu a Roma. Reginae filia in Roma habitat. (filia, -ae / regina, -ae) Magistra lupae historiam narrat. (magistra, -ae / hisLa professora explica la histria de la lloba. toria, -ae) Veig la professora i les alumnes a lescola. Magistram et discipulas in schola video. (magistra, -ae / discipula, -ae) Servae cenam dominae parant. (serva, -ae / cena, -ae Les esclaves preparen el sopar a la senyora. / domina, -ae) Donem roses a les noies. Rosas puellis damus (rosa, -ae / puella, -ae) Fes servir el sentit com i escull la traducci correcta per a aquestes frases: Puellis pecuniam damus. a) Les noies sn particulars. b) Donem diners a les noies. c) Les noies gasten diners. Poeta filiam habet. a) La filla del poeta agonitza. b) La filla crida el poeta. c) El poeta t una filla. Stellae pulchrae sunt. a) Les boniques estrelles surten. b) Les estrelles sn boniques. c) Les estrelles sn al cel.
3.11 3.10

3.9

89

Magnae silvae in Hispania erant. a) A Hispnia moltes noies es deien Slvia. b) A Hispnia hi havia grans boscos. c) Els hispans eren grans soldats. Analitza i tradueix les frases segents. a) Claudia litteras amicis scribit.
nom. sing. S ac. pl. CD dat. pl. CI V V

3.12

La Cludia escriu cartes a les amigues. b) Hispania paeninsula est.

nom. sing. S nom. sing. atr. V V

Hispnia s una pennsula. c) Magistra scholae ianuam aperit.

nom. sing. S gen. sing. CN ac. sing CD V V

La mestra obre la porta de lescola. d) Matrona familiae curam habet.

nom. sing S gen. sing. CN ac. sing. CD V V

La dona romana t cura de la famlia. e) Stellae viam nautis monstrant.

nom. pl. ac. sing. dat. pl. S CD CI V V

Les estrelles mostren el cam als mariners. f) Paula et Iulia amicae sunt.
nom. sing S nom. pl. atr. V V

La Paula i la Jlia sn amigues. g) Lavinia poetam amat

nom. sing. S ac. sing. CD V V

La Lavnia estima el poeta. h) Multae servae in Roma sunt.

nom. pl. S prep. + abl. sing. CC Lloc V V

A Roma hi ha moltes esclaves. Ordena aquestes frases per tal que tinguin sentit: a) sapientiae / est (s) / Minerva / dea Minerva sapientiae dea est.
3.13

90

b) Diana / dea / est (s) / silvarum Diana silvarum dea est. c) ornant (adornen) / dearum / puellae / aras Puellae dearum aras ornant. d) familiam / protegit (protegeix) / dea Dea familiam protegit. e) laudant (lloen) / deas / romanae / multas / puellae Romanae puellae multas deas laudant. f) aedificant (construeixen) / statuas / deis Statuas deis aedificant. Analitza i tradueix aquest text en qu unes noies venen roses a una senyora romana. Tens la traducci del verb entre parntesis. Puellae in via sunt et rosas vendunt (venen) quod pecuniam desiderant (volen).
nom. S prep. + abl. CC Lloc V conj ac. pl. CD V conj ac. sing. CD V

3.14

Lectica
nom. sing. S

appropinqua (sapropa). Matrona romana

V nom. sing. S

in lectica
prep. + abl. CC Lloc

sedet (seu) et puellas

V conj ac. pl. CD

spectat (mira). Puellae rosas matronae

V nom. pl. S ac. pl. CD dat. sing. CI

monstrant (ensenyen). Matrona rosas emit

V nom. sing. S ac. pl. CD V

(compra) et in villam discedit (es dirigeix).

conj prep. + ac. CC Lloc V

Unes noies sn al carrer i venen roses perqu volen diners. Sapropa una llitera. A la llitera, seu una matrona romana i mira les noies. Les noies mostren les roses a la matrona. La matrona compra roses i es dirigeix cap a la casa de camp.
3.15

nom. voc. ac. gen. dat. abl.

