NUM. 453 BARCELONA 17 DE SETEMBRE DE 1S87.

ANY 9

mm& ESQUELLA
1 de la T O R R A T X A ^

PERIÚDICH SATtRIGB.
DONARÁ AL MENOS ÜNS ESQUELLOTS CADA SERRANA.

I 0 CÉRTIM& CADA NUMERO PER TOT ESPANYA -v

N"limeros a t r a s s a t a s o c é n t i m a .

ADMINISTRACIÓ Y REDACCIÓ PRED DE SDSCRIPCIÓ

LLIBREKÍA ESPANYOLA, RAMBLA DEL MITJ, HÚM. 20 Fora de Barcelona, cada trimestre: Espanya, 8 peuetM.
BARCELONA. Cuba y Puerto Rico, 4.—Estranger, 8.
i i -i
O r. a CAPS D E BROT. DESDE FORA
1 ÓiS
Poblet, 10 de setembre de 1887.
Encara que algunas lleguas lluny de Barcelona
Y separat de vosaltres, estimats companys de re-
dacció, fins aquf arriban los ecos de certs suces-
sos ruidosos, retrunyint clara y distintament per
aquestas soletats.
Jo us juro per lo que mès estimo, que aquestas
ruinas, entre las quals me trobo, un dfa de la pas-
sada senraana tremolavan y corrían perill de des-
plomarse. Si 'Is antichs reys d' Aragó reposessin
encare dintre 'Is sepulcres'd' alabastre, baix las
voltas esquerdadas de la majestuosa iglesia, de
ahont va esventarlos fa ja mitj sigle la ayrada y
Cega revolució, aquell dia á que 'm refereixo,
haurfan alsal las pesadas llosas y trayent la cada-
vérica fas, entre assombrada y solemne, haurían
preguntat;
—¿Quln terratrèmol es aquest que 's mou tant
sobtadament, que fa cruixir las parets macissas,
com si la terra volgués entrarse?
' Y jo, coneixedor de las ocultas causas de tal
desori, los hi hauria respost:
—Dormiu en pau, nobles comptes, que per tal
cosa no valla la pena de que vos desperlesseu.
Aquests crits que retrunyen venen de Barcelona.
Son la veu del Conceller en Cap que s' irrita.
—^Qu' es aixó? diría l'alt en Jacme. ¿Son se-
rrahins que amenassan é la noble ciutat dels
VICTORIA PENYA DE AMER. comptes? 1
—Oh, no... estigau tranquil: deis serrahinsja
no se 'n canta gall ni gallina. Lo perill no vé deis
alarbs, sinó dels inglesas.
Escriptora delicada
y poetissa distingida, Ja 'm figuro 1' astorament del mès gran deis
tè una fama ben sentada monarcas catalans al sentir parlar d' inglesos,
y
y
s' ha vist mil cops premiada
ab cntussiasme aplaudida. I ioble arraconat entre 'Is gels del Nort, quan en
o Mediterrani; la gent del Mitj-día, imposava ab
 630 LA ESQUELLA DE LA TORRATXA.

