, -.. --~: ?. >: : ...< L \ : ..~*=: ; . . . m m m ~ ~ ~ ~ ' ~ ~ ~ m ~ ~ m . m ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ m ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ . ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ m ~ m ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ . m . m . . . ~ ~ . . . _ . . . . . . . . _. -........ I . .

EMpO R
. _ _. _ _ _ , ,

__

. :

. ............. ::.......................................................... i Nm. 59 .[~ ! ...............1 :............................L...............................0 d e Juny d e 1917 ................H..,& ...................... TORROELLA DE MONTGR~1I" : . : ................:
.
'

P E R I O D ~ CQ U I N Z E N A L

H.... .....

u m m ~ - ~ m ~ ~ - m ~ -

. . .

D..

'

QUESTIQ URGENT
S

-.

'

- .

E L S JOVES PREHIST~RICS . .
. . . .
.
I .

. . .

..

Verament es un concol'per a un pobre vellet el En al tres ocasions ens heln ocupat de la vergosentir ulla vcu falaguera que li reconeix qlre t ennya que constitueix per a nostra vila el no tenir cara'] cor jove. 1 per contra, rs deuria desolar tant organitzat un servei d'extinci d'incendis. a un jovinccl com la fonda sospita de que en lloc Cada vegada que 'I foc se declara en algn lloc de cor tragilla una urna funeraria de les que s'esde Torroella se retnou aquest assumpte; empr tilaven rnilrrs d'anys abans de la vinguda de Jesunostra indolencia, ja quasi proverbial, fa que deixem crist. S a b h en nostra vila? En nostra vila aparei-' de preocupar-nos d'aquesta qesti, quan han paxen fatdics corn fantasmes del passat, U I I S joves de ssat les hores de proba. cossos ms o menys pol-leots, ms o menys elePer lala la ventura algn dia una catstrofe d' imgants; per0 trns joves qui ja duer~ gravat en llurs portancia posara de manifest tota la rab que acomfronts l'estiglna de lo caduc, pastura ja, sino dels panya les nostres instigacions, i sols aleshores ens cucs del ce~tlcnliri,de les ames de la rutlna. Son decidirem a fer alguna cosa seriosa. com una mtSlla de documents prehistbrics on estuEra dilluns passat que la campana ens feia aixediai la poblir mentalitat de revellides ger~eraciotls, car sobressaltats per a acudir en plena nit a extirels quals 1111 trobaria !nCs escaients dintre les vipar un foc, que devorava la pai'ssa d'un ve. su trines d'un silenci6s ~ ~ ~ u d'antiguitats, amb llur Era lamentable, era desesperador veure com la niunero i et~queta,que a la vora d'un riu escoltant gent se veia imposibilitada de portar tota I'eficacia el sorali d ' : ~ ~ g u e s acl~rals les tonades d'alglin aui de la seva acci per manca d'elernents. cell del sigle vint, asseguts cim I'herba frescal broNi bombes, ni galledes suficients, ni cap classe tada amb les darreres pluges. de material del q u e ' s requereix en aquets cassos. Bona vol~tntat per part de les autoritats en aquella ocasi6, bona voluntat per part dels torroeJo I I O mr'ls-e s figurar vestits amb americana i llencs que acudeixen sempre a posar de manifest pantalons; 1'1 seva palla, verge dels rnatiqos i refilz bondat dels seus,sentinrents; empro amb aix no les n'hi ha prou ni de bon tro$. L'esfor~de totsno pot naments q ~ l r civilisaciorls aporten; ses rllans en les qtials ~ l t i ; ! ploma tl'escrlure o un llibre s'hi adiu compensar I'eefica:ia d'un servei montai amb temps i amb seny; I'irnprovisacib quan el perili arriva pot tant coin e11 les d'uli Apoi ja plebeia maneta d'un suplir I'obra que deuria bastir-se, amb tota sere- piano de c:Irrcr; sos 1111sorfes d'ideals visians de cultura; tot en ells fa pensar en trogiodites d e s l ~ r s nitat. erl cacera i pesca i conte~nporanis marnulh. Ms del L' Aj~~ntament s'ocupar sens dubte del assumpte. Es ja it~dispensable que no 'ns limitem a par- aviat tenerl dret a ninxo que a la vida i als batecs lar-ne; cal que 'Is fets acompanyin a les paraules. de I'edat nloderna. Aix de viure i bategar, refeDe la caixa municipal, o d' una suscripci popular rint-nos all ells, es una manera retrica d'espresens manquen paraules per a estargir tk que sortir una quantitat per a adquirir una bom- sar-nos, p l ~ i x I'idea ~ ' L I I jove-vell, d'un viu-difunt. I ba. T que crear-se un cos de bombers, dotant-lo poc a poc del material necessari. T que estudiarse d'on sortir I'aigua necessaris en cada lloc d c l a 1 en son t;111t de difunts aquests pobres joves, que vila, te que substituir-se I'irnpreyisi6 actual amb un encara crellun, com els homesde trenta arlys enrera, que tot:? li! catalanitat consisteix en dir segell i servei que poc a poc podr perfeccionar-se. En un pais on les pai'sses abonden, en un pais liainp de Lbcu i tota la cultura en no jugar a la brisde tramontana un foc pot ocasionar a m b facilitat ca. iAnCu-10s-hi a parlar de la llibertat. d'un poble,. . . un dia de dol si no'ns prevenim degudament. Cal d e la difererlcia de races, de lii"auenia . d .e .. ~. e s ~ l ~ esperar del patriotisme,de tots, que no esperarem t!eseseg els costums, del d'un idioma ,.per; a a a que una desgracia evitable vingui a fuetejar nos- despertar, una patria~J.,.S'imaginen l'estar,' q u e ; d l s en diuerl nacib, com una- olla a. la qual . van a ficat, tres dormides energies. , .
,