3.16

Declina en singular i en plural: sagitta, -ae i unda, -ae. sagitta sagittae nom. unda undae saggitta sagittae voc. unda undae sagittam sagittas ac. undam undas sagittae sagittarum gen. undae undarum sagittae sagittis dat. undae undis sagitta sagittis abl. unda undis

Classifica els mots segents segons estiguin en singular o en plural. Compte!, que nhi ha que poden ser les dues coses: ancillae, operam, amicitiae, curis, pugnarum, matronae, puellas, togam, stollarum, silva. Sing.: ancillae, operam, amicitiae, matronae, togam, silva. Pl.: ancillae, amicitiae, curis, pugnarum, matronae, stollarum. Declina en els casos indicats: nom. pl. ara, -ae: arae
3.17

91

gen. pl. insula, -ae: insularum nom. sing. Italia, -ae: Italia dat. sing. fabula, -ae: fabulae dat. pl. lupa, -ae: lupis ac. pl. regina, -ae: reginas Declina en els casos indicats: via, -ae: ac. sing.: viam arena, -ae: gen. sing.: arenae bestia, -ae: voc. pl.: bestiae causa, -ae: gen. pl.: causarum colonia, -ae: dat. sing.: coloniae charta, -se: voc. sing.: charta Analitza i tradueix les frases segents: a) Magistra discipulas docet (ensenya).
nom. sing. S ac. pl. CD V V

3.18

abl. sing.: via abl. pl.: arenis ac. pl.: bestias ac. pl.: causas nom. pl.: coloniae abl. pl.: chartis

3.19

La mestra ensenya les alumnes. b) Femina poetam amat (estima).

nom. sing S ac. sing. CD V V

La dona estima el poeta. c) Servae cenam in villa parant (preparen).

nom. pl. S ac. sing. prep. + abl. CD CC Lloc V V

Les serventes preparen lpat a la villa. d) Cornelia magistra est (s).

nom. sing. S nom. sing. atr. V V

La Cornlia s mestra. e) Stellae nautas ducunt (guien).

nom. pl. S ac. pl. CD V V

Les estrelles guien els mariners. f) Sicilia romana provincia erat (era).
nom. sing. S nom. sing. atr. V V

Scilia era una provncia romana. Corregeix les errades, si nhi ha: a) Reginae servas salutant (saluden). b) Claudia magistra est (s).
3.20

92

c) Servae cenam in villa parant (preparen). d) Amica laetitiam non dissimulat (dissimula). e) Iulia discipula est (s). f) Nauta stellas et lunam videt (veu). Digues qu signifiquen aquests mots llatins: serva, -ae: esclava, serventa puella, -ae: noia nauta, -ae: mariner magistra, -ae: mestra stella, -ae: estrella littera, -ae: carta dea, -ae: deessa silva, -ae: bosc regina, -ae: reina agricola, -ae: camperol Ordena aquestes frases per tal que la histria tingui sentit: a) Iulia Claudiae epistulam legit (llegeix). 4 b) Claudia epistulam scribit (escriu). 1 c) Iulia epistulam ab Claudia accipit (rep). 3 d) Claudia epistulam Iuliae mittit (envia). 2 Analitza el text segent en qu un pags mata la guineu que es menjava les seves gallines. Agricola in villa habitat (viu) et quotidie terram arat (llaura). Agricola capras et vaccas
nom. sing. pre.p + abl. S CC Lloc V conj. adv. ac. sing. CD V nom. sing. S ac. pl. conj. ac. pl. CD CD

3.21

3.22

3.23

et gallinas habet (t). Lupa in silva

conj. ac. pl. CD V nom. sing. prep. + abl. S CC Lloc

est (hi ha) et nocte

V conj. adv.

in villam venit (va). Agricola

prep. + ac. CC Lloc V nom. sing. S

lupam timet (tem) et insidias parat (prepara). Agricola lupam necat (mata).
ac. sing. CD V conj. ac. pl. CD V nom. sing. ac. sing. S CD V

Un pags viu a la villa i cada dia llaura la terra. El pags t cabres, vaques i gallines. Al bosc hi ha una guineu i a la nit va cap a la casa de pags. El pags tem la guineu i prepara trampes. El pags mata la guineu. Tradueix al llat aquests mots. masia: villa, -ae amistat: amicitia, -ae alumna: discipula, -ae bosc: silva, -ae pat: cana, -ae illa: insula, -ae llegenda: fabula, -ae fletxa: hasta, -ae
3.24