la forsa de las armas la civilisaciò cristiana ¡Y quartes, segons parer autorisat de personas fa-
no 'ls dich palla de la cara que posarla '1 bon cultativas cridadas è emetre dictámen. Barcelona
monarca al saber quina casta d' ingleses son demana que aquest dictámen se fassa públich. Y
aquestos, que per totas armas presentan un en últim cas qui 's veu expulsat del Saló de Cent
compte, un pagaré, un tros de paper qualsevol, no es un simple regidor, com lo Sr. Gasuli, ès
ab lo qual matan á un home, y qui diu á un home Barcelona entera.
diu à una ciutat, L'irritació del arcalde resulta contra-produhenk
D. Jaume se 'n tornaria ai sepulcre, exclamant: y respon de una manera poch satisfactoria à las-
—Bah, bah... Si 'us enlench que m pelin. preguntas de Barcelona. Perqué es condició hu-
mana que un home s- irriti quan se l i tiran en
Y en veritat hi ha cosas que no s' entenen per cara 'ls sèus defectes. Búrlissen del nas estrafet de
mès que s' expliquin, no ja per la gent de las pas- una persona que l i tinga y s'enfadará; diguin ge-
sadas centurias que al ressucitar de repent, veges- perut á un que tinga gep, y s' incomodará: dl-
sen la transformació radical quèr ha anat ope- guinli geperut á un home sá y dret y 's posará &
ranlse en las lleys, en los usosj en las costums, riure.
en tot lo que informa la vida de un poble, sinó ••
pèls mateixos que hem nascut y vivim en aquest Qü'e '1 dictámen que reclama '1 regidor Sr. Ga-
sigle de progressos y de trampas; pèls mateixos suli ha d' existir, no fá creure la mateixa exaspe-
que coneixém las persohó&-y 'Is fets de 1' época ració del ciutadà benemèrit á penas li reclamava.
actual; pèls mateixos que tenim l ' esperit del dia ¿Quln inconvenient hi havia, donchs, empre-
en la massa de las sanchs. sentarlo?
Expliqueume com es possible que desprès de la Dedúhéxinlho de la mateixa exasperació.
célebre sessió, de la saragata Gasull-Rius y Tau- Fá ja algun temps que al parlarse dels assump-
let, aquest, últim empunyi encare la vara que tes municipals tothora estarrufa '1 nas.
simbolisa ï' autoritat municipal de la segona ca- ¿Per qué?
pital d1 Espanya, Es que las parets de casa la ciutat que hourtan
Jo comprench y m' explico qu' en materia d ' de ser de cristall, son de pedra y no tenen res-
eleccions se fassan totas los trampas imaginables. quici.
Aixó entra ja en las nostras costums, y ademès Lo Sr. Gasull tractava de fer llum, y á penas v»
las trapissondas se verifican á porta tancada, sense encendre un misto, van apagarli de una bufada.
que ningú se 'n enteri, pagant tribut al decor» de Es cert que seguidament vá celebrarse sessió
la hipocresia. secreta, sens dupte per acreditar aauell cèlebre
Lo que no m' explico es qu' en plena sessió pú- proverbi caslellá: L a ropa sucia se laoa en casa.
blica, á la fas de Barcelona, d' Espanya y del Es cert també, segons conten, qu' en aquella ses-
mon enler, davant de la representació de la sió no vá alsarse una veu, posantse al costal del&
prerapsa, obligada á pendre acta de tols los su- drets atropellats de un regidçr de Barcelona.
cessos per entregarlos seguidament als venís de Pero tot aixó no sutisfá á ningú. Los misteris está
la publicitat, siga possible que un arcalde fassa bè que vajan ó la professò del Dijous Sant,; pero
expulsar del saló de sessions á un regidor qu' en en la gestió dels interessos municipals, ni 's po-
us del s^.u dret, demani un document que na de den ni 's deuhen admetre.
servir de base de discussió, per depurar certs fets •*»
y acçrdar en conseqüència, He vist que à D. Francisco, despri's de aqueslaf
En cap corporació de! mon se nega una cosa saragata, l i han enviat padrins, com si' haguesse»
tant senzilla. de tréure'l de pila.
La gloria de respondre tant desaforadaraent á Traball inútil.
las legitimas pretensions de un company de cor- D. Francisco ha dit que no hi sentia d' aquella
poració estava reservada al per tants conceptes orella.
memorable ciutadà benemèrit, que ab aquest pro- Se comprèn^
cedir s' ha fet digne de un' altra lápida, ó al me- La escridassada contra '1 Sr. Gasull li va fer
nos de una nova condecoració creada expressa- com á arcalde. Com á home se 'n ha anat á Olér-
ment per premiar certs mèrits especials. dula.
Vegi '1 Sr. Sagasla si ha arribat l'hora de crear Lo ciutadà benemèrit recorda aquell célebre-
la Real y distingida órdre de D.* Juana la Loca personatje del Castell dels tres dragons:
y de adjudicar la primera placa al celebèrrim don «Aixó ho faig com á guerrero.»
Francisco de Paula. Y que quan lo desafiaven, lugla '1 cos y afegia:
• «V aixó ho faig com è cobart.»
P. DBL 0 .
• • • •
Presidir corporacions municipals tenint sem-
pre al costat mitja dotzena d agutzils, massers,
estafermos ó galifardeus à punt d' expulsarà qui FALSIFICACIONS.
destorba, serà, si D. Francisco vol, una cosa molt
cómoda; pero verdaderament es també una cosa Ara com ara ja 's falsifica tot.
molt lletja. Desde '1 paper del Estat fins al d' estrassa, desde
Perquè no basta aturrullar á un regidor, à so 'Is bitllets de banch de mil pessetas hasta la m i -
de campana, com no basta tampoch trèuresse'l serable moneda de dos cèntims, tel ha caygut
del davant è fástichs y empentas; es precfs con- baix lá férula dels falsificadors.
testará las rahons ab altras rahons; á las imper- Aixó no es alló de «la igualtat davant de la lley>
tinencias, si impertinencia hi ha, ab rahons tam- Es la igualtat davant de la trampa.
bé .. La forsa de las majorias no ha de ser altra Lo laberner tira aygua al ví, lo forner barreja
en tols los oassos, que la rahó. cals ab la farina, lo sabater fà botinas de cartró,
D' altra manera, y en lo cas concret à que 'm lo sombrerer los vén com è nous los barrete que
refereixo, Barcelona 's pregunta si es cert que vostès han llensat...
b'ha donal-una cantitat considerable á un indi-
viduo per unas construccions que no valían dos
-fi
 LA ESQUELLA DE LA TORRATXA.
—Si no ho féssim aixls—diuhen—¿cóm podrlam
matxar?—
Vegin si la rahò pot ser mès sólida y conyin-
cent: no mès faltarla cjue '1 públich los pagués ab
moneda falsa y tot aniria al pél.
Mès de quatre vegadas s' ha intentat posar un
fré é aquestas endiabladas tendencias; pero tot ha
sigut inútil.
Las ordres escritas que 1' autoritat ha donat
perqué servissin d' escarment, han servit per fer
paperinas.
Y if autoritatj fins á cert punt, s' ha fet cóm-
plice d' aquestas falsificacions, perqué ab los seus
escrits s'nan cubert los articles falsificats.
Afortunadament—ó per desgracia, que pixó en-
cara eslé en dupte—hi ha sofisticacions d' altra
naturalesa que, si bè son mès grosses, perjudican
menos, especialment al que no ni tè res aue veure.
En primer lloch hi hem de posar las aonos.
Ja sè que cridarán y aixecaràn una formal, pro-
testa; pero tan se val: haig de dirho.
La major part de las donas son falsificadas.
L' una "s pinta 'Is llabis y las gaitas;
L' altra 's tenyeix, lo cabell.
L' altra 's posa polvos.
N ' hi han que portan falsificacions als costats,
als darreres y als davants.
Un conegut mèu va casarse bastant de cop y
volta ab una noya, en apariencia,.extraordinària-
ment guapa.
Y 1' endemà m' ho contava ab las Ilàgrimas als
ulls.
—¡Quina desilusiò, amich meu, quina desilusib!
M ' han fet un limo matrimonial.
—¿Y aixó? ¿t' han cambial la dona?
— Precisament... ¿Sabs que ahir vaig casarme
ab una noya blanca, grassona, dotada d' una ca-
bellera expléndida y d' unas formas t«nt explén-
didas com la cabellera?
—En efecte.
— Pues avuy m ' hi trobat casat ab una dona
morena, plena de tacas, magre, calva y sense al-
tra explendidés que '1 gran número de postissos y
anyadits que porta sobre
De cassos com aquestos se 'n veuhen cada dia.
Y se 'n veurán fins que s1 implanti la costúm
de portar las donas, avants de casarse, al labora-
t o r i municipal perquè las analisin.
No 's pensin que 'Is homes siguin de millor
condició.
No diré qu' ells se posin panlorrillas artificials
ni costats de goma elástica ni protuberancias de
roba á sota de 1' hermilla
Pero en cambi 's vesteixen d' amich, los en-
matllevan cinch duros y al cap de quatre dfas ni
'Is saludan sisquiera.
Ni 'Is tornan los cinch duros, qu' es lo mès sen-
sible.
Un dia de la senmana passada se 'm va acostar
un pobre.
— ¡Una gràcia de caritat per amor de Dèu!
— Germà, 'Is temps están molt malots.
—Per poch que pugui, li agrahiré: tinch la dona
morta é casa y 'm faltan unas quantes pessetes
per enterraria.—
..L'apuro 'm va tocarlo cor y vaig donarli al-
guna cosa.
Però à la qüenta '1 pobre pobre tenia tan poca
memoria com inventiva.
Ahir me '1 trobo y 'm torna á deturar.
—¡Una gracia de caritatl
— Dèu vos ampari.
—Es que tinch la dona morta á casa y...—
53f
Y no vaig yolguer sentir res mès.
jVejin quina manera mès espantosa de falsifi-
car las donas mortas!
Una de las cosas mèç subjeclas è las falsifica-
cions son las noticias.
No 'n corra una de bona.
Y no ho dich en lo sentit de que siguin desagra-
dables: vull dir que son completament falsas.
Lo porter de la cosa honl visch es un especia-
lista en aquest género: si a ixis com es porter fós
escriptor, seria un novelista fenomenal.
—Llorens... ¿qu1 es aquell, grupo que hi ha al
mitj de la plassa?
—¡Go, resi Un home que pòga á la seva dona,
perquè 1' ha atrapada ab dos artillers.— ,
M ' hi acosto, examino '1 grupo y m' entero de
lo que 's tracta: no hi ha tal dona, ni tal home, ni
tais artillers; és lo carretó dels gossos que acaba
d' incautarse d' unbullrdock.
Quan se cala foch en algún puesto, ell sempre
ho sab; pero no hi ha quefiarse'n gayre' si 'Is diu
que '1 foch es à Sant Pere ja poden jurar qu' es á
Sant Pau; si 'Is assegura que s' està cremant un
magatzèm de petroli, tingan per cert qüe V i n -
cendi es en alguna triperia,
Barcelona està plena de falsificadors de totas
classes.
Si van à buscar un metje, en lloch de curarlos
los mata.
Si s> entregan á un advocat, en lloch de defen-
saries los fa perdre '1 plet
Y si 's deixan administrar los interessos.per un
arcalde, se troban desadministrats y .sense inte-
ressos.'':^.:'; 'íi .¿dolásma'. no >au-.8l ò. «asilo
Aquí tenen la Rambla.
Qualsevol se pensaria que allí hi ha un enta-
rugat utütnsbiuzpí zobayaitaú laa •
Pues, no senyors: n' hi ha dos. Lo que 's veu y
'1 que no 's veu.
Ara gírinse al Parque.
¿Sembla que alió es un siti de recreo,;eh^
Donchs no ho es: es un camp hont hi jugan á
fer exposicions.
Jo mateix, aquí hont me veuhen, també m' hi
trobat falsificat á traiciò.
M- estava assentat en la mèva butaca de no sé
quín teatro.
Al costat mèu hi havla un individuo que 'ra
semblava una bella persona.
Tot de cop me dirigeix una rialleta y 'm diu:
—Vosté també deu ser de la prempsa.„
—Si senyor...
—Si no es indiscreció,., ¿quin periódich repre-
senta?
Jo estava molt de bon humor y se 'ra va ocorre
respóndreli.
—iQuín? E l clamor del zapatero... Y vosté,
¿ahónt escriu?
—En LA ESCUELLA.
— ¿De veras?
—Si senyor: soch en March.—
Aqui 'ra va escapar lo riure.
—¡Miri quina coincidencia!—vai| contestar.—
Jo també hi escrich y també 'ra dic March, cora
vosté. —
Lo bon subjecte prou va ruborisarse inmedia-
taraent; pero no 'n vaig fer cas.
jQuí 'm diu que aquell rubor no era també fal-
sificat?
A . MAHCH.
 532 LA. ESQUELLA DE LA TORRATXA.
r.u rih.an.n -•WTI •T.-:^n.->-iK
-J.ñaiofiusíii Btriull aoi
tuat com tothom sab en la part més fonda del i n -
terior de la mansana compresa entre '1 Passeig
de Gracia, la Gran-vía, y 'Is carrers de Claris v
" SONET. [ natnirfio de la Diputació.
Construhit ab manifesta infracció de las Orde-
Jo.t' envejo '1 cervell, ¡ves qui ho diría! nansas municipals y d e l a l l e y d ' Ensanxe, .que
m' encantas, creurae, boig, quan te veig riurer; no consenten edificacions en l'interior dé las is-
com hi ha raòn, àixó sT ífS'e'idéu ser viurer las d' edificis; yè á ser una especie de ratera, de
ab pler, ab goig/ab colríio à^alegría. la qual serian molt pochs los que lograrían esca-
M- admira eixa sarcàsticàtròhfa parse ,'1 dia que per desgracia arribés á calars'hi
de quan, mitj recordant, lo lèu somriurer toch. Per compendre lo que süccehiría en aquest
pinta tant bè aquest mòtí, que fina desoriurer cas, basta fixarseen lo molt que tardaá evacuarse
pot eix infern d' eRgajjy y^pic^rdla. (gracias al llarch y estret corredor que l ' h i dona
¡Aquí sf qu' estás bol..^deV.à^i tèU, calla ingrés, formant pendent) lo dia que tè una mitja
lo raòn^nter; de tots lemut te miras, ' entrada. Tots los demés teatros d' istiu tenen
y esclatínt eixa histérica rièllà eixidas laterals y esbarjo á cada costat: sols loTea-
ra' apars geni del bè que, àixís, deliras tro Espanyol está oprimit per tot arreu entre las
content d haver tr.èncàt la vil rapmtlà 1,, macissas parets de las construccions que pèls
y fugit d' aquest m ^ ^ ^ a ovii;^^;; costats donan ó la Gran-vía y al carrer de la Di-
putació y per darrera al carrer de Claris, ab las
quals está poch menos qu enganxat.
Suposem q u é s ' inicia un incendi y que la gent
LO T E A T R O E fuig á la desbandada buscant la única sortida
.atíifs;) nl· iMftHà 'tip faQ jof 'ft' possible en direcció del estret corredor que con-
BáéWTBoáa "a atip aim ion soM duheix al passeig de Gracia Per darrera, ó siga
«Quan yñjfts la baçba del yçhl cromar...» per 1' escenari, sumament estret y sempre obs-
ido -a oü tfttftan popular). truhit y carregat d' objectes, no s' escapa una
rata. Per las portas laterals de la platea, los es-
Desprès de la catástrofe ,dé í,' Opera, cómica de pectadors que ab dificultat arribessen á guanyar-
París, la hecaÍbmbé;4éiI|-.2%^'«* 'ÍStèéfaK (Ingla- las, setrobarían oprimits entre '1 teatro que aniria
terra). . ..OOIíU HOY 8rMñ'Ítfp8ÍrVü,y¿i cremant com esca, per ser casi tol ell de fusta
Sempre succeheix-igual., Cémensa '1 focn per r vella, y las macissas parets de las casas vehinas
eácenari sense qu'é ningú se 'n ádoni: ais pochs deis carros de la Gran-vía y de la Diputació: se
moments pr6n,epr.las g a r r í a s altas y,alguns m i - trobarían cora si diguessem, entre '1 foch y la pa-
nuts desprès, menlres una part; deis espepladors ret, impossibilitats de rompre la triple corrent que
moren triturats entro, las empentas ó asfixiats pèl 's precipitarla per las escalas de la galería y per
fum, los pochs que poden s' escapan, y contem- la porta del davant y al mateix temps impelits
plan consternats I ' edifici, transformat en una es- pèls que anessin detrás, pitjant, desesperats, per
pantosa tofmggb aiitaq ¿iod àaà sikÉi fugir de la crema, ¿Qué succehiría? Espanta"con-
Aixó es lo que ya suecchir à París: áixó mateix siderarho.
es lo que acaba dé-ipassar á Excler, áhont 1' i n - Y dels espectadors de las galerías y deis que •
cendi ha ocasionat unas doscentas víctimas, afe- busquessen sortida per la porta del davant ¿quants
gintse una nova página horrible á la llarga historia arribarían sans y enters á l ' embocadura del cor-
de las catástrofes teatrals. redor? Y deis que hi arribessen ^quants lograrían
( K ¡indo 'stm) fíaSttkt) .é'àfA] atravessarlo en tola sa llargària, formant com
Vulga Déu (si es'que; Dàu se fica en aquestas forma una pendent?
cosas) que Barcelona at^a^a de plorar un dia per Per poch que 's consideri, la idea pren en la
un fet anàlech, que no. serà degut á la falta de imaginació un aspecte aterrador. A lo menos jo
avisos, ni de exemples;, sinó á 1' excés de dessidia no puch entrar en aquell teatro vell, construhit
y á'la sobra de conlçmpíaoipns, per part;de quí, tot de materia combustible, estret, oprimit, baix
més que>ningú,ïtèE·,hdeber de prevenir tant dolo- de sostre y tot ell de fusta, ab un escenari sense
rosas contingencias. sortida, ab una platea atestada, ab una serie de
Suposo que avuy se farà lo mateix que sol ferse palcos petits y raquitiebs, ab una galería que té
cada vegada, quejl telégrafo anuncia, una catás- las baranas de fusta, y al fondo de tot ab un pa-
trofe per 1' istil: una comissió facultativa'recorre- radís que sembla una cofurna; no puch entrar,
rá'ls teatíos é indicará lasprécaucions'quehan de repeteixo, en un teatro tant mal situat y tant pès-
adoptarse y las reformas que s' han de inlroduhir simament conformat, sense sentir esgarrifansas.
en lo local: 1' autoritat passarà avís á las empre-
sas, sényalaQliiio teriíie per reolisarlas y las em- Y no 'm digan que pot reformarse: totas las
presas respondrán qu' está molt bè, y no' farán obras que s' hi fassan serán paliatius incapassos
res, refiantse de que quan venci '1 terme senyalat d' evitar una catástrofe
ja ningu 's recordará de la catástrofe, que ha ú - Podrà sustituhirse la llum del gas per la llum
gut causa;de;la 'inspecció :y de las ordres circula- eléctrica; podrá reemplassarse la fusta per obra;
das per la superioritat.^ La'superioritat será la podrán aixamplarse 'Is passillos, sacrificant algu-
primera que l ' haurá olvidada. nas filas de butacas y aumentarse las escalas que
Y aixís anirém liratítiuh'áíiy. y «n^ altre, fins conduheixen á la galería y al paráis ó galliner,,,
que uii dia, peí no haverla posada en remull á donchs ab tot aixó no s' evitarán las desgracias,
són degüt temps, se 'ns cremarà la barba. las fracturas de brassos y camas y 'ls aixaíamenls
¡nciiB 1 da oit siip oJ:»i«^ ttU 41 de tota la persona, en un moment d'alarmà.
Casi tols lós teatros dé Barcelona adoleixen de Aixís com un geperut de naixement, conserva
falta de condicions; casi tóts ofereixen algun pe- '1 gep tota la vida, lo Teatro Espanyol, construhit
rill: pero en aquesta materia no nl hi ha cap que en l1 interior de una mansana contra tota lley y
puga disputar la palma al Teatro Espanyol, si- tota conveniencia, conservará sempre la mala
 LA ESQUELLA DE LA TORRATXA. 533

