f rancesc de b.

moll

exercicis de
gramàtica
-

~
l
EXERCICIS DE GRAMÀTICA CATALANA
BIBLIOTECA «LES ILLES D'OR•

95

EXERCICIS DE GRAMÀTICA
CATALANA

Palma de Mallorca
Gràfiques Miramar
l 9 6 B
FRANCESC DE B. MOLL
r

EXERCl CIS DE
GRAMATICA l

CATALANA

Pnlmn de Mnllorcn
EDITORIAL MOLL
l 9 6 8
 .Editor: Francesc de B. Moll.
Plaça <l'Espanya, 86 - Palma de Mallorct.,

Depòsit Legal P, M. t4S8 - 1968

GRÀFIQUES MIRAMAR. Torre de l'Amor, 6 - Palma de Mallorca

l-
 PRóLEG

En aquest llibret oferim un complement

pràctic de la nostra Gramàtica Catalana refe-
rida especialment a les Illes Balears, a fi que
els seus usuaris puguin exercitar-se en l' Í/$
correcte de l'idioma seguint passa a. passa les
lliçons contingudes en la Gramàtica esmentada.
De les quaranta lliçons que la formen, la
primera roman sense exercicis, perquè es
tracta d'una lliçó preliminar dedicada a ex-
plicar conceptes generals sobre producció i
classificació dels sons, a exposar el sistema de
transcripció fonètica i a establir la distinció
entre paraules populars i cultismes: qüestions
purament teòriques, destinades a aclarir con-
ceptes que en les altres lliçons han de tenir-se
presents per treure tot el profit de la doctrina
contineuda que s'hi dóna. Per això aquest lli-
bret d exercicis comença per la lliçó 2.ª
Cada lliçó té en aquest llibret un o alguns
exercicis que responen exactament a la teoria
de la respectiva lliçó de la Gramàtica, i a més,
un exercici de lectura o dictat tret de l'obra li-
8

tèraria cl'un poeta o prosista. Aquest exercici

és impoitantíssim, no sols per a la pràctica cle
la lectura i escriptura correctes, sinó també
per a iniciar els alumnes en la coneixença cle
la nostra literatura.
Gairebé tots els textos literaris que hem
triat són cl' autors insulars, perquè, tractant-se
cl'exercicis corresponents a una Gramàtica "re-
ferida especialment a les Illes Balears", ens ha
semblat més pedagògic mostrar als alumnes
l'obra dels literats més acostats i que els han
cl' esser més familiars; però a les darreres lliçons
clonam textos cle grans escriptors clel Principat
per començar a avesar els lectors baleàrics a
la literatura extrainsular, cle la qual hauran
cl'ampliar la lectura en una etapa cl' estudi més
cwançacla.
 9

LLIÇó 2.ª
Vocals i síllabes

L Copiau els mots segiients, separant-los

en tres columnes, segons que la E tònica sigui
tancada, oberta o neutra:
cavaller cavallet perdre prendre des-
pert valent ple rebre carrer moneda
treure trompeta cel cel·la cartera tres
tretze trenta setze passerell carretel·la ci-
rera vespre peu pera tendre ventre neu
cendra fems pesta pebre etern peresa
pedra pedrera pedreta eura ferro llesca
passeig cera rei cadena mestre fresc gent
gendre serp ceba gel mercè pèrdua cruel
deute peça desena febre eina néixer
verd forner mestressa mescla jeure.

2. Separau amb un guionet les síl·labes .

dels mots següents:
captar perdre oliva germana banda
bondat aturada cavall cavaller cafè dona
doneta recte cobrar clapa claredat resta
parlar cremada conill conilla retxa retre
alabança alçar insigne agradable solemne
negar negre poruc porta.
10

3. Llegiu aquest tros de prosa, posant molt

cl' esment a la pronúncia correcta de les vocals:
L'ampla balconada de la sala s'obre da-
munt un olivar platejat que enrevolta un tu-
ronet graciós. Sobre el pujol, entre una espo-
nera de mates llentrisqueres, de garballons i
de revells rebels, es destrien les pedres grises
d'un talaiot. Els avantpassats dels mallorquins,
que habitaven les coves de Son Sunyer o de
Santueri, pensaven - com nosaltres - que
havien organitzat la seva vida d'una manera
quasi definitiva; fins i tot podem afirmar que
l'havien organitzada bé, ja que la seva nave-
gació comercial arribà a monopolitzar una part
important del tràfec mediterrani. Gràcies al
seu esperit d'empresa, a les seves iniciatives
i a la seva tenacitat, aquest domini d'impor-
tants rutes comercials els donà la riquesa i
el benestar que la riquesa suposa. A la seva
època la mineria era un negoci important:
una cosa així com el petroli en la nostra. A
Mallorca no existien mines, però hi havia la
mar. Escoltaren la incitació de la mar, i per a
poder prendre part a la tasca d'aquella hora
organitzaren el transport dels minerals.

Josep Sureda i Blanes

("Mallorca i la tradició tècnica")
r--

11

LLIÇÓ 3.n

La A i la E àtones

4. Escriviu les formes de pluml cl'aques-

tes paraules:
arada asceta barca bassa batle bran-
ca càrrega carta cendra coca festa jove
llarga mare mestre mestra nissaga pera
rua seca toca vaca voga.

5. Copiau les locucions següents, comple-

tant-les amb l'ad¡ectíu femení que manca a
cada una, en la forma que pertoqui. Exemple:
"Un camí llarg; una corda llarga".
Un camí llarg; una corda-. Un país
lliure; una ciutat-. El camp és verd; l'her-
ba és-. Un home il·lustrat; una família-.
El jove és fort; la seva dona és-. El pare
no era jove; la mare era-. Tenim un got
ple d'aigua; tenim una botella - de vi. Som
d'un país pobre i també d'una casa -. El
meu avi és vell; l'àvia no és tan-. El vestit
vermell va bé amb la sabata-. En l'hivern
el dia és curt; en l'estiu la nit és -. Aquest
home és hipòcrita; la seva dona: també és -.
12

6. Escriviu les frases següents, substituint

cada guionet per la vocal (a, e) que pertoqui
posar-hi:
La vell- fa car- de pom-s agr-s. Aquest-
magran- és dolç-; l'altr- és agr-. L'oli d'ametl-s
dolc-s ha estat molt usat en mcdicin-. Hi ha
pedr-s precios-s verd-s: la m-ragd- és verd-.
També n'hi ha de morad-s o blavos-s: l-s
am-tist-s. Els emigrants sent-n 1'-nyoranç-
del país n-tal. Del tr-ball surt el profit. El
mon-stir de l'Escorial ha. estat anom-nat la
vuiten- m-ravell- del món. Una llebr- és més
gross- que un conill. En el segl- passat hi
hagué una gran epidèmi-; li dei-n la pest-
grog-. El malalt no pot mour- el braç esquerr-
ni la carn- esquerr-. A l'Antic Test-ment
figur-n molts de patriarc-s i profet-s.

7. Con;ugau el pretèrit impe1jet d'indica-

titt i el condicional dels verbs posar, rompre i
sentir.

8. Copiau la composició següent, subs-

tituint els guionets per les lletres a, e, segons
que pertoqui:
Un pobr- escultor p-gès
que molt prim de gust no er-,
d'un- peç- de marès
proj-ctà feme un Sant Per-.
 13

Ell dei-: "Ja n'hi haurà prou,

sense més flocs ni més borl-s,
per damunt es portal nou
de s- p-rròquia d'Esporl-s".
I af-nyat s-s hor-s pass-
llavorant amb s- gubi-,
i a forç- de cops de maç-
cons-guí lo que voli-.
S- pedr- aquell-, que es vei-
posad- en tal dignitat,
plen- de supèrbi-, dei-:
"Som de bon- c-lidatl
Bé es coneix que res me manc-;
tenc es gra m-nut i fi;
jo som llis-, i fort-, i blanc-:
som pedr- de Santanyí!"
Sa gubi- estav- prop,
tant, que aquell- l- trepitj-;
i per sortirne d'un cop,
li r-spongué, fent s- mitj-:
"German-, no si-s fàtu-
perquè, abusant de son dret,
n'hag-n fet de tu un- estàtu-
quan nasquer-s per p-ret.
Ten seny; no t'avanis tant,
que s'orgull no és bo p-r res;
si de tu n'han fet un sant,
no ets més que un sant de m-rès".
Tomàs Aguiló
("Sa pedra i sa gubia")
14

LLIÇó 4.11
La O i la U

9. Separar en dues columnes els mots

que segueixen, posant a una columna els que
tenen oberta la O tònica i a i altra els que
tenen la O tancada:
força cotna porta oració sol tot ros
bou escorxa front lloc oli forn orde
bossa nosa mostra meló botó post corda
roig condició ròtula moll gros tambor
cosa parròquia això allò bessó porc
sostre poma moure calor senyora

10. Explicau, fixant-vos en els primitius

o en les formes tòniques, la raó per què s'es-
criuen amb O o amb U els mots següents:
assocar botar bramular cobrar cuitor
dejunar doneta eixutesa enfonyar escoltar
fluixedat funeral gosar gruixat hortet
joventut jugador llogar llumenera men-
jussar mortuori natural obrir porter
porxada prunera remullar renouer sado-
llar saludar tremolar trullada unglada
vellutat vergonyant vuitada xotet xuclada
 15

ll. Copiar les frases següents, substituint

cada guionet per una de les lletres O, U, UA,
segons que pertoqui:
Hem de c-mplir les nostres obligàcions.
El primer capít-1 del llibre no duu tít-1. Hem
p-jat a la m-ntanya. Els mecànics han m-ntat
la màquina i els picapedrers han c-bert la
fàbrica . La b-tiga està molt ben ass-rtida. El
renou dels cotxes és un t-rment que no puc
s-portar. També és mal de s-frir el renou de
les màquines de c-sir. Si v-leu b-llir l'aig-,
posau-la dins un cass-lí. S-rtirem al jardí i
c-llirem moltes flors. Ha vingut un individ-
d'aspecte molt s-spitós. Els nins s'entretenen
j-gant a f-tbol. Les nines s'estimen més e-llir
fi-retes i c-sir vestidets per a les pepes.

12. Llegiu el següent tros de prosa, po-

sant esment especial a la pronúncia correcta
de les vocals:
Dues setmanes després, tothom ho deia,
per la població:
¿Saps qui està molt malalt? En Joan de
Castellsoliu, del carrer Major. I ben malament,
que està ell!
Era ben ver. En Joan de Castellsoliu es-
ta va malalt. Se sentí malament: mal de cap
i febre. Varen anar a cercar el metge.
16

-¿Què és, doctor? - li demanaren.

El doctor pensà en les vuit-centes malalties
que comencen amb mal de cap i febre, i va
prendre posicions:
-Demà veurem; regularment serà una
mica d'infecció, tal vegada gripal.
A l'endemà hi havia més febre.
Tres dies després, el comodí estava ja ple
d'ampolletes, capses, copes, culleres ...
Al cap de vuit dies, havien arribat les tres
primeres complicacions. Eren tres complica-
cions: totes tres duien ulleres, parlaven en
to greu i, enrevoltant el llit, es miraven d
malalt: eren els tres metges de més anome-
nada de la ciutat. Cada un <l'ells tenia ma-
lalties pròpies per a ús exclusiu <le la seva
clientela, i teories també pròpies.

Joaquim Verdaguer
("Dues històries ferestes")
r
l

17

LLIÇÓ 5.n

Accentuació gràfica

13. Llegiu les frases següents i escriviu

els mots de més d'una síl·laba que hi figuren,
repartint-los en tres columnes: mots aguts,
plans i esdrúixols.
Tenim dotze cireres perhom. Moltes ron-
dnlles neixen de la història. La fúria de la
mar destrossa les barques. Un exèrcit sense
disciplina no té força. Amic, teixiu aquesta
visió de la infantesa. Amunt, ànima forta!
El carrer Major és l'artèria principal de la
vila. Un horabaixa bascós d'estiu. N'Antò-
nia no anava de brou. En mes entranyes la
llavor no brosta. Mastegava el capoll d'un
brot d'alfàbega. Sales immenses mostraven
fondes la buidor que esglaia, i al so de les
petjades s'estremien els negres cavallers que
les guardaven. Maria, guaita a la finestra
i mira si està encesa la llàntia.

14. Destriau, en la llista segiient, els dif-

tongs, els triftongs i els aplecs de vocals que
no formen diftong:
2
 -
18

veuria moure esériuré Damià nuar

crua glòria rei sapiència reial guardar
guaitar real peüc quaranta diluir dilueix
fiança espai esglaiós quatre espècie ,
insinuació seixanta maina mania aguantar
lluent Déu ambient esgarriar minyonia
eventual altruisme veí acció qualsevol
evacuar cantúria audiència.

15. Escriviu els verbs obeir i conduir en

totes les formes i persones de l'impe1jet d'in-
dicatiu (jo obeïa, tu ... etc.) i del condicional
(jo obeiria, tu ... etc.).

