4

Mutilaci dUr, fresc de Giorgio Vasari (1511-1574). Palazzo Vecchio, Florncia.

Quid pueri faciunt? SPQR

PLA DE TREBALL

Qu aprendrs
Com senuncien els substantius en llat. La importncia del cas genitiu per reconixer les declinacions. Com s linfinitiu en llat. Qu estudiaven els nens i nenes romans. Quin s el llegat del llat en lmbit de lastronomia. Lesplendor de la Roma republicana. Qui era Faetont i el seu llegat en la cultura occidental. Dades sobre lantiga ciutat romana dItlica.

Qu fars
Aplicar quatre noves regles de derivaci del llat al catal. Practicar les declinacions i les seves desinncies. Respondre preguntes sobre la importncia de lpoca republicana. Investigar sobre Faetont i el seu llegat en la civilitzaci occidental. Buscar informaci sobre restes romanes a Andalusia.

56

En castra r Ur dac ord amb e ordit per l l pla a seva mar e , C r o nos fa possible la realitzaci d u na etapa fonament al del naix e m ent del cosmos: la separaci d el cel i la terra. Ent re el cel i l a terra es un espai ll crea iure [...]. Le s p a i sha desbloque jat i el cel e s trellat queda red ut al pape r de plaf, d gran bald e aqu fosc, ja q u e cobreix la terra nicament per dalt. D e tant en t ant, aques cel negre s t illumina, p e r q u , ara, el dia i la nit se succ e e ix e n amb una alter naci regu l a r . Tan aviat apareix un cel negre il luminat noms per la llum de les estrell com es des es, plega un c e l l l u mins amb lnic a ombra d els nvols . Jean-Pierr e Vernant , Luniver
s, els dus, els homes

57

Quid pueri faciunt?

Colloquium
Quid nunc facimus?

In via ambulamus, et iam in villam intramus.

Quid servae faciunt?

Servae fessae sunt quia nimis laborant et in atrio sedent.

Ego quoque multum laboro.

Certe multum laboro. Rosas capio et in villam fero; villa cum rosis meis foeda non est, sed pulchra.

Ha, ha, laborasne? Quid facis?

58

LINGUA LATINA

Narratio

Pupa

Pueri et puellae Romani non laborant, sed 1 student et ludunt. Pueri in ludo cum praeterea: a ms magistro student (ludus est locus in quo pueri student; Romani ludum quoque scholam appellant). Pueri qui in ludo student, discipuli sunt. Magistri paucos discipulos in ludo habet et multas materias docent: grammaticam, calculum et cetera. Discipuli in ludum instrumenta necessaria ferunt: tabellas cerae, stylos et cibum! Cum puer iam non parvus est, litteras quoque et linguam Graecas discit, quia multos libros magistrorum et philosophorum Graecorum legit. Magistri semper docere volunt, sed discipuli non semper discere volunt. Pueri post duodecim annos musicam, mythologiam, mathematicam, geographiam, astronomiam et historiam discunt; pauci quoque artem rhetoricam et oratoriam discunt. Post viginti annos iam non student, sed laborant. Puellae nullam materiam discunt post duodecim annos, sed in domo sua cum familia manent aut cum maritis suis vivunt. In otio pueri et puellae in via aut in domo sua cum amicis ludunt. Pueri cum talis, nummis, aleis aut cum trocho ludunt; praeterea1 puellae quoque ludunt cum pupis.

Trochus

Tabella cerae

Alea Nummus

Stylus

Responde latine:

Quid faciunt Lucius et Claudia? Cur Claudia quoque fessa est? Ubi student pueri Romani? Quae sunt instrumenta necessaria discipulorum? Qui discunt pueri post duodecim annos? Et puellae? Ubi ludunt pueri et puellae? Quid faciunt magistri in ludo? Quid faciunt pueri in ludo?