ACTUALITATS. conformació deguda A sa situació especial y á no

poder disposar mès que de una sortida estreta,
¡larga, penosa y á totas llums insuficient.
De manera que lo que hauria de fer 1' autoritat
sería no permetre que s' hi donessen funcions, y
ja que If autoritat no 's cuida de ferho, las perso-
nas que s' estiman la pell, haurfan de [abstenirse
de assistirhi. p ^

iGMWfi S'Í"' w nuup- ^wÜ^maoffíi ,Hajn«aaig^ip.'

¡DESENGANY!
. 7*iunajo« oój 01 ¿noi'iopyj IÍ.ÍÍII ;ni<np .ir
A MON AMICH J. GOT y- I A N G U B B A .

S i 4 # W è Í bè nit
tampoch era día c'Iàr,-*;,,J ^·
més bèn dit, eslava núvol
y de vuyt cron dos quarts.
Al p6u de xica finestra
d' un carreró estret y llarch,
gratónl rénega guítéff^'"1 ''
uri trovadó enamorat
canta remansas romansos,
ab una armonía tal,
que fa agafar mal de ventre'
á tot Dèu qu' escolti 'Is cants.
Mes per més que s' escarrassa
lo trovador m i i j ^ i / ^ ,
la finestreta no s' obra
ni de vida don' senyal.
Extranya n' es tal tardansa
extranya n' es en vritat
puig ni'sisquiera 's veu llum...
i Repeteixo qu' cs extrany!
•
D 02(10*
i' ' Mes lo cantor no s'arredra; '
reposa un poch y lendevant!
t ó f P éïéraïar l - ' i n s ^ t M é S t ^ - ' 1 ' ^ ' " '
v torna á cantó ab áfanv.: •
. ) 8nn na JiimiwanBilviMíos .'Lsismeiani^ nuk\
Passa una hora, passan dugas
v en tan segueixen 'Is cants,
mes la finestra no s' obra
ni de vida don' senyal.
loJaia bg-iBiríjr u üfdmoif omaéq ir/oa «nu Sniní"
\ * \ \ •••JalçiJMS» ®>1<«)t!ñihy''-
¡Mes, callém! ;já s' obra! sl,
s'obra al fí de baté bat
la finestra tan mirada:
una noya hi trCu lo cap !
y ab ve"u dolsa com de raerlas
diu al canlaor à' abaix:
—Ep. drapayre. bon drapaure,
¿á quán pagúéu los draps blanchsf

iOüih desengany! Jo trovairo,

al punt me foya matar.
L·LCÍS•}M I L U .
Mqánl i ; - ::LLCÍS
líiilíbÓUtii ab riíiif