A-,

%,

EMPORION
L'nica nif que van sortir, anaren a un jeafre del Paral./el, on els hi havien dif que hi feien vaudevill, una cosa aixis ... alegre, i van riure molf. Una farda, van anar a/ Saturn i de primer anfuvi s'els hi ocorregudpujar en les endemoniades munfanyes russes i van devallarne fanf esglaiafs, amb aquells alfs i baixos repentins, que ja no volguere~ veure r2s ms. Van anar famb al Tur i van passar-se bona parf de la farda passejan f amb un ca&-ref daquells fanf bonics firafs perruquers moruns; e// menava ; va fruir la sevapericia a els que al Els hi

..la cullera, alternativament, diferents grups d'homes, vestits els de cada grup d'un color diferent dels homes d'altres grups, com a jugadors de ftbol. A 10 ms confien per a salvar la Patria en algn heroi llegendari de clid verb o d'esmolat sabre. Ja estic segur que la majoria d'aquests joves no sab pas del cert si D. Quixot es I'autor den Cervantes o en Cervantes I'autor de D. Quixot.

***
vegades treuen 'On apiastat crani del ninxo de la rutina on habilen i admirats de que% dems se belll~guini catninin pels camins del Progres i parlin ddEuropa,se'n riuen. Riuen de la cultura, de lot lo que requireix esforg mental i refinament de cor i tips de riure, refan la seva sdn letirgica: en llurs ninxos reumatics s'hi dorm a1115tanta pau F

***

Apariencies de joves, fantasmes prehistbrics ! Retiru-vos a la fosca eterna. iSabssiu que tristos i apenadors son el vostre orgull macbric, la vostra paraula buida, les vostres rialles funeraries ! Oh les vostres veus malaltices, els vostres crits de xibeca exalats al marge de I'Europa, mentres en els fecons camps assoleiats triomfa la Vida ! SELENITA.
u11w.m

QUADRETS DE GASA

E L R ETOR N

E L C N uv1 S

Amb el corr2u de les caforze i vintirr2s, deixaren Barcelona els nuvis, sense llei de recanga, desprs de passar- hi una vuifava. Xo 'Is dolia pas gens abandonar la capifal amb tofes ses grsndeses. Ans bk7 si haguessin fingui gesadia per sser sincers, s'hagueren confessaf que havien frobaf ms ocasions d'avorrir-se que no pas de diverfimenf. decepci era tanf /la mks grossa, per quan ells, de promesos, havien passaf estones ll,gues somianf la vuifava a Barcelona com un rosari #encisos ininferrompufs. De'ls vuit dies, la major parf de /eshores /es passaren dins de la fonda; fonda-parador de nuvis, en carrer estref, de cases alfes que so/s permefen llucar un trocef de blau del cel, confrariefaf grandssima per ells, acosfumafs a devassalis de llum, al nostre sol rejovenidor, i 3 confemp/ar a /a nit, sense obsfac/es, una immensitat fimamenf amb de embos fades d' esfrelies. B prou, a /a fonda, gue'ls hi indiciven fots els llocs on podien diverfir-se,perd com ms genf hi veien, com mes bunior i gafzara, ms sols s e frobaven, i contaf i rebafuf, valia ms anar a dormir aviatei.

va fer gracia extraordinaria veure pafinar, i van de deb confemplanf aquells senyors que corrien brunzents amb rodes, PScapfalonant-se ; sen fanf en fanf renf girell amb un patatxap sorolls. Mare de Deu, quin riure! Aixd, els passeigs pel moll, un parell de sessions de cine i les volfes per les Rambles i el carrer de Fernando, on en una d'aquelles bofigues tanf luxoses, ell fira an ella d'un raspallef per les denfs, constituia tof el programa de diversions de la vuifava. Podria dir-se que refornaven lassafs del fraut, de l'efern neguif de la capifal,de fanf anar pels puestos aqueferafs,sense gosar aturar-se ni solsamenf per guaitar els aparildors de les bofignes, perqu com ja'ls hi haviel; dif a vans de sortir de Torroella, que aix de bafxillejar pels aparadors, precisamenf, fela pags. Quan el tren arriba a /'Empalme, badoquejar amb les provisions que duien, i sigui per / influencia del menjar, sigui perqu a fots els forroellencs en essenf a FEmpal~ne sembla ja ens frobar-nos a menos de mig cam de casa, els nuvis, que fins allavors apenes si hiivien can viat enfre ells mitja dotzena de mofs,com si s-alleugerisin de l'aplanarnenf de la capital, comengaren a garlar amb fruici. Abocafs a les finestretes, on el venf desfriava amb manyaqusria els cabells ben clenxafs d'ella, s'enfregaren a tofa mena de manifesfacions infanfils, burlanfse inofensivamenf dcls camperols que aixecaven e/ cap de /a feina Per veure passar el fren i dels viananfs que aquesf deixava enrera. Pel ms ffil motiu esclafien en sonores rialles que fr2spuaven w e sen fien a mida que s'anaVen frObanf en son i que se acosfaven a la anyorada. fien emprengu una pujada moff drdurera i anava ganso, ganso. Ella feu ficsar kafenseu e s ~ d s en pomera primerenca carregada de lruifs en abundor: -Quifa, una Pomera que ja ha fruifaf! El/ iflc~nscienfmenfrespongu: -Tof ddna el su fruif en aquest mon, fof.....