16. Escriviu les formes de plural d'aquests

mots:

roca aigua vega egua llarga llegua

llengua vaca llesca pasqua basca antiga

17. Escriure al dictat el poema que se-

gueix, posant esment especial a l'accentuació:

AMISTAT

Fraternitat de l'ànima,
millor que la de sang uneix les vides:
és harmonia ingènita
més forta en voluntat, com res la imposa.
 19

D'amor té noble l'índole,

però sens febre del sentit ni lluites,
sense turments ni llàgrimes
de gelosia o borrascós desfici.
En calma sereníssima ·
escalfa els escollits que s'hi agombolen,
com a l'ardor benèfica
de la volguda llar on riu la flama.
És foc sagrat. Donaren-li
altar solemne les virtuts, i dura
nodrit de rames íntimes
que, com més velles són, més bé el renoven.
¿Què hi fa si es tornen àrides,
amic, les il·lusions que compartírem?
Fent-ne records, més pròpies
són per nodrir el foc, com rama seca.
Com una vestal càndida
nostra amistat sa flama n'alimenti
i gravi amb mà fermíssima
nostres dos noms units, al peu de l'arn.

Miquel Costa i Llobem

("Horacianes")
20

LLIÇó 6.u

Les consonants oclusives

18. Substituïu els guionets per les lletres

b o p, segons quina pertoqui posar-hi:
El ca-tador sa- que el senyor no re-. Els
dissa-tes treballen molt les barberies. Els
ca-davanters de la revolta han estat ca-turats.
Desembolica el ca-dell. Ha pegat un llam-
damunt cl campanar. He acabat per du-tar.
de la teva bona fe. El món està ca-girat. El
sabater fa un ado- a les sabates. No siguis tan
esquer-. Han o-tingut un premi super-. Dins
l'alju- han trobat una cabra. En el ca-çal del
llit hi ha la ca-sa. Verdaguer i Maragall són
dos dels nostres poetes ca-dals. El vi bull dins
el cu-. Multiplicant un nombre pel seu quadrat,
s'o-té el seu cu-. L'alju- és gran; hi ca- molta
d'aigua. No tre-allam prou perquè pertot
tro-am destor-s. El nin no sa- llegir. El
malalt ha de prendre un xaro-.

19. Substituïu els guionets per les lletres

d o t, segons quina pertoqui posar-hi:
 21

El vent del nor- hi dóna de ple. L'a-zavara

i l'a-zerola són plantes punxoses. La nina duu
un vestit ver-. Si ara demanau a-jutori, diran
que heu fe- tar-. L'àci- acètic es diu vulgarment
vinagre. Val més un tor- en la mà que dos
mil que volen. El reveren- vicari ha fet el
sermó. Tothom l'ha escolta- amb atenció
reveren-. T'agrada cl cafè fre-? No en bec
de fre- ni de calen-. Sovin-, un líqui-, pel
fre-, torna sòli-. No m'han volgu- a-metre a
l'exèrci- perquè som sor-. Treure la rifa de
Nadal ha esta- una bona sor-. Un mascar-
m'ha pica- i m'ha fet mol- de mal. La gerra
és buida, cl càntir no és bui-. Anem al camp
a cercar quietu-. Fugim de la multitu- de
preocupacions que tenim dins la ciuta-.

20. Substituïu els guionets per les lletres

g, c o qu, segons quina pertoqui posar-hi:
El camí és llar-. Hem de matar el por-.
La mort de l'àvia ha estat un ~lop molt amar-.
El càsti- dels pròfu-s és sevenssim. El paper
d'aquest llibre ha tornat gro-. L'avi té el
caminar feixu-. Esti- en dubte si el nin té
quatre anys o cin-. No m'asse- perquè no hi
ha llo-. El ferit ha perdut molta san-. L'alber-
és gran, però no m'agrada gaire. T'has
embruta-t de fan-. Hem de fer un doble- en
aquest llençol. El pròle- és massa llar-. Han
22

entrat -atre soldats. No hem pagat la -ota

social. Farem una excursió al Gor- Blau. En
temps de fred ens hem de posar els abri-s i
hem d'encendre fo-.

21. Escriviu el text següent, posant accent

o dièresi a tots els mots on pertoqui posar-ne
(tenint present que quasi tots els verbs d'aquest
passatge estan en perfet simple):
La dida es descordà. La nina s'estremí
tota amb un somrís inefable, batent manetes
agitada de plaer. Per l'espitrelladura vessava
un pit blanc i uberrim, font de consolacions.
Pero la benaurança de la petita posseidora
reviva amb foguerada d'odi la mirada morta
del nin de la dida, qui intenta agredir-la amb
una estrebada convulsa.
I el rccloiment d'amor maternal esclata
amb violencia d'explosiu. Amb el pit penjant,
com una cascata de llet, la dida en follia
rebutja l'externa, que rodola sobre les roques,
i s'empara del fill de ses entranyes.
-Mama, fio!
Una gavina endarrerida llança un crit en
l'aire.
-Dida, que feis! - cridaven esglaiades
la mare i la teta.
I del fons de les escletxes s'alçava el plor
de la nina, tragicament desesperat.
 23

Pero la dida fugia, com tocada d'oradura,

estrenyent sobre son cor el petit, bandejat
fins aleshores de les caricies maternals; i en
deliqui d'amor, besant-lo avidament, repetia:
-Mama, ninet! Ja som teva! Mama, agudó!

Salvador Galmés
("Novel·letes rurals")
24

LLIÇó 7.ª
Les sibilants alveolars

22. Separar els mots següents en dues llis-

tes: una dels que contenen una sibilant so-
nora, i una altre dels que tenen una sibilant
sorda:
abraçar abrasar absolta abstenció ade-
sar ansa asil avesar base braser capsi-
grany caçar casar cisell consell decisió
desena desheretar dissensió dissuasió efusiu
entresenya cntresol episodi exquis'it fase
fesol fusió gresol lletsó llosa massís
ocasió paràsit presumpció remissió ros
rosa rossa rossinyol Rússia rosegar ros-
segar.

23. Escriviu completes les paraules se-

güents, substituint cada guionet per una de les
lletres s, ss, c, ç i altres sibilants, segons les
regles formulades en aquesta lliç6:
abans abra-ar adre-ar al-ar amena-ar
avan-ar balan-a bra- bra-a ca-ar cal-
cal-a cal-ons cap-alera comen-ar de-embre
diniar- -eba -ucre dot-e encal-ar en-endre
for-a lla- !Ien-ol ma-a pa-ar peda- -igala
-iuró tret-e.
 25

24. Llegiu amb bona pronúncia, segons les

regles dels paràgrafs 6'1-66, aquests mots:
centèsim asil missioner musa entusiasta
dimissió asiàtic infinitesimal premissa base
diòcesi mausoleu medusa fase discussió
museu impressionar frase plausible oasi
omissió residu decisió adhesió com1ss10
hipòtesi comissari comtessa expressiu tísic
marquesa duquessa lesionar explosió ex-
plosiu obesitat ambrosia matisar suavitzar
irisació païsatge incisió.

25. Escriviu les frases que segueixen, subs-

tituint els guionets per les lletres s, ss, e, z, x o
tz, segons quina pe1toqui posar-hi:
Hem escoltat l'emi-ió radiofònica. EI
con-ert ens ha cau-at una gran impre-io. Els
con-ellers han expre-at llur adhe-ió al pre-ident.
En cl con-ili hi ha repre-entants de diò-e-is
de tots els paï-os. Les discu-ions han estat
molt ence-es. Aquest mú-ic sap mati-ar molt
bé. Els mi-ioners han catequi-at molts de
pobles a-iàtics. Els capellans es posen la mu-a
per anar al cor. La poe-ia té per patrones les
nou mu-es. A ba-e d'aquestes premi-es podrem
argumentar. Sovint pecam per orni-ió. La
marque-a i la comte-a són co-ines. Hem de
fi-ar unes ba-es de discu-ió que siguin ben
26

plau-ibles. Està prohibida la venda d'e-plo-ius

i de me-ines. En el gimna-i es fan e-er-i-is amb
trape-is. Aquella al·lota ro-a ha collit una ro-a.

26. Escriure al dictat el tros. de prosa se-

güent, posant atenció preferent a la grafia cor-
recta de les consonants sibilants alveolars:
Els carrers bullien de gent i eren tots em-
bossats de carros; els cellers brunzien de xerra-
dissa; tothom cridava; gesticulava tothom; una
dona venia fogasses de formatge tendre; la de
més ací mesurava olives negres a tant l'almud;
la de més enllà tenia grans coves coronats de
murta, plens a vessar de grosses codonyes
daurades, la nostra fruita clàssica, de la qual
diu Plutarc que en menjaven les novies de
Lacedemònia, el dia del casament, per tenir
flairós l'alè i per concebre fills rossos. Però
els meus ulls de minyó llépol se n'anaven dar-
rere les castanyes. Les castanyes són exòtiques
allà. Castanyes tendres i lletoses, com us men-
java amb la vista! Però vet aquí que a un racó
d'una plaça, un home foraster, dret dalt d'una
ta•• la, feia repicar una campaneta, rabiosament.

Llorenç Riber
("La minyonia d'un infant orat")
 27

LLIÇó 8.ª
Les sibilants palatals

27. Distribuïu la següent llista de mots

en quatre columnes, segons que la lletra x
tingui el so de s prepalatal, el de ks, el de s
o el de gz:
així angoixa antorxa apèndix arxiu atxa
auxili axioma baixar bastaix carxofa coixí
eixam eixut exagerar excedir excel·lent
excitar excomunió executar exhibir exigir
expansió explicar exterior extremunció fei-
xuc fixar greixera heterodox juxtaposar
luxe òxid xalest xinxa.

28. Traduir al català els mots castellans

següents, escrivint correctament les sibilants
palatals d'acord amb les regles donades en
aquesta lliçó:
dejar estuche haz hígado juez feo ma-
jestuosa médico objeto hollín viaje reloj
jesuïta faja caja empacho bajo inyectar
yacer yeso leer regidor gozo manejar
cartuchera homenaje medio mediano ayu-
dar pez monja monjas.
28

29. Escriure les frases que segueixen,

substituint cada guionet per una de les lletres
j, g, tj, tg, x, ix, ig o tx, segons les regles dona-
des en els §§ 70 - 73:
A l'estiu va molta -ent a les pla-es. La
pla-a de S'Arenal és molt llarga. Les ones
m'han esqui-at. El -ermà del me-e s'ha fet
mon-o benedictí. Les mon-es tenen el convent
damunt un pu-. Hem dinat de pe- i d'una
cu-a de pollastre. La ima-e de la Ver-e rep
veneració sobretot pel mes de ma-. La -ent
exaltada va pu-ar al monestir i hi va fer molt
de ma-. Tenim en pro-ecte una casa que farà
molt de go-. El nen està tot go-ós perquè
demà cl cfe-aran -ugar tot el dia. A Menorca,
del gui- d'escriure en diuen -oc. No és igual
un home ros que un home ro-. Aquesta
senyora és rossa, però no és ro-a. Un home
co- no pot fer gaire via. El malalt haurà de
-eure molt de temps. Els coloms gava-uts són
els que tenen el gava- molt gros. No tots els
ca-ons són cala-os.
30. Escriviu al dictat aquest text, posant
esment especial a rescriptura correcta de les
sibilants palatals:
Vaig voler anar a veure el músic. A vcurèl
més que a sentir-lo, ja que em creia incapaç
de commoure'm amb el xim-xim del seu es-
trany instrument.
 29

Vaig arribar tard. El concert ja estava més

enllà de la meitat. El mestre, encara jove,
dirigia la simfonia. Pujaven i baixaven els vio-
lins, tan àgils; els contrabaixos amb gust es
deixavan gratar la panxa; s'ajupien els que
tocaven els cel·los.
Les meves veïnades de localitat no eren
joves; eren madures, com jo. Seria una gro-
lleria imperdonable i una mentida evident, dir-
los velles. Ho deixarem, tal com realment deu
esser, en la plenitud de la quarantena, edat
que elles devien acceptar, puix que no es te-
nyien els cabells blancs que de debò fora-
gitaven els negres.

Bernat Vidal i Tomàs

("La vida en rosa")

L
30

LLIÇó 9.ª
Consonants nasals

31. Escriviu al dictat aquestes frases:

Qui és confrare, pren candela. M'han con-
tat la rondalla de la comtessa sense braços.
Hem de passar comptes amb el president de la
confraria. El comte ens ha rebut amb un
somrís. Les figues s'assequen damunt els ca-
nyissos. No hem guanyat les messions. Hem
pres el tramvia de circumval·lació. El vinyò-
vol és l'home que guarda la vinya. A la im-
premta treballen amb una premsa vella. Amb
el temps les coses canvien. Si l'enveja fos ti-
nya, tothom duria barret. Aquest jove pre-
sumptuós parla en un to molt emfàtic. Els
bussos han trobat onze àmfores romanes. He
manllevat diners per comprar una vinya. La
càmfora fa una olor molt intensa. Les cir-
cumstàncies han canviat. El palau de l'am-
baixador és molt sumptuós. Quan ton pare
serà mort, l'enyoraràs. Els símptomes s5n
alarmants .
 31

32. Copiau les frases següents, substituint

cada guionet per la lletra (o lletres) nasal que
pertoqui:
Voldria ca-viar moneda. Aquest discurs
m'ha se-blat massa e-fàtic. Fa un te-s molt
variable. Hem de pagar el co-te de la impre-ta.
Per arribar més pro-te co-vé prendre el tra-via
de circu-val·lació. La co-tessa ha so-rigut; el
co-te, en ca-vi, ha fet mala cara. Tots els
sí-tomes són d'un i-fart de miocardi. En haver
de ca-viar de tren, cal anar amb co-te a no
errar la via. L'orquestra: si-fònica donarà el
ca-cert a un local molt su-tuós. Qui vol fer
de rede-tor, sol morir crucificat. Les ni-fes
del bosc són personatges dels co-tes de fades.
Aquest jove és molt presu-tuós. Als infants
els agrada que els co-tin rondalles. Ca-tarem
els diners per veure si ens han donat bé el
co-te. La pre-sa co-ta moltes coses de la
guerra.