Desprès de mitj any, passat
sense ploure ni dos gotas,
ara ho fa ab tanta abundancia
que aviat semblarém granólas.
...hiv «I n'r
L O B E N E F I C I D E 'N F U L L A R A C A .
nfjif;! on \ , W Jlom ' J m 'tiv't¡á-ibrio(x¿4l afleo'iq
aa onmJ!' io/iorneijp.eup ¡.fc aaJ
En Rafel Fullaraca era fill únich d' un sastret
de Gracia, que, com son pare, era també sastre,
y tots dos junts sostenían una modesta sastreria
al carrer de la Travessera, que'Is donava lo su-
ficient pera fer bullir li olla;
Lo pare de 'n Rafel al .parlar de son fill, deya:
—Es bon xicot, trebaltedorj obedient, no tè cap
mal vici. pero... tè un defecte que no sè d' ahont
dimontri li ha sortit; ¡aquesta aficiò 6 representar
 53i LA ESQUELLA Dií - A 'iÜ.KRATXA
comedias!.,, una cosa que á ml, ni anar al teatro
tn' ha agradat may.—
Y era veritat. En Rafel formava part de totas
las companylas de aficionats que so organisavan
al Cassino pera donar funcions.
Allí era ae veure la sèva aficiò. Ell sol ho feya
tot: arreglava la localitat, la escena, caracteri-
sava als altres aficionats; hasta feya de fuster y
pintor; com per exemple: ¿Quó fallava algún ac-
cessori al escenari? Ja me '1 teniau ensines-
trantho ab llistons, pastas y paper, y desprès ab
quatre cops de pinzell ho deixava que ni 'n Soler
y Rovirosa. Es á dir; era '1/ac íotum del teatro;
? lo que no passava per las sévas mans, l i som-
iava que ja no havia de anar bè.
Tot aixó, si bè es veritat que l i valía mollas
enhorabones y aplausos, en cambi proporcionava
sérios disgustos al sèu pare, hasta '1 extrem de
que un día '1 tingué tant gran, que l i causá la
mort. Lo fet passà de la següent manera:
Havlan de posar en escena la tragedia de ' n
Balaguer, Las esposallas de ta morta: en Rafel
estava encarregat del paper de Romeu, y tenía
un verdader empenyo en que 1' obra surtís al pòl.
Era á la vigilia de la funció, y trobantse sol á la
botiga aprofità la ocasió pera'estudiar lo paper,
hasta que, engrescantse per moments, se aixeca;
agafa la mitja cana, y encarantse ab los mani-
quís de exposar las pessas fetas, exclama:
«¡Endarrera tothom, los qui al martiri
la víctima portaul Tols endarrera,
manifassers d' un himeneu sacrllech!...»
Son pare, que se estava á lo rebotiga, al sentir
á son fill que cridava d' aquella manera, surtí
tol esbarat y veyenllo ab la mitja cana á la má
en posició tan amenassadora y no sobent de que
's tractava, preguntà:
—¿Qué hi ha?... ¿Qué H passa?
Pero ell sense fer cás de son pare, continuà:
«La vida 'm porti lo qui vol ma vida,
quan vinga per ma testa ensangrentada!
¡Veiiiu à mí!...»
—Aquí 'ra tens; ¿qué vols? digas-contestà son
pare entèrnit, creyent què se havia tornat boig!
«Sou vell; No' lluyto ¿h vos. Dèüxau que Uuyten
los que sanch rnès ardent y forsa tenén.»
—¿Pero qul parla de lluytar?... |fill raéu!... isos-
segal!—deya son pare espurnejantli ja 'ls ulls.
Pero èll sense parar de.recitar.
«Ma lluyta ab vos sacrilega seria,
que aquí vinguí à buscar la esposa mía.»
—|Ah!... ¡ja ho entendí!.,, uixó os de la come-
dia,—digué son pare .peganfBeyjn cop de mà '1
front.—Ja veuràs, lo que has de venir à buscar,
es lo bagul y anarte'n de casa, que no eslich per
ximples... poca pena; no vals lanl tú ..
No pogué acabar; .un alaçh de.feridurali trencà
lu paraula, y ol cap dè vuitdías havia mort.
¿Creuhen que 'n Rafel vn;de¡xar lo teatro? |Càl
lo que va fer siguè vendres la boüga de sastre y
establirse de... actor; pero no li anà t a n t b è cora
creya, puig que avanls de trobar contracta, ja s'
havia raenjal lo (jife li produhi la venda de la sas-
trería y basta .devía ja no sé quonl de gasto al
Café de las Pelicias, de ahont se havia fèt assi-
duo concurrent, pera criticar allí junt ab los y en veris, per don Joaquim Roig.—LA PROCURA-
s^.us companys d' art, à n' en Valero, Vico, DORA, joguina catalana en un acte, del mateix
Calvo y demèS pigmeos de la escena.
Pero por fin, lo contrataren pera treballar en
un teatro del Passeig de Gracia, si no com à pri-
mer galan, com à qualsevol de la turba multa de
la companyia, ab tres pessetas de sou y un be-
nefici.
Aixó del benefici 1' omplia d' orgull. ¡E11 fer un
benefici! ¡Quina ditxa!,.. No parlava áe altra
cosa. En qualsevol conversa l i venia bè pera fer
surtir la qua del sèu benefici. No somiava res
mès que petacas de pell de Rússia, boquillas d'
àmbar, rellotjes de. sobretaula, caixons de ciga-
rros de la Habana, espasas y dagas d1 época, es
dir, tollo que se acostuma á regalaren semblanta
cassos.
••
Y arribà lo gran día. Lo 17 de janer, día de
Sant Antoni, era 'rdessignat pera fer son bene-
fici del, com deyan los cariéis, el simpático actor
D. Rafael Fullaraca; quien tiene el honor de de-
dicar la función á los estudiantes dé todas las
facultades de esta Unioersidad.
Los estudiants li havian aceptat per endevant
la dedicatoria, y à mès se encarregaren de re-
partir degudament tolas las localitats entre gas
familias respectivas y las de las sévas xicotas.
Lo teatro.estarla brillant
—¡Quina llàstima que no siga tant gran cora la
Plassa de Toros—deya ' n Rafe!—pero bah, de
tolas maneras sempre 'ra quedarán cent durota
nets, y qui sab alló deis regalos com anirà, lo
jovent es esplendit..,
Pero veus'aquí que cap al tari del día senyalat,
rebè una noticia terrible capàs de fer baixar la
bolsa... ó la taquilla del teatro, à cero.
¿Qué havia passat? Qu' un parell de plagas ha-
vian fel corre lo veu entre 'Is estudiants, de que
era una burla dcdicarloshi un benefici en lo día
de Sant Antoni.
—Aixó es tractarnos de ruchs, deyan, no be]ia
de admelrer la dedicatoria; hem de fer entendrer
à aquest senyor Fullaraca que dels estudiants
ningú se 'n burla.
Resultat; ,que tingueren una reunió y acorda-
ren lo relraiment, y que anés tant sols a! teatro
una comissió encarregada de fer un rebato,,, de
patatas al beneficiat
•'A
En Rafel tingué un gran disgust a! enterarse
dels acorls que se havían pres en la reunió; pero
aguantà '1 golpe, y no poguent tornar endarrera,
1' únich que feu sigué avisar als municipals per-
qué evitessin lo del regalo
Inútil es dir lo plè. . de vent que estigué '1
teatro.
Totjúst havlàn comensal la funció, quan se
presentà üna dotzena de estudianta, que -s feren
sospitosos per certs bultos que portavan sota 'Is
abrichs, y regoneguts, donà por resultat !o reou-
llida d ' unas quantes arrobas de patatas, que,
acabat del primer acte, los municipals las pre-
sentaren al beneficial per si volia aprofitarlas.
Desde aquell dia. en Rafel, sempre que devant
d' ell se parla de beneficis, procura cambiar de
conversa. _
RAMONET R.
LLIBRES.
; i. itipB*nt"K i
CRIMINAL Y DELATOR, drama català en tres actes
autor.
 LA ESQUELLA- DE L A TORRATXA. 535
•

¡quántas belleses anuncia!

¡sembla, quan un lo pronuncia, ,,,
que llamineja un carrael-lo!

Ab aixó no es pas que 't digui

que lo ser poeta sigui
cosa bona, ni '1 cçjntrari;
sols confesso, y ab rahò,
que lo subjecte èn qüestió
es un ser extraordinari.
a& Hi:'

Com sols complàuret anhelo,

••fiioa te posaré per. modelo
un poeta verdadar,
perquè aixís tú no 't marejis,
y ségons lo que 'n el! vejis
podrás mirar si 'n vols ser. , .
SÍ' me
Persona es tant senyalada
que d' entre inmensa .gentada,
de confusió y de brugit,
et se '1 coneix sense tomensa;
ja veus, donchs, que á ser coiyieA^
personalje dísím^íií.
,61 b h
flam Se deix'créixe per darrera,
moa • espessa.la, cabellera; •go-ísás
- i t i f i i l y no lligant tanta lifána
—iVol unaflor,senyoret? indiferent, ferm y estoich,
Min, 'n iinch de molt bufonas, reraontantse al temps heroich
—La que 'm donas, ho la vull; . • pren proporcions dc romana.
la que vull, no mala donas.
La levita may sé rentà •
Aquestas dugas obras del senyor Q. Roig, an- y per lo tant sempre ostenta
tich colaborador de LÀ. ESQUELLA, son una proba tant.9mas condecoracions,
patentissima del progrés que ha realisat y de los que á creurer tothom s'inclina
bonàs disposicions que sempre l i hem reconegut. .que la. Societat Benzina .. rXúiñ
La versificació es fácil; lo llenguatje, propi dels í' ha d' omplir de distincióniat
personatjes que'1 parlan; lo drama tè situacions 5
tónicas y peripecias ben combinadas y en quan
á la pessa es una verdadera joguina plena de
xispa y bon humor.
•

MUSEO DE LA JUVENTUD.—Ab aquest títol y baix

la entesa direcció del reputat-escriptor donMañél nos BJ80.
Aranda y Sanjuan, hacomensat á publicarse per
la casa «Viuda de Juan Trilla» una revista sen-
manal dedicada á la infancia, á la adolescencia y
á la familia. Lo text es escullit y propi per it ob- J
jecte á que 's destina, y 'Is grabats de lo millor juqas
• que 's pot veure en publicacions d' aquesta natu-
ralesa.
Com hi dit, surtirá senmanalment, y cada qua-
dern de 32 páginas valdrá 2 rals.
L i desitjém moltas suscripcions.

