nm.

57 -setembre- 2011

Editorial Els fundadors dEmporion

Emporion va nixer lany 1915. Estem parlant de fa cent anys, i no s fcil trobar informaci de primera m sobre la gent que va fundar el nostre peridic. Als que en vrem arribar a conixer alguns, ens va tocar de fer-ho desprs de la guerra desastrosa del 1936-39, i en ple franquisme. No quedava rastre visible de la revista,

els seus principals redactors havien hagut de marxar de Torroella o emmudir, algun va conixer lexili. Ning no hauria dit que aquella revista, morta i enterrada, un dia renaixeria. Que un dia seria honorada per la Corporaci Municipal amb la Medalla del Montgr, ms pels seus mrits que pels nostres. I ells, evidentment, no ho veurien. Emporion es troba en deute amb els seus fundadors, i ens hem proposat de fer-ne memria en una srie darticles. Aquest mes en Joan Surroca ens recorda el mestre Pere Blasi amb motiu del centenari de la seva arribada a Torroella. I a loctubre, en Jaume Bassa dedicar una de les seves Reflexions mensuals a mossn Viver. En exemplars propers anirem dedicant un espai als altres fundadors. Lamentablement, com s lgic, no podrem pensar en tots aquells que amb ms o menys assidutat hi varen collaborar. Si Blasi i Viver varen ser els impulsors, poca cosa haurien fet ells tot sols si no els hagus acompanyat, des del primer moment, un grup selecte de torroellencs seduts per la seva empenta i els seus ideals. En Josep Castells i lEduard Vias varen ser, sens dubte, els ms propers i perseverants, per no hi varen faltar personalitats ms o menys rellevants, daltres ms o menys voluntarioses, que hi ajudaven. Creiem que interessa a tots els torroellencs cultes saber qui eren i com eren, qu pensaven, qu feien el mestre Pere Blasi, mossn Viver, en Josep Castells, lEduard Vias, el brillant historiador Joaquim de Camps i Arboix, lintelligent i senzill impressor Prim Casadevall, el taller del qual era imprescindible per tirar endavant un peridic quinzenal. En referir-nos a totes aquestes persones memorables haurem de salvar les dificultats de distncia, en el temps i en les circumstncies, que assenyalvem al comenament. No ho farem tan b com ells es mereixerien. Festa plena dactivitats per a tots els pblics grans i petits. El primer acte oficial que obr la festa va ser lentrega de les medalles del Montgr. -Medalles del Montgr A Can QuintanaMuseu de la Mediterrnia es va fer lentrega de les medalles denguany. Emporion vol assenyalar el seu goig i satisfacci per latorgament daquesta

Notcies
Escrit per Santi Sat Torroella ha celebrat la seva Festa Major, la del seu patr Sant Gens

distinci a un dels promotors de la tercera etapa daquesta revista i collaborador, mes a mes, amb els seus escrits, Joan Surroca i Sens. LAjuntament lany 1985 va instituir uns premis anuals, la Medalla del Montgr, a persones, entitats o empreses que shagin destacat en qualsevol aspecte, en b del municipi de Torroella de Montgr. I aquest any les varen rebre, com diem, en Joan Surroca, educador, museleg i gran defensor de la pau, ngel Valent, activista cultural i cantaire, i lassociaci ldica i cultural Els Reis de lEstartit, que des de mitjans dels anys seixanta organitza la cavalcada de Reis. Enhorabona a tots ells. - Presentaci del Llibre de la Festa Major 2011 de Torroella de Montgr Organitzada per lAssociaci del Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgr, tingu lloc a Can Quintana- Museu de la Mediterrnia la presentaci, un any ms, del Llibre de la Festa Major 2011. Inici lacte el president de lAssociaci Joan Vinyes, que ced la paraula a lAlcalde Jordi Cordn Pulido que va assenyalar la tasca desenvolupada per la nostra associaci, que s exemple de vitalitat i catalitzadora de la nostra identitat. Joan Vinyes, va prosseguir amb lexposici dels articles i autors que conformen el llibre daquest any. Seguidament Josep Pascual va fer una exposici, amb projecci de fotografies, de les situacions adverses en la climatologia

dels darrers anys i Jordi Bellapart va projectar un vdeo seu en que es detalla la tasca desenvolupada per en Josep Pascual en la mesura de les temperatures i salinitat a diferents profunditats del mar, a la costa de lEstartit. -Festa amb vaquetes LAjuntament de Torroella va aprovar la celebraci de la festa amb bous, espectacle amb vaquetes organitzada des de lany 1986 per la penya andalusa San Marcos, que aplega sobretot andalusos de Beas de Segura (Jan). -Torneig de Tennis Taula La celebraci daquest prestigis Torneig de Tennis Taula, al pavell Municipal desports, ha arribat a la seva 30a edici -Inauguraci de la 60a Exposici dArt Local A la Capella de Sant Antoni, a la plaa de la Vila, la regidora de cultura Nria Bosch i Joan Radresa varen inaugurar la seixantena exposici dArt Local. S, son ja 60 les vegades que hem gaudit daquesta exposici en qu el ms important s sentir lart, la voluntat de ser-hi i el ser covilat. -Ball als Jardins de Santa Clara Amb el conjunt XaKaR, organitzat per la Penya Sant Marcos. -Correfocs pels carrers de la Vila:

-El primer fou el dels Ducs del Foc. El reconegut correfoc dels grans, el dissabte va recorre els carrers de la vila i acaba a la plaa de la Muralla. -I el dia segent el Correfoc dels Mussolets, a la plaa de la Vila El diumenge fou el gran dia pels Mussolets. Els ms joves, en una muni de trons, petards i rodes de foc, moltes vegades no queden gens per sota dels organitzadors, els Ducs del Foc. Especials com sempre. -Techno House Festival Montgr Festival organitzat per l'Associaci Emdefer, a la zona esportiva. -Fira dAtraccions a laparcament del riu Ter La fira mant i consolida algunes de les novetats que es van introduir l'any passat. El nou espai reuneix unes millors condicions tant per firaires com pel pblic, perfectament illuminat i de grans dimensions. -Sopar popular als Jardins John Lennon El Sopar Popular va mantenir la seva darrera ubicaci als jardins John Lennon. Com cada any, shi va fer la lectura del preg, que an a crrec del Cor Anselm Viola. S, aquest any el preg va ser en tot ell una festa. Els cantaires varen composar un preg molt especial, cantat! Podeu

escoltar-lo en el vdeo que acompanya aquesta notcia. Un preg ben especial digne de ser escoltat! El sopar va comptar amb ms de vuitcentes persones. I fou amenitzat pel conjunt d'havaneres Peix Fregit. La Penya Barcelonista Montgr i Comarca va oferir el seu imprescindible cremat. Cal destacar que els responsables de lpat foren, un cop ms, els Indiketes del Montgr. La diada de Sant Gens 25 dAgost -Gegants i cercavila El dia lgid de la festa, el del nostre patr Sant Gens, va comenar amb la plantada de gegants a la plaa de la vila des don van comenar la cercavila els de Torroella, els de lEstartit, els capgrossos, els Grallers del Montgr i les xatis. I a la plaa de la Vila, passat el migdia, ball de gegants. -Missa solemne donze I a lesglsia, missa concelebrada, cantada per la reforada coral del Recer. -Sardanes, abans de dinar i a la tarda, a la plaa de la Vila A la plaa de la Vila, amb la cobla Foment del Montgr abans de dinar. I a la tarda, ballada amb dues cobles, Els Montgrins i el Foment del Montgr.

-Caf concert Montgrins

amb

lOrquestra

Als Jardins John Lennon, caf concert amb els Montgrins, en la seva formaci dorquestra i les veus dels seus cantants. Amb un repertori ampli i agradable, que an incrementant els aplaudiments a mesura que sanaven executant. Final amb canons catalanes, el Cant de la Senyera i forts aplaudiments. -Ball de nit i barraques Als jardins John Lennon, amb lOrquestra Montgrins, que va fer ballar fins fora tard. Per altra part els ms joves varen gaudir, a laparcament del riu Ter, del concert de barraques a crrec de dos conjunts Acci Festiva i Dijous Paella. El segon dia de la festa -Vermut explosiu a benefici dels Gegants de Torroella A la plaa dEspanya i carrer Onze de Setembre, amb la participaci dels Ducs del Foc i amics dels Gegants i Capgrossos, es va desenvolupar in crescendo, un vermut ben explosiu! -Audici de sardanes a la tarda A la plaa de la Vila, amb la cobla Els Rossinyolets, de Castell dEmpries.. La pluja va fer presncia i va deslluir una vetllada, no obstant molt agradable, la cobla sota les voltes i els pocs sardanistes fidels, aprofitant-les tamb.