33. Copiar el poema segiient, fixant [aten-

ció en les grafies dels sons nasals que hi fi-
guren:
Sempre visquí vora del mar,
mes fins avui no el coneixia;
sobtadament, a Miramar,
· m'ha revelat sa fesomia,
32

Sembla somriure i alenar

com una verge que somnia;
de món a món sembla passar
com una immensa correntia.
Vénen la flota i el fibló,
i del fantàstic horitzó
no s'interromp la pau eterna.
Sols en els ulls del pelegrí
vibra quelcom de gegantí
quan passa l'ombra de Blanquerna,

Joan Alcover
("Cap al tard")
 33

LLIÇó 10.ª
Les consonants laterals

34. Escriviu al dictat les frases següents,

¡Lestriant quines són les i que literàriament cal
çscriure amb ll, i quines no:
La dona es va esglaiar. Tenim apareiades
tes 'tovaies. Els coniis tenen caus i llorigueres.
~Is tres fiis de Noè. Jugàvem a la teia. No
Jemanam conseis, sinó remeis. Els papaions i
les abeies volen de flor en flor. No he vist mai
el mai del ferrer. Durar més que mànecs de
cuiera. El malalt està molt comsevuia. M'has
Jonat un gran perjuí. No vaig d'embuis. Pobre
i veí, maI llinatge. Del trebai surt el profit.
í,a jaia a l'ombra ja fila. Ens costa un ui de la
cara. Oveia que bela, perd el remuc. Hi ha
vis que s'enamoren de lleganyes. Si no hi veus,
posa't nieres. Tremolava com una foia de poll.
Un plorava i l'altre reia. "¿De què t'ets picat,
puntós, / que tot són morros i ceies? / Sa
cadira on tu seies, / ja n'hi seuen de millors".
La reia de l'arada treia rovei. Sempre poses les
coses onsevuia. No el vui perquè es molt vei.
Aquest projecte no té agafai. Lai lai, farem un J l
ventai per ventar sa nostra nina que no tengui
3
34

calor mai. Treia la llengua i es veia dins el

mirai. Despuiar un altar per vestir-ne un altre.
Ell seia i ella estava agenoiada. De riaies vé-
nen ploraies. Posa oli dins cl setrii. El canonge
duia rossegai. Carn que creix, no té aturai.
Està la blanca donzella pentinant sos cabeis
d'or.
35. Corregiu les frases següents, sttbsti-
tuint els guionets per l, l·l, rl o tl, allà on per-
toqui:
No vaci-aria a respondre . Els tendrums es
diuen també cartí-ags. Bevem aigua desti-ada.
El de-egat pronuncià una a-ocució. Les seves
a-cgacions no han convençut ningú. La
sentència ha estat i-cgal. No li doneu uns
a-iments tan forts. M'han acusat de tinença
i-ícita d'armes. Estàs molt pà-id. Verdaguer
va escriure els !di-is i Cants místics. No
sigueu into-crants. Les fulles del llorerar eren
llances be-icoses. Els be-igerants han fet les
paus. Dirigirem una so-icitud a les autoritats
mi-itars. Hi hagué una co-isió entre els
co-egials. Estudiem les doctrines del Doctor
I-uminat. Ce-ebrarem la festa amb a-imares
i altres i-uminacions. Es un escriptor de gran
e-egància d'estil. Els nois, en el llenguatge.
insu-ar, es diuen a-ots. No sé si aquell ocell
és una guà-era o una mè-era. En cl febrer
floreixen els ame-ers.
 35

36. Escriviu al dictat el text següent:

Quin plaer contemplar de bell nou aques-
tes estupendes serralades del Canigó! Així com
anam pujant, se despleguen a la nos'lra vista,
rioleres, encantadores, esplèndides; embellei-
xen allà baix Castell i Vemet; umpl els aires
de remors delitoses el Cadí, que s'estimba
triumfador de les cingleres sublims, fecundant
cap a Vilafranca comes i valls.
Mentrestant s'amaga el sol darrere les ser-
ralades de ponent, i s'alcen les campanes del
venerable campanar de Sant Martí, tocant les
avemaries. Nó és una tota sola: són dues,
són tres, són quatre, d'un timbre dolç, suau,
imponent, melodiós, solemnial. Toquen una
darrere l'altra, i acaben per tocar totes a la
una, omplint aquelles altures d'harmonia ce-
lestial. Semblen les veus d'aquells cims, re-
cingles i comalades, que s'alcen per glorificar
Déu nostre Senyor i la seva Mare Santíssima.
Que s'hi escauen de bé, les veus de les cam-
panes, en aquelles altures! Feia tants d'anys:
que no hi volaven, i que s'estava sense llengua.
aqueix campanar venerand!

Antoni M.ª Alcover

("Dietari de viatge")
36

LLIÇO lI.n
Les consonants vibrants

37. Posau r final en els mots de la llista

següent que n'hagin de dur, posant o supri-
mint accent quan pertoqui:
alè, bacallà, bajà, beure, ble, bocí, cam-
panà, capellà, carré, ela, creixe, dinà, du, em-
penye, escolà, estrenye, fené, fossà, fusté, ger-
mà, moure, parlà, pitjó, pla, po, prometre, raó,
racó, safrà, segú, sencè, sentí, torce, vendre,
veure.

38. Escriviu al dictat aquestes frases:

El conrador ha de treballar molt. Si em
vols agafar, hauràs de córrer. Aquest meló
no és ma<lur. A la tardor hem de collir les
olives. El nostre oliver és molt fener. Quan
va començar a ploure, vaig tenir por que el
bestiar no trobàs cap recer. La fredor ha fet
mal als ametlers. M'agra<la veure un ametlerar
florit. No heu <le tèmer res si anau ben units.
El plor de l'infant em va commoure. Vaig
sentir sonar un tambor i un cornetí. Ens và-
rem asseure damunt la pedra d'una tomba.
No puc creure allò que em vas dir. La cançó
que cantares, em va agradar molt. Aquest
 37

botifarró té massa pebre. Parla clar, i t'enten-

dré. M'has de cantar aquella cançó que la
senyora cantà ahir. El professor va escriure
un llibre antireligiós.

39. Llegiu en veu alta aquest fragment de

poema, posant esment a no pronunciar les r
finals que hi són escrites:
Passa la flor de l'amor mia;
passen en creu aquelles mans
que ma tendresa cobdicia
per a besar-les com abans.
De la foscor mai explorada
munten alens d'oratge fred
que ma existència amenaçada
fan tremolar com un llumet.
¿Cal defensar la flama incerta
d'aquest llumet feble i morent?
Per a tancar la porta oberta,
¿cal que forcegi contra el vent?
Entri la ratxa que em perfuma
amb la fetor d'un món podrit!
Munti l'oreig que du l'escuma
de les rompents de l'infinit!
Joan Alcover
("Elegies")
38

LLIÇó 12.ª
Signes ortogràfics secundaris

46. Posau H en els mots de la llista se-

giient que n'hagin de dur:
àbil abraçar aderència air alcool am
ampolla arem armònic bonomia conort
elioteràpia eminent emisferi eptàgon epuló
equidistant erbolari eretat ereu ermità es-
tiu exalar cxortació exuberant idròpic ine-
rcnt infortuni inumà issar ivern ostal
proemi proibir raó umitat ungla vcicle.

41. Escriviu al dictat les frases següents,

posant esment especial als apòstrofs i guionets:
Aquest home és un cerca-raons. Una ron-
dalla mallorquina es titula "L'amo de So Na
Moixa". El vice-rectór de la Universitat ha
fet un discurs que ha durat quaranta-dnc mi-
nuts. L'ex-rector li ha contestat; el seu parla-
ment només ha durat vint-i-cinc minuts. Hem
d'agafar l'autobús de Cas Català. Per agafar-lo
hem d'aturar-nos a la Glorieta. Si plou, anirem
 39

a cercar esclata-sangs. Ahir vam dinar a can

Tomeu. Prendrem cafè a ca s'Andritxol. Si el
metge no ve prest, cridau-ne un altre. Prop
de Felanitx hi ha un poble que es diu Cas
Concos. Prop de Manacor n'hi ha un altre
que es diu Son Carrió. Si voleu que anem al
teatre, anem-hi. Quan trobareu que és hora
d'anar-hi, digau-ho. No m'agrada que parlis
d'aquestes coses. Deixa'm parlar-ne (o Deixa-
me'n parlar) i sentiràs coses interessants.

42. Escriviu al dictat aquest tros de prosa,

posant esment especial als apòstrofs i als sig-
nes d'interrogació i d'admiració:

-Per aquí hi ha poc a pescar, Rafel! Creu-

me: vine amb mi a Gibraltar, o a Tànger!
-I si la guàrdia civil o la Tabacalera t'a-
gafa, què?
-Res! Et fiquen tres dies a la presó, i des-
prés et treuen. El patró és l'únic que a vegades
rep. Tothom està venut, home! ¿O encara no
ho saps?
-Sí, però ... No sé! Allà, tot sol, sense la
família ...
-Aquest sí que fa riure, ara! ¿O jo no
tenc dona i un al·lot? Quan era per mi, gua-
nyant una misèria, la dona tot el dia posava
 40

mala cara; però avui en dia va més lluent

que el sol. Les dones, el que volen, són pesse-
tes, Hafell
-¿I no l'enyores, a Na Maciana?
-Al principi, una mica. Però a Tànger vaig
conèixer una mora, que t'assegur que valia
la pena ... M'ho pas més bé que per aquí.

Baltasar Parcel
("La lluna i el Cala-Llamp")

L.
 41

LLIÇó 13.ª
Les parts de l'oració

43. Destriau en aquestes oracions el sub-

jecte i el predicat:
Era senyor del dia el somni de la sesta.
Ha arribat un home intensament pàl·lid que la
dolça lira punteja per joc. Trenta anys de ma
vida volaren de pressa. El dia es va arrufant.
Llum de records passa allà enfora. Vaig veure
el món dels pobles. La reina hi va pujar i s'hi
va asseure. Pujaren al castell; l'augusta porta
oberta al vent de la tardor estava. Disgusts i
penes colliràs arreu. Jo sé una vall galana.

44. Destriau els complements datiu i acu-

satiu dins les següents oracions:
Mes tu deus a la vida ton tribut. A la in-
solencï imposa silenci sagrada remor. Qui me
du l'estrofa plena de perfums? A la musa caste-
llana mos anys millors he donat. He rebut la
1 teva carta, dirigida al president. Contarem a
mon pare tot el que ens ha passat. A terra hi-
vernenca porta un alè càlid. Garrida, més mal
me feres que sa boira a ses cireres. Déu posa
termes al goig com al dolor.
42

45. Destriau les determinacions circums-

tancials que es troben en aquestes frases:

Del sol la llum darrera encara es veu pels

cims. No trobant conhort pel món, al cel aixe-
quí la vista. Els patges feien la mitja al portal
on jugaven a daus. Qualque cosa bull encara
al fons de mon esperit. De dol se vestia el
món, de goig l'infern tremolava. Porta un alè
jove del país del foc. Pujarem dalt la figuera.
M'ha. agafat la fosca pel camí. Vaig partir de la
casa molt dejorn. Qui arriba tard, no entra.
Quan la parella ve de noces, ja veu i compta sos
minyons. Tres dies i tres nits pelegrinàrem per
un camí sols d'ella conegut; tres dies i tres
nits, fins a la porta. del paradís perdut. Reposa,
dolçament afadigada, al portal d'orient de la
vivenda.