— • • - — —
isq tl.'íi)
i a ^ v i q , Job ierfpç.é

A MON BEN VOLGUT P. G. Y C.

, • i. • - G à l i V i l O S
He llegit ta poesia
y 'm dius que t' agradaria itlOO à
que, pensantmhi una estoneta,
y ab amistat bèn compresa,
j o 't digués ab gran franquesa
si 't convindria ser poeta.

¡Poete!... nom de dulsura, —¡No te'n vajis!—¡Cal )a dona

fot enoma, tot veiitura, m' ha escrit ja quatre vegadas...
—També & tnl '1 marit m'escriu
delicia, néctar, ¡xarel-lo! y li responch que naranjas. i
536 LA ESQUELLA DE LA TOKRATXA
Los pantalons que dú ab manya
son de forma moll extranya;
mes dech dir, fixantme en élls,
que, perqué no 'ls acomoda,
en lo Parnaso son moda
los pantalons ab sarrell.
¡Li somriu cada botina
«com 1' aubada matutinal»
¡es lo somrís del'desvari
del orgull què las abrasa,
al pensar que son la base
d' un monument literari!
En sent 1' hivern; no 1' atrapo
lo fret, berque té una capa
que no l i costa pas re,
mes té un dò qu' ell molt l i alaba
y es que aqueixa capa es blava...
los días qu'esté seré.
r \ \Menja molt y mny té bili«:
sòpa de caldo d'idilis, • - . aB&Dv* •
sonets ab sanfaina russa,
cantara ab such que 'ls realsa,
odas y liras ab salsa
y confitura de Mussa.
. DiuhenfelípW n é y son sastre,
son sabàté qu' es del diastre
y 'ls qué ' \ tractan del comers,
qu' e& fiat en gran manera
y que sempre en Sa fál-lera
viu esclau dé sos dcbers.
Aquí tens, donchs, lo subjecte:
mira si 't fa bon efecte
son tipo vist de gáyrellj
v deixante de cosetas
pensa que tots los poetas
son ni més n i menos qu' ell.
Ara, tu., pensa, rumia,
cavila, compara, tría,
raciocina ab"molt salero,
mira obstacles y tendencias,
deduheix las conteeqüencias, f C. SALAMÉ.
y vejas si ' t convé serbo.
Mes jo, despreciant Benííaí/as,
per més que las mèvas ratxas
t' extranyin una miquéla,
aquest consell te daría:
«Escriu molta poesía,
; ; ipero no'siguis poeta!»
' :• Nov DE
D: LA MARE.
.«NOVILLOS.
La corridk'pde beneficencia verificada 1' altre
dijous va ser^qïque solen ser totas aquestas co-
rridas. ' ÍA^,,
Senyoretas en la- presidencia, poca gent en los
tendidos, torets petits, una quadrilla carregada
de bona voluntat y de poca trassa, alguns inci-
dents cómichs y eoila tout.
Pero davánt d' una funció benéfica la crítics
calla... y passa à un' altra cosa.-
' ' V . •
Los novillos del últim diumenje.
Mès que novillos eran toros de certas preten-
sions, molta forsa y bonas armas.
Vicentet va donar lo salt de la garrotxa ab una
gracia que molts toreros de debó en vejarían.
E l Manchao es un xicot de porvenir. Seré, la-
boriós, lleuger, mala ab garbo y trasteja ab molt
aplom.
Va descabellar lo tercer toro y '1 públich, ab
notoria injusticia, va armar un escàndol perqué
'1 president no concedia 1' orella al matador.
En quan al segon espasa, Taraoilla, poca cosa
tinch que dir, De Tarabilla no duplo que ho si-
gui; pero per lo que toca á espasa, no n' hi ha de
fets.
Los dos toros moris l\ mans sòvas mereixen la
palma del martiri: tan se val veure fer pilota com
mátar toros per en Tarabilla; es tot hu.
Durant lo tercer toro, '1 publich va tributar una -
grita espantosa al Artau, perqué l i semblava que
Iraballava poch.
Los picadors bastant bè: la entrada bona al sol,
mitjana à 1' ombra. La presidencia molt desigual.
Demà passat, diumenje, gran novedaten aques-
ta plassa de toros.
Fer_primera vegada 's presentarà la quadrilla
de Mnos seoillanos, que capejará, picaré, bande-
rillejará y matarà sis torets de tres anys.
Sembla que son un xicotets notables y que en
las plassas hont han iraballat s' han emportat
molts aplausos.
•Ja'ns hi veurém.
UN EMBOLAT.
•• , .
ACUDITS.
Un propietari tracta de fer llogar un pis 6 un
pare ae una numerosa familia, dihentli:
— Sr, Agustí, cregui que no 'n trobarà un' al-
tra en lot Barcelona que fassi mès per vosté'. . '
- f ; Y aixó?
—Es una habitació que tè molts quartes.
-^DoncHs.<íonfítiscla.
—¿Qué vol dir?
—Que ara'ls o«ar¿os no passan
Un geperut à un transeünt:
—¿Vol fer lo favor de dirme si vaig dret per
anar à la Plassa de Catalunya?
Lo transeünt al geperut:
—¿Vol fer lo favor de dirme si may ha anal
dret à cap puesto?
D. BARTRIKA CUBINYA.
En una fotografía:
—Me vull retratar per envià '1 retrato á la x i -
cota; pero, ja veurà, com soch tant lleig, fassa de
manera d' afavorirme.
Lo fotógrafo l i respon:
—Bè..'. Ló qü' es jo no hi veig altre medi que
retratarlo d' esquena.
A. PALLEJÀ.
Troduhil del francés:
Arriba'1 metje y pregunta à la dona del ma-
lalt;
—Ja héu fel lo que 'us hi dit?... Ahir vaig re-
comenarvos que li apliquessen quaranta sango- •
ñeras.
—Senyor doctor, diu la dona, ja ho hem pro-
bal; pero no han volgut agafarse.
 ^_
LA ESQUELLA DE LA TORRATXA. 537

LA NOSTRA G E N T . {Dibuix de Mariano Foix.)

w
- i :Bvnai¡K9 ¡loca artnol ?)b
.alla na smJaexíL.tit» rfaah aotíi
,r,boinoD8 al' on supioq >9up
ebom ítoa OÍOR-MJI^ O: BS
[ÍÍOTis'a de arjoíñJnr, | s

JO ui'iiíioa iJ,
Unt BiWon 3bed0n ' i tóòí»
i aiVmoa o[ an;
¡ii-.ijp,(.-3. •
a ad « ' n b a 9üp isanoq ls
' iBiatil J n e t n u f i o o i n u 'b
.3)91 i.
i . é á h aoJ. , RqsnlB 'C on . t r m i d i ínea aS
ó ísb scnlaa i

a ^ t g g r x a o a l l i ' i b e ü p c n u .¿.'iJaq aJoioJ .aobibmM

E í S a i 3 a « a l 8 .eeeoií asoq ab Y íaínulov^nod 95
_ . -ii'ÓJ aisoo {adaimóo ainab
UjfijBJ^p í·y-.a{·Kpiíq.·>> U
aaiJhb. rii iaa-rob oig1?
a ^ O á n S i í ú i o a ü ) . A n a 'b
•üfao-J u-uls an è saaaq y,. .alisa,, .. „ .
- i J a es una bona pena aixó d' haver d' anar à ressibir V home cada c: dia, quan plega del IrabalH
í n 30.Í
Pero es aixó; si jo no 1' ataya é buscar... ¡qul sab è quina hora vindria á casal
 638 LA ESQUELLA DE LA TORRATXA.