93

 treball: opera, -ae ona: unda, -ae

Del mn clssic a lactualitat

El sufragi universal va arribar a Espanya a lany 1931. Creus que sha mantingut fins a lactualitat? No sha mantingut, ja que durant el franquisme es van abolir les eleccions; per tant, hi ha un parntesi que va del 1939 fins al 1975. Busca quan es va implantar el sufragi universal en aquests pasos: Alemanya, Rssia, Frana, Portugal, Israel i Sud-frica. Alemanya: 1871; Rssia: 1917; Frana: 1945: Portugal: 1976: Israel: 1948; Sud-frica: 1994. Explica i posa exemples de democrcia directa i democrcia representativa. Democrcia directa: tot ciutad pot votar ell en persona cada una de les lleis, acords, propostes presentades. Per exemple a Atenes, o en institucions amb pocs representants (associacions de vens, entitats esportives o socials, etc.). Democrcia representativa: davant la dificultat de poder reunir-se i votar directament cada un dels ciutadans, els votants elegeixen uns representants que tindran la funci de decidir sobre els assumptes poltics. Per exemple, a Catalunya els votants elegim uns representants al Parlament de Catalunya (diputats). De quina manera actues quan has de votar i decidir els temes que tafecten, tant a casa com a lescola? Explica-ho. Activitat oberta. La paraula Senat prov de senex (vell), ja que en els seus orgens estava integrat pels ms vells (els caps) de les famlies benestants. Busca altres mots catalans derivats del mot llat senex. Senil, senador, senectut. Digues quin sistema de govern tenen aquests estats (monarquia, repblica, principat o imperi): Andorra, Portugal, Alemanya, Marroc, Jordnia, Egipte, el Per, el Jap, la Xina i Mnaco. Andorra: principat; Portugal: repblica; Alemanya: repblica; Marroc: monarquia; Jordnia: monarquia: Egipte: repblica; el Per: repblica; el Jap: imperi; la Xina: repblica. Contesta aquestes preguntes sobre lactualitat del Senat espanyol. Si tens dubtes entra en el seu web. a) Quants membres t el Senat? T 259 membres. b) Qui s el president del Senat? Sr. Javier Rojo (2008). c) Quants senadors representen Catalunya? 16 senadors. d) Quin altre nom rep el Senat? Cambra baixa. e) Coneixes el nom dalgun senador? Activitat oberta. Exemple: Pere Macias, Assumpta Baig, Llus Maria de Puig, etc. f) Busca en algun mitj de comunicaci una notcia sobre lactivitat del Senat. Activitat oberta. Quins sistemes de govern han existit al llarg del segle Monarquia, repblica i dictadura. Digues si sn certes o falses aquestes afirmacions: a) El Senat espanyol est integrat per 600 senadors. F
3.33 3.32 3.31 3.30 3.29 3.28 3.27 3.26 3.25

XX

a Espanya?

94

b) Durant la repblica romana el Senat era lnic i mxim rgan de representaci. V c) Al Senat dels EUA hi ha representants de tots els estats federals del pas. V d) Catalunya t un sistema de govern amb dues cambres: el Parlament i el Senat. F e) Els membres de la Cambra dels Lords sn escollits per sufragi universal. F f) A lEstat espanyol cada 4 anys selegeixen els membres del Senat. V Fixat en aquestes imatges, que segurament has vist en els mitjans de comunicaci. Sabries dir al Senat de quins pasos corresponen? a) Senat francs. b) Senat angls. c) Senat dels Estats Units. Les assemblees tamb reben el nom de comicis. Qu significa actualment aquesta paraula? Buscan un sinnim. Nom que designa diverses assemblees dels romans, bsicament de lpoca de la repblica. Sinnim: assemblea. Quins eren els requisits per participar i votar en les assemblees romanes? I quins requisits existeixen ara per anar a votar? A Roma calia ser home, lliure, adult i no estranger. Actualment cal tenir ms de 18 anys, estar en el cens i no ser estranger, s a dir, tenir la nacionalitat del pas. Quines mesures van incorporar els romans per tal devitar lacaparament de poder en mans duna sola persona? Els magistrats eren escollits per poblaci. El crrec noms durava 1 any. A cada crrec hi havia ms duna persona.
3.38 3.37 3.36 3.35 3.34

Busca en aquesta sopa de lletres el nom de cinc magistratures romanes: T R I B U O L E B S A C L D Q S U D R Q S B H L U D D I L A T C N P E F I L L H G E A I S H C V O U O N E A T L B M S E P S T Z O O M O N B R O T E R P I R O M S R P M B F U F C C

