http://esadir.

cat/criteris/essasonsord Paraules amb essa sonora /z/ S entre vocals, z i tz Exemples: Beseit caucasi/caucsic centsim, -a certesa csar collisi concisi deserci desfasat, -ada desocupaci desolaci difusi dissuasiu, -iva encisador, -a ensim, -a entusiasme escocs, -esa eutansia fase Freser gasosa idiosincrsia imposici lasanya marqus, marquesa matisar paisatge pasos parlisi precisament precisi presncia presumpci prncep, princesa proposici prtesi resoldre resoluci tesi transvasament transvasar usuari, -ria adhesi anlisi anestsia arrasar asil inclusi invalidesa nasal obesitat mausoleu amazona Amazones colze galzeran onze ximpanz zebra zero ziga-zaga zombi zoologia zoolgic nazi Analitzar Dotze Tretze setze emfatitzar emfasitzar ---------------------improvisaci improvisar musa medusa millsim, -a

Paraules amb essa sorda /s/ s en posici inicial o darrere consonant (excepte en els casos especials dels grups -dins-, -fons- i trans- seguits de vocal) ss entre vocals c davant e, i

 davant a, o, u el grup sc davant e, i Exemples: absolut irreversible setze discussi disseny dissertar dissoldre dissoluci dissuasiu, -iva desolaci encisador, -a escocs, -esa Brusselles concessi dessaladora dessalar dessalatge dessalinitzaci dessalinitzadora dessalinitzar Eivissa imposici poncella desocupaci fossar fossat omissi rescissi vicissitud dolor forut traa caar etctera Garcia precisament precisi presncia proposici transocenic, -a vicissitud centsim, -a certesa csar concisi decenni deserci

Exercicis: 1. Escolta les segents frases i identifica les /s/ i les /z/ A ma casa la caa no est ben vista. La deserci del cap nazi va ajudar a la desocupaci de la zona. Al centre Brusselles hi ha setze dessalinitzadores. Tinc la certesa que el proper decenni seguirem amb aquesta discussi. La marquesa no t traa per caar, tot i aix ha dissenyat una escopeta d'alta precisi. La dolor encisadora dels seus cabells em provocaven desolaci en marxar. 2. Ara llig tu les oracions de l'exercici anterior 3. Llig aquest article en veu alta Eugeni S. Reig (Publicat a Infomigjorn, 14-10-08) En valenci tenim la paraula rosa, substantiu que usem per a denominar la flor del roser per que tamb emprem per a denominar el gra de dacsa que, en fregir-lo, esclata fent un esclafit i prenent una forma que recorda una petita rosa blanca. La o de la paraula rosa es pronuncia ben oberta i la s,sonora.

La nostra llengua tamb t ladjectiu rossa (femen de ros) que susa per a denominar la dona que t els cabells de color entre el castany molt clar i el daurat. La o de la paraula rossa es pronuncia tancada i la s, sorda. En el captol de "Socarrats" el programa dhumor que Canal 9 ens oferix este estiu cada nit desprs del telediari de les nou corresponent al dimarts 16 de setembre, apareixen dos personatges asseguts en una sala de cinema. Un li diu a laltre: tu vares dir que portaries unes roses... (es referix, naturalment, a unes roses de dacsa per a menjar-se-les mentres projecten de la pellcula). Laltre personatge es gira, mira cap a la seua dreta i entren dues xicotes rosses que sasseuen al costat dels personatges en qesti. Fan la brometa dient que ha portat dues rosses (xicotes) en lloc de les roses(de dacsa). La broma els ix perfecta perqu fan la bestiesa de pronunciar les dues paraules de la mateixa manera i les dues malament. Pronuncien en els dos casos la o doble oberta i la s sorda. Aquesta mena de gracietes noms poden fer-se des de la ignorncia ms absoluta o des dun menyspreu total cap a lidioma. No acabarem mai davergonyir-nos mirant i escoltant Canal 9?