L ' avaro que havia sentit la conversa, fá un Lo lenor Serrano be, com sempre. En Pinedo v
esfors, s' incorpora y diu á la sèva dona: 1' Hidalgo al pél. "
—Noya, sent aixfs, no las paguis á 1' apotecari. Los coros oen ensajats y 1' orquesta ben d i -
Y morí. rigida.
FBASCUBLILLO. En resúm: una Marina que Dèu n' hi doret.
••
¡Y encare dirán que la quitxalla del día no sab Dimars, benefici del nen Felipet Cereceda: una
de aritmética. vetllada moll divertida y la mar d' aplausos pèl
—Quans anys dech tenir ara; mare? aixerity microscópich artista.
—Mira, ahir vas ferne dotee.
Y exclama '1 noy: CIRCO E Q Ü E S T R E .
—Dotze y onze que 'n tenía V any passat son Los espectacles d' aquest local continúan sent
vintitres. ¡Gracias á Dèu que ja he passat la variáis com sempre; pero tot palideix davant dels
quinta! lleons de Mr. Seeth. Lo publich no's cansad'
RAMÓN. anarhi, y encara que davant d' aquellas fieras un
hom' no se sent gayre tranquil, 1' afany de reura
la calma y 1' aplom ab que '1 domador las tracta,
pot mès que tot. La veritat es que las gabias son
sólidas y ben disposadas y que, á pesar dels te-
mors d' alguns pussilánims, no hi ha res tan i m -
possible com la evasió d: un d' aquells lleons.
Ademès, es lo que deya un:
Los d' hivern están ja preparantse pera obrir —Encara que s' escapessin y ¡qué! Mr. Seeth
las portas, arreglant lòs locals, fent acopi d' obras los cridaría y 'Is animals tornarían á entrar á la
y organisanl companylas. gàbia pèls sèus passos contats.—
Sembla que la del Liceo será numerosa y bri-
llant. Pera la inauguració s' ha senyalat lo áia 28 CATALUNYA; ELDORADO.
d' octubre, estrenanlse 1' obra del inspirat Bizetj Sembla que 1' autoritat ha prohibit lo ball Ma-
autor de Carmen/ que porta per. títol / pescatore bille en 1869.
diperle. Lo nom del. malograt.compositor francés Ja ho veuhen: los que manan no volen que '»
es una sólida garantía del èxit qüe alcansarà sens balli, sinó quan ells nos fan ballar.
dupte la nova ópera.. N. N . N.
A Romea també s' está treballant activament
£ era obrir la temporada ' I día 23 d' aauest mes.
a empresa té en cartera una infinitat cl' obras d'
autors molt coneguts, sent probablement la pri- L A S DUAS F L O R S .
mera que s' estrenará La bruixa, del popular So-
ler (Pitarra), \\ - ;;>i : m ^ B M - f i | | i A UNA NENA.
Y entre tant. los teatros d' istíu comensan ja á 11
entrar en lo periodo d1 agonía Dessota d' un marge estavan
duas ñoretas hermosas;
ESPANYOL. de sa soletat joyosas,
Algiin benefici, lo debut de la Ürbinatti, 1' es- res en lo món envejavan.
treno de la Güda de Gííasco^na—obra ja reprèn Per la brisa acariciadas
sentada on castellà ab lo títol de Gilela de. M r solas, soletas vivían
•bona—y purin de contar. La companyia Totff y juntas las flors creixían
pot ja prepararse per baixar á la idem. com las perlas amagadas.
Un día la més galana
NOVEDATS. d' aquellas duas floretes
Vico y Calvo ó Calvo y Vico s' han ja despedit va dir: - De viure soletas
del p ú b H c h . L ' última funció va ser una verda- ja estich cansada, germana.
dera manifestació do simpatías envers los dos Jo voldria qne 'm treguessin
aplaudits artistas; manifestació sens dupte meres-, per trasplantarme à un jardí
cuda per la sèva laboriositat y per l l empenyo que y que un cop plantada allí
durant tota la temporada han posat en complaure las altres flors m' envejessin.—
al p ú b l i c h y donar varietat als espectacles. Al acabar de di aixó
Sembla que ara passarà á funcionar en aquest d' allí va ser separada;
teatro, durant 1' hivern, l a companyia catalana- la ñore,l.^fpu trencada
castellana, que capitanefan lo senyor Tutau y la per las mans d un cassadó.
«enyora ÜÉSAUp snoiopldoq giluip isi-: • Corrent pèl bosch tot lo día
• mbúod M f t W m i ^ ' senge urrel y sens frescura,
la flor vejé ab amargura
Ab la popularíssima ópera espanyola Marina, que per moments se pansia.
ha debuUt últimament en aquest teatro la senyo- t i ¡Tot aixó 1' orgull reporta!
reta Rebuíl. ' ,' Lo cassador va mirarla;
No es una tiple de primera forsa, pero es una no fent ja goig va Uensarla...
artista simpática y que val. la floreta ja era morta.
Veu bonica, agradablej, ben, timbrada; notas
Si vols viuré y vols sé hermosa
no abandonis may ta sort,
pensa que 't pot oú à la mort
tussiastas y repetits aplausos y demanantli la re- lo ser d' altres envejosa;
petició de alguna pessa. y recorda á la vegada,
 LA ESQUELLA DE LA TORRATXA