Tot i les diferncies amb la poltica actual, podrem comparar els magistrats romans amb els consellers del govern de la Generalitat, que tamb tenen unes funcions dins un mbit concret. A veure com anem dactualitat: digues el nom del conseller o dels consellers dels mbits segents: sanitat, finances, cultura, educaci i justcia. Activitat oberta, ja que pot variar segons el moment. Avui dia tamb selabora un cens per tal de tenir la informaci actualitzada dels habitants dun territori. Cada quan es fa el cens? Cada 5 anys.
3.40

3.39

95

A Catalunya tamb tenim el defensor del poble, semblant als tribuns de la plebs dpoca romana. Quin nom rep aquest crrec? Qui locupa actualment? Sndic de Greuges: en aquests moments s el Sr. Rafel Rib. En quins tipus deleccions diferents pot participar un ciutad de Catalunya? Eleccions generals: per elegir el govern de lEstat. Eleccions autonmiques: per elegir el govern de Catalunya. Eleccions municipals: per elegir el govern de la ciutat (ajuntament). Eleccions europees: per elegir els membres del Parlament europeu. Saps qu s un referndum? Quan t lloc? Votaci que fa el poble per aprovar o no una reforma constitucional o una nova constituci, proposada pel cos legislatiu o pel cap de lEstat. No t cap data fixa i es fa quan s necessari. Quin daquests requisits no calia complir per a un candidat a Roma? a) No fer dactor. b) Ser dona. c) Residir a la ciutat on tenien lloc les eleccions. d) Tenir diners suficients. e) Tenir una edat determinada. Quantes vegades es pot presentar una persona al crrec de president del govern a lEstat espanyol? I a Catalunya? I als EUA? A lEstat espanyol i a Catalunya no hi ha limitaci, per tant tantes vegades com vulgui. Als EUA, es pot presentar tamb tantes vegades com vulgui, per si s elegit o elegida president, noms es pot presentar a dues eleccions.
3.46 3.45 3.44 3.43 3.42

3.41

Contesta aquestes preguntes segons si tenia lloc a lantiga Roma o a lactualitat:

Pregunta
Quan comena oficialment la campanya electoral?

Roma
24 dies abans de la votaci.

Ara
17 dies abans de la votaci. S, tenen lloc cada dia de la campanya.

Es fan actes multitudinaris per mostrar el suport No, estaven prohibits. a un candidat?

De quina manera es dna a conixer el candidat? Portant la toga candida. Amb cartells, anuncis, etc. Com sapropen a la gent? Com hi connecten? Fent encaixades de mans, sortint al carrer, parlant amb la gent. En una cistella. El mateix que a Roma.

On es dipositava el vot?
3.47

En una urna segellada.

Quan el ciutad va a votar es troba amb unes paperetes ja impreses amb els noms dels candidats. Es pot escriure comentaris, o b preferncies en una papereta? No, ja que es considera i es comptabilitza com a vot nul. Digues si sn certes o falses aquestes afirmacions sobre letapa de lantiga Roma: a) Abans diniciar la votaci el magistrat consultava els auspicis per endevinar si el dia era favorable o no. V
3.48

96

b) Els romans tamb votaven en diumenge i el dia abans era considerat dia de reflexi. F c) Els candidats romans formaven part dun partit poltic i es presentaven en representaci daquest. F d) Els candidats romans no podien fer actes electorals multitudinaris i oferir banquets per guanyar votants. V e) Alguns grafits demostren linters de la gent del poble a favor dalgun candidat. V f) El dia de la votaci, els ciutadans romans anaven a votar a diferents llocs. F Uneix les expressions llatines Abusus non usus, sed corruptela. Pacta sunt servanda. Nihil obstat. Nemo dat quod non habet. Ius est ars boni et aequi.
3.50 3.49

prpies del dret amb la seva traducci: Labs no s s, s corruptela. Els pactes sn per ser acomplerts. Res no shi oposa. Ning no dna el que no t. El dret s lart dall que s bo i equitatiu.

Contesta breument: a) Quines foren les primeres lleis escrites? La llei de les XXII Taules. b) En qu es basaven les lleis no escrites? En el costum. c) Quin emperador va recopilar les lleis romanes? Justini. d) Quin era el magistrat encarregat de la justcia? El pretor.