Ella en un herms pressenfiment s'enrogi fofa. / ell en resfa' fanf forfamenf commoguf &aquesf avergonyiment promefedor, que sembla' frastornar-se d'alegra. Nesta va tant de frasfornat, que quan estones desprs, pass e/ Rel visor, li doni trenfacinc cdntims. A/ baixar a i Estaci de Sant Jordi, en Mfja ' Cerilla, e/ fartaner, al veure'ls fanf aixerifs i confenis, es cregu en el cas de saludar-los amb quatre mots que volien sser picants: -Sembla que... us ha provat, eh? Un cop' encaixonats en fhrrida tartana, i desprs de collocar, si us plau per forca, damunt les cames dels viafgers, els paquets i capces del recader, que enlloc ms cabien, arriaren amb' aquell frofefcr6nic peculiar de fofs els caballs de l'Adminisfraci. Les dues hores disciplinaries del trajecfe, les passaren aguanfanf equifafivament damunt dels seus genolls, una capga fofa blanca i fofa pesanta, fregant-la suaumenf amb les seves mans joganeres, falmenf com si amoxeissin el llom d'un gaf mansoi. Ben segur que mai capces de recader s'han visf fanf amorosamenf aguantades. Com ms ss'apropavena Torroella ms s'els hi exferiorisava llur alegria. iAh, si, si!: ells de cor ja donaven e/ neguif de la ciutatper la franquilifaf de la vila; el carrer de Fernando amb fofes les seves lluminaries, pel carrer d Ulli; els menjars de la fonda amb fofa aquella coloraina de sucs i coses estranyes que'ls havien desganaf,per la minesfra de casa que safisf i compleix, i fins i fof ella no haguera pas' barafa1 la seva cadira baixa, fanf ben pinfada, fanf bufora, per csp &aquells mobles encoixinats. Al baixar de la farfana,enfre les enhorabones de l genf uel carrer, les abragades i massegades dels parents, ella ubriaga de goig, va esfam,car en les galfes unfoses del marrec de la veina, dos petons sorollosos, prolongats, re veladors de la mafernifaffutura. JUNY
@ % @ E m

QUAN L A CALOR APRETA..

Es t de donar com a cosa certa i indiscutible, que quan la calor apreta, es sangs fan la bullida. I corn a efecte tamb no menos veritable dlaquesta ebullicib, certs trastorns que varien totaltnent segons I'estat fisiolbgic i constituci particular de cada h i . Hem pogut observar, amb la fidelitat que caracterisa toles les nostres observacions (modestia a rec6) que en nostra vila, eis trastorns d e les perso:

nes IinfAtiques son per dems estranys en ,alguns casos. N'hi han que 'Is hi dona per aixecar-se tard; altres per ulla desmesurada inclinaci a fer bere-' nades; per una persistent diarrea; per una gran debilitat per jogar al =cau*, com no tnanca tatnb&-,. - ,' &i lihi dotla per malparlar del rector o per calltai pels carrers, a mitja veu 6pera italiana. En canvi els ternperamen'ts sanguinis se revelen iots per la predisposici6 a.barallar-se. Es cosa sabuda que tots els devots del cop de pliny sor] sanguinis. I aixIs cvln els pritr~ersson en absolut inofensius, els derrers, que son nombrosos a Torroella, constitueixen en aquesta temporada, un perill per la tranquilllat pblica, com ho testimoniell la collecci de casos que el cronista t anotats. Solament en I'actual quinzena, tenim registrades sis bofeta'des i una pintada de peu escadusseri,';kpartides en tantes altres ocasions per motius v2riadissillls. A ms, una si~lgularbatalla, de la que va111ser-ne espectadors ~ r a t u i t s , entaulada entre dues honorables cornares del carrer de Gi:ona. La cosa es senzilla. Aqursles dues veines que havien viscut semrelacions, apremiades per la pre en corll~;~lissimes necessitat de desfogar-se, aprofilaren el prelest deque un itcrnati al donar-se els bons dies, una d'elles va scn~blar-lique !'altra, desde dalt de la finestra, l1h,ivia mirada un xic obliquament, i situant-se a n ~ b eslrategia al mig del carrer,'va comenqar tot segllit a escridagar-la. Desprs de la esposici6 i1 tall de proemi, de I'agravi causant d e I'escena i d'~ltresocorreguts entre els revessavis de les intel rectes, per a coneixement !els veir~si transeunts que actuaren d'espectadors, es propinaren quatre rnsignificants esgarrinxades, relatives a interior itatx pura~nent: -Ves :l rrrrtar els plats que'ls tells bruts. -Mes v ; ~ l d l i aqlre 't netegessis la camisa que la porles .... ctztera. Desprs ;]tacaren a fondo i s'insultzren a base d'una rnur~tslitat irreprotxable, titllant-se amb noms de brsties, en rigurosa escala cromatica, com e n ~ a n tpel les de n ~ s volum i acabant per 'les ms di~ninl~les: -Elefa~ll:~,rllula, vaca, euga, berra, gopa, gallina, cotorra, ]llosca tnorta i pussa. Sobretot cn aquesta darrera, sigui perque ja no podien baixar ms, la van esmentar repetides vegades amb uria toquderia ms gran encara que la del nostre r~~agnific arcalde en la qesti dels serenos. Amb to! I rrix6, cap de les dues beligerar~tes es movia del acil lloc i la cosa no portava pas traces de acabar, quan joh, felip ocorrencia! la cornare de baix del carrer, troba el mot decisiu, anorreador. -iGerman6fila!, li va dir escupint al %alei&' temps de gairell. iAh, fillets de b e u la de la fii&tia v i ien-' tir el mot infamant! gafa el samalei i seguida 'dei

seu fill (una preciositat de criatura que no ha passat encara de la quinta) brandava una galleda, baixen al carrer i pis, zas!, plantofada vi, i cop de galleda va, me I' ageuen a terra, li arrabacen per trofeus de la victoria, una dotzeneta de cabells i com que la comare de ILofensiva devia sser ferventa partidaria dels banys d'aire i de sol, arremanga a la malhaurada i li posa ai descobert el pleniluni amb el general regositg dels nombrosos espectadors neutrals. La batalla finalitza amb una sessib d'auto-massage, per acabar dentrar en reaccib. Per la ditxosa bullida de les sangs, sabem tamb d e mes dLunparell de cases particulars on hi han hagut trencadices u ~ so menys discrecionals, i tamb dLunmatrimoni que va estar a punt d'arribar a les males,. sinlplen~ent haver manifestat ella per caloroses simpaties pels intrprets masculins del. Soborno i haver-li replicat ell en justa correspondencia, que la protagonista de ILesmentada pelicula era tant maca i tant mengvola. Perqw desprs vinguin els versaires i plomistes romntics a desfer-se en altssims ditirambes a I'estaci florida, amb aquella barreja tall1 har~noniosa de flors, perfums, d ~ e clars, nits tranquiles, blats s verts, ginesta groga, aucells que vol'en sota del cel i ,rius que salmegen i llisquen a la claror de lluna... i sense lluna. icaratsus, amb la Primavera!

KIK

LES MUNTANYES

- BE TORROELLA
Per una casualitat, ha vingut a nosires mans un llibre vell, una Memoria de la excursi que feren els alumnes de I'Escola dknginyers de monts, del Escorial amb son professor D. Primitiu Artigas, I'any 1882, a les muntanyes, dunes i suredes de ia provincia de Girona. No podem menys que traduir, de dita Memoria, tot lo que fa referencia a nostra muntanya, per trobar-s%i dats molt curiosos, i noticies molt importants.. MUNTANYA GRAN.-Felip I11 v a concedir per reial decret, d a t a 2 ,9. de J u n ~ . 1:601,:'~'lap i v e r . de , . . sitat 'i 'singular de ~ o r i o e l l a ~ o n t establiment de ~ $ i concessib in emehyteurim de la muntanya conegu.&i.~ ~. r i t a -t .i ~ a per @-s".. . domini til, i = . .
..:
. . - - i .