-Caf Concert amb lOrquestra Blanes Menys sort varem tenir amb lenunciat caf concert amb la cobla Orquestra Blanes, als jardins John Lennon. La pluja, veritable tempesta destiu, va impedir la seva celebraci i la impossibilitat contractual, el canvi de data per la seva celebraci. -Cercabirres amb els Grallers Amb inici a la plaa dErnest Lluch, els grallers del Montgr varen organitzar un gran, sorolls i fantstic cercavila transformat en cercabirres, que es va fer sentir en tot el seu recorregut fins la plaa de la Vila, on acab prop de les dotze de la nit. -Ball de nit i barraques Als jardins John Lennon, Ball de nit de Festa Major, amb lOrquestra Blanes i les seves veus. Per sort, la tempesta destiu, tot i la seva intensitat, va acabar deixant-nos amb la possibilitat de gaudir-ne. I a laparcament del riu Ter, concert de barraques a crrec de dos conjunts, Yacine & Oriental Groov i Mr. Kilombo. Tercer dia de la festa -Campionat de petanca Organitzat pel Grup de Petanca del Recer, es va jugar, alls Jardins John Lennon, el campionat de petanca. -Campionat de futbol

Organitzat per lAssociaci de futbol del Baix Empord, es va celebrar un animat campionat de futbol al passeig de Vicens Bou. -Simultnies descacs El Club dEscacs Montgr va organitzar unes simultnies, que es varen celebrar a la plaa de Pere Rigau. s un acte de la festa que any rere any atreu a jugadors, de totes les edats, a un torneig on poden competir amb un de major categoria, encara que es perdi. -I a la tarda sardanes amb la Principal de Banyoles A la plaa de la vila a crrec de la cobla la Principal de Banyoles, on varem poder escoltar la tenora en mans de Josep Pasqual, molt ben acompanyat amb la resta dels seus companys de cobla. Voldrem destacar el escollit repertori i la interpretaci de tota la cobla, amb msics, en la seva majoria, joves i amb bona formaci musical. -Espectacle i berenar per a la mainada La companyia La Paperina va presentar el seu nou espectacle Tecno-Animacin, pensat per a la canalla i en acabar es va servir berenar a tota la mainada

assistent. L organitzaci an a Indeketes del Montgr.

crrec dels

-Nou espectacle de dansa a la plaa de la Vila Lesbart Montgr, continuant el cam dInaudit Vicens Bou, va presentar el seu nou espectacle de dansa catalana, sota el nom de pasos catalans en dansa. La tasca la port a terme el grup Montgr Dansa de lAssociaci Sardanista Continutat. Ens proposa fer un viatge imaginari, amb punt de partida a la Catalunya Nord, passa per la costa catalana, la Vall dAran, la Terra Alta, el Pas Valenci i amb final a ses Illes. Danses totes elles molt ben executades i fortament aplaudides. -Els tres de ronda, a la plaa de la Vila Prossegu la vetllada amb canons de taverna i havaneres interpretades pels Tres de ronda, que neren quatre! Veu, acordi diatnic, guitarres i contrabaix, varen interpretar una selecci de canons de taverna i havaneres, que portades de Cuba, van arrelar en castell i catal a la nostra terra. Un perfecte acabament als actes a la plaa de la Vila. -Concert de barraques

Una nit ms el jovent va gaudir amb lactuaci dels conjunts The Gramophons All Stars i Achilifunk. Diumenge. Quart dia de la festa major -I a la tarda sardanes a la plaa Quintana i Combis Amb la cobla Empordanesa, una cobla jove, tamb de Castell dEmpries com els Rossinyolets, amb la seva joventut, un repertori molt ben escollit i una interpretaci molt ajustada, varen fer ballar els sardanistes, envoltats de pblic que seia en una improvisada platea de cadires plegables, que deixava molt poc espai als sardanistes. -Dos espectacles teatrals -Les trifulgues dels germans Garrapinyada Organitzada la primera de les representacions teatrals per Indiketes del Montgr, la Companyia de Teatre Mbil va presentar al pati de Can Quintana el seu espectacle Les trifulgues dels germans Garrapinyada, una pardia humorstica dun conjunt de tres actors molt aplaudits pel pblic infantil i els seus acompanyants. -El Xarlatn A la plaa de la Vila, la Companyia Teatre de Guerrilla, ben coneguda a Torroella, va presentar lespectacle El Xarlatn, un personatge carregat de

bones intencions que us canviar la vida, us guarir de tots els mals, us lliurar de totes les fatalitats... amb lxit esperat. -Concert de Barraques, darrer acte de la Festa Major denguany El concert de Barraques va finalitzar la Festa Major 2011, amb La nit de les entitats. El nostre desig per a tots s que la propera Festa de Sant Gens sigui igual o millor! Exposici daquarelles Terra i Mar Lluis Monta, que ha participat durant molts anys en lExposici dArt Local, va presentar per tercera vegada una exposici individual, daquarelles a la Capella de Sant Antoni. Lexposici recull paisatges de Torroella i de lEstartit. 31 Festival Internacional de msiques de Torroella Concert de piano a crrec de Grygory Sokolov a lesglsia Sant Gens Considerat com un dels ms grans pianistes de lactualitat, va interpretar el Concert itali en fa major i lObertura en estil francs en si menor, de Johann Sebastian Bach. Si el primer reflexa lestil itali, la segona s un recull de msica destil versallesc,

en una selecci de danses. Ambdues obres composades inicialment per a clavec de dos teclats, sonaven amb major intensitat en ser interpretades al piano. En la segona part del concert fou Robert Schuman, el compositor escollit amb dues obres :Humoresca, opus 20 i Quatre peces per a piano, opus 32. Per qualificar aquest concert solament cal esmentar que al finalitzar, els aplaudiments foren tants que interpret 5 peces fora de programa, i aix i tot els aplaudiments del pblic, dempeus, no finalitzaven. Inauguraci de lexposici Terra, aigua i foc a Defiloart La ceramista Margarida Gerons i Puig, de lEscala, va exposar la seva obra recent a Defiloart, situada al carrer de Sant Agust, 64. En un espai dedicat a la creaci de teles fetes a m en telers on sensenya a grans i petits lart de la creaci de teixits , tamb hi ha una part destinada a exposici dart. All shi pot veure la seva obra descultura cermica, realment molt interessant. 31 Festival Internacional de msiques de Torroella Concert J. S. Bach, Missa en si menor BWV 232 pel conjunt orquestral i vocal escocs Dunedin Consort & Players, a lesglsia Sant Gens

Dirigit de manera compartida per John Butt, Susanne Hamilton i Philipp Hobbs, Dunedin sha especialitzat en el repertori barroc i va reeixir en la interpretaci de la Missa en si menor de Bach, un veritable regal del compositor a la posteritat. John Butt segueix el criteri dutilitzar una sola veu per part en les ries, amb duets o amb cors, quan la instrumentaci aix o requereix. Una interpretaci realment molt aplaudida. Sinicia el procs de descentralitzaci de lEstartit El ple municipal, amb CiU i el suport de LEST i el vot del PP, va decidir reiniciar els trmits per dotar lEstartit duna entitat municipal descentralitzada (EMD), prosseguint aix el procs iniciat fa dues legislatures -paralitzat durant lanterior mandat- i recuperant dos informes tcnics sobre la viabilitat econmica de descentralitzaci, aix com els lmits de la mateixa. L'oposici (ERC, UPM i Coet) no va voler donar suport a l'aprovaci de linici de l'expedient per a la constituci de l'entitat municipal descentralitzada. Tot i aix, la posici de les tres forces opositores va ser molt dispar. ERC va votar en contra en considerar aquesta figura administrativa arcaica i s partidria de mancomunar serveis. La Coet va deixar una porta oberta, sempre que la tramitaci sigui transparent i es faci una consulta popular, que tamb defensava Solidaritat Catalana. UPM, a

favor de l'entitat descentralitzada, va abstenir-se per considerar-la precipitada. L'alcalde, Jordi Cordn, es va mostrar sorprs. Fa nou anys, el ple ja va acordar avaluar la viabilitat de l'EMD, i lany 2007 es va decidir aparcar el tema davant les eleccions municipals i deixar-lo per al nou consistori, que el va deixar aturat. Dues Nits destiu als jardins de Can Quintana Organitzats pel Museu de la Mediterrnia i Diversons de lacci social de la Caixa, dos conjunts musicals varen interpretar msica darrel tradicional. El primer concert interpretat pel Grup Beth Nahrin, format per Khalid Kaki, Hicham Khyry, Salah Sabbagh i Fernando Deplaggi, msica amb sonoritats clssiques del llat, el viol, el nay i la veu, que shan perpetuat en el temps, procedents de pasos des de Turquia i Iran fins al Marroc. En el segon dels concerts va interpretar flamenc el Grup Azul y Ncar, format per Arturo Jimnez (veu principal), Pakito de la Serrana (guitarra), Ton de Utrera (veu) i Javier Villar (percussi). Va interpretar una ampla selecci del flamenc en les seves diverses caracterstiques i procedncies, palos, que foren mpliament aplaudits pel pblic assistent i en gaudiren torroellencs procedents de regions andaluses o no. 31 Festival Internacional de Msiques de Torroella

LArt de la Fuga, Concert a crrec dAcadmia 1750 a lesglsia Sant Gens La fuga va arribar al seu mxim esplendor en el barroc i les obres escollides inclouen un ampli espai geogrfic i didioma. Sota la direcci de Stefano Demicheli, lAcadmia 1750 va interpretar obres de Johann Sebastian Bach, Wilhelm Friedemann Bach, Unico Wihelm von Wassenauer, Francesco Barlolomeo Conti, Allessandro Scarlati, Johann Pachelbel i Arcangelo Corelli. Una interpretaci viva i depurada, molt aplaudida, merescuda i repetidament, pel pblic assistent. Inauguraci de lexposici Sol dhivern, ombra destiu. Imatges sobre poemes de Joan Maragall Al Claustre de lHospital de Torroella, i organitzada pels Amics de la Fotografia i el Claustre de l'Hospital, tingu lloc la inauguraci de lexposici de fotografies sobre poemes de Joan Maragall en lany que es celebra el centenari de la seva mort, amb obres de Xevi Jaime, Xesca, Lluis Folguera, Montserrat Janoher, Judit Pujad, Teresa Romanillos, Pepi Franquesa, Patricio Paredes, Joan Maragall, Vicen Rovira, Quim Canoves, Albert Valldeperes, i Massaguer. Policies amb desfibrilladors L'Ajuntament de Torroella de Montgr ha equipat dos cotxes patrulla de la Policia