Parlem en llat
Escriu mots derivats dels substantius llatins segents: caput, -itis (cap): capital, capitell, decapitar pectus, -oris (pit): expectorar, pectoral, expectoraci mater, -tris (mare): matern, maternal, matriarcat animus, -i (nim): anmic, desanimat, unnime sagitta, -ae (fletxa): sagitari, sageta pugnus, -i (puny): punyalada, punyal, puny Escriu mots derivats dels verbs llatins segents: ambulo (anar daqu cap all): ambulncia, ambulatori laboro (treballar): laborable, collaborar respondeo (respondre): correspondncia, corresponsal memoro (recordar): memorable, rememorar habito (viure): habitable, hbitat fero (portar): fretre, aurfer Escriu mots derivats dels segents adjectius llatins: multus (molt): multinacional, multicopista, multicine longus (llarg): longitud, longevitat primus (primer): primcia, primognit, primpara rectus (recte): rectilini, rectangle, rectmetre mollis (tou): mollusc, mollcie (tovor) latus (ample): latifundi, latifoli, laticlavi (tnica adornada amb una ampla franja de porpra que duien els senadors) A partir dels prefixos dorigen llat que tindiquem, completa aquestes paraules per tal que tinguin sentit: in, pre, ultra, inter, ex i trans. Trnsit, intrfon, transvestit, ultratumba, exconseller, preposici, intervocllic, preveure, ultraconservador, prefabricat, inherent, transport.
3.54 3.53 3.52 3.51

97

Digues qu signifiquen aquests mots. Fixat sobretot en el sentit del prefix. Exemple: transbordar. Trans significa a travs de. Transbordar vol dir traslladar persones o coses dun vehicle a un altre. a) pre-: abans. Prehistria: perode anterior als temps histrics. c) -ultra: en grau excessiu. Ultraconservador: persona excessivament conservadora. e) -sub: per sota de. Subdesenvolupat: que t una economia en una situaci molt inferior respecte als pasos industrialitzats. b) -post: desprs de. Postdata: all que safegeix a una carta desprs de signada i datada. d) ultra-: en grau excessiu. Ultralleuger: aeronau de poc pes i molt lleugera. f) inter-: entre. Intervocllic: entre vocals. El prefix ex- ens indica separaci i allunyament. Troba el verb encertat per a cadascuna daquestes expressions. a) Exportar productes a lestranger. d) Extirpar un tumor. b) Extreure sang. e) Excarcerar els presos. c) Exhumar un cadver. f) Expropiar una propietat. El prefix in- prov del llat i t dues accepcions: indica privaci o negaci i tamb pot indicar en, dins. Aquest prefix experimenta una assimilaci en il- davant l; en im- davant b, p i m; en ir- davant r; i en i- davant ll. Tenint en compte aquests canvis escriu el mot correcte daquestes definicions: a) Que no est motivat: immotivat. b) Que no mor: immortal. c) Persona a qui plau de ser lliure i no admet el control dels altres: independent. d) Sinnim de cruel: impiets. e) No conforme a la justcia: illegal. f) Que no t lmits: illimitat. g) Que no es pot reprimir: irreprimible. h) Sempre victoris: invencible. i) Que no es pot arreglar: irreparable. j) Sense lgica: illgic. Posa exemples dadjectius que acabin en -ble (-able, -ible, -uble). Aquest sufix prov del sufix llat -bilis i ha generat adjectius de possibilitat, capacitat o facilitat, a partir de verbs i, ms rarament, a partir de substantius. Extensible, centralitzable, possible, absorbible, variable, concebible, transitable El sufix -ari prov del sufix llat -arium i ens indica collectius dalguna cosa. Per exemple, abecedari: conjunt de lletres. Qu ens indicaran aquests mots? a) milionari: persona que t molts milions. b) talonari: llibre del qual hom separa els talons i en el qual queden els comprovants. c) setmanari: publicaci setmanal que recull la informaci dels set dies de la setmana. d) epistolari: conjunt de cartes. e) diccionari: llibre on es recullen els mots i el seu significat. f) balneari: establiment daiges termals.
3.59 3.58 3.57 3.56

3.55

98

Indica quins mots compostos han donat la combinaci daquests tims llatins: a) omnis (tot) + potens (poders): omnipotent b) nox, noctis (nit) + ambulo (rondar): noctmbul c) infans (nen petit) + occido (matar): infanticidi d) mamma (mamella) + fero (portar): mamfer e) unus (un) + forma (forma): uniforme