59

Grammatica
Linfinitiu llat
MEMORATOR 1. Completa les terminacions en cada cas: Masc. Funci Nom. Ac. Gen. Abl. S P S Fem. P

Com passa en altres llenges, en llat trobem infinitius que, en veu activa, tenen la terminaci -re; per exemple, ama-re. Recorda que la -e final es perd en levoluci a altres llenges, de manera que quedar: creare > crear; cantare > cantar.

Enunciat dels substantius

Ja saps que els substantius llatins es flexionen. La flexi dun nom sanomena declinaci. De la mateixa manera que els verbs es conjuguen, en llat els noms es declinen. Aix doncs, en llat hi ha cinc declinacions. Per saber a quina pertanyen, els substantius senuncien amb la forma de nominatiu i genitiu singular. Aquest enunciat ens donar les caracterstiques necessries per identificar larrel i la flexi. Enunciats de la 1a declinaci i la 2a
Nominatiu singular Genitiu singular

puella puer campus atrium

-ae pueri (gnere mascul) -i (gnere mascul) -i (gnere neutre)

Si el genitiu singular acaba en -ae, la paraula s de la primera declinaci. Si el genitiu singular acaba en -i, la paraula s de la segona declinaci.
QUAESTIONES Comprn 2. Fes les activitats segents, referides a la Narratio: a. Identifica els dos infinitius que apareixen en la Narratio i completa aquesta llista:

laborant infinit: labor a student infinit.: stude manent infinit.: mane ludunt infinit.: lud-e-

habet infinit.: habe appellant infinit.: appell-a vivunt infinit.: viv-e audiunt infinit.: audi-

c. Completa aquestes oracions amb les terminacions corresponents, tenint en compte la funci que fan en loraci:

Puer discu

grammatic . .

et calcul , puell cum troch ludi . null et

b. Copia aquesta taula i completa-la amb les terminacions corresponents:

Enunciat dels substantius Nominatiu singular 1a decl. 2a decl. Mascul Neutre Genitiu singular Exemple

Post duodecim ann materi discu Luci tal Claudi Puer legu Ego disc et histori et Antoni ludu . cum pup mult .

libr

philosoph , mathematic

grammatic .

60

LINGUA LATINA

Descobreix les paraules

El llat i lastronomia
L astronomia, com a cincia dedicada a lestudi dels cossos celestes, no tan sols recorre a tims llatins i grecs per formar el seu vocabulari especfic, sin que va ms enll: la gran majoria dastres coneguts pren el nom de personatges mitolgics, com passa amb els planetes i alguns dels seus satllits, que tenen noms de dus romans. Tamb les constellacions que es poden observar a simple vista o mitjanant telescopis recullen algunes histries relacionades amb la mitologia grega i llatina.
QUAESTIONES Comprn 3. Intenta explicar etimolgicament les paraules segents amb lajuda del diccionari: Astronomia < a)sth/r (astre) + no/moj(llei) Cometa < komh/ (cabellera) + komh/ (sufix que indica agent) Planeta < planh/thj (errant) Satllit < satellitem (acompanyant) Galctic < ga/la,-aktoj (llet) + iko/j (sufix que indica pertinena) 4. Investiga lorigen mitolgic de la Via Lctia. A continuaci, busca a Internet el quadre de Rubens La creaci de la Via Lctia i identifican els personatges. (http://www.upf.edu/materials/fhuma/gali/mitologia/mitologia/ web/panteo/f_panteo/via_lactea2.htm) Continua escrivint regles de derivaci, derivats cultes i patrimonials en el quadre que vas comenar en les unitats anteriors. DERIVATS LLAT Pulchrum Studere REGLES Patrimonials 1, 2 8 Cultes

Grammaticam 1 Litteram Scholam Necessarium Convincere Linguam Spiritum Pilum 1, 12 1, 3 1, 2 8 1 1, 2 1, 2

al catal aci del llat v ri e d e d s le Reg avant a, o, u i oluciona a c (d ev ch p u gr l E ronicum > 17. (davant e/i): ch u q a o ) t an n conso . um > arquitecte crnic; architect na edesenvolupa u t an n so n co + 18. La stua. : statuam > est epenttica (es-) ades nsonants gemin a. 19. Algunes co : flammam > flam se simplifiquen es mant passa a e, per a) ic n t u re (b 20. La i / silvestre. : silvam > selva en mots cultes