46. Indicau tots els mots que són predi-

catius del sub¡ecte o del complement acusatiu
clins les següents oracions:

L'art veritable és sà, gallard i noble. Sa-

críleg és el qui profana un temple. L'ombra és
deserta, muda la. solitud. La mar està tan cal-
mada que sembla. un safareig. Les flors han
tornat espines. Han elegit batle el nostre cosí.
Els infants et faran tornar boig. Els nins es tro-
 43

ben abandonats dins la ciutat. Tantes emo-

cions m'arribaran a fer estar malalt. Si no estàs
quiet, et faré blau. El dimoni, quan va esser
vell, es va fer ferrer.
47. Escriviu al dictat els exercicis n.º 43-46.
44

LLIÇÓ 14.ª

Els verbs regulars

48. Indicau quin model segueixen (cantar,

batre, sentir o partir) el verbs continguts clins
les frases següents:
Els nins surten d'escola. Abraçarem els nos-
tres germans. Tanmateix no t'ho agrairan. Els
peixos neden i els aucells volen. Quan me
batiaren, em posaren Joan. No t'he al·ludit per
res. El vent ens obria la porta. No m'han exigit
la documentació. ¿No us heu temut de res? Les
nines espargien flors pels carrers. Jugant a la
pilota no m'ha retut mai ningú. No t'associïs
amb aquest subjecte, que hi perdràs. Dins el
jardí cullen roses. ¿T'han concedit la pensió
que demanaves? Si pitgen massa el cèrcol, es
romp. Els qui no es presenten, no cobren. Els
meus pares pressenten una desgràcia.

49. Escriviu les formes cle tots els temps

simples dels verbs fermar, rompre, tèmer, re-
bre, estudiar, bullir, guarnir i fugir.

50. Escriure al dictat aquest petit poema,

titulat A la llengua pàtria:
 45

Salut, oh llengua rica d'harmonies

que en la maror has sortejat l'escull
del desafecte greu. Beneita sies,
llengua de l'alt En Jaume i Ramon Llull!

Entre els lleials que no et volgueren morta

ni menyspreada m'he pogut comptar;
som de l'estol que mai per mai comporta
la cendra ofegadora dins ta llar.

Princesa de florides primaveres

en castell que no es dóna a l'enderroc!
Mercès, oh llengua. pàtria, que em volgueres
al teu servei humil de ventafoc.

Maria-Antònia Salvà
46

LLIÇÓ 15"
Els verbs irregulars (l)

51. Confugau els verbs aprendre, depen-

dre, encendre, fondre, pretendre, resoldre, ton-
dre, valer i vendre.

52. Escriviu al dictat aquest fragment de

novella:
Venia molt per la posada de Bearn per ju-
gar amb mi. Era negre, menut i molt xerec ..
No sé de què cm vaig enamorar, Joan. És
clar que, des que nasquérem, les famílies ha-
vien decidit que ens casàssim. Com que els
interessos estaven tan mesclats ... Deien que
si no ens casàvem podíem tenir un plet horro-
rós i quedar arruïnats. Mira quins disbarats,
moure plets per quedar arruïnats! Però tu
saps que molts de senyors ho fan. A més, era
natural que la posada de Bearn i la possessió
es tornassin ajuntar. No sé per què, ben mirat;
una vegada morts sense infants... Per altra
part, ¿amb qui m'havia de casar? Hem viscut
feliços. En tants d'anys, no haver tengut mai
un disgust seriós ... Ell és molt bo, sobretot ara.
Mira que Déu arregla bé les coses: fa que
 47

tornem bons quan som vells, a fi que ens pu-

guem salvar. Perquè jo crec que En Tonet se
salvarà, no és així? ¿Tu què trobes?
Em mirava amb una certa ansietat; necessi-
tava que la tranquil·litzassin. M'hauria sem-
blat un crim no fer-ho.
-El senyor és bo.
-Ja ho sé - replicà-, però tots pecam.
¿S'haurà penedit de les seves faltes?
-Sí senyor - vaig replicar.
La seva cara es va animar d'alegria.
-¿Veus? Així tot queda esborrat i tin-
drem una bona mort. Sols deman a Déu que
puguem acabar plegats.

Llorenç Villalonga
("B earn ")
48

LLIÇó 16.ª
Els verbs irregulars (li)

53. Traduïu per escrit, a la nostra llengua,

llquestes frases:
No estreches tanto el nudo. No creo que
cl niño merezca ese castigo. Reconozcamos
que dice la verdad. El acusada compareció
ante el tribunal. No me gusta que parezcas
tonto. ¿Qué te ha parecido?

54. Conjugau íntegrament els temps sim-

ples dels verbs aparèixer i créixer.

55. Conjugau el pretèrit perfet clels verbs

néixer i reconèixer.

56. Escriviu al dictat aquest tros de prosa:

Sol post. Dins l'ombra de l'atri es passegen
de cap a cap dues altes figures. L'una, ensota-
nada, és la de mossènyer, el rector de la par-
ròquia rural. Parlen; de vegades riuen. El ves-
pre s'ha atansat lentament. Si no fossin les
parets emblanquinades, la foscor seria ja in-
 49

tensa. Però l'última llum del dia s'enganxa a la

calç invasora. Han aparegut dos o tres nins.
Amb el permís de mossènyer comencen a
tocar la campana. "Tanc, tanc, tanc ... " Les
campanades es repeteixen de tres en tres, allà
dalt, i s'eixamplen cap a les cases disperses,
cap al pla i les canalades, fins a les muntanyes
· i el mar. Qualque llaurador les recull encara
entre els seus camps. Tot el crepuscle vibra
amb els tres tocs persistents, que sembla que
l'aturin i l'il·luminin amb ,el seu so cristal·lí.
Les dues altes figures segueixen parlant i pas-
sejant-se.

Marià Villang6mez
("L'any en estampes")

4
 :,O

LLIÇO 17.n

Els verbs irregulars (Ill)

57. Con¡ugau els verbs moure, jeure i riure.

58. Escriviu al dictat aquest sonet, titulat

El geni:
fü el cabdill que, tot de cop, avança
del llevant tenebrós de les nacions
i les fidels cohorts de l'esperança
du a la conquesta dels incògnits mons.
El profeta que plora l'enyorança
de les sagrades i suaus visions
que, del no-res un dia desvetllant-se,
inflamaren de sobte els horitzons.
Es l'immens cor de tots; és el qui expia
l'abominable i tràgica follia
d'un món sense consciència, indiferent;
i per l'erma extensió desoladora
passeja la hieràtica penyora
d'un profan i eternal remordiment.

Gabriel Alomar
("La columna de foc")

....__
 51

LLIÇÓ 18.n

Verbs irregulars (IV)

59. Conjugau tots els temps simples dels

verbs decaure, recórrer, contradir i descriure.

60. Escriviu al dictat aquest fragment de

prosa:
¿Qui no l'estima, la festa major del seu
poble? ¿Quin cor no batega davant d'aquestes
1
festes heretades de l'avior? Aquella era antiga;
aquella era tota medieval, barreja de torneig
i de canyes moresques; fins la musica del seu
tamboriner - que tocava ensems el tamborí i
el flabiol - tenia cosa d'avís de l'herald que
en els torneigs avisava les sortides dels cava-
llers. I aquell flabioler, cavalcant sobre una
somera, era l'alegria de la ciutat, quan, en co-
mençar la tarda de la vigília de Sant Joan, baix
d'un sol abrusador, sortia a recórrer els carrers
fent l'aplec dels cavallers. Aquell any, de ca-
valls, n'hi anaren més de quaranta, a la festa;.
de terme i de fora terme. Prou que els comp-
taven els nois, quan passaven; els nois i els
grans.
Àngel Ruiz i Pablo
("Del cor de la terra")
 52

LLIÇó 19.ª
Els verbs irregulars (V)

61. Indicau i corregiu totes les formes ver-

bals errades o incorrectes que es troben clins
les frases següents:
El clia que nirem a noces, treurem vestit
mou. Si capiguéssim clins el teatre, niríem a la
!funció. Correguent tant, per força t'has cle can-
sar. Digau-li que no córriga tant. ¿Per què no
m'escriguéreu una carta? Perquè cscriguent
no es pot clir allò que un voldria. En arribar
tu, s'ase ja sirà mort cle rialles. Si noltros si-
guéssim rics, no estiriem tan preocupats. Quan
· vendrà el metge, el malalt ja estirà bo. No
• volien que fegués feina perquè no li bavessin
de pagar el jornal. Jesucrist nesqué a una cova
de Betlem. Estava molt fluix i no poria cami-
nar. Ara que pots, no vols; quan volràs, no
poràs. El clia que no paguem pus, ens retrem:
Si jo sapigués qui ho ha dit, li niria a demanar
. explicacions. Fa bon viure aquí, tenguent
aquesta casa tan espaiosa. Ja voràs com no
vendrà ningú a vare't. El clia que sebràs es-
criure, et regalaré una ploma. No vui venir
· amb tu perquè em fas nar per mal ·camí. Te
 53

demanaren la lliçó i no la vares sabre. Meiam

quan sirà que la sabràs. Diguès tot allò que
em volies dir ahir. Fa dies que esteim malalts
i no porem sortir. No hi estirieu si no havéssiu
abusat del menjar. Si vegessis quina casa més
gran he comprat! Vui sebre per què no heu
vengut.

62. Escriviu les frases contingudes dins

rexerciciprecedent, fent-hi les correccions
que calguin.

63. Escriviu al dictat aquestes estrofes:

Que la Terra sia un Cel
i la vida un ric tresor,
i els homos germans de cor,
i les dones sucre i mel;
que en aquest món una oveia
visca en pau amb un lleó,
cantau-me'n una cançó
devers I'oreia.
Que una al·lota visca grassa
quan ha fet els vint-i-dos
si no té cap jove hermós
que un paquet de cort li faça;
que un f esteret sense teia
mos don bona resplendor,
cantau-mèu una cançó
devers l'oreia.
54

Que una tanca faça faves

sense que els hi facen néixer,
i mos don forment i xeixa,
cols, lletugues, naps o raves
sense dar-li qualque reia
mesclada amb fems i conró,
cantau-me'n una cançó
devers l'oreia.
Que hi haja borno tan cabal
que dins el món sàpia viure
sense mai deixar de riure
ni fer cap pecat venial,
i trega, com una abeia
del volar, mel i dolçor,
cantau-me'n una cançó
devers roreia.

Pere d'Alcàntara Penya

("Poesies populars")
 55

LLIÇó 20.ª
Els temps composts i perifràstics

64. Indicau a quin temps (simple, com-

post o perifràstic) pertany cadascuna de les
formes verbals que es troben dins les frases
següents:
Sé d'una vella consirosa a qui sos fills varen
deixar. Això és s'al·lota que jo cerc; amb ella
m'he de casar, surti d'es llevant, surti d'es po-
nent. No voldria que haguessis pres mala-
ment les paraules que t'he dites. Si podia
contestar, no callaria. Havia sentit dir que
eres tomat de França. El mestre li dema-
nà quants d'anys tenia, i ell va dir que en tenia
deu. "Garrida de Son Maiol, des que vos ne
sou anada, es parell i tot du dol i sa terra que
ha llaurada". "Ses porgueres que h1 fas, altri les
reporgaría; reporga-les, vida mia, que com vol-
dràs no podràs". Allà trobí agombol, trobí po-
sada per una santa nit; el toc de missa, al cla-
rejar I'aubada, me féu alçar del llit. Amic,
teixiu aquesta visió de la infantesa, vós qui
caçau libèl·lules en la presó del rim prenent-les
per les ales. Te prenguí oberta la mà i diguí,
mirant ses ralles: ara sabré lo que em calles,
sens que ho puguis amagar. Jo só l'esqueix
56

d'un arbre esponerós ahir, que als segadors

feia ombra a l'hora de la sesta; mes branques,
una a una, va rompre la tempesta, i el llamp
fins a la terra ma soca migpartí.

6.5. Destriau el sub¡ecte, la persona agent

i els complements de les segiients oracions de
r){[ssiva:
Els sarraïns foren expulsats de Mallorca
pel rei En Jaume I. El sermó ha estat pronun-
ciat pel senyor rector en mallorquí. Hem estat
molt perseguits dels enemics. Demanareu aju-
da i no sereu escoltats de ningú. Les autoritats
foren rebudes a l'estació per una gran gentada.
El diputat demanà audiència i no va esser atès
pel ministre.

66. Destriau, dins les frases segiients, qui-

nes oracions són de passiva i quines són re-
flexives:
Tots aquests llibres s'han imprès en dotze
dies. Els crits se sentien d'una hora lluny. Tot
això que es veu d'ací enfora, és terra nostra.
Això no se sap encara ben cert. Els nins es po-
sen a córrer. Quan es va veure entrar el vapor
en el port, tothom es posà a aplaudir. Tot això
s'ha d'empaquetar perquè demà s'ha d'enviar
a Sóller; el qui ho ha de rebre s'ha compromès
a pagar-ho al comptat.
 57

67. Escriviu al .dictat aquest fragment de

prosa:
Encara no havien passat un parell de car-
rers, i En Bibiano ja tenia la guitarra des-
penjada, la posava a to i començava el cant.
En els balcons, les criades s'aturaven de tupar
estorins i d'espolsar llençols; de tant en tant
queia qualque peça de dos; i la cantoria es-
querdada i el renou metàl·lic del guitarró s'a-
naven allunyant i engolint la maror dels car-
rers atrafegats.
En Bibiano era cego llegítim: ho duia
escrit a la cara; i si hagués hagut de contar
les seves vicissituds, n'hi havia per estona.
Havia trescat ·tot quant hi ha per trescar.
Hauria pogut donar notícia de t;otes les po-
sades, hostals, tavernetes i porxades; i en els
calçons vells, esfilagassats, s'hi trobaria enca-
ra pols i fang de totes les procedències i de
tots els camins. Quan havia fet el distrito i
passat la capta, se solien aturar per devers
el carrer d'En Cirerol o baix de la costa de
can Berga; i allà estenien, enfilats a una cor-
dellina, tot el tresor de cançons, històries,
trobos ...