3.60

Activitats davaluaci
Contesta breument aquestes preguntes: a) En quins casos senuncien els mots en llat? En nominatiu i genitiu singulars. b) Quins mots sn indeclinables? Els adverbis, les conjuncions i les preposicions. c) Qu entenem per declinaci? El conjunt de les sis formes en singular i en plural que pot adoptar un mot. d) Quina funci pot fer lacusatiu? De CD i de CC, si va precedit de preposici. e) En quin gnere estan la majoria de mots de la primera declinaci? En femen. Declina aquests mots en els casos indicats: a) luna, -ae: ac. sing. / gen. pl. / nom. pl. / abl. sing. b) opera, -ae: dat. sing. / dat. pl. / ac. pl. / nom. sing. c) spina, -ae: abl. pl. / voc. sing. / dat. pl. / gen. pl. d) via, -ae: ac. pl. / ac. sing. / nom. pl. / dat. sing. a) lunam / lunarum / lunae / luna b) operae / operis / operas / opera c) spinis / spina / spinis / spinarum d) vias / viam / viae / viae Analitza aquests mots dient tots els casos possibles: dominis, sellam, rota, ruinas i fugae. dominis: datiu i ablatiu plural sellam: acusatiu singular rota: nominatiu, vocatiu i ablatiu singulars ruinas: acusatiu plural fugae: genitiu i datiu singulars, i nominatiu i vocatiu plurals Analitza i tradueix aquestes frases: a) Dominae filiae poetarum fabulas audiunt.
gen. sing. CN nom. pl. S gen. pl. CN ac. pl. CD

(Les filles de la senyora escolten les histries dels poetes.) b) Puellae deas laudant et cum rosis aras ornant.
nom. pl. ac. pl. S CD conj. prep.+abl. pl. CC ac. pl. CD V

(Les noies lloen les deesses i adornen els altars amb roses.) c) Magistra discipulis Romae historiam monstrat.
nom. sing. S dat. pl. CI gen. sing. CN ac. sing. CD V

(La mestra ensenya a les alumnes la histria de Roma.)

99

d) Hispania Romae provincia est.

nom. sing. S gen. sing. CN nom. sing. atr. V

(Hispnia s una provncia de Roma.) Defineix aquests conceptes poltics: democrcia, sufragi universal, democrcia directa, democrcia representativa. Democrcia: el poder del poble. Sufragi universal: el dret de vot de tot ciutad adult. Democrcia directa: els ciutadans es representen a si mateixos i voten directament. Democrcia representativa: els ciutadans elegeixen els seus representants. Digues si sn certes o falses aquestes afirmacions: a) A Roma hi havia un Senat amb 600 senadors que tenien el crrec vitalici. V b) A Roma noms podien votar els adults lliures. F c) La democrcia sha mantingut al llarg del temps fins als nostres dies. F d) Els magistrats noms podien exercir el seu crrec durant un any. V e) Els votants de lassemblea es reunien al Camp de Mart. V Escriu en catal mots derivats daquests mots llatins: a) bellum, -i (guerra): bllic, belligerant, bellicista b) manus, -us (m): manufactura, manual, manipular c) rego (governar): regent, regir, regidor d) vita (vida): vital, vitamina, vitalici e) specto (mirar): espectacle, espectacular, expectaci Explica lestructura poltica durant la repblica romana Tenia tres eixos: Senat: mxima autoritat i mxim rgan de representaci, es reunia peridicament i havia dassessorar els magistrats, discutir lleis, controlar el govern de les provncies, controlar les finances, declarar la guerra i la pau, etc. Assemblees: reuni de tots els ciutadans per elegir els magistrats, aprovar lleis, etc. Magistratures: crrec pblic per desenvolupar tasques concretes: la justcia, defensar els plebeus, les finances, la vida municipal, etc. Busca mots formats a partir del prefix dorigen llat cum, que trobem com a co-, col-, com-, adequats a aquestes definicions: a) Existncia simultnia: coexistncia. b) Edici conjunta: coedici. c) Trobar-se en el mateix espai: coincidir. d) Recull de coses duna mateixa especialitat: collecci. e) El que fan diferents persones conjuntament: collectiu. f) Treballar en com: collaborar. g) Unit amb un altre: conjunt. h) Acci de viure plegats: convivncia. Contempla aquesta escultura de Cellini, i digues qu representa i qu et suggereix: Activitat oberta.
10 9 8 7 6 5

100