Local amb desfibrilladors per millorar el temps de resposta en accidents i emergncies en qu les vctimes tenen aturades cardaques. Els desfibrilladors han estat cedits per Dipsalut. L'alcalde, Jordi Cordn, recorda que en molts accidents els primers que arriben al lloc dels fets sn els policies. 31 Festival Internacional de Msiques de Torroella Concert a crrec de La Stagione Armonica, a lesglsia de Sant Gens. Conjunt vocal dirigit per Sergio Balestracci, integrat per dos cors amb solistes - Frigato Sikvia, soprano, Vicenzo Di Donato, tenor, Andrea Favari barton i Federica Cassaro- i cantaires, en total 26, i per la Schola gregoriana de la Capella de Msica de Montserrat , amb tres components , acompanyats per una completa orquestra. Varen executar aquest concert, dedicat a la memria dErnest Lluch i Martin, en el marc perfecte de lesglsia gtica de Torroella de Montgr. Concert que incloa obres de Joan Cererols i Fornells, un dels ms illustres compositors catalans- la Missa pro defunctis a 7 veus i el Villancet Ay que dolor a 5 veus. De Johann Sebastian Bach, dos motets, Komm, Jesu, komm i Frche dich nich, i de Gregorio Allegri el Salm L. Miserere a 9 veus, que sinterpretava noms en lofici de tenebres i que el jove Mozart, als catorze anys, va transcriure amb una sola audici, cpia que estava

prohibida. El pblic assistent, que va aplaudir amb fora i intensitat, va ser ats amb una pea fora de programa. 800 anys de vida i missi Clara dAsss, una dona del segle XIII, va prendre lopci de seguir el cam proposat per Jess. Durant dos dies del mes dagost shan succet , amb molta assistncia, a la Divina Providncia de Torroella de Montgr, els actes de celebraci daquests 800 anys de vida i missi de la comunitat de les clarisses. Endavant. Pau i b, com diu el seu lema. 31 Festival Internacional de Msiques de Torroella Concert de piano a crrec dAlice Sara Ott Pianista alemanya-japonesa, nascuda a Munich lany 1988, va demostrar que la joventut no s cap impediment a la seva vlua com a concertista. Ja als 13 anys va ser reconeguda com Artista ms prometedora al Concurs de lAcadmia Internacional de Piano Hamamatsu i va recollir el Primer Premi del Concurs Internacional de Piano Silvio Bengalli, als 15 anys. En el concert va interpretar, de Wolfgang Amadeus Mozart, Nou variacions sobre un minuet de Duport, de Ludwig van Beethoven, Sonata en Do Major, de Frdric Chopin, Tres valsos brillants, opus 34, Vals nm. 1 i Vals nm. 2 i de Franz Liszt, Harmonies Nocturnes, Vent dhivern (dels Dotze

10

estudis dExecuci Transcendental) i Parfrasi de Rigoletto. Tota lactuaci fou premiada amb grans aplaudiment, correspostos amb dues peces fora de programa, Campanella i Per a Elisa. Jornades Mundials de la Joventut En la seva anada cap a Madrid, varen fer estada a lEmpord 440 joves que fent alguna de les rutes culturals preparades, visitaren Figueres, Torroella de Montgr, LEscala, Castell dEmpries, Sant Feliu de Guxols, Tossa de Mar i Santa Coloma de Farns. En lestada a Torroella, foren atesos a la seva arribada i des del aparcament de la carretera de lEstartit, feren un recorregut pel passeig de Catalunya, plaa de la Vila, Can Quintana, benvinguda de lalcalde, reproducci audiovisual i anada a lEsglsia. El segon dia a la plaa de la Vila hi va haver actuaci de grallers i geganters, paraules de lalcalde i pregria comunitria a lesglsia de Sant Gens. 31 Festival Internacional de Msiques de Torroella Concert a crrec de Berg Chamber Orchestra amb la projecci de la pellcula La Passion de Jeanne d'Arc La esglsia Sant Gens de Torroella de Montgr es va convertir en sala de projecci de cinema mut, amb acompanyament musical orquestral. Pellcula rodada lany 1928, dirigida per Carl Theodor Dreyer, parteix de les actes del procs contra la donzella d'Orleans, que van culminar amb la seva mort a la

foguera. Considerada una fita dins la histria del cinema, narra el drama de Joana dArc, nascuda a Domrmy, cap el 1412, esdevinguda herona, morta en el suplici i avui santa i patrona de Frana. Est fonamentada en primers plans, que reflecteixen lherona i els seus jutges, com en un exercici dexpressi, de mmica. La projecci va anar acompanyada d'una banda sonora composta per Bronius Kutavicius, estrenada el 31 de mar passat a lesglsia de Sant Jordi de Praga, i executada a Torroella de Montgr, per la Berg Chamber Orchestra, dirigida per Peter Vrvel. Passi el que passi, cinema giron. Es va estrenar en sessi de cine club aquesta pellcula escrita i dirigida pel giron Robert Bellsol. Hi varen assistir el director, el protagonista Marcel Toms, del grup teatral Cascai, afincat a Ull i altres participants a la pellcula. En paraules del seu director, no s una obra mestra, per s molt divertida, feta sense pretensions, ni subvencions, amb pocs mitjans, per amb esfor, tossuderia i bona voluntat per part de tots els participants. Rodada en 12 dies amb un equip tcnic i artstic dall ms implicat, t com a resultat una comdia sexomntica sobre adults que es comporten com eterns adolescents, ambientada a la Girona rural(Bellsol dixit). El film ja ha fet la seva primera venda internacional a Polnia i seleccionat per

11

participar en el prestigis Moscow International Film Festival i al New York City Internacional Film Festival. Un film catal, fet en catal a les comarques gironines, amb tocs de comdia rural francesa o fins i tot fellinians. A lestrena torroellenca hi varen assistir uns 130 espectadors que sho varen passar molt b i molts dells es van quedar al final de la projecci per fer un frum amb el director i els altres participants en la pellcula que lacompanyaven. Fou una reeixida sessi, lorganitzaci de la qual honora les activitats del Cine Club torroellenc. Concert a benefici den Guillem Garcia Al Jard de Can Quintana i organitzat per la Llar de Jubilats El Recer, el seu grup Argent Viu va interpretar una sessi de playback, en qu es van recollir i entregar 1000, a tres per entrada venuda ms larrodoniment afegit pel propi Recer. Es va sortejar una panera que lafortunada va cedir a lavi den Guillem. Felicitats per lactuaci i per la causa a qu es destina. 31 Festival Internacional de Msiques de Torroella Concert de piano: Joaqun Achcarro a lesglsia de Sant Gens Joaquin Achcarro s, des de fa molts anys, un component bsic de la programaci del Festival de Msiques de Torroella de Montgr. Aquest any va interpretar, de Johann Sebastian Bach, la Tocatta en Do Major, escrita per orgue i adaptada al piano per

Ferruccio Busoni. Encara que al piano, Achcarro mant el segell de la msica per a orgue de Bach. De Ludwig van Beethoven, la Sonata nm. 30 en Mi Major. De Franz Liszt, el Somni damor nm. 3 , el Vals oblidat nm. 1 i Funerals. De Sergei Rakmninov, tres Preludis, lop. Pstum en Re Menor, lopus 32 nm. 5 en Sol Major, i lopus 32, nm. 12 en Sol Sostingut Menor, i dAlexander Scriabin, dos Estudis, lopus 8 nm. 5 en Si Major i lopus 8, nm. 12 Pattic Lovaci fou llarga i intensa, corresposta amb peces de Chopin, de Falla. d Albniz, ...fins a quatre, fora de programa. Nit de mgia amb David el Mag La Penya Barcelonista Montgr i Comarca va organitzar, al pati de Can Quintana, una festa per grans i petits, lactuaci de David el Mag, amb els seus trucs realment mgics. 31 Festival Internacional de Msiques de Torroella Concert amb la mezzosoprano Magdalena Kozena i al piano Yefim Bronfman Magdalena Kozena va nixer a Brno, Repblica Txeca i s coneguda com una de les principals artistes en concert i recital. Va estar acompanyada atentament al piano per Yeflm Bronfman, nascut a Rssia i avui israeliameric. Va interpretar un programa amb peces especialment escollides per posar de relleu tant lampla gamma de registres de la seva veu com la seva faceta

12

artstica en la representaci, molt condicionada pel contingut de les canons. Interpret, de Modest Mussorgsky, Dietskaa (Mainada), un cicle de set peces de canons, suposadament infantils, que comencen amb una renyina en qu un llop es menja els nens. Prosegu amb Stires (Esbossos del passat), cinc canons de Dmitry Xostakvitx i la presentaci dun petit zoo musicat, cinc canons del Pa a La Pintada de Maurice Ravel. Seguiren sis canons Chest Romansov, de Sergei Rakhmninov i acabaren amb cinc canons de Falum, de Bla Bartk, en qu el pastor ha de portar a reds el ramat de cabres tement pel possible atac dun llop. Una forta ovaci del pblic fou premiada amb dues peces fora de programa, Intermezzo de Schumann i Rve damour de Faur. 31 Festival Internacional de Msiques de Torroella Concert amb Philippe Jaroussky, contratenor, Jerme Ducrs, piano i Gautier Capuon, violoncel Concert que incloa tant la veu, que utilitza la tcnica del falset, el violoncel, que shi contraposa, i el piano. Lesglsia de Sant Gens estava plena i els aplaudiments, ms plens encara, a cada pea interpretada. El programa estava format, en la primera part:

-Per cinc obres de Reynaldo Hahn, per veu i piano. -Una de Gabriel Faur, per a violoncel i piano. -I una de Csar Franck, una de Jakob Fabricius, i tres de Jules Massenet, totes elles per veu, violoncel i piano. En la segona part foren: -Set les canons de Manuel de Falla, interpretades a veu i piano. -Una de Isaac Albniz, a violoncel i piano. -I una de Camille Saint-Sans, de Heitor Villa-Lobos i de Pauline Viardot-Garcia, a veu, violoncel i piano. El concert va acabar amb molt forts aplaudiments que obligaren els intrprets a un primer bis amb cant, violoncel i piano, i una pea final, amb tots tres concertistes al piano a sis mans. Inoblidable. 31 Festival Internacional de Msiques de Torroella Concert d'obres d'Antoni Vivaldi a crrec dOrfe 55 amb Natalia Stutzman, contralt i direccin Antonio Vivaldi havia mostrar la seva predilecci per la veu de contralt que va convertir moltes vegades en estrella de les seves peres. Natalia Stutzman va demostrar, en la seva actuaci al front duna orquestra de cambra Orfe 55, les qualitats de la veu que cercava Vivaldi, la potncia en els aguts i la expressivitat en el baixos. Lesglsia de Sant Gens fou un marc incomparable per la seva actuaci. Va

13

dirigir i interpretar Stabat Mater; el Concert en Sol Menor per a dos violins, violoncel i baix continu de LEstro Armonico; el Ritornello de Orlando furioso; Io sento in questo seno de Arsilda Regina di Ponto; Sento il seno de Andromeda liberata; La sinfonia LOlimpiade i Gemo in un punto e fremo, de lpera LOlimpiade La doble tasca va resultar realment reeixida, com va afirmar el pblic amb els seus aplaudiments, premiats amb tres peces ms fora de programa. Mercat de productes ecolgics Mn Empord A la plaa Pere Rigau i Organitzat per Ajuntament, tingu lloc el mercat de productes ecolgics. 31 Festival Internacional de Msiques de Torroella Concert a crrec de Nathalie Stutzmann, contralt i la pianista Inger Sdergren Winterreise (msica i poesia). Franz Schubert en va dir: A mi aquests lieder magraden ms que tots els altres, i a vosaltres tamb us plauran. I la contralt Nathalie Stutzmann i la pianista Inger Sdergren van comunicar la profunda emoci daquests lieder, que comencen amb aquests versos: Arribo com un estranger i com un estranger men vaig. En aquest Viatge dhivern de Schubert en ple agost a Torroella de Montgr, la contralt Nathalie Stutzmann va transmetre, amb la seva veu, aquesta

desesperaci del viatger, amb un gran acompanyament de la pianista Inger Sdergren. Van ser molt aplaudides al finalitzar del concert. La punta del Mil i la base Loran* L'Ajuntament de Torroella de Montgr ha fet la petici oficial al Ministeri de Defensa, denderroc de la punta del Mil, antiga base de lexrcit molt degradada i la cessi de la base Loran, clausurada lany 1994, que vol convertir en un espai adequat al servei del Parc Natural del Montgr, Les Illes Medes i el Baix Ter. Petici que ha complementat amb informes tcnics sobre la degradaci dels llocs. 31 Festival Internacional de Msiques de Torroella Concert a crrec de Mara Bayo, soprano, Marco Brolli, flauta travessera i lorquestra Acadmia 1750, sota la direcci de Stefano Demicheli. Un any ms, la soprano Maria Bayo va estar present als Festivals de Msiques de Torroella. I aquest any en collaboraci amb lAcadmia 1750, lorquestra del festival, amb la qual va interpretar tres obres dun compositor veneci, Giovanni Battista Ferrandini, gran desconegut. Una de les seves obres Il pianto di Maria (Giunta lora fatal) va ser atribuda llargament a Hendel. El concert va comenar amb la Sinfonia en Si Bemoll Major de Ferrandini, per LAcadmia 1750. Prossegu amb Il Pinato di Maria, del mateix autor, amb la veu de Mara Bayo i LAcadmia 1750. I en la segona part, El concert per a

14

flauta en Si Bemoll Major, del compositor palent Manuel Pla, amb Marco Brolli, flauta travessera, i lAcadmia 1750. El concert va acabar amb un altra obra de Ferrandini: Ecco quel tronco, cantata per a soprano, flauta travessera, cordes i baix continu. En finalitzar questa cantata, foren molts i intensos els aplaudiments, correspostos amb la interpretaci de lria de Rinaldo de Hendel, per la soprano Mara Bayo, amb Marco Brolli, flauta travessera i LAcadmia 1750, amb Stefano Demicheli, a la direcci. LESTARTIT Aquest ms dagost lEstartit ha estat ple de festes per a tots. Les relacionem seguidament: Cinema al carrer Organitzada per lrea de Turisme, tingu lloc la projecci de lAprendiz de brujo, a lespai de davant de l'Oficina de Turisme Balls populars per a tothom A la plaa de la Llevantina, un parell de nits de msica i balls populars per a tothom: balls de sal, country, rock-androll, zumba... Ballaruga, Animaci infantil amb Pep Puigdemont Davant de lOficina de Turisme Festa - concert Chill Out A la platja de lEstartit i organitzada pels Ducs del Foc, els Grallers del Montgr i els Amics dels Gegants i Capgrossos de

Torroella de Montgr, tingu lloc aquesta Festa-Concert Espectacle de mgia amb David el Mag A la plaa de l'Esglsia, David el Mag va demostrar les seves habilitats en fer Mgia Audici de sardanes amb la cobla La Principal de Banyoles A la plaa de l'Esglsia, organitzada per lrea de Turisme Cantada d'havaneres a Mas Pinell Mas Pinell, una urbanitzaci situada prcticament al lmit sud de la platja de Torroella, i la seva Associaci de Vens, varen organitzar una vetllada amb havaneres. Inauguraci de lexposici de pintura dAnna Brugus i Joana Trill A la sala d'exposicions del Consell Municipal de l'Estartit. Espectacle familiar amb el Cirquet Confetti El Cirquet Confetti va presentar el seu espectacle Music Circ davant de l'Oficina de Turisme Concert de cant coral amb Els Passerells La Coral els Passerells, amb seu al Bell Rac, ha estat i est tot lestiu cantant per a propis i forans. Ho va fer a la plaa de la Llevantina. Projecci de pellcules davant lOficina de Turisme Davant de l'Oficina de Turisme de lEstartit tamb tingueren lloc varies projeccions de pellcules i documentals sobre el fons mar -La projecci de les del Festival MIMA'11. -La 20 anys de lrea protegida de les Illes Medes i

15

- Los secretos del Mediterrneo:el mundo perdido de Cousteau CONTEXT CATALUNYA Ha mort Heribert Barrera: als 94 anys. Expresident del Parlament catal, home de valors i amb una vida plenament dedicada a Catalunya. Lloret de Mar i els aldarulls nocturns. Barcelona i Palams: rcords de creueristes a Barcelona i Palams. CONTEXT ESPANYA Agricultura comunitria europea: Pagesos gironins contra el boicot del francesos i del seu ministre dagricultura. Benet XVI, 3a visita a Espanya J.M.J: demana coratge al joves i als sacerdots, una vida exemplar. Una sobtada tempesta interromp el seu discurs davant dun mili de persones. Rubalcaba i la Generalitat de Catalunya: Rubalcaba proposa anular les Diputacions (poques del PSOE) i la Generalitat, que els ajuntament mancomunin serveis. Pacte PSOE PP: Modificaci urgent de la Constituci, Mesura centralista? Perilla el finanament catal? CONTEXT MN La Uni Europea, desunida: Pot perillar el segon rescat de Grcia. Les empreses alemanyes a favor del suport a leuro: Leconomia alemanya creix poc, les exportacions baixen i el

empresaris reclamen que sajudi els pasos del sud dEuropa. Alemanya i Frana: cstig als pasos amb dficit excessiu. Els mercats ho acullen fredament. Espanya s lnic pas europeu que ha iniciat la modificaci de la constituci. Lbia. A Trpoli, sn ocupades la plaa Verda i la residncia de Gaddafi, que per rdio demana lajuda de tots els seus fidels i proclama: guanyar o morir. L hurac Irene: Superfcie tant gran com Europa, ha passat ja per Washington. Estat demergncia, evacuaci i inundacions al sud de Nova York, per quelcom menys perills de lesperat.

Qui no sap escriure en catal? (14)

Escrit per Jaume Bassa REGLA 11 - Com sescriuen els temps dels verbs en passat, present i futur (5) Diem (abril 2011 Regla 8) que les terminacions verbals poden seguir els models segents: ar (cantar) ir (servir) ir (dormir) er (tmer) (jo canto) (jo serveixo) (jo dormo) (jo temo)

16

re (perdre)

(jo perdo)

A les REGLES 7, 8, 9, i 10 viem com sescriuen el passat, present i futur dels verbs acabats en ar (jo canto), els acabats en ir que prenen al present la forma eix (jo serveixo), els acabats en ir que no prenen la forma eix (jo dormo), i els acabats en -er (jo temo). Avui veurem com sescriuen en passat, present i futur els verbs acabats en re. En sn exemple: perdre, rebre, rompre, corrompre, batre, combatre, botre, percebre, ... Noms veurem, com els mesos passats, les tres formes ms usuals del passat, present i futur. Passat (per exemple, verb perdre: ahir el Madrid de bsquet perdia per 82 a 81 ...) Jo perdia Nosaltres perdem Tu perdies Vosaltres perdeu Ell perdia Ells perdien Exemples: En Joan rebia una carta Els grecs combatien amb fria Corrompeu amb diners - ... Present (per exemple, verb perdre: sempre perdo les claus del cotxe) Jo perdo Nosaltres perdem Tu perds Vosaltres perdeu Ell perd Ells perden Exemples: Tu combats amb ms ganes Ara rebem el correu a casa - Bateu massa tard - ... Futur (per exemple, verb perdre: dem perdrem el partit) Jo perdr Nosaltres perdrem