Miquel dels S. Oliver

("L'Hostal de la Bolla"}
58

LLIÇó 21.ª
ús dels verbs

68. Destriau quins auxiliars (haver, esser i

tenir) són usats correctament i quins no, dins
aquestes frases:
Som sentit remor i me som aixecat per
veure què era. Tenc que venir a veure't per
parlar d'un assumpte. Som estat tres dies a
Pollença i no hi som vist cap conegut. ¿Quan
ets vingut? ¿No ets sentit dir res de mi? Demà
tenc de sortir d'excursió. Hauríeu de tornar
més tard, perquè ara tenc que fer feina. Me
som adormit molt prest i som dormit fins a la
matinada. M'he adormit massa tard i no em
som ,temut quan has arribat. Si fóssiu entrats
més dejorn, hauríeu trobat bon lloc per a seure.

69. Destriar quins verbs són intransitius,

quins són transitius i quins són copulatius o
predicatius, en el tros cle prosa segiient:
Les monges es rellevaven, fervents, als re-
clinatoris laterals, fora de la curiosa vista del
públic, que, aquella hora, començava a visitar
l'església. La Mare Abadessa no s'havià mo-
 59

guda. A un raconet, molt arraconadeta, seia

a. una cadira baixa i havia resat fins llavors.
Ara, apaivagada d'oracions la seva blanca in-
tranquil·litat, becava.
El desgavell arribà a entrada de fosca. Una
monja, més jove o més distreta que les altres,
no sabent estar massa temps amb el cap baix,
mirava de tant en tant, aquí i allà, entretenint-
se en la encara no prou sabuda varietat dels
ex-vots: quadrets menuts on envellien cam-
bretes fosques amb un malalt mig incorporat
al llit, badant la boca a un Enclavat que apa-
reixia a un racó enmig d'una aurífica auriola;
cametes, braços, cors, figuretes senceres de ce-
ra o en làmina de plata; vestidets d'albats
guarits a darrera hora, vestidets primorosíssims
que resultaven com a renúncies a fer la pri-
mera comunió al cel.

Jaume Vidal Alcover

("Mirall de la veu i el crit")
60

LLIÇó 22.n
Formació del plural

70. Escriviu la forma de plural d'aquests

mots:
força desig pedaç boca nas oruga
cafè tros tambor apèndix carmesí robí
gras passa tortuga figuera fletxa figa gruix
platja fals falç pis paraigua pastís sa-
fareig mitjà text revés estoig autoòmnibus
autob{1s diumenge dilluns bres força avís
cos aigua.

71. Posau en plural els mots que en les fra-

ses següents apareixen entre parèntesis:
Aquests homes són (capaç) de qualsevol
crim . A !'Africa hi ha molts d'animals (feroç).
Hem vist complits els nostres (desig). Els mals
(avès) fan els infants (dolent). Dins les (esglé-
sia) diuen missa. Totes les (missa) surten de la
sagristia. Les (força) estan equilibrades. Tots
els (excés) són dolents. Aquí hi ha molt (poca
platja). Les espases van ficades dins (estoig)
de metall. Hi ha una sala tota voltada de
(sofà). Aquestes dones no són (feliç). No us
fieu d'homes (boig). Aquestes dones són (lletja).
 61

12. Escriviu al dictat aquest poemet:

No t'enamors furiós,
que l'amor no et faci mal:
en el foc de sa fornal
ens cremaríem tots dos.
Deixa que la flama encesa
poc a poc vagi creixent,
com la saba i l'ardiment
de la nostra jovenesa.
Guaita la claror incerta
d'una sitja dins la nit:
sembla un ull esporuguit
en la muntanya deserta,
i és la flama inextingida
que va covant poc a poc.
Sia. nostre amor el foc
que duri tota la vida.
N o vulguis la branca tendra
consumir sobtadament:
l'incendi dura un moment
i el bosc converteix en cendra.
Miquel F orteza
("L'íntim recer")
 62

LLIÇó 23.ª

Formació del femení

73. Escriviu el femení d'aquests mots:

autor actor teu feliç duc marquès
lleig boig secretari cortès comte rei
príncep motor jutge padrí ros comú gros
mig dolç verd.

74. Traduïu al català aquestes frases:

Venus es la diosa del amor. Hemos de pa-
gar las deudas. Me presentaran una cuenta
que no era: conforme. En invierno bajamos de
la montaña al valle. La marquesa y la con-
desa son hermanas. En este teatro trabaja
una gran actriz. La ciudad esta rodeada de
un foso. Enciende la luz. En el comedor
hay muy poca luz. No todas las legumbres
son buenas para cualquiera. Pondremos una
señal en la puerta. Hace mucho calor. El
médico ha hecho un anàlisis muy minuciosa.
No tenemos la costumbre de salir. de noche.
 ----------··--·--

63

75. Escriviu al dictat aquest tros de prosa:

La porcella, com tot animal sencer, tant si
és de pèl com de ploma, s'ha de rostir a l'ast,
sense tocar la rostidora, la qual només servirà
per a recollir avarament el suc que ha de cou-
re les inevitables patates. Amb una granereta
feta d'un manat de julivert, s'anirà espargint
el suc resultant per damunt la porcella i tots els
seus racons, perquè no s'escaldi ni bofegui.
Vull insistir en la importància cabdal de la
manera de rostir, perquè és el tot. No debades
el Mestre de Mestres, Brillat-Savarin, diu en
el quinzè aforisme del seu llibre immortal:
"L'art de cuinar es pot aprendre, però l'art de
rostir és un do que no es pot adquirir si no
es té".
"Gafim"
("Tres viatges en calma per
l'illa de la calma")
64

LLIÇó 24.ª
Adjectius determinatius (l)

76. Substituïu les retxes ( - ) per la forma

correcta del possessiu que pertoqui, distingint
bé ïús de seu i de llur:
És vinguda la meva cosina amb - filles.
He vist la - amiga i l'he saludada. És un ho-
me tan embafós, que no puc sofrir - conversa,
Que pagui dels diners -, ell que en té. Un
milionari ha donat tota - fortuna als pobres;
amb això s'ha guanyat - eterna gratitud.

77. Escriviu al dictat les frases següents,

posant amb totes les lletres les expressions nu-
mèriques que hi figuren (escrivint com a or-
dinals els nombres romans):
Mallorca fou conquistada l'any 1229; Eivis-
sa, el 123,5; Menorca, el 1286. A 31 de de-
sembre celebram la festa de la Conquista. De
la rifa de Nadal he pres els números 388, 12423,
26016 i 39766. Fila 7.n, butaca 3.ª Vivim en
cl pis 6.è, 4.n porta. En el segle Xlllè visqué
Ramon Llull. Les lluites dels agermanats tin-
gueren lloc en el segle XVIè. 563 duros són
2815 pessetas. Segons estadístiqtles de l'any
1921, la població d'Italia era de\ 38.755,576
 65

habitants. Segons el cens <le dia l <l'octubre

<le 1920, el Japó tenia 55.963,053 habitants dins
una superfície <le 385.522 quilòmetres 2 • Un
metre és h 10.000.000ª part <l'un quadrant del
meridià de la terra. Són fraccionaris els nom-
bres expressats per aquestes fórmules:
l 3 13 75 19 175 84

7 6 24 95 30 1000 100

78. Escriviu al dictat aquest sonet:

Allà on espolsa el pinavet sa branca,
quin goig <le veure pel nevat pendís,
alçant un rastre de polsina blanca,
ton peu lleuger volar sobre els esquís!,
i tos ulls blaus, i ta infantil figura,
bella joguina, en el celatge llis,
i, del cenyit jersei sota l'albura,
ton pit que oneja amb un respir feliç,
i ta rialla dalt dels cims, cantaire!;
que ta delícia és el fred pur de l'aire,
i les muntanyes el reialme teu,
quan, pel deport i per la jovenesa,
la teva cara resplendeix encesa
com una rosa viva entre la neu.
Miquel Ferrà
("A mig camí")
5
 -l
66

LLIÇó 25.ª
Adjectius determinatius (li)

79. Traduïu en bon català aquestes frases:

¿Qué vestido llevaréis? Llevaremos el mis-
mo que lleven los demús. Tenemos menos
dinero que vosotros. Hemos visitado bastantes
ciudades, pero no hemos visto muchas cosas
notables. Los chicos han ido varias veces a
la montaña. No he visto nada de pescado en
toda la plaza. Tenéis la misma lecci6n que
teníais ayer. He recorrido todo el país y guar-
do del mismo un buen recuerdo. Aquí puede
entrar cualquier hombre que sea socio. Los
veinte primeros pueden entrar ahora mismo;
los demús tendran que esperar. Pueden tam-
bién entrar mujeres, cualesquiera que sean.

80. Completau els mots que cluen guionet,

substituint-lo per la lletra i lletres que hi man-
quen:
Com que tenim mass- feines, no tindrem
gair- temps de jugar. Podem calcular que,
més o men-s, hi haurà trenta convidats. Ja
tenim bastau-s coses de què parlar. ¿Qui-s
sabates vols dur? Qual-evol m'agraden, mentre
siguin còmodes. M'han negat el p.ermís, la
 67

-ual cosa m'ha sorprès molt. He parlat difere-s

vegades d'això, però no he trobat gair- persones
que m'escoltassin. Hi ha cert- coses de les -uals
val més no parlar.

81. Escriviu al dictat aquest fragment de

poema:
Altra taronja no obriria
que no trobàs l'incògnit riu ...
Mes ail, la set el consumia
cremant son cos de viu en viu!
Una set nova, mai sentida,
mescla de febre i de pecat,
una cremor emmaleïda
com de caliu de foc colgat...
-Perdó, la fruita encisadora!
Morir de set és trista mort
quan dins la mà riu, temptadora,
una taronja d'un bell hort -
diu, i tornant provar ventura,
altra taronja va encetar;
la taronja era tan madura,
que ella mateixa se badà.
I va sorgir altra donzella
molt més ardida i fulgurant;
si una fou dolça llum d'estrella,
l'altra era foc espurnejant.
 - '

68

Duia a la mà un clavell de grana

i un vestit negre de setí:
portava dol de sa germana,
morta de set a mig camí.
Foll En Bernat, quan la va veure,
sens dir un mot, li dà un abraç:
fart ja de set, volia beure
dins aquells llavis com un vas.
I devingué la set més forta,
com si hi hagués begut el sol. ..
-Aigua, Bernat! Ton foc m'ha morta-
diu ella, i cau sobre el trespol.
Guillem Colom
("L'amor de les tres taronges")
 69

LLIÇó 26.ª

Pronoms personals. (l)

82. C on;ugau en present d'indicatiu, en

imperatiu i en pretèrit plusquamperfet d'indi-
catiu els verbs pronominals aixecar-se i col-
gar-se.

83. Conjugau les locucions encalçar-lo, crÍ-·

dar-la i fer-li mal, en futur imperfet i en im-
peratiu.

84. Traduïu al català aquestes frases, po-

sant-hi els pronoms adverbials (hi o en) corres-
ponents a les paraules castellanes que van entre
parèntesis:
Fuí al teatro y no te encontré (allí). Cuan-
do llegué (allí), tú ya no estabas (allí). Fuí a
la sesión, y cuando salí (de ella) era mediodía.
Vamos al café y (en él) Ieeremos el periódico ..
Compraras azúcar y me daras (de él) un poco.
Ese trabajo es duro, pero te acostumbraras (a
él). Si tenéis habitaciones, cededme dos (ha-
bitaciones). Dejèmos este asunto; Iuego ha-
blaremos (de él).
70

85. Escriviu al dictat aquest poema:

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.
A l'escarabat bum-bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.
Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i Hisca que llisca.
¿Qui puja a la muntanya?
El cara ol que treu banya.
El sol s9encén i s'apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s'apaga i s'encén,
farigola, romeguer.
El sol és aquí
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! que es menja la calitja!
Bartomeu Rosselló-Parcel
("Cançó després de la 1pluja")
\
 71

LLIÇó 27.ª
Pronoms personals. (II)

86. Destriau, dins les frases que segueixen,

quins pronoms són complements datius, quins
són acusatius, quins són adverbials i quins són
predicatius:
No sé on em voleu dur. No volen dir-me
res. Aquestes pa-mules no les entenc. Les
nines s'han menjat tota la confitura. No em
puc decidir a anar-me'n. El teu germà és ric,
però tu no ho ets. Som vinguts per veure-us i
tomar-nos-en tot d'una. Si no m'haguéssiu es-
crit aquella carta, no m'hauria preocupat gens.
No m'ho digueu en aquesta forma, que em
molesta. ¿No vols dur els paquets a les se-
nyores? No els els vull dur perquè pesen
massa. No us entenc, ni sé com vosaltres us
podeu entendre. T'he conegut quan t'has
tret el capell. ¿Per què te l'has tret tan prest?
Perquè em pensava que ja era hora de itreure-
me'l. Venim a donar-vos una alegria; volem
portar-vos a veure el vostre fill. No us escriu-
rem fins que us n'haureu anat a estiuejar. Els
donam les gràcies d'haver-nos fet aquest favor.
1
He visitat les vostres germanes per donar-los
les gràcies. Aniré a l'església quan tu hi seràs,
72

i t'hi veuré. Volia comprar pa a la vostra bo-

tiga, i m'he oblidat de comprar-n'hi. ¿Vols
dur-me la maleta a l'estació? Amb molt de
gust us la hi duré. La nina és entrada dins
cl rebost; treu-la'n, que no hi faci matx. Si
vostè vol veure la casa, la hi mostrarem.
Aquest senyor també vol conèixer les senyo-
retes; presenta-les-hi.