amb reserva del directe, baix la prestaci o cens anyal de vint.lliures barceloaeses. (1) L'any 1856, IAjuntament va instru expedient a Iobjecte de'qrle fos declarada de aprofitament co~n:tornat ILexpedientI'any 1880, per la Direcci general de Propietats i drefs de I'Estaf, per a la seva ampliaci6, va remetrer de nou a dit centre, per conducte de LAdministraci5 Econmica, desprs de haber-10 i~lformatla Corporaci6 municipal. Fins ara figura dita niuntanya en el catlec dels enagenables, si be es d'esperar que s'inclogui en el liou catilec que s'esti fent, e ~ ~ t r e esceptuats, i en aquest els sentit ho ha proposat IEnginyer Jefe del Districte forestal de Girond, a la ComisSi de Rectificaoib del Catlec de Monts. El s61 de la muntanya forma un extens plane'll de uns 160 a 170 metres de alqada limitada al S. per el coll conegut per .Coll de les sorres^ i alguns turons quins ni ha que arriben fins a 300 metres de alsaria sobre el nivell del mar. La seva base, prescindint de les entrades i sortides, sobre tot de la part S. E., forma un rectngol, quins costats rnes petits van de E. a O. i rnide~xenms de 3 kil6111etres cada Iln, i els mes grans, siguen un dells part de la costa mediterrania, mideix mes de 4 kilmeIres. Per la part N., i seguint el costat mes gran de I' O., entren i s'exienen les notables dunes procedents del golf de Rosas. Agafant per lmit N. de la muntanya la lnia que passa pels termes n~unicipalsde Torroella i La Es- cala, resulta, segons clculs bastant aproxitnats, que I'rea total dLaquella,es d'unes 2.000 hectreas, de les que unes lS0 son dunes, i 200, terrenys plantats de vinyes i olivets, propietat d'alguns particulars. Encare que aigur~s consideren el conjunt de muntanyes inmed~ates2 Torroella de Monigri, com pertanyentes s ~ l al terreny tercii i grupu eocenic, n s s obstant se veli zpareixer en la vessant S., principalment, el terreny secundari i grupu cretaceo, servint de base al primer. (2) La roca mes abulldant ai exterior es una calissa compacta d'un color blau-pardo, una mica a~gillosa en les varietats grogenques i existeix Iambe, encare que en petita quantitat, calissa argillosa molt mes dura que I'ordinaria. Lz calissa saprofita per a obtenir cals, i com excelefit pedra de construcci6; brunyida s'usa com niarbre. En la part S. E. vora el poble dLEstarliti frente les illes Medes, hi ha guix filirs blanc i guix compacte negre i roig. En les vessants de S. i S. E. si veu la creta, alguns conglomerats i roques argiloses.
(1) 1 lliura=2:67 pessetes. (2r El dia 7 d0ctubre de I'any 1881 va descubrir-se, en aquesta muntanya una caverna huesosd, conegada per
~ G H U les Garrignes~. de I

"

L'especia dominanta es la planta coneguda vulgarment per <Garriga.; hi ha tamb el uromanyis i Igaestepan. Si'veuen exemplars de pi bort en els penya-segats de la costa, irresborrables senyals de la vegetaci6 que hi hagu en poques molt remotes. Es de creure que hi hauria, tamb alsines i roures, i probablement ~Palnlas; sembla indicar-ho tal el nom .Puig de la Palmas ql~e'sdona a un perit puig en l'interior de la muntanya i quin terreny i clima son propis per a aquesta especia. Tamb hi ha alguns pins de llei e n terrenys.de propietat paFticular. La muntanya gran es molt pobre de vegetacib degut al gran nombre de cabres que van all a pasturar. D'uns datos que prenguerem I'any' 1870, i que avui poden considerar-se iguals, resulta qlrc pasturen, en aquesta muntanya, unes 1000 cabres, 3000 caps de bestiar de llana, 40 vaques i 100 cavalls. El bestiar trahumant i 200 cabres de La Escala pagan certa cantitat al Ajuntarnen de Torroella, per a el.pastureig. Els vehins d'aquesta vila no paguen res. TambC aprofiten gratuitament la llenya a 111idadel seu gust. El Districte de Girona ha tractat rescentment de nornialilzar tals aprofitaments, tinguent esperances de regularitzar-las, aixis, tamb, com privar el past;reig cle cabres. Ha de acabar-se aquesta servitut o quan menys limitar el nombre de caps i reduir I'area de pastureig; de lo contrari no es possible la repoblaci de la muntanya, mentres continui aquest gravamen. Dehuen, aixis mateix, regularitzar-se els aprofitaments de llenya i les rompudes. Per lo que respecta a lo ltim hem de dir que, segons ens informaren, existeixen desde, 1914 autoritzacions, donades per 14Ajuntamenta iavor de particulars per a romprer certa extensi de terreny en la ~Montanya grana, mediant el pago de sis sous anyals per vessana, quin cinon ha deixat de pagar-se per deixadesa, probablement, de I'Administraci municia pal, per lo que creu L majoria de vehins que tenen dret absolut per a treurer llenya de la muntanya. Els vehins cassan lliurement, excepte en epoca de veda, i de segur que no baixa de 2,500 pesse-. tes I'import de la cassa que anyalment se treu de dit predi. D'un petit clcul fet en 1870, per imformes oficials i privats, va resultar que la muntanya produia o debia produir, una renda liquida de 631'50 pessetes; pero el valor de tots els aprofitaments, graiuits o no, i descontats els gastos resultaba de 6,158'5@ pessetes. Encare que's consideri que gran part dels aprofitaments son gratuits, salta a la vista la perdua de produccid de tal finca, respecte a lo que ha donat en Cpoques llunyanes, i Io que podria donar, repoblada de plantes Uenyoses i amb tractament ordenat.
'