Tu perdrs Vosaltres perdreu Ell perdr Ells perdran (fixeu-vos que es diu jo perdr, no pas jo perder com de vegades se sent dir) Exemples: Et rebr amb bona cara Combatrem amb totes les forces Ho percebrs de seguida - ... Accents: Noms saccentuen els segents: Passat.- Els acabats en em, eu (perdem, rebem, combateu,...) Futur - Els acabats en r, -rs, -r (batr, percebrs, rebotr,...) Recordatori Aquesta srie de Regles sest publicant des de lagost del 2010. Els temes tractats han estat: 1-Regla 1 - Paraules acabades amb a, plural amb es (casa, cases) (Agost 2010) 2-Regla 2 - Consonants s, ss, c, , z (casa, passa, caa, cirera, calze) ..... (Setembre 2010) 3-Regla 3 - Articles i apstrof (lhome,lnica, la uni, les hores)..... (Octubre 2010) 4-Regla 4 - Apstrof amb de (dhumor, dngel)........... (Novembre 2010) 5-Regla 5 - Contraccions: al, del, pel, can (Desembre 2010) 6-Miscellnia basada en faltes freqents ....... (Gener 2011) 7-Regla 6 Verbs auxiliars Haver, Anar, Ser, o amb perfrasi: Caldre, Poder(Febrer 2011) 8-Regla 7 - Com sescriuen els temps dels verbs en passat, present i futur (1)(Mar 2011)

17

9-Regla 8 Com sescriuen els temps dels verbs en passat, present i futur (2) (Abril 2011) 10-El dictat den Samba ................. (Maig 2011) 11-Regla 9 - Com sescriuen els temps dels verbs en passat, present i futur (3)..(Juny 2011) 12-Llenguatge genu .. (Juliol 2011) 13-Regla 10 Com sescriuen els temps dels verbs en passat, present i futur (4).(Agost 2011) Consells Per escriure en catal, si el parleu normalment, noms us cal: Llegir sovint diaris, revistes i llibres en catal. Anireu fent vostres les paraules correctes i les construccions escaients. Perdre la por: Noms si es comena es pot anar millorant. Escriure sempre en catal cartes, notes, correu electrnic: s escrivint que es van detectant i superant les dificultats. Installar un corrector de catal a lordinador. Alerta!, no distingeix uns mots daltres (com ara hem o em, hem fet, em penso) Anar aprenent les regles principals. A ms de la nostra ajuda, podeu trobar molts llibres senzills i molt ben fets.

Sr. Pere Blasi (1885-1961)

i Maranges

Escrit per Joan Surroca i Sens Era un dia clar, un ruixat oport caigut hores abans havia netejat latmosfera amb la mateixa eficcia duna badana en passar-la per un vidre entelat. A ms, shavia girat un lleuger airet de tramuntana que purificava lambient i permetia gaudir del blau llumins del cel, tan propi de lEmpord. Dhaver-se meravellat de semblant firmament, el mateix Cioran hauria claudicat del seu pessimisme en comprovar que, a ms de la msica de Bach, existeixen altres arguments que demostren que la creaci de lunivers no pot ser vista com un error Laire lleuger refrescava la testa de trets pronunciats del viatger que en aquells moments comenava a divisar el bisbe mort. Endormiscat, degustava amb plaer, poc a poc i mos a mos, una poma per aplacar la set. No acabava dagafar el son per lemoci que experimentava en contemplar el paisatge de camps acabats de segar i dherbes humitejades que actuaven com el ms majestus encenser en fer-li arribar aromes embriagadores. Els arbres exuberants, en bona part fruiters, arbusts i plantes

18

silvestres eren lanunci de lexcellent poca que lesperava en aquelles terres. El paisatge li donava la ms cordial benvinguda endevinant que esdevindria el seu amic i un estudis avanat de les terres catalanes. La montona estrident fressa del motor del vehicle que el transportava no era cap obstacle, ans al contrari, li feia aguditzar loda per percebre el cant dun rossinyol que no veia i observava, en canvi, algun becadell, fcil de localitzar pel seu bec llarg; un estol dells provocava el brogit caracterstic en vibrar les plomes de les seves cues en acci. Encara estava encantat amb aquest espectacle formidable quan descobreix centenars dorenetes gregries que fan cam cap a terres africanes on suavitzaran lhivern. El Sr. Blasi feia el viatge a Torroella el setembre de 1911, ara fa cent anys, per comenar a exercir de mestre amb la illusi prpia dun jove de vint-i-sis anys recent estrenats i la preparaci intellectual duna generaci que ha donat els millors fruits daquesta terra. Anava vestit amb correcci, polit i no calia que obrs la boca per mostrar maneres exquisides de civilitat. Al llarg dels vint anys de la seva docncia a la vila es va operar un daquests miracles laics: una sola persona pot canviar la vida dun poble. Cert, sense el Sr. Blasi Torroella oferiria una aparent semblana fsica amb el que ha esdevingut. No obstant aix, s igualment veritat que Torroella no seria, ni de bon tros, la mateixa.

Altres dones i homes honorables han impartit la seva pedagogia a Torroella amb dedicaci i encert al llarg dels anys. La figura del Sr. Blasi mai no hauria de deixar a lombra aquells que tenen llum prpia. Sn les circumstncies les que obliguen a qu del seu cas se nhagi de parlar a part. Lany del seu naixement, el de la gran epidmia de clera, es presentava el Memorial de Greuges, redactat per intellectuals, industrials i poltics catalans, al rei Alfons XII. Quan portava tres anys a Torroella, el 1914, es constitueix la Mancomunitat de Catalunya presidida per Prat de la Riba, primer acte poltic del catalanisme. Viu a la nostra vila els anys de la dictadura de Primo de Rivera. Restablertes les llibertats es desplaa a Barcelona i collabora polticament com a diputat al Parlament de Catalunya per ordenar el pas geogrficament i tamb per restablir el lideratge cultural i educatiu dun poble que es nega a sucumbir. T cinquanta anys quan es produeix el cop militar del trenta-sis i mor a causa dun malaurat accident de trfic als setantacinc anys a Barcelona desprs de passar llarg temps a lexili. La seva vida est acompanyada per episodis poltics de gran calat i, en ser tots ms fills del nostre temps que dels nostres pares, la vida del Sr. Blasi s lluny de ser una existncia al marge dels esdeveniments. No s un home insensible als sofriments aliens, ni un intellectual tancat a la seva torre divori. s duna plasticitat absoluta per copsar els senyals dels temps i s aquesta

19

agudesa de reflexos el que ens mostra el millor dell mateix, al marge dels seus dots de pedagog i destudis. s un home ntegre que sap aprofitar limpuls que va suposar el moviment del Noucentisme, del 1906 fins larribada de Primo de Rivera, per collaborar, com tants altres, a construir unes bases slides pel futur. Es procedeix a la fixaci acadmica de la nostra llengua i neixen les institucions cientfiques i culturals que fan de la nostra naci sense estat un cas nic al mn. Torroella ha estat agrada amb el Sr. Blasi. Mimagino que si a aquest home de b li fos perms tornar entre nosaltres, ni que noms fos un dia, es trobaria encara amb alguns dels seus alumnes que ara lestimen ms que mai. Aleshores veig que parla amb la generaci dels seus nts espirituals i que lacompanyem a la ronda que porta el seu nom i a la biblioteca Pere Blasi, queda parat. Encenem un dels ordinadors i a www.emporion.org cliquem hemeroteca i observa que van sortint a la pantalla tots els nmeros de la primera i la segona poca de la revista Emporion, sense faltar mai la seva collaboraci perqu ell en fou el creador juntament amb Mn. Viver, en Josep Castells i lEduard Vias. Fa una ganyota propera al plor emocionat quan desprs, en el mateix aparell, repassa els cinquanta-set nmeros ininterromputs de lactual tercera poca amb voluntat de continutat. Ell no diu res. Pensa, aix s, que shavia equivocat quan opinava que amb els de la seva generaci

shavien acabat els bojos engrescats per causes nobles. Ens mira, amb el cap baix, dibuixant un lleu somriure de felicitat immensa desprs de comprovar tan bona collita duna esforada sembra. Quan tots lobservem, sens escapa i vol estar un moment sol davant el vidre del finestral del carrer Porta Nova. Bon lloc perqu res no el distreu del seu pensament que es retroba amb el jove que arribava a Torroella, avui fa cent anys. Enguany -pensa- en fa cinquanta que vaig abandonar definitivament aquest mn i vuitanta que vaig deixar Torroella i un rar privilegi macaba de permetre tornar per un dia. Seran capaos aquests torroellencs que avui macompanyen de preservar el llegat de la meva generaci? Sabran insuflar inquietuds als joves dara? Ell continua amb el posat de murri que ning no veu, segueix amb el mateix somriure i ala el cap per primera vegada per descobrir idntic cel blau al del dia de la seva arribada. Cluca els ull i confia.