81. Lleeiu en veu alta la poesia següent,

observant l accentuació correcta dels verbs
seguits de pronom personal dèbil (cf. § 191):

Plau-me la nàiade que en les recòndites

verdors ombrívoles aboca l'àmfora,
amb notes trémoles de flauta idíl·lica
i singloteig de tórtora.
Son llit perfuma-li murta aromàtica,
sa ona mai térbola guaiten les dríades,
i a sa carícia les pedres rústiques
prenen finures d'àgata.
Tot l'ama. Volta-la turba placévola
d'aucells amb càntigues de vària música,
i amb gust abeura-s'hi la cabra díscola,
com l'anyelleta càndida.
Fins pura i gèlida per la canícula,
de plers i gràcies la font és pròdiga.
¿Per què, doncs, trémola sa veu murmura-li
com un cantar de llàgrimes? ·
\
l-

No sé ... Mes l'ànima per això escolta-la,

talment simpàtica perquè és planyívola ...
Sembla d'absències parlar, i suren-hi
flors de la vida pàl·lides.
Són les anèmones del cor efímeres,
que l'aura ràpida de l'existència
esfulla, i bressa-les l'ona enyorívola,
corrent a mars incògnites ...
Oh font, oh Nàiadel Ta veu de tórtora
ja no em diu èglogues, sinó elegíaques,
tendres memòries d'una edat càndida
que es coronà d'anèmones ...

M. Costa i Llobera
("Horacianes")
74

LLIÇÓ 28.ª
Combinacions de pronoms complements

88. Escriviu les frases segiients, posant en

forma correcta els pronoms personals i adver-
bials que hi són escrits entre parèntesis:
Els infants (se en) s6n anats amb la dida.
(Me en) vaig a cercar-los Si (los) trobes, me-
na(los) ací. (Me) sembla que no (los) trobaré,
perquè (me) han dit que (se en) anaven lluny.
Amb aquesta gent no (me hi) entenc. Ells
mateixos (se ho) componen. ¿No (te en) duus
això? No (me en) ho puc dur perquè és mas-
sa feixuc. Anem(nos ne) a escola, que ja és
hora. No (hi) hem d'anar, perquè és dijous.
¿No (me) vols dir qui has vist? Digues(me ho),
i jo (te) diré altres coses. La persona que
tu (te) penses, no (la) he vista. Si has de par-
lar d'aquest, (me) estim més que no (me en)
diguis res. Cuida(te) de les teves coses, que,
si tu no (te en) cuides, ningú no (se en) cui-
darà! ¿No (vos) ha succeït mai un cas sem-
blant? No (mos) havia succeït mai, però ja
(mos) ha succeït tres vegades en pocs dies.
Conta(mos ho) tot, que (ho) volem saber. No
(vos ho) vull contar, perquè és massa llarg i no

\
\
 75

(hi) hauria temps. Si no (mos ho) contes, (te

en) penediràs. Havia de posar dues cadires
a 1a terrassa, i no (en hi) he posada cap. Vol-
dràs donar auxili a ton pare, i no (li en) po-
dràs donar. Els amics (me) han convidat, i no
(me en) he pogut excusar. Som anat al tea-
tre i no (vos hi) he vist. Quan (hi) som arri-
bat, ja no (hi) éreu. Feia un moment que (en)
havíem sortit. Fa fred; (me) hauríeu de dur
una manta. (Li en) duré una; i si vol una
vànova, també (la hi) puc portar. Els teus
germanets volen les taronges; ¿per què no
(els hi) dónes? Dóna(les hi), que no plorin.

89. Substituïu pels pronoms dèbils corres-

ponents tots els complements que es troben
dins aquestes frases:
Han donat el premi a mi. Per posar el ves-
tit nou a tu. El meu avi no pot posar el vestit
a si. Posa el capell a mi. Ponarà els diners
a tu. Els presoners no poden mudar la roba
a si. N o diguis a mi això malament. Per què
vol a mi allà? No vol llevar a si d'aquell
cantó. Digau això a nosaltres. Alçau a vos-
altres d'en terra. Si no alçau a vosaltres d'aquí,
penedireu a vosaltres d'això. Posau a vosaltres
en aquest racó. Contaré tot això a ton pare.
No diguis aquestes paraules als teus amics.
No amagaré la veritat a les amigues.
 76

90. Escriviu al dictat aquest fragment de

prosa:
En Ramon tastanejava i cercava debades
un mos per dur-se'n a aquella boca seva, que
es ressecava horriblement per a sentir-se-la
inuncLda, al punt, de saliva coent com pebre
bo. Feia mesos que passava fam, però la que·
patia aleshores era superior a totes.
Els blats verds no podien donar-li cap gra,
les figueres flors mostraven uns figons durs
com a macs, i les cases de la vila propera es-
taven vedades per a ell. Però En Ramon era
caparrut -de raça en venia- i no es volia
allunyar d'aquells indrets, que considerava tan
seus com del germà.
S'assegué en terra, a l'ombra d'una paret
seca, perquè veia bellumes i el cap li voltava,
incontrolat. Es palpà els butxacons i tocà una
vegada, més l'encenedor de metxa, el paquet
de tabac mig exhaurit, i la roba espelleringada
que el cobria.

Llorenç Moyà
("A Robines també plou")
 LLIÇó 29.n

Altres pronoms

91. Destriau els pronoms interrogatius

relatius en les següents frases de Joan Alcovr 1
indicant quins dels dits pronoms són sub;e,
tes i quins són complements:
¿Qui s6n els cortesans de l'infortuni que s,·-
gueixen els passos de David? Com qui fa 11 1,

vel de noviances amb cabelleres d'or i argent.

¿Què n'ha de fer de sa vellesa l'àrida soca pa-
ternal? Si ofén l'orella dels qui gosen, als qui
sofrim d6na conhort. De la vida lliure que
enyora ton cor. ¿Qui me du l'estrofa plena
de perfums? El matí que esclata en mil sa-
inets, els galls que desperta, les penyes que
daura. Sé d'una vella consirosa a qui sos fills
varen deixar. A l'hora que es baden els lliris.
Remullà de plors les malles que guarnien el
seu pit.

92. Corregiu els pronoms relatius que apa-

reixen usats incorrectament dins les frases se-
güents:
78

La dona de què em parles, no la conec. A

tots els que vindran amb mi, els convidaré.
Els cavalls qui am passen són els de la guàr-
dia civil. He vist un home jove quins cabells
eren ben blancs. La porta a la que han posat
vidres, no es pot tancar. No vull tractes amb
una persona qual conducta és tan dolenta. No
vull estudiar el llibre del que tu ets autor.
Presentau-me la senyoreta. amb la que par-
làveu suara. Una casa quines finestres es-
tan sempre obertes, per força ha. d'esser fre-
da. No vull beure amb el got amb que altres
han begut.

93. Substituïu per la fórmula corresponent

(relatiu tot sol o precedit de preposició) les
combinacions de relatiu i pronom dèbil (vegeu
§§ 211 - 212) que es troben dins les frases se-
giients:
Tenc una casa que me la volien comprar a
bon preu. Venim de veure un malalt que li
han tallat un braç. Les coses que me'n parlau
més sovint, són les que record més estona.
Barcelona és la població que hi he anat més
vegades. Dalt el terrat veuràs un colomer que
hi ha quatre parelles. He entrat dins una mina
que en treuen tot el carbó que necessita la
comarca. Un home que li tiren tantes indi-
rectes, s'arriba a picar. Han duit un ferit que
 79

li han hagut d'injectar oli camforat. Aquest

arbre té una fusta molt forta que en fan came-
lles de jou. L'església que hi cap més gent, és
la Seu. :E:s un infant que no li senten la veu en
tot lo dia.

94. Escriviii al dictat aquests fragments de

poema:
Visió blanca de S'Arenal
que rius i cantes i t'insinues
al cor, amb una rojor estival
de maquillatges i cames nues.
Si veus les nafres de l'amargor,
amb virtut nova ja les embenes:
tenen tes platges massa finor,
tos pins s'embranquen en les arenes.
De sol i ullades cuita la pell,
llisquen tes nimfes en tendres fugues
entre rialles de cascavell
i una ruixada de pampallugues.
Casetes blanques de S'Arenal
que en llit de sèpies i d'algues grises
viviu un acre sabor de sal
i un llarg col·loqui d'ones i brises.

Dunes immòbils de S'Arenal

que oïu la. queixa de les gavines
.so
i cl pessic tendre del madrigal,
minucioses i femenines.
Sou com a pètals d'un pom immens
o blanes corbes de dona grassa:
calmeu la basca, si venç no venç,
amb braços d'ombra com una glassa.
Miquel Dolç
("El somni encetat")
 81

LLIÇó 30."
Articles definits

95. Substituïu amb la fórmula adequada

cada un dels "lo" que apareixen usats en
aquestes frases:
Tot lo que m'has dit, ja ho sabia. Quan
vaig veure lo difícil que era pujar-hi, en vaig
desistir. La llei està ben clara, lo qual fa
ineludible el seu compliment. Lo més que em
pot succeir és que em posin dins la presó.
T'agrairé que tomis lo més possible. Aquest
monument és lo més notable de la ciutat. Lo
pitjor de tot és voler parlar de lo que no en-
tenen. Tot lo meu no em basta per pagar els
deutes. Veient lo egoistes que sou, no vull
tractar amb vosaltres. No m'explic lo succeït.
Lo primer que has de fer és callar. Cercau
primer el regne de Déu, i tot lo altre us ho
donaran per afegitó. Lo admirable del cas és
que tots n'hagin sortit vius. Amb lo alegre
que és aquesta casa, no sé com no hi voleu
estar. Això és lo que més m'admira. Vindré
a les deu lo més tard. Tot lo més seran les
dues. Estic esglaiat de lo endins que és aquest
pou. No heu sabut la lliçó, lo qual és lo que
em sap greu.
(i
Bl

96. Escriviu al dictat aquest tros de prosa:

Dins poc temps hem vist caure institucions
que pareixien eternes, homos que pareixien
segurs, dinasties que estaven arrelades. Unes
idees han ofegat altres idees, uns principis han
desacreditat altres principis; tot se muda, se
crivella o s'esbraveeix; però la Sang sempre
és la Sang.
Jo conec homo que se diu llibrepensador,
que vol que l'enterrin a sbortet d'es cementeri,
però amb una estampa de la Sang dins es baül.
He sentit negar Déu, insultar es sants, calum-
niar persones respectables, davant un homo
que deia que això no li alçava es ventrei; però
an es mateix, li he vist omplir sa cara de dits
a un curro foraster que posà sa llengo damunt
la Sang.
Havia fet propòsit de no remoure ossos
morts. Volia aclucar ets uis davant ses ombres
respectables que en anomenar la Sang se pre-
senten davant la vista. Però no pot esser: no
puc deixar de rendir-los amb ma pobra ploma
el gran homenatge de sa meua admiració i de
sa meua enveja.

Gabriel Maura
("Aigoforts")
 83

97. Escrivitt al clictat aquest tros de prosa,

fixant l'atenció en l'ús de l'article es i sa en
boca de persones cle la Costa Brava catalana:
-Sóc sa teua desgràcia, Temme! - excla-
mà la mare-. Fins ara havia disposat de co-
ses afanyades amb suors meues o d'es meu
marit; però ara, darrerament... Mira: m'havia
jurat a mi mateixa que es teus guanys me se-
rien sagrats. Els posava de banda per com-
prar-te'n una barca. Cert com sa mort, aquest
era es meu pensament. Fins i tot, per fugir de
sa temptació de tocar-los, els tenia fora de casa,
en mans d'una persona de confiança. Doncs hé,
Temme ... res no hi ha valgut!
-Els heu enviats a's meu germà: oi?
-Tot ho fonc de sa mateixa manera. P'es
darrers de març En Jordi em va escriure que
necessitava diners per sortir-se d'un mal pas ...
Vaig pensar en sa teua mota. Sabia que ro-
bava ses teues suors, Temme. Sabia que ma-
tava sa tranquil·litat de sa meua consciència,
es descans de ses meues nits ... Ho sabia! Pe-
rò jo era com es jugador que ha perdut es
seus cabals a una carta i vol tombar sa sort,
i dobla ses postes, i s'hi juga ço d'es seu i
ço d'ets atros, i sa vida i s'ànima.