61

Exercitia
5. Escriu el genitiu singular daquestes paraules, que estan en cas nominatiu singular: foculus schola verbum littera bellum avus asinus auriga columna circulus convivium deus dominus ferrum gladius hora ingenium inimicus poeta locus morbus audacia mundus nauta 10. Escriu dues oracions en llat utilitzant les paraules segents. Recorda que nhauries de canviar el cas per indicar la funci i fer que la persona verbal concordi amb el subjecte. studeo, littera, semper, Antonius, ludus, lingua, magister, discipulus, doceo, disco, musica, laboro, materia, multus (-a,-um), et. 11. Relaciona aquestes paraules amb el vocabulari vist en les unitats: docent escolar cognom popular anual literari laboral mundial celeste lingstic 12. Tradueix al llat aquestes oracions, i especifica en quin cas llat ha danar cada paraula:

6. Classifica per declinacions i gneres les paraules de lactivitat anterior. 7. Relaciona aquests verbs llatins amb la seva traducci: esse favere fugire administrare admittere agere cedere celebrare numerare prohibere celebrar cedir admetre prohibir fer afavorir comptar fugir sser administrar

Els bons alumnes aprenen llengua i matemtiques a lescola. Les nenes no estudien a partir dels dotze anys, sin que es queden a casa amb la famlia.

8. Llegeix aquesta endevinalla i fes les activitats: Findere me nulli possunt, praecidere multi; sed sum versicolor, albus quandoque futurus; malo manere niger: minus ultima fata verebor. (Traducci: Ning no pot dividir-me, molts (poden) tallarme; sc de molts colors, per alguna vegada ser blanc; prefereixo quedar negre: menys temer el darrer dest.) a. Intenta resoldre lendevinalla. b. Busca els infinitius del text. c. Canvia el gnere i el nombre de nulli, multi, albus, niger. d. Busca en el text els termes llatins corresponents a les traduccions segents: menys molts temer blanc prefereixo sc 9. Analitza les paraules segents i enuncia-les. Tingues en compte que poden estar en ms dun cas. Paraula agricolae lupi columnarum equos aquila alas studii (n) Anlisi Enunciat Traducci

13. Completa les caselles amb la resposta a les definicions que tens a continuaci. Descobreix la paraula formada per les inicials de totes les respostes. I. Els adjectius tenen tres . per poder .

II. Les paraules en llat presenten un saber-ne larrel i la declinaci. III. Latribut sexpressa en cas

IV. Com en totes les llenges, el verb sser en llat s . V. Les oracions amb complement directe sanomenen . VI. La preposici en en llat s VII. Ladverbi de lloc on, en llat s I. II. III. IV. V. VI. VII. . .

62

LINGUA LATINA

14. Continua la srie de casos nominatiu, acusatiu, genitiu, ablatiu, tenint en compte el nombre en qu estan:

anima, anim pueri grat

pueris grat caelo clar

, animae, anim , puer gratos, puer clarum, cael grat clar , rosarum , ,

19. Tradueix del llat al catal i del catal al llat. Desprs, separa les oracions i indica la funci que fan les paraules: Claudia et Lucius in ludo student. Els infants volen estudiar a lescola et in viis cum amicis ludere volunt. Els infants estan contents perqu aprenen moltes matries et multos libros legunt. 20. Canvia de nombre les paraules que puguis de lactivitat anterior. 21. Observa aquesta imatge i inventat un dileg:

caelum clarum, cael rosae pulchr

pulchr , ros

, ros pulchr pulchr

15. Completa la taula segent amb les formes verbals: ama-re time-mus doce-t esse lud-u-nt 16. Localitza els errors que hi ha en aquestes oracions i corregeix-los: a. b. c. d. Pueri in ludum studet et librorum discit. Bona discipulus magistros amant. Claudia, iratus, cum pueros non ludunt. Puer laborare non volunt, sed in vias ludit volunt.