Rehabilitaci
Escrit per Merc Pags

20

Amb motiu dun desafortunat accident en un lloc pblic, i per una negligncia de mal disculpar (un esgla enmig dun passads amb els llums apagats i sense cap senyal que nadverts la seva presncia), vaig fer una caiguda amb tan males conseqncies que em vaig trencar el bra i el canell de la m dreta i vaig rebre una forta patacada al pit i a la mandbula que va tardar massa dies a curar-se. en definitiva, que em vaig fer molt de mal, sobretot tenint en compte la meva edat. ja s que ning ho volia, per cal no tenir descuits que puguin portar tan males conseqncies. el que em sap greu s que, dos mesos desprs de laccident, lesgla -que jo spigaencara continua sense senyalitzar. s per aquest motiu que he conegut el centre de rehabilitaci del cap de torroella, un local gran, clar i espais que, de bon comenament, ja thi fa sentir b. s net i fora ben equipat, segons el meu modest criteri. des daqu vull expressar el meu agrament per lamabilitat, lacolliment i la pacincia amb qu em va atendre la fisioterapeuta, la sra. Slvia. no sempre s aix en aquests centres, on el pacient espera trobar una mica dajuda, consell i cura, quan s possible. no passo per alt que sempre hi ha gent molt exigent que no t presents les limitacions i el poc temps de qu disposen els metges, per la veritat s que sn moltes les ocasions en qu un en surt decebut, ja que esperava una mica ms datenci, dexplicacions. ser metge, infermera, ajudant o administratiu dun centre de

salut com els que tenim a torroella, palams, girona, o a qualsevol altre lloc, requereix una entrega, una dedicaci i una generositat per part del personal que hi exerceix la seva carrera, la seva professi. aquest hauria de ser el seu comproms en escollir la feina! el que lusuari sobretot hi troba a faltar, i que no requereix grans estudis, s una cosa tan senzilla com saber escoltar el malalt o la persona que els fa una consulta tan b com sap. al meu entendre, i al de moltes persones amb qui nhe parlat, s la millor medecina per al pacient, saberlo escoltar. El meu tractament en aquest centre de rehabilitaci ha estat de vint sessions de gaireb dues hores cada dia. all he pogut conversar i conixer gent dedat, nacionalitat i temperament diferents. hi he conegut gent tranquilla, inquieta, xerraire o reservada, tota una experincia! la fisioterapeuta, la slvia, coneix b la seva feina i la sap combinar perqu tots els pacients que hi assisteixen puguin fer els seus exercicis sense gaires esperes per utilitzar laparell que els correspon: la lmpada de calor, les peses, les cintes, els caragols, els banys de parafina, els estiraments, els massatges, les aplicacions combinades de fred i calor, les barres..., tot s a crrec de la slvia qui, a ms a ms, organitza les visites, contacta amb els malalts per oferir-los les hores ms convenients i un munt de coses ms. per ella les fa sempre amb un somriure, i amb la seva veu suau i tranquilla explica, tantes vegades com

21

calgui, com shan de fer els exercicis a fi que siguin eficaos, i els canvia per altres en cas que siguin de mal fer. escolta els pacients i els pregunta si el seu dolor ha millorat, o qualsevol altra cosa que li calgui conixer. aix vol dir no parar en tot el mat, de vuit a tres de la tarda. repeteixo: els meus respectes i el meu agrament per la feina ben feta. Ah, si cadascun de nosaltres fes, sempre que ens fos possible, la feina ben feta!

temps, per, sabem que l'impacte ambiental de l'activitat aria s greu, i que s un dels sectors que contribueixen decisivament a l'emissi de carboni a l'atmosfera, afavorint l'escalfament global i el canvi climtic. s, doncs, un bon moment per reflexionar sobre les causes i impactes d'aquests moviments a casa nostra i al mn.

L'aeroport de Girona: benedicci o forat negre?

Escrit per Albert Llauss i Pascual Aquests dies la societat gironina veu alarmada com l'aeroport Girona-Costa Brava viu constants retallades de vols i passatgers, en bona mesura pel trasllat de rutes que la companyia Ryanair realitza cap a l'aeroport del Prat. Poltics gironins, institucions, cambres de comer i hostaleria i fins i tot la Universitat de Girona han fet front com per reclamar una aposta ms decidida per al manteniment i creixement de l'aeroport de Vilob d'Onyar, encara que sigui a base de subvencions. Al mateix

Em sembla que el debat s'est realitzant amb una preocupant lleugeresa i sense tenir en compte els impactes negatius que comporta l'activitat aria. Cal tenir present que el sector s un dels ms escandalosament subvencionats amb diner pblic. Al principi de la cadena, perqu la recerca que permet desenvolupar i fabricar avions, motors, materials i sistemes de seguretat es finana amb diner pblic. Sigui perqu aquests productes deriven d'aplicacions que d'inici eren militars, o sigui perqu s'investiguen en universitats i centres de recerca pblics, la factura l'assumeix el conjunt de la societat, mentre que les descobertes i aplicacions passen al sector privat, que en fa l'explotaci i se'n beneficia de manera exclusiva. Seguint la cadena, la fabricaci

22

de naus es reparteix majorment entre dues companyies: l'americana Boeing i l'europea Airbus. Pel seu valor estratgic, ambdues empreses estan fortament subvencionades pels respectius governs, fins al punt que han creuat denncies per no respectar les regles de competncia de lliure mercat que tericament se'ls apliquen. El pblic paga el disseny dels avions i la fabricaci. Seguim. Per poder ser funcionals, els avions requereixen pistes d'aterratge i unes installacions mnimes: terminal, aparcaments, personal de terra, etc. Tot aix ho paga directament el sector pblic, a travs d'organismes com AENA a casa nostra. Per si no n'hi hagus prou amb pagar el disseny, la fabricaci i les installacions, els governs de cada regi van entrar en una guerra de subvencions per mirar d'atraure els fluxos cap al seu territori. Aix, a Girona s'establiren acords de patrocini i compensacions pels seients buits de Ryanair per tal que la companyia ports ms avions a Vilob. Costa d'entendre com en una economia que, tericament, cada cop s ms liberalitzada, el sector de l'avi s'hagi convertit de facto en una branca de l'esfera pblica. Com s'explica que hom pugui volar de Girona a qualsevol destinaci Europea per menys de 50 euros anada i tornada? Fcilment, perqu la resta del preu real del vol ja s'est pagant, amb recursos pblics, amb impostos que paguen tots els ciutadans, volin o es quedin a terra. En un moment de retallades generalitzades a mltiples sectors de molt ms inters general, no

se sent a parlar gaire de contenci en la despesa que representa tota aquesta festa aria. La hipocresia no acaba aqu. Quan Girona o Lleida ploren la prdua de vols a favor de Barcelona semblen oblidar com, mitjanant la mateixa estratgia basada en l'oferiment d'incentius econmics, elles varen prendre vols a Perpiny i Tolosa. Des de l'instant en qu van entrar en aquest joc havien de tenir clar que en algun moment tamb els podia tocar la creu i que podia haver-hi alg disposat a pagar ms per atraure activitat. Tamb sorprn aqu com un govern, el de la Generalitat de Catalunya, que diu voler ser ms petit per poder donar ms rellevncia al sector privat en mltiples rees s'indigni quan una gran companyia com Ryanair li pretn fer xantatge. En una negociaci s lgic que el ms petit sempre tingui les de perdre, i ms davant companyies multinacionals que tenen mltiples alternatives de negoci i que se saben festejades per totes elles. A nivell ambiental, cal tenir present que, per exemple, en un vol entre Girona i Londres cada viatger emet uns 270 Kg de dixid de carboni, mentre que si fes el mateix recorregut en tren, aquesta quantitat es reduiria fins noms uns 40 Kg, o sigui un 85% menys. L'avi s, sens dubte, el mitj de transport ms brut que existeix, de manera que hauria de ser una de les dianes sobre les quals haurien de recaure ms poltiques de contenci de la emissions i la context on fins i tot mantenir la quantitat de viatgers anual s considerat un fracs.

23

Per sort, hi ha una soluci que pot acabar de cop amb tots dos problemes, el que tots hgim de pagar part de les vacances que el ve vol fer anant en avi i el de les enormes emissions de carboni causades pel sector. I sens dubte s una soluci que hauria de resultar atractiva als que governen el mn, perqu encaixa amb la seva doctrina: deixeu fer als mercats. Ells s'encarregaran de posar el preu del bitllet ms a prop del cost real. Anar en avi no ha de ser un dret universal, com s que ho ha de ser el transport pblic de proximitat. Que es transfereixin els fons pblics destinats a l'avi cap al tren i el bus, molt ms sostenibles i tils a l'economia productiva. I qui vulgui anar en avi que s'ho pagui. Si a Girona realment hi ha demanda, llavors hi haur vols a l'aeroport, no cal patir. Evidentment, amb el panorama actual la transici hauria de ser o b traumtica o b progressiva. Per desgrcia, les niques veus que se solen sentir sn les que reclamen una soluci basada en cedir al xantatge de Ryanair i seguir abocant recursos pblics a les butxaques d'un grapat d'empreses poderoses. S'aposta pel que en diuen la democratitzaci del volar, s a dir, que prcticament tothom pugui seguir viatjant per 50 euros, o almenys que es mantingui aquesta falsa illusi.