Nosaltres, que coneixem desde I' infancia la mufitanya de T~rroella, que hem sigut tstimonis i d'agunes perturbacions, ms o menys trascendentab en el clima d'aquesta comarca, i sobretot en el seglin de les aigues tant superficials com subterranies, estem convenguts de la necessitat de repoblar . dita rnuntztnya; lo que ha de ferse, doncs, es ex-. . - -Ouceptuar-lo de la desamortisacib. (Continurrii)

m m m m m

L' IDIOMA
L'idion~a-s'ha dit-es un tresor ms preuat que totesles llibertats i constitucions dels pobles, puix les conslitucions poden restablir-se i les 1,libertats poden g~~nnyar-se; I'idioma, que es la nate eiper6 xa naci6. es obra de la Naturalesa, i com a tai, superior a totes les decissions humanes.. NO- podr titular-sc bon patrota Ichome que,.inconscientrnent, parla sa llengua nadiua, sense saber perque ii.sense donat - lli cap trascendencia. Per a poder dir-se que u n holne es veritablement patricta, cal que aquest g'iiudeixi d'una ferma conciencia i pensi i actui d'scord., sempre amb els sentiments de la patria. Es cert que un conjunt d'homes formen un .poble; per6, per a que aquest es distingeixi i ca- . ractvitzi com a tal, no ha de consentir jarnai que sigui estrafeta la seva personalitat i, molt menys, ha de tolerar que la seva llengua esdevingui quelcom insubstancial, inconcret i que res determini ni suposi llevant del mon. <<Als ens sentin1 cataque lans-tP escrit eE Victor Balaguer-se'ns acusa de no escriure les nostres coses en castelli, que diuen que es la llengua nacional. La llengua oficial deurien dir-ne del castell, que de no hi ha n~otiu desbatejar la catalana. Mai el castell5 s c r i per a nosaltres'de tan franca naturalesa com ho 6s el catalfi. que la castellana s la llengua dels llavis, per a nosaltres, mentre que la catalana s la del cor. que lla s la llengua de les escoles oficials, i aquesta s la llengua de les mares nostres. Filla Cs la lleng;a catalana de civilirzacions passages; nascuda fou entre ~. albors de gloria.,. Per aix6 hem de conservar-la, conresar-la, aimar-la i enal.! tir-b. U n poble que s' esforci per fer, a-tothora i a iotarreu, relluir llur idioma s un poble .gran! 6s .. . a ; .... un poble digne, que anirfi extenent ,.alentorn su, ..z.i..,:.;:' -:. ...., , . . z:.. .5::.,L.. idioma,.gj.aypir .virtut de acurat conreu, he. 'I':I:.- . . 5 , * . ,. . iibra de triomf n'acional per tots elsindre$de: t!Uni.. . , , ,' . . .-. . ,3....< ' . ,. ; ; ..' i . . . .. . . . . . . vers,. . . : . . .: ..,.. . . . . .. v,,;.:,: :;";,,;:~.;;?:.:.~,i ;:.:<i.,.:,:<9
'.

I'

>.

L .

G2>

< ,

,. $

..i,

_ "

. <

i-

<.

.I: .(

.. . . .

, . .,L-.
, .. .

.,

. ;.F: -.
...

F :

s., ;;.

;;'. -, . 9@pbT2~.8~!?+&!j@ 1

*. .

. :.. . .. :
,
.,

'

. -

. .

L. ,

. :. :

-... . .
, -

-. ... .

-.

..:.-

.~.

L A FIRA DE SANT ISIDRE

La comissi de fires i festes de Sant Isidre, ens prega la insercid deis comptes de la fira d'enguany.

sobre vies de comunicacid, Correus, telgrafs i telfons. Aranzels d'aduanes i tractats de corners. Serveis de cotxes i automvils, balnearis, aigues miner-medicinals, etc. etc. Avaloren el llibre quatre bonics mapes en colors de les provincies catalanes; els mes complers que s'han publicat. Cap comerciant o industrial que vulga treballar ben orientat pot careixer de la Guia General de Catalua que edita la casa Anuarios Bailly-Bailliere y Riera, Reunidos, Consell de Cent, 240, Barcelona.

te extensa inforlnacid

'I.NGRESSOS
o

Pessetes

De la ~Sociedaddel caballo nacional de . tiro ligeros 1000 . . . . . . 100 DelSAjuntament Dels diputats provincials senyors Roger. Sabater, Irla i Arola . . . . 100 Del diputat a Corts D. Juli Fournier. . 50 50 De 1'Excm. Sr. Comte de Torroella.. . De la *Lliga republicana.. . . . . 25 . 25 De D. Juli Fournier, particularment.. De la recaudaci6 feta al poble . . . . 184

. . . . . . .

Joaquim be Camps Rrboix

ADVOCWT
CARRER DE
LES -

TOTAL. CASTOS

1534

BERNARDES, 2,20n. - GIRONA

Repartit en premis al concurs de bestiar. . . . . . Gastosd'impremta. Segells de correu . . . . . . TOTAL.

. .

1516'50.

1470 44'50 2

De 1'Estartit.- En el nostre herms barri

Ingressos. Gasrus. Sobrant

RESUM

. .

. .

1534'00 ptes. 1516'50

D

maritim, s'hi construeixen actuallnent dos hermosos xalets, propietat de la familia Salieti d e Girona.