VOCABULA NECESSARIA
SUBSTANTIUS Alea, -ae Ars, artis Astronomia, -ae Calculus, -i Cera, -ae Geographia, -ae Grammatica, -ae Historia, -ae Instrumentum, -i Littera, -ae Ludus, -i Maritus, -i Mathematica, -ae Materia, -ae Musica, -ae Mythologia, -ae Nummus, -i Oratoria, -ae Philosophus, -i Pupa, -ae Rhetorica, -ae Schola, -ae Stylus, -i Tabella, -a Trochus, -i VERBS Appello Capio Doceo Disco Fero Lego Studeo Vivo Volo ADJECTIUS Necessarium, -a, -um PARAULES ARAULES INVARIABLES Cum (Conj) Post (Prep) Duodecim (numeral) Viginti (numeral) Aut (Conj) Praeterea (Adv)

17. Completa en la teva llengua aquesta fitxa personal amb les teves dades: Ego studeo in ludo Materiae quas discimus in ludo sunt Ego esse volo In ludo sunt discipuli et discipulae (numerus!!!) 18. Escull el final adequat per a aquestes oracions, relacionades amb els protagonistes de la nostra histria: a. Pueri post duodecim annos discunt... 1. musicam, grammaticam et calculum. 2. musicam, historiam et calculum. 3. musicam, historiam et astronomiam. b. Puellae post duodecim annos discunt 1. nullam materiam, sed cum familia habitant. 2. nullam materiam, sed cum pupis ludunt. 3. nullam materiam, sed cum pueris vivunt. c. Magister in ludo habet 1. multos discipulos. 2. paucos discipulos. 3. pauca instrumenta. d. In ludo instrumenta necessaria discipulorum sunt 1. tabellae cerae et stylus. 2. tabellae cerae et talus. 3. tabellae cerae et pupae.

63

Senatus Populusque Romanus (SPQR)

La Repblica romana
Segons la tradici, els dos primers governants (cnsols) de Roma desprs de lexpulsi del darrer rei etrusc van ser Tarquini Collat i Luci Juni Brut. Amb el final de la monarquia es va instaurar el sistema republic de govern, basat en lelecci, per part de la ciutadania, duna srie de magistrats als quals sencarregaven diferents aspectes de lorganitzaci i el funcionament de la ciutat. Juntament amb el model grec, aquesta s la referncia ms directa del nostre sistema poltic democrtic. El sistema de govern: assemblees i magistrats Els comicis consistien en lagrupaci dels ciutadans en diferents tipus dassemblees: Comicis curiats (comitia curiata). Procedien de lpoca monrquica. Concedien limperium als magistrats superiors i resolien assumptes de dret privat.
SABIES QUE El candidat El terme actual candidat procedeix duna toga especial anomenada candida (blanca), que era la que duien els ciutadans romans que es presentaven a algun crrec pblic en les eleccions durant la Roma republicana.

Comicis centuriats (comitia centuriata). Basats en la divisi de la ciutadania en 193 centries (de lpoca de Servi Tulli). Elegien els magistrats superiors i intervenien en les qestions relatives a la guerra i la pau. Comicis tributs (comitia tributa). Basats en lagrupaci dels ciutadans en 35 tribus (4 durbanes i 31 de rstiques), que sencarregaven delegir els magistrats inferiors i els tribuns militars. Tamb hi havia una assemblea de la plebs (concilium plebis), integrada per plebeus, que escollia les magistratures que defensaven els seus interessos, com el tribunat de la plebs. Les seves decisions eren conegudes amb el nom de plebiscits (terme que ha arribat fins a lactualitat amb un altre significat).

Senatus Populusque Romanus, inscripci en marbre. Museus Capitolins, Roma.