Llibres - Joan Margarit

Escrit per Maria Teresa Calabs Casas Vaig tenir el plaer de conixer en Joan Margarit en un dinar de presentacions de les novetats de Sant Jordi de lany 2007 organitzat per lenyorat Isidor Cnsul. He de confessar que no he llegit gaire poesia. Sempre he sigut molt novellera. Temia, doncs, fer un mal paper davant en Margarit i pensava que seria impossible fer qualsevol comentari mnimament intelligent. Ell acabava de publicar Casa de Misericrdiai ens va parlar amb naturalitat i franquesa de com va nixer la poesia que dna nom al recull de poemes. Em va tenir fascinada tota lestona que va parlar i em va despertar la necessitat immediata de llegir tot el que tenia publicat. Pas a pas, poema a poema, he conegut la veu i la grandesa del poeta catal. Passats quatre anys, seduda ja irremeiablement, vaig escoltar un video on Joan Margarit llegia la poesia Tancant lapartament de la platja. Ara us explicar els meus

24

pensaments ms ntims , per mheu de prometre que no us riureu de mi. Quan vaig escoltar els versos: Ja est net i endreat. Els armaris tancats, com les finestres. No ens hem descuidat res damunt dels mobles. El dormitori amb el llit fet, vaig pensar, mira tu que senzill, fins i tot jo ho podia haver escrit Per llavors va continuar: La tauleta de nit amb el retrat de la noia amb els ulls illuminats per un somriure. Tot lhivern sola i escoltant el mar. Ai las! Aix es demostra perqu Joan Margarit s un Poeta i jo sc una humil llibretera que ladmira.

pares i fills, avis i nts. La vida, la supervivncia, la mort. Emotiu homenatge a la humanitat. Visitar la sala dentrega dels Premis Nobel de la Pau a lAjuntament daquesta ciutat. Veure la ciutat de Trondheim, capital medieval de Noruega, encara avui centre espiritual del pas, centre universitari i de cultura de referncia mundial. Navegar pels fiords enmig daltes muntanyes, de calma i bellesa sublim, imaginant un rerefons musical amb les notes del primer moviment Morgenstemning de la clebre suite Peer Gynt del msic nacional noruec Edvard Grieg. Conixer de primera m el nivell social i de benestar de la societat noruega. Desprs de totes aquestes experincies, es fa difcil imaginar que al cap de cinc dies poguessin passar els trgics esdeveniments que va viure aquest pas. Per la realitat novament fa evident que enmig daquestes societats altament avanades i excessivament confiades (pensem en lassassinat dOlof Palme), poden sorgir casos dextrema violncia que posen al descobert idees aparentment inofensives, que sn contrries a lessncia de lEuropa que ha fet possible aportacions fonamentals per a la humanitat, idees que intenten conduir-la cap a camins xenfobs, ultranacionalistes, dextrema dreta, de trista experincia en el passat, malgrat que molts sesforaran a dir-nos que el criminal Breivick s noms un pertorbat. Les societats escandinaves sn un exemple daquesta contradicci.

En un mn millor
Escrit per Jordi Bellapart Aquest mes de juliol he passat uns dies a Noruega. Visitar el Parc Frogner a Oslo, creat pel clebre escultor Gustav Vigeland, un meravells recinte que aquest artista figuratiu i humanista va omplir durant prop de cinquanta anys, amb esttues representatives de figures humanes, expressives, realistes, que sn un cant a la relaci entre homes i dones,

25

Noruega, Sucia i Dinamarca sn tres pasos amb molts aspectes en com. A ms de tenir una histria compartida al llarg de molts segles, actualment sn tres estats independents que tenen encara molts lligams: societats riques i avanades, amb llargues tradicions de governs socialdemcrates que els han portat a aconseguir i arrelar altes cotes de benestar social per que amaguen moltes vegades (potser tamb pel clima), vides depressives, tendncies al sucidi, frustracions desmesurades i puntuals tendncies a lodi. Uns dies abans descriure aquestes reflexions, vaig veure la pellcula Haevnen (Civilitzaci), traduda aqu com En un mn millor, de la directora danesa Susanne Bier, en qu el cinema torna al tema de la violncia soterrada en les societats europees ms avanades (lany passat ho va fer amb la colpidora La cinta Blanca de lalemany Michael Haneke). Susan Blier construeix en la seva pellcula uns personatges en base als principis de bondat o maldat, covardia o herocitat, venjana o comprensi, violncia o dileg i ho fa amb dos adolescents, nous companys a lescola. Lun ha perdut la seva mare vctima dun cncer i culpa daix el seu pare que sempre li havia amagat la gravetat de lestat de la mare, inculcant-li lesperana que es curaria. I laltre, que pateix assetjament per part daltres companys de classe, dubta de la valentia del seu pare que prefereix establir dileg

amb els violents abans de respondrels amb violncia. Per el nen ignora que el seu pare, que treballa per una ONG a lfrica, est en un camp de refugiats on es juga la vida intentant curar el mxim de persones, moltes vctimes de la violncia de les bandes armades del pas i on s considerat un heroi. Enmig del desconeixement, els dos nois es fan amics i aquesta amistat els porta a un perills joc de venjana i rbia que els fa qestionar els seus ideals. Sens fa difcil pensar que aquest mn dodi i violncia, mostrat a la ficci a la pellcula i plasmat a la realitat amb els fets de juliol a Noruega, sigui conseqncia daquestes societats avanades, de justcia social, de benestar ben repartit i tamb sovint compromeses en la lluita contra les injustcies del mn. Segurament que no s aix. En aquest sentit la histria de Susanne Blier ens ofereix les esferedores imatges del camp de refugiats afric i mostra el contrast entre una violncia salvatge, primitiva, de supervivncia, la del tercer mn i la sofisticada violncia del mn acomodat. Aquesta violncia latent, que apareix a la pellcula entre uns adolescents, fills duna societat permissiva, segurament no t res a veure amb la violncia latent que va propiciar la massacre del juliol, per no deixa de ser lefecte duna societat competitiva on es valoren les aparences socials i els odis apareixen com una aposta de falsos valors. Lextrema dreta europea, alimentada per lodi a les persones i a certes idees i

26

per una crisi econmica que afecta amplis sectors de la societat, cada contesa electoral guanya vots. Si no heu vist En un mn millor, us la recomano. Els fets reals i la ficci ens poden fer reflexionar sobre moltes coses per sobretot sobre si s possible un mn millor.

neurolgica catalana, i una de les primeres societats mdiques, la Sociedad de Psiquiatra y Neurologa de Barcelona fundada per un metge giron el Dr. Artur Galcern i Grans (18591919) a lany 1911. Posteriorment es denominaria Societat Catalana de Psiquiatria i Neurologia i a lany 1934 estaria presidida pel Dr. Belarmino Rodrguez Arias (1895-1997) que seria el primer catedrtic de neurologia de lestat espanyol a la Universitat Autnoma de Barcelona. La neurologia catalana prendria lembranzida definitiva amb la figura del Dr Llus Barraquer Roviralta (1855-1928) - set fill dun advocat de Santa Cristina dAro i germ petit de Josep Maria Barraquer, iniciador de la nissaga de coneguts oftalmlegs- fou el creador del primer dispensari de Neurologia a lany 1882 a lantic hospital de la Santa Creu de Barcelona, grcies al suport i a lajuda del carismtic i estimat Dr. Bartomeu Robert (1842-1902). Amb la tragdia bllica de la guerra civil sestroncaria aquesta capdavantera societat neurolgica. Els militars vencedors de la guerra civil van aplicar una brutal poltica despanyolitzaci de tota la societat civil catalana. Lentitat neurolgica no en va quedar al marge, per a lany 1941 es tornaria a refer i sadaptaria, anomenant-se Asociacin de Neurologa y Psiquiatra, reconvertida lany 1968 com a Asociacin de Ciencias Neurolgicas presidida pel Dr. Llus Barraquer Bordas,

Societat Catalana de Neurologia: La celebraci dun centenari Escrit per Adri Arboix Les malalties neurolgiques ms freqents sn les feridures o ictus; la malaltia dAlzheimer i altres demncies; lepilpsia, lesclerosi mltiple, les cefalees, la malaltia de Parkinson i altres tremolors; entre daltres. Els neurlegs catalans que diagnostiquen i tracten aquestes malalties sagrupen en la Societat Catalana de Neurologia, una societat sense nim de lucre amb seu social a la ciutat de Barcelona, amb gaireb 400 associats. Enguany la Societat Catalana de Neurologia commemora el centenari de la fundaci de la primera societat

27

nt del Dr. Barraquer Roviralta. Finalment, a lany 1973, la societat agafaria lactual denominaci de Societat Catalana de Neurologia, presidida pel Dr Agust Codina Puiggrs, i aix sarribaria a letapa actual. En conseqncia, en el present any 2011 ja fa 100 anys de la fundaci de la primera societat neurolgica catalana. Per aquest motiu es va realitzar a la ciutat de Vic, el dia 17 de mar, a la Sala Sert del recinte del Sucre, un acte dhomenatge on hi assistiren el Conseller de Sanitat, lHonorable Boi Ruz, lalcalde de Vic, Sr. Vila dAbadal i el president de lAcadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears, Dr. Alvar Net, i on es va fer la presentaci, amb una gran assistncia de pblic, duna monografia molt esperada anomenada Histria de la Neurologia Catalana editada per la prpia Societat Catalana de Neurologia.

ara fa cent anys- de la primera societat neurolgica catalana.

Espai de participaci
El Consell de Redacci dEmporion ha rebut el mes de agost aquest escrit: A l'atenci del Sr. Albert Llauss. El felicito pels seus articles que sovint llegeixo i en especial el nm. 56 (agost 2011) en el que parla de la optimitzaci del Rec del Mol que demostra que n's bon coneixedor. Hi ha un punt que no entenc perqu no se'n parla, que s el fet de que el citat Rec, probablement aporta adems de les aiges de regadiu -especialment dels arrossars- tamb aiges residuals procedents de nuclis petits d'aiges amunt i que arriben al mar sense cap mena de depuraci. En opini meva, ara que es projecta aquesta modificaci tant important pel que fa a l'estalvi i optimitzaci de l's de l'aigua, seria tamb bon moment per a implantar un sistema de depuraci d'aigua que garants el seu abocament al mar en bones condicions, en contrast amb les condicions actuals que originen una important contaminaci del mar a la zona de Pals i de la seva influncia. Una altra alternativa seria la canalitzaci d'un emissari al mar per a facilitar-ne la seva

Figura 1. El Dr. Llus Barraquer Roviralta (1855-1928) (esquerra) va ser el fundador del primer servei de neurologia a Catalunya i el Dr Artur Galzeran i Grans (1859-1919) va ser el president

28

dispersi. Potser tamb una soluci mixta entre les dues exposades. Apreciar molt Salutacions, Pere Carles la seva opini.

subsidis i festes, aband del camp, demografia minvant, s inevitable de m dobra i mercenaris estrangers, desprestigi dels principis que lhavien fet fort. A lextrem ms oriental dels seus dominis, els romans havien tingut contactes escadussers amb Xina, que coneixien remotament. Els nhavien arribat notcies per transaccions extiques com la seda, i alguna topada amb els imperis de lsia Central que separaven les dues grans civilitzacions. Fa 2000 anys, lesplendor rom de lEmperador August va coincidir amb lesplendor xins de la dinastia Han. Ms endavant, Roma va decaure, va desaparixer, i en part la substitu a la llarga la dividida Europa actual. Xina encara dura, tot i haver passat tamb per una anguniosa decadncia els ltims dos segles. Qui era ms poders, Roma o Xina? Si ho mesurem pel Producte Interior Brut (PIB), segurament Xina, i de molt. Sha fet una comparaci del PIB de diversos pasos des de lany 0001 fins al 2010, basada en un estudi de la prestigiosa Universitat alemanya de Gttingen. Segons aquest estudi, fa dos mil anys lndia tenia un PIB del 27% de tot el mn, la Xina el 22%, i els pasos de lImperi Rom (Itlia, Frana, Gran Bretanya, Alemanya, etc., diguem Europa) no passaven del 10%. Lany 1900 aix havia canviat molt: Xina 9%, Estats Units 14%, Europa 24%. Finalment, lany 2010: Xina 14%, EUA 20%, Europa 13%.