Joaquim Ruyra
("L'idil·li d'En Temme")
84

LLIÇó 31.n

Adverbis (l)

98. Indicau quins són els adverbis i lo-

cucions adverbials de lloc i de temps, que sur-
ten dins aquestes frases de Costa i Llobera:
Quan de vista ja se perd la mallorquina ri-
bera. De bon matí, remor creixent s'escampa
arreu pel campament. Aquells armats, que
anit passada feren aguait per eix contorn, del
bosc obscur, abans del jorn, ja són tornats amb
bona presa. Sentírem prop vol de pedrades.
Mes, a les altes hores, ja hi entra algú. Na
Ruixa és la fada d'aquestes riberes que allà a
les grans coves endins té l'hostal. Mes, ja pel
cel de la nit llampegava tot seguit pujant ne-
gra turbonada. Sembla a voltes que de lluny
cançons arriben incertes. Va veure pobles des-
pertar enfora, de l'alba a la claror. Cada una
l'alberg tenia, on delitosa vivia. Llavors era
quan parlaven aucells, arbres, ai ua i vent,
perquè elles pertot estaven. I aqm9 dalt ,tenen
per festes les nits d'espessa negror.

99. Substituïu per la forma correcta els

adverbis de lloc i de temps que es troben es-
crits amb formes incorrectes o dialectals clins
les frases que segueixen:
 85

Te'n pots anar, però antes escriu la carta.

L'escriuré i llavò me n'aniré. No t'acostis per
assí, que t'embrutaràs. Vine desiara a fer-nos
visita. Vaig venir despusair l'altre, i no us hi
vaig trobar; ensoldemà vaig tornar i tampoc
no hi éreu. Havíem sortit a passejar per aqui-
nos. I despues direu que no us diveitiu! Nos-
altres aquí estam molt bé; ¿com estau vosaltres
per ací?
100. Escriviu al dictat aquest fragment de
poema:
En cercles lluminosos se concentren
l'amor, la veu, les primaveres altes.
Tradició no és deixar rames mortes
sobre els altars mentre la ronda avança.
Tradició és coronar oliveres.
Que el tronc sonor deixi un adéu perfecte.
I torni a començar el ronde! claríssim
la mateixa verdor, pro més infanta.
La gràcia de la gràcia és fer una gerra
en clara Ilibeitat: fer-li mil anses
i un coll llarguíssim, i la. prominència
com una ona aturada, àvida d'aigua.
Però que, amb tanta llibertat, te sentis
esclau de no poder deixar-la. L'ànsia
de fer-la cada dia un poc rodona,
només que l'àngel de la set hi càpiga.
Blai Bonet
("Cant espiritual")
86

LLIÇó 32.11

Adverbis (li)

101. Indicau quins són els adverbis i lo-

cucions adv~rbials de manera, dins aquestes
frases de Miquel S. Oliver:
¿Què us he de dir, si ho sabeu molt millor
,que jo? Sortia el Quimet, venedor català a la
menuda. Se pot dir que vivia en comú amb
tota aquella forasterada. Anaven arribant, afa-
megats, els qui menjaven a tant cada mes.
Encara no havia pujat majestuosament en el
landó. Ningú conseguia poder subjectar aquell
desgraciat, qui cada pic cridava més fort. La
consulta continuà anant en rauja. Pareixien
grans esbarts de papallones, caigudes d'un cop
.sobre els burjons, que es vinclaven dèbilment.
N'Armando estirava fort, fortíssim, però les
rels del queixal estaven molt fondes. L'ànima
em va caure als peus, i corrensos vaig partir
cap allà. Dos-cents homes en un pic corrien
d'una banda a l'altra.

102. Corregiu els adverbis i locucions ad-

verbials incorrectes de les frases segiients:
 87

Aquesta pintura es-tà molt mal. No aneu

corrensos, que caureu; caminant més poc a poc,
anireu més segurs. Aquest jove s'ha fet célebrc;
basta i tot el governador l'ha. felicitat. Però ell
és tan modest, que ni siquiera m'ho ha dit.
Qui vol_ viure honrada i tranquilament, s'ha
de guanyar la vida amb el seu treball. Aniré
a parlar amb l'advocat, i quissà em donarà
un bon consell. Les nines del col·legi són a
jugar, i hasta la mestra juga amb elles. El
sergent morí heroica i gloriosament a la ba-
talla.
103. Indicau tots els adverbis i locucions
adverbials que es troben dins les frases se-
güents, i classificau-los en grups gramaticals
(adverbis de lloc, de temps, de qualitat, de ma-
nera, etc.).
Els noms se reflecteixen adius son ull mig
cluc. El foc de la carbonissa mai s'apaga en
els fogons. Jama i fores tan bella, oh dona be-
neïda. Perquè ella fa menys desolada l'ombra
on jauen els finats. Sap que la soca més s'en-
fila com més endins pot arrelar. Sols la fredor
d'aquestes lloses calma la. febre de mon front.
Me dol deixar la família, la terra on nasquí.
Entrà una joveneta amb els cabells a lloure.
Dins una casona baixa, gairebé aferrada a la
robusta paret. Si mai el resseguiu, veureu
que a un cert indret emergeix un campanar.
88

No sé com és la terra mallorquina, que el fo-

raster de sobte hi posa rel. Tant si de neu
blanquegen los puigs, com si los colren soleia-
des. Quan de ma finestra, a encesa de llums,
estenc la mirada per damunt ciutat. Aquells
negres cavallers de ferro no mouran mai la po-
derosa llança. Ni sols anit les matines canta-
rem? Son cos a una platja sortí l'endemà. Vet-
lant tota la nit sens ningú més. Ai! que mai
tornarà ja el temps de quan era nina. Amor
cruel, tant si obsequia com si se venja ranco-
rós. Aquell rossinyol gentil volà, volà molt
enfora. Sempre visquí vora del mar, mes fins
avui no el coneixia; sobtadament, a Miramar,
m'ha revelat sa fesomia.

104. Escriviu al dictat aquest fragment de

novel·la:
Eixí la dispesera, i al cap d'una estona sentí
la Toneta corredisses feixugues que venien
acostant-se. Aquella criada, cametes ajudeu-
me, així que sentí En Lluís trastejar per la
seva cambra, hi va entrar a dir-li que tenien
una cosidora com un serafí, que la senyora
Pepa semblava voler confitar per a ella allí
dins. L'estudiant féu un bot com si se sentís
foc als peus. Una xicota nova i guapa, quan
estava ja gairebé cansat de les del barri, era,
per a ell, un premi de la rifa.
 89

-¿Que se la vol confitar, diu? Vagi a cri-

dar la senyora Pepa.
Pregà, demanà, suplicà, posà en joc totes
ses manyagueries, féu Poblet i Santes Creus
per amansir aquell Cerber amb bata estire-
ganyada de quadrets; i, veient que se li esca-
pava amb propòsit de tancar amb pany i clau
aquell tresor, es clavà a córrer-li darrere, i,
agafant-la còmicament pel clatell, entrà amb
la dispesera a la cambra.
Ella es deixà caure a la cadira, esbufegant.
La Toneta, de primer un bon xic sufocada,
acabà per haver-se d'amagar el riure amb la
feina en sentir els acudits de l'estudiant, que
feien saltironar la rialla al ventre de la bona
dispesera, roja com un perdigot.

Nards Oller
("La Papallona.")

'
..li
90

LLIÇó 33.ª
Preposicions

105. Indicau totes les preposicions que fi-

guren dins les següents frases dels nostres
grans escriptors:
Els mons se reflecteixen adins son ull mig
cluc. I del sol i la serena, sota pali va guar-
,dat. Sempre visquí vora del mar, mes fins
avui no el coneixia. Sols an els ulls del pele-
grí vibra quelcom de gegantí. Amb sutil
fumera, dins la cafetera bull la inspiraci6.
La nuvolada damunt la terra en plor se va
desfer. Dintre la piscina guaitàvem els pei-
xos. Els que abans de l'hora de l'adéu etern
feien el viatge de la vida amb mi. Girant la
ullada cap enrcra guaita les ombres de l'a-
vior. De tradicions i d'esperances tix la se-
nyera pel jovent. Van, al clar de lluna, per
sota el ramatge. Mes la finestra on s'inclina
s'obre davant l'eternitat. Estenc la mirada
per damunt ciutat. L'aviram la volta amb
gran volateig. Les veles de carro que van en
el c6s. Dins la cambra reial, trista i polsosa,
un trono d'or hi resplendia encara. Tot co-
mença de somriure i de florir. Filla, tu vius
per a conhort encara. L'arpa era antiga que,
 91

en els jorns de glòria, davant els reis en el

castell sonava. El riu, baix de les torres, besa
en silenci los graons de marbre. Volen los
cignes cap amunt. Volant vers un recés de
pau més pura. Així tota sola, ran ran de les
ones, anava la trista cantant per estones. La
guardaria vetlant tota la nit, sens ningú més.
Cantaven a cor sota el ramatge de la sagrada
alzina. Ulls baixos, fora queixes, corn a va-
lents escau. Avui nos precipita al regne de
les ombres, sense deixar memòria. Rodant ale-
tejassen entom del jovencell. Va veure un
blau llurnet que des de lluny venia.
106. Corregiu les preposicions dèbils que
apareixen mal mades dins les frases següents:
M'ha dit que amb arribar son pare ens avi-
sarà. No crec que ningú s'entretengui en fer
una feina tan inútil. Encara no hem pogut
saludar al teu germà. Sempre que venim an
aquest poble, fa mal temps. Arnar a Déu so-
bre totes les coses, i al proïsme corn a nosal-
tres mateixos. No doneu cireres en els nins,
que ja n'han menjades massa. ¿Amb què us
fundau per opinar així? Diuen que el grip
ha mort a més de mil persones. An aquestes
hores ja no hauries d'esser ací. No insistiré en
recomanar-vos que us retireu. Anirem passe-
jant a n'el castell de Bellver. No podem pas-
sar per el pinar sense permís.
92

107. Substituïu les retxetes ( - ) per la

preposició dèbil que pertoqui, o suprimir les
retxetes quan no pertoquí haver-hi preposició,
en cadascuna cle les frases següents:
Hem pujat - aquella muntanya. La ban-
carrota ha. sorprès - tothom. Si no haguessis
enganat - ton pare, no t'hauria castigat. Me
n'ha fetes tantes, que he acabat - no voler
saber res d'ell. El cinema agrada molt - in-
fants. No donaré crèdit- aquestes notícies
tan confuses. Són massa contradictòries -
esser creïbles. Demanau a la criada - quin
permís ha donat confitura - l'infant.

108. Escriviu al dictat la Balada de Ma-

llorca:
A la vora-vora del mar on vigila
Montgó, els peus a l'aigua i als núvols lo front,
omplia una verge son cànter d'argila,
mirant-se en la font.
Son peu de petxina rellisca en la molsa,
i a trossos lo cànter s'enfonsa rodant;
del plor que ella feia, la mar, que era dolça,
tomava amargant.
Puix l'aigua pouada cristall n'era i perles
com gaires no en copsen los lliris d'olor,
no és molt si sospira quan veu les esberles
del canteret d'ari
 93

La mar se'n dolia; les pren en sa falda,

i al Maig, per plantar-hi demana un roser;
València, a tes hortes verdor d' esmeralda
i a ton cel dosser.
Per bres la conquilla de Venus los dóna,
gronxada pel zèfir de vespre i matí,
i els testos, que una alba de roses corona,
ja són un jardí.
Amb flors de l'Aràbia l'enrama i perfuma,
i d'Africa amb palmes, d'Europa amb aucells,
alegra ses ribes, que es prenen d'escuma
més amples cinyells.
Tres eren los testos, tres foren les illes;
i al veure-les ara volgudes pel sol,
les crida a sos braços la terra per filles
i el mar se les vol.

Jacint Verdaguer
("L'Atlàntida")
94

LLIÇó 34.ª

Conjuncions. (I)

109. Indicau totes les conjuncions que fi-

guren dins les frases següents, i classificau-les
segons llur funció gramatical (copulatives, clis-
funtíves, condicionals, causals, finals, modals,
etc.):

Queien blanques d'esglai com donzelles que

s'estimben. Amb capell de pauma se guarda
del sol quan rega els bellveures vora del sa-
freig. Arribà que ja era fosc. Encara és fa-
drina, mes serà madona d'un terme de lluny.
. Ans de pujar-hi, recorre pam a pam tota la
terra. Pensaments que volen com a caravanes
de fulles. Des que se n'anaren per aquell
camí. No arriba lbome a sa virilitat sens
que fermenti en l'ànima el llevat de l'ínti-
ma sofrença. L'estil copiós de Ciceró, que
té una tendra dolçor com a de llet i una remor
abundant com a de riu.
 95

110. Escriviu al dictat aquestes estrofes:

En un coll de muntanyes hi ha un monestir:
de puntetes les monges van al jardí
que les roses encenen i el llessamí.
Les sardanes arriben fins als seus cors
amb gatzara i rialles dels balladors,
i entorn d'elles, els arbres, quines remors!
Dues monges, en l'ombra, les mans sban pres:
ja se n'hi ajunten altres, i altres després;
les de més lluny s'hi acosten; tothom ja hi és.
Ballen totes porugues ben dolçament,
enrogides de galtes, mig somrient;
i sos :peus en la terra ni menys se'ls sent.
Rondinant l'abadessa ja se n'hi va;
sent-hi a prop, llagrimeja; no sap renyar,
que ella també n'és filla de !'Empordà.
La lluna que s'aixeca les monges veu;
pel damunt de la tàpia la cara treu
i els hi diu bondadosa: Balleu, balleu!