DESPED1NTSE DEL MASOVER

u í «iviifiooioo BJ^
A I el ¿ T
—Sobre tct, Badó, ojo ab lo celler. Vifçiléu que no m'' hi entrin Iladregots, perqué 'I vi ps molt llaminer.
—No paasi ouydado, don Milió; al celler nò ni entrará ningú mès que un servidór y la nièva dona.
—Millor serla que no hi entréssiu ni vosaltres. iiii.-.q^nt ui. ií ooi'/ v O. . i . \uO i
—ÍB / n'i-.1 .'.T i,'-inti») afilií'l» :
sob sof SMOVUS. i-.iiDeqraia &b óiotiasiinsm,.!
si ta sort te desespera, En lo citat docuraent hi ha datos tremendos y
que val mós viure soltera abrumadora.
que ser d' altres maltractada. Es precís ser arquitecto de las sabias del Pár-
J. GOT ANGUERA. eme ó arcalde primer,;,per,'.nff-exQleroar, desprès
d'. hav©pto!llfigit;i.·,fiül 6 ¿ a m e q ano oup 6/dmV)¿
- ¡ L a exposició es impossible! •:
, «! v upjíjT 'joffieü ol wíííiiaíiqaf) 8.up,,Bn;«
Parla de las quatre poblacions que últimament
han celebrat exposició: universal, Londres, Paris,
Viena y Filadèlfia. En. totas, ellas,hi ha un nú-
mero de habitants que'supern de molt á la pobla-
ció de Barcelona Atiuf 'n tenim 244;263 y á Fila-
Lo consell general del «Centre català» ha pu- dèlfia, la mès petita qe las quatre capitals citadas,
blicat un document suscrit pèl sèu president don n' hi ha prop a* ún rtilió.
V. Almirall, que ha produhit viva impressió, Pues bè: únicament dugàs d" aquestas exposi-
obrint los ulls à molta gent qu' encara 'Is tenia cions han tingüt bon éxit: las oltras dugas, eco-
tancats, y demostrant que la projectada Exposició nòmicament parlant, :lián sigüi un mal negoci.
universal es una broma de mal género, que 'ns Y aixó (^ue la concurrencia vá ser numerosa y
ha de costar molt cara, si no 's tè '1 bon acort de bons rendiments los de la entrada.
deixaria corre. A la de París van assistirhi 8.805,981 personas.
 510 LA ESQUELLA DE LA TORRATXA.
A la de Viena 6.740,500.
Y á la de Filadèlfia 9.789,392.
iQué tal? ¿Hi vindria aquesla gent ,á la de Bar-
celona?
¡Pobres de nosaltres! Y sobre tot ¡pobres d'
ells si vinguessin! ¿Ahonts' allotjarien? ¿sota Ms
ponts de la riera de 'n Malla?
f. •
Lo documentes terrible y decissiu. La exposi-
ció universal de 'n Rius y Taulet es un somni
irrealisable'.
Si ' s f á se^rá un fiasco, un desastre y un gep
que may mès nos tráurém de sobre.
Los interessos de.là centilat que's' hauria de
gastar perarealisarla.ascchdirian.á setbvuitccnts
duros diaris; set ò vuit cents duros que Barcelona
hauria de pagar perpètuament, cada día.
¿Qué 'ls sembla? ] > y ¿ $ ^ l p f $ Mi
Ni la importancia de Barcelona, ni las vías de
comunicació .que árella alluheixen, ni la organi-
sació y número de la's sèvas fondas, ni 1' estót ge:
..>.&v.^. aquest i
y desprès, incontinént,
dimiteixi, ¡per' favor!
Demá La Campana de Gracia publicará un nú
mero destinat á fer furor.
A mès del original polltieh de costúm y de la
caricatura indispensable, contindrà una extensa
relació del triple assessinat comès pèl célebre
Pranzini al carrer de Montaigne de París, lo séu
retrato, los de las tres victimas y una gran lámina
representant V. acte de la execució del famós c r i -
minal, á la plassa de la Roquette.
Dé campanadas com aquesta no se 'n senten
gayres. < han quedat convertits en cipayos.
-ÍL·immOíiom •{ s v u n / . i
La naturalesa está completament insubordi-
L ' un día pedrega y 'ns trenca tols los vidres
dels balcons. , .a!ni|ioiiiJjfn eyiy.iioi/i
L ' endemà cauhen Uamps que matan algunas
personas.
Al día següent vé una ventada que derriba pa-
rets y arbres. ¡Bifto Jtolti ínqfefta-'Bertira finoíb
Ja no mès falla que l.'1 Exposició 's tiri ende-
vant, perqué la catástrofe siga complerta.
'.iiijiMiiiuni. saisifiJ no iViítiu'iiáiíf' .••
Sobre la sopa. •
Y no la sopa boba.
Si volen menjarla.bona y sustanciosa, servéi-
xinse del Gluienoide-Toiiijuan.'^Es-ms. pasta
agradable, nutritiva) y. sumament económica.
Jo ja predico láb il' exemple: á casa no se'n
gasta d' altra. i ¿llson K nliqoil neuv
La Sarah Bernhard ha anat á Lourdes.
Ja sabia jo que á; Lourdes s' hi representaven
comedias! pero i no/- Im' crpya. que1 prenguessin
part^n la execució arlistos de tanta valía.
i id •isa uuii!' av^aasq on bup ¡ao'tov hittòú'.'J
y n xicot oe quinze anys, un d' aquests días s'
encara ab un municipal y li diu
—Acabo dé'sbrlir de'la presó, he anat á trobar
al mèu pare y no m' ha volgut rebre... No sò que
tinch de fer... Agáfim ó ' m mato.
: Lo municipal va conduhirlo à la comandancia.
l.'il> sjwllfirf sel t ^fhtM'i'^iia md'1 > f-..i•;•;)•• «•?» MO
ItRMBlijau^A
La situació de aquest xicot era apurada. Ex-
plicà que '1 séu pare vivía amistantsat; que igno-
rava'I paradero de la sèva mare; que si á ell 1'
havian dut á la presó no era per cap delicie, sino
per anar perdut pèls carrers, y que al sortirne
son pare l i havia donat 5 pessetas dihentli:
Arréglat com pugas, que aquí casa no 't vull ni ' t
necessito.
—Escolta ¿no podrías traballar? va preguntarli
'1 comandant de municipals.
—Traballarla, respongué; pero no linch ofici I
y ademüs ¿qüí 'm voldrà pendre, quan sàpiga que
surto de la presó?
o
Com aquest minyó o. •
alguns deurà havern'hi á
Barcelona.
La necessitat y 1' abandono serán los primers
grahons de 1' escala que porta á la presó. Allá
farán lo séu aprenentatje. Ne sortirán per tor
narhi, y de visita en visita acabarán per tenir coro
á únich domicili legal los establiments peniten-
ciaris, si es que algun dia no 's decideixen á cam-
biar lo género cómich pél género trágich, que
llavors la cosa acaba de un' altra manera.
Y tot per falta d' establiments benéfichs, ahont
los noys abandonats pugan presservarse y ga-
rantirse contra 'ls efectes perniciosos de son ma-
teix abandono.
Escoltin ¿no valdria més que '1 ciutadà bene-
mèrit, en Uoch de dedicarse á fer Exposicions de
S er riure, consagrés los sèus esforsos y una part
els diners de Barcelona, á pressérvarnos de
aquestas eerdaderas exposicions^
Los guardas de consums han estrenat un nou
uniforme.
Desde fa molt pochs días hem vist ressucitat un
vestit que ja creyam desaparescut per sempre.
Los punxa-sarnas. per obra y gracia del sastre,
No sería estrany que al mateix temps se ressu-
citès acuiella célebre censó:
«No hi ha ganduls al mon» etc., etc. •
La comissió executiva de la Exposició s' ha
dirigit á las empresas dels ferrocarrils demanant
rebaixa en lo préu de transport de las mercan-
cías destinadas á la Exposició.
Y aquesta es 1' hora que cap de las empresas
ha tornat resposta.
¿Es descuit? ¿Es despreci? ¿Es-desitj de ne-
garse á lo solicitat?
Ni desitj de negarse á lo solicitat, ni despreci,
ni descuit... Es simplement que las empresas
dels ferrocarrils no s' ocupan mès que de las co-
sas serias.
Uns carnicers de Sevilla han sigut condemnats
á un any y un día de presó correccional y 200
pessetas de multa, per vendre carn de burro.
¡Quants politichs hi ha que haurían de anar a
presidi per tota la vida!
Perqué bèn mirat no fan mès que comprar y
vendre carn de burro.
,
i Un periódich pregunta; »
¿Es cert que i eos de Bomberos havia demanat
dos mil metros de manguera, adjuntant lo corres-
ponent plech de condicions per la oportuna su-
basta?
¿Es cerl qu' en lloch de subastarho, se contra-
 LA ESQUELLA DE LA TORRATXA 511
— — — -

CONSEQÜENCIAS DELS ENTARUGATS

' i 9 i q ¡ m juB n s i r a n i
13*183 KÍ^q íi.'ímq m n s i o q I 'ó aoidoqj Jol. atdoa Y laoiílsaon ob H'ÍT'.^À

" : .o'iaaíooft , -

a»» Biflóo!' rumog aa a.. 2 |

' «.ü^^ " Í ^ P ^ ••^2ÍPi:í IIt;

no
BRU da

^OTU1 t s i ¿Moiirtaab otaro '

.. . S v í o m à 'èiwaiMíSmo fisiaoupri I «l »& t aiúJaoo eb lisúilún lantaho lofa aéín A
. -•.. _ , . nano-'r-a enu èabnifíioo .oldnanoqaibtii G n i T l c o i - ü i
. ^ ¿ r » ^ . . . ' ^ a a » a í q ü l - b b òi-.
3au·3"0·3 »r> d « u ? | ^ f S t o i l a s íto^aeijiiii'elñ 9 b 9íi§sfiííiolvr ab w t a o 16 i n i s n m - i
que lian áuilos«n^i^aMi-^ nau •/aomiíolv 80iJ sal 06 aol .ola-iJaT