Agram linters del senyor Pere Carles. Hem passat el seu escrit al nostre collaborador Albert Llauss, que durant un temps ser fora del nostre pas. Publicarem en un altre nmero la seva resposta. Consell de Redacci

Reflexions -- Xina, Estats Units, Catalunya, Moodys

Escrit per Jaume Bassa Pasqual Escric aquest article el dia 15 dagost. No s com acabar tot aix. Fa molt de temps que penso i dic i no sc pas gens original- que la nostra poca sassembla molt a la fi de lImperi Rom. Aquell imperi immens shavia imposat per tot arreu del mn conegut, per desaparegu desprs duna llarga decadncia poltica, social i econmica, de prdua de valors, afany per enriquirse, fuita del treball i reclamaci de

29

Vist amb aquesta perspectiva, ara Xina no est fent altra cosa que recuperar una posici perduda noms fa dos-cents anys. Contemplem ara, en una escala de temps molt ms curta, els canvis dels ltims anys i dels ltims dies: els Estats Units cada cop ms endeutats, Europa amb problemes gravssims de confiana dels inversors, i Xina fent sentir el seu nerviosisme en ser la creditora ms important dun deute que li diuen que cada cop hi ha menys seguretat que li paguin. Estem molt i molt lluny duna suspensi de pagaments dEuropa o dels Estats Units, per mai no shavia parlat daquest risc i ara s, fins al punt que una agncia privada nord-americana de qualificaci del deute acaba de rebaixar la del seu propi pas, el ms poders del mn per ara. Per cert: hi ha una gran tendncia a criticar lactuaci daquestes agncies de qualificaci (de rating), dient que van contra leconomia dels pasos. Moodys ataca Catalunya i li rebaixa la qualificaci, hem sentit dir. No. No s que Moodys ens tingui mania. s com si una persona baixa dons al metre la culpa de la seva poca alada. El que passa s que aquesta agncia veu molt difcil que ens en puguem sortir, en plena crisi i amb el dficit fiscal que hem de suportar. Ms aviat haurem de dir: Moodys dna la ra a Catalunya: amb lactual crisi i el sistema de finanament aplicat (LOFCA), Espanya ens escanya

tant, que haurem de patir i pencar molt per poder-nos-en sortir. Hi afegir tres observacions, tanmateix: Primera, que les tres agncies avaluadores del risc del deute dels pasos (agncies de rating) sn entitats privades que, vs a saber per quines causes -potser perqu no saben endevinar el futur-, cometen errors tan colossals com atorgar la mxima qualificaci al banc Lehman Brothers pocs dies abans de la seva fallida, aix que, tot i ser tils als inversors, no ser jo qui els atorgui la neutralitat, fredor i seguretat del sistema mtric decimal. Segona, que si b els grans especuladors en treuen enormes beneficis, la major part dels inversors som nosaltres mateixos quan adquirim els fons dinversions, fons de pensions i altres instruments destalvi. Els bancs que ens els gestionen procuren donar-nos la mxima rendibilitat amb el menor risc possible, i amb aquesta conducta assenyada poden estar ajudant a fer caure pasos sencers, com Grcia, Irlanda, Portugal... o Catalunya, el deute dels quals no mereix prou la confiana de les agncies avaluadores i, com a conseqncia, cada cop han de pagar un inters ms alt per collocar-lo (emissions de deute de la Generalitat). Tercera, que quan Reagan i Thatcher, i tots els neoliberals que els van seguir, varen rebaixar els impostos dels ms rics, tericament per ajudar la inversi,

30

molts daquests rics, per comptes dinvertir, es van estimar ms comprar deute dels pasos a interessos cada cop ms elevats, operaci ms rendible que invertir en fbriques i maquinria. De vegades comprant el deute sense tenir els diners, i pagant desprs dhaver-lo venut, confiant en el guany segur. Aquests s que sn els malets especuladors! Tornant al comenament: tots aquests desajustos dOccident, lafany pel diner fcil i a curt termini, lensorrament de leconomia productiva, la baixa demografia, la cessi de cada cop ms feines dures als nouvinguts, laband dels vells valors (lesfor, la constncia, lestalvi, lafany de superaci, el valor de la paraula donada, etc.)... fan que la nostra poca sassembli cada cop ms als ltims temps de lImperi Rom. Xina, carregada de problemes, sota un rgim durssim, treballa, creix, sinquieta, ens mira de rell, no vol que lenfonsem. Hem de reaccionar. El cam que va encetar Europa lhem de recuperar: leconomia social de mercat, una combinaci plausible de llibertat i justcia social. Segurament insistint ms en els deures i rebaixant el sostre dels drets. Un altre dia en parlar. En poc temps passen moltes coses, i quan llegireu aquestes lnies potser tot haur fet un nou tomb. Les prximes reflexions les dedicar, tanmateix, a fer memria dun dels

fundadors dEmporion, mossn Francesc Viver, esperit selecte, esperit inquiet.

A l'aguait patrimoni

del

nostre

s bo aixecar la vista enlaire. Heus aqu lhomenatge dun torroellenc a un dels nostres smbols

Parmies X
Escrit per Lluc Sal i Ferrer PARMIES X (Del propi autor). * Virtut i Vici, cara i creu duna mateixa moneda I com ella inseparables.

31

El veritable amor s el que segueix viu quan el sexe mor. Tornant a 1a infidelitat.. Si, si, es clar...per ? La felicitat dignorncia. es bona amiga de

1 ou 1 tros de salm fumat

La felicitat, s bona amiga de l'ignorncia, Est a mata degolla amb la intelligncia

*Parmia: Mxima o sentncia moral i didctica, de caire erudit o popular. La parmia popular es feia present en la poesia i la prosa com a recurs estilstic grfic i viu: hi sobresurten F.Eiximenis i sant Vicent Ferrer

Preparaci: Poseu en un cass aigua amb un raig de vinagre. Quan bulli coeu lou sense closca durant dos minuts aproximadament. Deixeu-lo escrrer b, poseu-lo a sobre la torrada i cobriu-lo amb el salm. Al voltant podeu fer-hi unes ratlles amb oli i unes gotes de vinagre balsmic crems.

ROSSEJAT DE FIDEUS Ingredients per 8 persones: Pel sofregit: 1 ceba 1 pebrot verd alls i julivert 80 gr. per persona de fideus nm. 2 oli, sal i pebre

Pel brou:

La cuina de la Catrina
Escrit per Caterina Bosch

OUS POCH Ingredients per persona: 1 torrada de pa de motlle

1 ceba 1 porro 2 pastanagues 2 tomates oli kg de crancs 2 litres daigua 1 copa Brandy 1 got de vi blanc

32

Per lalioli sal alls suc de llimona oli

Poemes d'arreu del mn

Escrit per Susanna Bautista

Per la picada: 2 grans dall julivert una mica de brou

Preparaci: Talleu totes les verdures petites, poseules a coure en una olla amb un xic doli. Quan agafi color afegiu-hi els crancs, deixeu-ho coure tot plegat uns minuts, afegiu-hi la copa de Brandy, flamegeu-lo, retireu-ho del foc i amb la ma de morter aixafeu els crancs dins de la mateixa olla. Torneu-ho a posar al foc, afegiu-hi el vi blanc i deixeu-ho reduir. Cobriu-ho amb laigua, deixeu-ho coure tapat vint minuts. Un cop cuit passeu-hi el minipimer i coleu-ho pel xins. En una paella de fer arrs, poseu-hi oli i sofregiu la ceba i el pebrot ben trinxat, deixeu-ho coure uns minuts, afegiu-hi els fideus. Deixeu-ho coure tot remenant per tal que els fideus quedin rossejats. Cobriu-ho tot amb el brou, poseu-hi pel damunt la picada, diluda amb un xic de brou. Es pot coure damunt del foc uns cinc minuts amb el foc ben baix tot remenant. Acabeu-la de coure deu minuts al forn a uns 180 200. Fora del foc afegir-hi lalioli.

33

Voluntat
Ahsan Habib Mona, Mona, on vas? Vaig a tallar les herbes al costat del llac. Qu fars amb aquestes herbes? Les vendr dem, comprar xarxa per pescar de filferro. Que fars amb aquesta xarxa de pescar? AI riu pescar moltssim. Qu fars amb aquests peixos? Els vendr al mercat, em comprar molts vestits, els donar a la meva germana. I donar menjar a la meva mare.

Recita en bengal Rekha Belgium

Cinema i espectacles
Escrit per Jordi Bellapart

34

Pellicula del mes: El origen del planeta de los simios

35