Angel Guimerà
("La sardana de les monges")
96

LLIÇó 35.ª

Conjuncions. (II)

111. Eliminau les incorreccions que apa-

reixen en l'ús de conjuncions dins les frases se-
giients:
M'han dit de que vingués. T'escric per su-
plicar-te prenguis el primer correu. No ens par-
lam, doncs estam barallats fa estona. Estam
ben segurs de que no ha vingut ningú. Tots
estam d'acord en que cal fer qualque cosa.
Us he enviat a demanar per a que em di-
gueu la veritat. No us he pogut telefonar,
doncs el telèfon no funcionava. Des de que
vaig néixer hem estat sempre a la mateixa
casa. No estan avesats a que ningú els con-
tradigui.. En cas de que el malalt pitjori, su-
pòs m'avisareu. Si és de nits, no t'avisaré,
per tal que necessites descansar. Avisau-me,
enc que dormi. Donau-me permís per a. sortir,
doncs m'han avisat de que el meu germà està
malalt. Parteix ara mateix, a fi de que puguis
agafar el primer tren. Hem tingut notícia de
que ha esclatat la guerra. El batalló se n'ha
 97

anat de nits per a que ningú se'n temés. Pre-

nen aquestes precaucions per tal que hi ha
espies.

112. Escriviu al dictat el següent tros de

prosa:
Que un hom, un dia, es llevi tard - un dia
cada tres o quatre mesos -, és, no cal negar-
ho, una de les més felices avinenteses del món,
sobretot si sou pare de família. (L'estat de
solteria és un estat massa cru, massa tabalot,
perquè pugui prear les gustositats més fines
de la vida.)
La primera impressió del pare de família
en badar els ulls, encara indecís, el dia excep-
cional que s'ha llevat tard, és una dolcíssima
flonjor de silenci. Cap criada no pica. res. Cap
criatura no plora (totes són a passeig). Que
exquisidament parleja entre aquell silenci la
campaneta d'avís d'un tramvia llunyà! Quan
eixiu al menjador, a desdejunar-vos, quina be-
llesa les catifes impol·lutes, les flors en els va-
sos, la llum d'una qualitat veneciana, graduada,
però, per vaguíssimes penjarelles transparents!
Per obra. de la muller, la vostra casa és un lloc
d'encantament. Us hi passegeu una mica. Hi
sou un rei, ara que hi heu romàs tot sol.
Aneu al carrer ... La ciutat està ja vestida i
cofada: ja té els graciosos rulls diabòlics i el
7
98

carmí als llavis. Hom veu clones elegants, in-

fants adorables, joves clistingits, senyors que
fumen havans. És un paraclís nou. Tota aque-
lla gent es passeja als volts clcl migclia perquè
Barcelona sigui bonica.

Josep Carner
("Les Bonhomies")

¡f
 q9

LLIÇó 36.ª
Derivació. (l)

113. Escriviu en dues columnes els deri-

vats augmen:tatius i diminutius m:és usuals
d'aquests mots:
al·lot animal blanc boca camisa cap
colom corb dolç estrella flor fulla ga-
llina home jardí llagosta llengüeta mà
moix negre oratge orella pa rata roig
sabata senyor tisores ull viatge.

114. Escriviu els derivats indicadors dels

llocs on estan plantats aquests vegetals:
alzina ametler avet blat canya cirerer
faig figuera fonoll olivera pi pollancre
roser roure suro taronger ullastre.

115. Escriviu els diversos substantius in--

dicaclors de la qualitat significada per cada ttn.
d'aquests acl¡ectius:
amarg ample beneit blan boig breu
brut catòlic cec curt dolç dolent elo-
100

qüent espontani estret ferm foll fort ge-

lós ideal immortal inic jove le~1t llarg
lleig lleuger lluent magre _material moll
net oblic orar perpetu reial roig savi
suspicaç tafaner tossut vell veraç xafarder
ximple.

116. Escriviu els adjectius derivats o pseu-

do-derivats de cada un cI'aquests noms:
aigua àngel bisbe Biscaia cap comte
cos dia Eivissa enuig estiu fill fruit
gep goig gruix hivern illa. mes mestre
monstre Nadal nom origen panxa parla-
ment Pirineus pluja rabassa rialla sang
segle setmana símptoma sofre tardor ufana.

117. Escriviu al dictat aquest poema:

¿Saps on és, la fa~eda d'En Jordà?
Si vas pels volts d Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profon
com mai cap més n'hagis trobat al món;
un verd com d'aigua endins, profon i clar:
el verd de la fageda d'En Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud;
s'atura, i no sent res, i està perdut. .
 IOi

Li agafa un dolç oblit de tot lo món

en el silenci d'aquell lloc profan,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
' pres de la fageda' d'En Jorda,
es '
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall
("La fageda d'En Jordà").
102

LLIÇÓ 37.ª

Derivació. (li)

118. Escriviu els derivats o pseudo-deri-

vats que es poden formar cle cada un dels verbs
següents per indicar l'agent (persona o cosa
que realitza l'acció), segons el § 274:
aprendre ataconar ballar beure bra-
mar brodar bullir caminar captar dan-
sar decaure eixir enlluernar florir go-
vernar llegir lluitar menjar merèixer mos-
segar negar obeir passar pensar picar
renegar rondinar sufocar vendre.

119. Escriviu els derivats o pseudo-de-

rivats que es poden formar de cada un dels
verbs següents per indicar el subjecte passiu
de l'acció, o el lloc on aquesta es realitza, o
l'instrument amb què es fa, o la, possibilitat
de l'acció (§§ 275-276):
aclarir amagar calçar comportar cor-
regir depilar dormir enamorar enfilar
entendre escriure llenegar llevar lloar
mocar observar plegar pujar rebre sen:tir
sofrir sumar tolerar trencar venjar ventar.
 103

120. Formar els diversos substantius de-

rivats que designen l'acció o l'efecte de cada
un dels verbs segiients, segons el § 278:
aclarir advertir afligir aplaudir baixar
cansar cantar carregar caure cedir co-
brar conèixer davallar desembarcar distin-
gir embarcar endevinar ensenyar enterrar
estirar estudiar eximir fondre fregar hu-
miliar mudar pagar proveir pujar repar-
tir returar sostenir suspendre temptar
venjar veure.

121. Escriure els postverbals catalans cor-

rectes que tradueixen els segiients mots cas-
tellans:
ahogo avance bautizo condena con-
testación cuento desenlace ganancia latido
lío enmienda ensanche mengua pensa-
miento pisoteo pronunciación recorte re-
traso ruego selección subida.

122. Escriviu al dictat aquest tros de prosa:

Hortènsia explicava com el marquès de
Puigvert, un dels que agafaren més pànic,
volia passar una quantitat importantíssima a
França. L'acompanyava un criat seu i ana-
ven en un vagó de tercera. Al moment de fer
el contraban, s'espantaren amo i criat, i un
104

barber, que es dedicava a molts oficis i era

d'un poble de la vora, es prestà a passar qua-
ranta mil duros en bitllets davant del nas de la
policia. El marquès, el seu criat i el barber,
tots amb gorra i espardenyes, s'instal·laren en
cl tren; l'habilíssim barber duia els quaranta
mil duros del marquès no se sap a on; el cas
és que ni els carrabiners ni la policia l'inquie-
taren. Un cop dins de França, quan el mar-
quès i cl seu criat estaven disposats a incau-
tar-sc altre cop del capital, varen veure amb
estupor que el barber s'havia fet fonedís, i en-
cara és l'hora que l'esperen.
La que va batre el rècord va ésser la hi-
popotàmica senyora Valls-Darnius, que vàrem
conèixer en una festa, precisament quan aque-
lla senyora havia jurat no dir ni una paraula
més en català, com a conseqüència d'una gran
estafada que havia fet el seu marit, gràcies a
la dictadura. Aquella dama, perquè amb la
república la mateixa estafada continués do-
nant igual rendiment, afirmava que tota la vi-
da s'havia sentit republicana i que el seu ca-
talanisme era anterior a les bases de Manresa.

Josep M.ª de Sagarra

("Vida privada")
 105,

LLIÇó 38.ª
Derivació. (Ill)

123. Escriviu la forma correcta d'infinitiu-

de cada un dels verbs catalans equivalents a
aquests verbs castellans:
abastecer acontecer agonizar airear ama-
necer analizar apedrear armonizar blan-
quear bracear caracterizar clarear cojear
desvanecer emplear enriquecer escasear
esclarecer flojear florecer gotear improvi-
sar irisar marear matizar organizar par-
padear pasear permanecer rumorear se-
ñorear sermonear simbolizar telefonear
vulgarizar.

124. Escriviu els verbs que, amb els sufi-

xos -ar, -ir, -ejar, -ficar o -itzar, es poden for-
mar per derivació ei aquests mots:
alberg arrel arxiu balança blau brau
buit butxaca campana carbó clar colònia
cop curt destral espès estella fem fosc
immune jugueta matí net oblic pasta
pla pou profund raspall rovell sang sò-
lid suau sublim vapor verd vermell.
106

125. Escriviu al dictat aquest poema:

Cremen davant la Sang tres ciris grocs;

han mort tres mariners al trenc de l'alba.
Llurs ànimes són ara al fons del mar
collint per al Sant Crist corones d'alga.

Cruixia dins llurs braços la maror

i l'oratge xiulava en llurs paraules.
Ara són en el cel dels mariners:
per a la Verge fan collars de na.cre.

Tres núvols esllanguits voguen pel cel;

tres barques hi són dins, amortallades.
Floreixen les campanes en el vent
i el vent fa sobre el mar taüts de plata.

La Verge, Nostra: Dona, du en les mans

tres cors d'aigua salada.

Josep llforia Llompart

("Poemes de Mondragó")
 107

LLIÇó 39.ª
Composició. (l)

126. Escriviu els verbs que poden formar-

se amb els prefixos a- o en- aplicats als mots se-
güents (Exemple: de recer arrecerar· de llit,
allitar-se o enllitar-se):' ' '
blanc covard deute farina favor fluix
joia magatzem magre metzina núvol pi-
lot pobre profund ric sabó sabor tendre
trist verí.

127. Escriviu tots els composts que es pu-

guin formar amb prefixos aplicats als verbs
següents:
cloure conèixer . córrer estrènyer fer
moure parar passar posar seguir sortir
tenir treure venir veure viure.

128. Escriviu al dictat aquest fragment de

prosa:
En aquestes illes hi ha hagut molta sante-
dat, però ha estat una santedat que rarament
ha rematat. Els mallorquins només poden pre-
sentar un santet - i encara molt obscur i d'es-
108

cassa popularitat-, dos be;ts i algun venera-

ble. El sant, Alonso Rodnguez, fou un llec
de la residència dels jesuïtes de Palma, un
home de l'època del barroc, d'una santedat
una mica. destenyida, modesta i quotidiana:
un sant de porteria, de refectori i de rentar
plats.
Ramon Llull ha arribat a beat, però és di-
fícil que passi d'aquest replà de l'escala. Llull
és no solament l'home més gran que ha nascut
a Mallorca, sinó un dels personatges més cu-
riosos i més importants del món. La seva po-
sició davant dels infidels i els seus projectes
de creació d'escoles destinades a convèncer-
los i no a vèncer-los el fan un home digne
d'una eterna memòria i un representant apre-
ciable del que té de més respectable la nostra
mentalitat.
La beata Caterina Tomàs, la beateta, és la
forma humana de la santedat que a Mallorca té
més popularitat i simpatia. La beata és una
encarnació de la santedat taujana i pastorívola,
maliciosa i ingènua, de la pagesia mallorquina.
Fou una pageseta que es feu monja i passà per
les mil temptacions i tribulacions que el dimoni
sembra en el camí de les persones que en de-
finitiva han d'ésser santes algun dia,
Josep Pla
("Les Illes")
 109

LLIÇó 40.n

Composició. (II)

129. Escriviu els composts de verb en infi-

nitiu més nom, que resulten de combinar. els
mots de cada una d'aquestes parelles:
cobrir llit, comptar gotes, escurar xe-
meneies, guardar bosc, guardar roba, lli-
gar c:ma, matar rates, muntar càrregues,
parar xocs, penjar roba, rodar món, ro-
dar soques, tallar paper, tocar campanes,
tocar hores.

130. Escriviu al dictat aquest poem(]):

De vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
110

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Salvador Espriu
("La pell de brau")