' . ..óJlarnioH el oh Basilio «I fi (iBCim

taren los metros de manguera: directament á^un La mateixa vidriería pensa exposar una,aranya
amicb del ciutadà benemèrit, sócio del Cassino monumental. - -•• i • ., 60„.. . c
<fe la Plassa Real, per anyadidura? ¿Aranya y monumental?
¿Es cert que, per evitar la subasta' '1 pedido
votal que importava una cantitat respectame, va Un facsímil de 'n Serrano Casanova.
dividirse en varios pedidos petits?
aaibiv aol aloí aonsil au' y egaiboq Bib nu ' J
Si tot aixó es cert, haurá succehil lo de sempre.
A las precaucions de la Uey per evitar cofis y Projectes municipals.
mofis, á la formalitat administrativa, y á las bo- Se.restaurarà 1' histórich saló de Gent.
nàs apariencias, 1'Ajuntament los hi haurá fet Preu de la restauració; 100,000 duros.
un corte de mano aeras.
Vajkv jaiha/^iuíila historia: 'totasi lag' restaura-
iw cions surten sempre molt caras,
?ija.t;if¿ sap F/toil H a-j .Blaaüpe;;^ • •nbíi'j
.eJgoqaon ianioj; rA hi! óioiaoqxa.'j aup.BJliA aicu oc n i
¡Quin capellà mès cayo seria '1 rector de Que- ítem mes/ oapieq
nard! Se construhiré en la cosa municipal una gran
Los tribunals francesos acaban de condem- escala de honor, que costará la friolera xte'IOjOOO
narlo á una pila d' anys de presó ¿per qué dirían? duros. '.fldçtl eqoa ol on Y
Per una cosa molt senzilla. - arm , L ' escaladaré-MnÒPüL" 01" «alo
Lo bon home 's dedicava á falsificar bitllets de Blasq cnuífóJhi hao^á'.cáp-íregidtíBiiO (Ob oavU
ferrocarril, 6 fi de viatjar gratuïtament. . BOÍ m (nLoape qubempe ny fcbéngaVa, sld nbaigs
V.;i-.íit»i»nor. ÍJI^ÍÍ nañ ftf&goZ'éb dZMhwj ?nti que no trepiljiT honor- "ibói | ;;i.ol
Lo rector de Quennrd procedint de aquesta quan trepilji aquella escalav-'l" 'b ai
manera feya la guerra á un enemich.
Enemich acèrrim de la civilisació moderna, ell L' historia de certa .casa del carrer de^PetHt-
devia dir: xol... mereix passarcé-l'';hÍ8torià.íujp oj, BÍÍÍBÍ
—Si tots los passatjers fessen com jo, 'Is ca- . Intentava ' I sèu propietari verificaren ella una
rrils haurian de plegar. . o n u d ab a reforma rènyida ab: las ordenansas municipals y
van donarli carpetasso
L ' home veyent que no passava '1 bou per bes-
Sembla que una dé las instalacions dè la Expo- tia grossa, presenta uns nous pianos, més ajus-
sició universal del Parque que més han de cridar tats fi la lley, y desprès del;corre3poneni espedien-
1' atenció, seré una vidriería de Venècia que tre- ISiíRsoii'^rSBals?0'10. 111 !>b n - w à OD oar^A
ballarà á la vista del públich. Pero al anar á recullir lo permfs, en lloch' dels
Proposo una gran idea als propietaris de la pianos últims l i entregan los primors, deguda-
vidriería. ment firmats, y '1 propietari, trabàllant de nit y
Proposo la construcció de una escaparata per de dia realisa 1' obra projectada, & las barbas del
tancarhi á D. Francisco de Paula. Ajuntament. . . .
 5i2 LA ESQUELLA DE LA TORRATXA.
AVENTURAS D ' U N POLISSON.
íí mVm
B-o.djlnida i
•i.'í su a'ÚKñ
íí';
E l i ' ; ella viatjavan per divertirse. Cansats d4 estarse á
Oviedo, agafan lo tren y s' encaminan á Madrit.
Pero al arribar á la primera estació, ella Uensa un crit
angustiós:—¡M' hi descuydat lo polisson á Oviedo!—
I Dintre '1 polisson hi dujan bitllets de banch per valor de
nou mil duros.
f llsg^fe Jas camas y cap a Oviedo falta gent... [Si tro-
bar^ 'I polissonl ¡Si no '1 trobarà!...
¡Oh, fortuna! L ' amo de la fonda es un home honrat, y 'I
polisson e s t í intacte, ab los nou mil durets á dins.
¡Gloria al polissonl
Quan aquest va adornarse'n, 1* obra estava ter-
minada.
•» •
L ' Ajuntament s' ocupa del assumpte.
Y de la discussió resulta que alió de haverse fir-
mat y entregat un plano per altre no havia siguí
mès que una petita equioocaciò.
¡Si será tamba per equivocació qu' en lloch d'
oficinas, á cala ciutat no hi ha més que un mani-
comi!
En aquest cas, D. Francisco, fassa una cosa:
abandoni la vara y que la empunyi '1 Doctor Giné
y Partagés.
Ja tenfm regidor á en-Milá y PI.
Proclamat y anulat succesivament quatre ó
cinch vegadas, al últim entrará al Saló de Cent
fent tamborellas.
Ja tè rahò un méu oncle que no 's fica en res
y 'm diu sempre:
—Creume noy, en aquest mon tot es una farsa,
Jins Las eleccions de regidors.
Aixls com hi ha una Gramática parda, hi h
una Historia natural parda també.
Dos exemples:
Zoología.
—/Quin es 1' animal mès adiete al home?
—Lo gos.
—No senyor; la sangonera.
Botánica:
—Quina es la planta més sensible?
(Continua á la página M4.>
 LA ESQUELLA DE LA TORRATXA.
LLIBRERIA ESPANYOLA-RAMBLA DEL CENTRO, 20, BARCELONA.
L O P O T
DE LA
C O N F I T U R A
PER
O . O a i m á
I cuadern en 8.°, Ptas. 0'50.
LA G R A N VIA
Revista madrileña cómico-lí-
rica, fantástico-callejera en un
acto y cinco cuadros. Letra ori-
ginal de Felipe Peres rj Gon-
zález, música de los maestros
Chueca y Valeerde.
Décima tercera edición, re-
formada y adicionada con el
cuadro nuevo BAZAR DE JU-
GUETES, 1 cuaderno en 8."
Ptas. 1.
p a r a -1 888
1 to mo en 8.° con grabados y
una cubierta al cromo, Ptas. d.
L A CARCAJADA
Almanaque Ipara 1888
1 lomo en 8.° grabados
intercalados y un cro-
mo en la cubierta. Pre-
cio 1 peseta.
PAUL DE KOCK
1 tomo en 8." con cubierta al cromo, 1 peseta. 1 tomo en 8." con cubierta al cromo, i peseta.'
NOTA.—Tothom que vulga adquirir qualsevol de ditas obras, remetent l'import en libransas del Giro MMuo, 6
M en sellos da franqueig, al editor López, Rambla del Mitj, 20, Barcelona, la rebré a volta da correu franca de port. No
responém de extravtos, no remetent ademès s rala pèl certificat. A 'IB corresponsals de la casa s' otorgan rebaixa».
543
DE
íDUARDO LOPEZ BAGO.
piti.
LA PROSTITUTA, novela mé-
dico-social, quinta edición
^ S è i f i a , 1 t. 8.° . . . J .
LA PÁLIDA, novela médico-
social (2." parte de L a
Prostituta), 1 t. 8.°. . . 3-
LA BUSCONA, novela médi-
v CÒ-sociar(3.* parte de L a
Prostituta), 1 t. 8.° . . . 3-
LA QUERIDA, novela médi-
corsocial (4.1 parte de L a
Prostituta), I t. 8.° . . . 3
EL CURA, (caso de incesto)
novela médico-social, 1 to-
, moS.0. 3
EL CONFESONARIO (satiria-
sis) novela médico-social,
(2.1 parte de E l Cura), 1
tomo 8.° . *
LA MONJA, novela médico-
social, (3.a parfí de E l
Cura), 1 1 . 8.4 3
LA SEÑORA DE LOPEZ, (pri-
mera parte de L a mujer
honrada), 1 t. 8.°. . . . 3
LA SOLTERA, {2.' parte de
La nmjer honrada), 11.8." 3
CARNE DE NOBLES, i t. 8.° . *
LOS AMORES, obra entrete-
nida, 1 t. 4.° . . . . ' . &
SAFO, costumbres de Paris,
traducción de la novela
do Daudet, 1 t. 8.° . . 3'50
LUIS MARTINEZ EL ESPADA,
costumbres de la torería,
11. 8.° Ï
POR
PAUL DE KOCK
 544 LA ESQUELLA DE LA TORRATXA.

U T I L I T A T S D E L POLISSON. 4. TRENXA-CLOSCAS.—Ca/t/ornta.
5. LOGOGHIFO xviiÈRicii.—Cabredo.
6. CotiVERSA..—Agustí.
7. QmoGLincH.—Mitj mòn se 'n riu del aHr$
mitj.

XARADAS.
1.
Un día anava à la hu-tres
de una dos-qmtn molt gran
una tres-qmlre, y saltant
ya caure dintre de un brés.
L' una-dos, que la total
V hi va crida la atenció
va veure al séu infantó
tot llastimat de baix dalt;
y no tenint altre cosa
qu' una quart~prima. & la má,
sens reparar I ' hi tirá,
pero no va ser ditxosa,
PEPET PISIRINCH Y CAMP.
II.
Ma primera n ' es vocal;
segona, preposició;
terso, nota musical
y 'I diumenjc á la estació
vaig anar ab la Toíai. 1
J. M. (REUS).
SINONIMIA.
Es molt íoí-D." roíaí,
puig ahir sortint de missa
va donar la gran pallissa
à la filla de 'n Pasqual.
IjíSíi. Muí XERRAIRE.
CONVERSA.
—Ola Pep iqué tal la Sila?
-Cayota com sempre, Anton.
A las donas que ho entenen —Diu que fa lemps que festeja.
lo viatjà 'ls surt molt barato, —Desde la festa major.
pues, gracias als seus darreraa —¿Y de qué fa '1 séu promès?
ellas poden durse '1 fato.
—De lo que havem dit tots dos.
JOSEPH MONTES.
— L a sensitiva. TRENCA-CLOSCAS.
PESCA RALS DE LA SABATERA.
—No senyor; la planta del peus. Formar ab aquestas lletras lo títol dé una pessa ca-
talana.
Una m á x i m a : QBIMET T.
«Lo talent del home s' aprecia quan parla; lo LOGOGRIFO NUMÉRICH.
t a l e n t de la dona s' aprecia quan calla.» l 2 5 6.—Ciutat de Catalunya.
3 6.—S' usa molt per la classe pobre.
3 fi 5 6.—Animal acuálich.
Copia literal de un certificat de un cert arcalde 6 5 6.—Nom de dona.
•de u n cert poble del partit de T r e m p , que copio 3 2.—Nota de música.
1 .—Consonant.
del Eco del Pallás: • VOCAL OBI. PROGRÉS DE REDS.
«N'. N . Alcalde Constitucional... Sertifico que esteben INTRÍNGULIS.
N . y N. Natural-y besino'dé este pueblo. Yo no tengo Buscar una paraula que anautli trayent cada vegada
Res que di Con el me aubedcsido siempre que lai man- una lletra del darrera dongai ;ls següents resultats;
dado, Carrer de Barcelona.-Utensili de m a n y à . - L o que no
Y para qué Conste Firmo el presente en... 16 Junio es bó.—Part de la persona.—Cons«nant.
de 1887. el Alcalde N.N.» SABÍ SALOMON.
Ja ho v é u D . Francisco, encare h i ha arcaldes GEROGLIFÍCH.
que fan riure m é s que vostè.

A LO. 1NSERTAT EN L' ÚLTIM NÚMERO

p jO
ARC
OOOO
LO B

1. : XARADA 1.'—Ca-ma-roí. R. T. DïM.piiATicn.

2. ANAGRAMA—Carme-Crema. BÀRCÉLONAi ~~~~
3^, MvDANS/L.—Nana-Nena-Nina-Nona. Imp. d* Uul» Tawo Serra, Aroïi del Teatro, 21 i ii.