E w G ~ w ~ ~ . - A rnitja nit del dilluns d'aquesia

setmana, es declai5 un gros incendi en !a pai'ssa propietat del riostre consoci Vicior Radressa. Degut als combustibles alli amagaizelrrats, el foc arbora promptament tot I'edifici, quedant aquest forqa malmenat a pesar dels esforsos que per part de iothun; se feren. El foc fou dominat al cap-de dues hores d'iniciar-se.

17'50
w

PUBLICACIONS

REBUDES

Guia general de Cata1ua.-El colnerq de tot Espanya i el de Catalunya en particular, poden felicitar-se d'aquesta obra que 'Is hi posa a la m i els noms i domicilis de tots els que 'n les quatres provincies catalanes exerceixen alguna industria, comerq o professi; de manera que tothom que desitgi adquirir a!gn producte industrial o vulga oferir-lo als molts co~npradors que resideixen en aquesta regid, pot Ter-ho amb la major.facilitat valguent-se d'aquest interessant llibre qual cost es de 15 pessetes, franc de ports. En les 1350 planes de que 's compdn la segona edicid. figuren mes de 300.000 senyes. Tambi con-

De Il'hfornenatje a n9enIbBaragall1.-L'Ateneu Montgri, estigu degudament representat en I'homenatge a I'eximi autor de La Vaca Cega que amb tant d'entusiasme i lluiment s'ha celebrat a Barcelona.

Rerorrna d'un establiment.- Se fan importantissimes reformes en I'antic establiment de construccid de carruatges qae posseeix nostre volgut consoci En Narcis Plaja al carrer del Roser.
El taller quedar:! sumament espaids i ben disposat per a tota mena de treballs. -

casta, ei mar escup restes de tragedies passades. El 24 del passat mes, uns pescadors trobaren davant les illes Formigues, un motor d'un monopl, en baslant bon estat, de regulars dimensions i marnumerat amb el 376 i sembla B a r a l l e s . - - La setmana passada, per ftils ca ~Hlspano-Suizaa, motius s'esbatussareu dues dones en el carrer de pertenrixer a l'aviaci francesa. TambC trobaren Girona, promovent-se amb dit motiu un fenomenal un rellntje parat a les 10 i 38 minuts, un cintur6n i xibarri. 2 casquets d'aviador. en El Jutjat interving~l la qesti. Una alcoh1ica.-La compallya del escuraPuP~s.-Tenim noticia, de que'n els dies de xemaneies que de tant en tant visita nostra vila, sumercat, sobretot, hi ha algn subjecte, masculi o fr dies passats una indisposicib que li produ greus femen, que's ded~caa la profitosa tasca de birlar, trastorlls. A la pobreta se I'indigestaren uns quants petits aprofitaat els descuits, tot lo que esta a lialcan$ de de vi que havia ingerit per equivocaci, per lo qual les seves mans. Corn son alguns ja'ls furts comesos, es d'esperar comenc;h a dibuixar esses i a fer atraccions pels carrers rlt la vila. que s'extremar la vigilancia an aquest efecte. L'escura-xemaneies est6 indignadisdm. - Dles passats, en una casa del carrer del riu continuar-se Desitjem que per molts anys la t~adici la casa que compta amb una-ja ilarde ga existencia i felicit6111 especial a nostre benen volgut company el distingit ateneista Narcs Plaja. Ter, foren robats alguns conills. Els lladres, varen donar-se manya per a no sser agafats. festa de la concIusi6 del mes de mig.se celebra amb gran solemnitat en la capella del Convent de la Providencia. L'altar era adornat amb molt bon gust i la gentada que acud a la furlci fou nombrosissirna. Les alurnnes del col-legi recitaren belles !besies. El sern~A corregu a carrec del capell torsoellenc Mossen Francisco Suraad. Felicitern al capella del convent Mosse11 josep Serra, que amb tanta activitat se preocupa de !'orgat~iczacid'aquestes lluidissimes funcions. I)'1J116.-El diumenge prop-passat se celebri en aqltcs ve poble amb tota solernaitat, la conclusi6 del mes de Maig en I'iglesia. Els diferents cultes decilcats a la Verge resultaren molt lluils i concorregut~ sobretot la funcib de la tarde en la qual pred~cael nostre dilecte amic lkloqent orador sagrat Mnssen Francisco Viver. Durant les funcions execirld notables cornposicions religioses ei chor de nenes que anib tant d'acert dirigeix nostre amic i suscriptor Eliseu Carb6, professor de I'esmentat poble. .

Festa religiosa.-La

en molt bon estat. Donar5 ra6 en MART1 VERT.

SE VEN t:: r:fT,9Yst

De E'Indnstria de casa.-Hem vist un 111olt bonic xarret construit en els tallers de I'industrial Ha sigut restaurada En Josep Vert i fill, per a nostre amic En Gabr~el modernament, i consta Quintana. de planta baixa amb habitacions, un pis i jard. El xarret guarnit pel baster En Josep Bastons, es ~a.rrer Girona. de una nova proba de la perfecci a que ha arribat la Per a informes: PEPiTA MAS, Plasa Leta~nendi industria de construcci6 de carruatjes ~or;oella. primer 1.. Barcelona; i JOAN BATLLE, Torrella de . Espurnes d e la guerra.--Sovint en nostra Montgri.

Hoste dlst1ngit.-Dies passats estigu a Torroella el sabi bibliofil D. Santiago Masso m or rents acompanyat de sa distingida esposa.
NOU s e r e n a - P e l Ministeri de Guerra ha sigut nomenat sereno En Joan Lofre que ja desempenyaba el crrec interinament.
Guarda-muntanya.-Un nou guarda-muntanya ha vingut a servir a Torroella. En Manel Manso que ocupa actualment el crrec es persona de la qual ne tenim immillorables antecedents. A n'ell i al seu fill els desitgem una estada agra" dable en nostra vila.

MATRIMONI Dia 12 ' Mart Coll Hugas, amb Maria CrisMiol Aleii. NAIXEMENTS Dia 1 Francesc, fill de Joan Casademont i Carme Mercader Marca. Dia 3 Josepa, filla de Josep Massa1 Llad6 i Merc Escuder Valls. Dia 10 Joan, fill de loan Radresa Isern i Joaquima Guillb Teixidor. Dia 11 Francesc, fill de Pere Galceren Sols i Josepa Pons Radresa. Dia, 11 Joan, fill de Joan Llenas Sala i Gayetana Pags Ripoll, Dia 18 N. N. fill de Pere Gus6 Casellas i Caterina Torres. Dia 20 Joaquima, filla de Gabriel de Haro cie Haro i Esperanqa Bosch Griset. Dia 22 Josep, fill de Lluis Matas Pascual i Maria Hereu Regis.

El G o r p u s I sa vuitava.-Dijous se celebra amb tota sole~nnitatla process del Corpus. L'orquestra *La Lira. fo; contractada per a dit objecte. Se van celebrant les funcions de la vuitava del Corpus amb la tipica costrn dels caps d'hora i repartiment de rams.
N o v a companyia d'eiectriciiat. - Dies passats se repartiren unes fulles redactades en catali en que els senyors Mundet i Cabanyes anonciaven que portarien la Iluni electrica a Torrroklla. parada de sementals del Cos d'Artilleria fent el temps reglamentari ha abandonat la nostra vila. Un representant de la secci6 agron6mica de la provincia ha estat a Torroella per a aplicar remeis contra la cuca de les r~serdes. . Defunci.-Dissabte dia 28 del mes passat mori D.a Maria Sala Vda. de MarquCs. (E. P. D.) L'enterrament fou una rnanifestacib palpable de ies prhgones simpaties que compta la familla de la finada. Ei cadavre fou traslladat al cementiri en el coche-fnebre de Gualta per a ser dipositat en el pante de lz familia a llEstartit. Nostre pesam mes sentit per als Srs. Marqus distingits consocis nostres.

MERCAT DE TORROELLA
CELEBRT EL

La parada de remonta.-La

DIA4

JUNY DE 1917

La Secci agronmica.-

Moviment de poblacid durant el mes de Maig de 1917.

DEFUNCIONS Dia 10 a 10 , 11 , 18 24 S 28 Josep Ferrer loher, 53 anys, josepa Serra Vehi, 65 a Carme Pags Pags, 36 v Maria Perlch Mul6 21 ' s Salvi ~ e r k n 6 Gibert 78 Maria sala Marqus 66 a casat. casada. casada. soltera. viudo. viuda

Blat . . de 26 a 27 ptes. quartera Civada. . . delI'OOa12'00= a Ordi . . de 14 a 15 e Faves . . de 19'00 a 20'00 a a Esparcet . de 18'00 a 19'00 U Fav6 . . de17'00a18'00a a Besses. , de 20'00 a 22'00 = Mongetes . . de 46 a 48 a c Mill . . de 28'00 a 30'00 a e Blat de moro . de 19'00 a 21'00 a Bestiar porqui . de 16'00 a 22'00 un Oli . . de I Q ' a 20' e el lia all al Ous . . de 1'45 a 1'50 << dotzena Gallilles . . de 10'00 a 12'00 parell . de 5'00a 8'00. = . Pollastres Anecs . . de 6'00 a 7'00 e Cunills. . . de 3'00 a 5'00 e a Oques . de 5'00 a 7'00 a una . . de 7'50 a 08'50 quint& Patates Aufals . . de 4'00 a 4'50 a a Carbb vegetal . de 15'00 a 17'00 a crrega Tocinos grassos pes viu de 00'00 a 00'00 a arroba de 00'80a00185a quinta Estelles
S

EQUIVALENCIES: La quartera equival a 80 litres ; le carrega (pesj a 120 kilos ; el q u i n t a , a 40 kilos ; I ' arroha a 10 kilos; el mallal d'oli, a 11'200 kilos o 13'03 I~trefi. El malial d e vi, 15'48 litres.
Ti

Imp. de P. Ribas. - Palafrugell.

- Telkfon

362

Representant a Torroella : D. Eduard Vinyaa, Carrer de S&t