64

EL MN ROM

Api Claudi, el Cec, al Senat. Fresc de Cesare Maccari (1840-1919). Palau Madama, Roma. Api Claudi va ocupar els crrecs de censor, cnsol i pretor. Va afavorir els plebeus i va reformar lleis que van augmentar el control popular. La via pia, la calada ms clebre de totes les que es van construir durant la Repblica, duu el seu nom.

Els magistrats Tenien tres caracterstiques bsiques: lanualitat (llevat del censor, els altres crrecs tenien una durada dun any, que es podia prorrogar de manera excepcional); la collegialitat (per evitar que una sola persona controls exclusivament el poder reservat al crrec que ocupava), i la responsabilitat, ja que havien de respondre dels seus actes davant del Senat, quan sacabava lexercici del crrec. Els magistrats superiors eren: Dos cnsols: eren els ms importants, ja que tenien limperium, o poder de manar, i la potestas, o capacitat legal per imposar la seva decisi. Mitjanant la coercitio, sels reconeixia lautoritat per imposar cstigs. Dos pretors: tamb posseen limperium i es van especialitzar en qestions judicials (praetor urbanus i peregrinus). Dos censors: la seva funci principal era la delaborar el cens de la ciutadania. Cada cinc anys, els ciutadans, reunits al camp de Mart, havien de declarar davant dels censors les seves dades personals i la fortuna que tenien. Disposaven de divuit mesos per complir aquesta obligaci. Si un ciutad no hi compareixia, podia patir unes represlies terribles, fins i tot la prdua de la condici de ciutad rom. A ms, els censors vetllaven per la moral i confeccionaven la llista dels membres del Senat (album senatorium), i tamb tenien autoritat per expulsar daquesta cambra els individus que fossin considerats indignes a causa dun comportament negligent. En cas de perill per a lEstat, tots els poders passaven durant sis mesos a mans dun dictador (dictator), nomenat per un dels cnsols a proposta del Senat. Aquest magistrat havia de retornar els poders que se li havien atorgat un cop passat el perill.
ACTIVITATS
22. Com sagrupava el poble rom per votar i quines funcions tenia cada una daquestes tres agrupacions? 23. Quin tipus dassemblea era el concilium plebis? 24. Quins magistrats tenien el poder anomenat imperium i quines tasques exercien? 25. Per qu creus que el censor podia inspirar un cert temor entre la ciutadania romana, fins i tot entre els que eren senadors? 26. Esbrina quina importncia podia tenir el dret dintercessio del qual gaudien els tribuns de la plebs.

65

Vista del frum, centre de la vida poltica, comercial i judicial de lantiga Roma.

Els magistrats menors eren:

SABIES QUE Un dels dictadors ms peculiars que va governar Roma va ser Luci Quint Cincinnat, el qual, desprs dhaver assumit tots els poders de lEstat (el 458 aC), va deixar larada amb qu treballava la terra i es va enfrontar amb lenemic que amenaava les portes de Roma. Tan bon punt el va haver derrotat, va rebutjar els honors que se li oferien i va tornar a les feines del camp. Avui dia hi ha una ciutat als Estats Units, Cincinnati (Ohio), que recorda aquest rom.

Quatre edils (aediles, dos patricis i dos plebeus), que socupaven de la vigilncia dels carrers, els mercats i els aqeductes, aix com del provement i dels espectacles de la ciutat. Dos qestors (quaestores), que sencarregaven de les finances i de la recaptaci dels impostos. Era, a ms, la primera magistratura que havien dexercir aquells que aspiressin a continuar la carrera poltica o cursus honorum. Deu tribuns de la plebs (tribuni plebis), que protegien els drets dels plebeus; per fer-ho, gaudien de la intercessio o dret de vet.

El Senat de Roma
Encara que el Senat era una instituci que va nixer en el perode monrquic, es va desenvolupar plenament durant la Repblica. Estava format per tres-cents membres, que eren nomenats pel censor amb carcter vitalici dentre aquells ciutadans que havien ocupat magistratures superiors, els patres et conscripti, s a dir, els membres dorigen patrici i plebeu. Exercien funcions molt diverses, entre les quals sincloen les relacions exteriors, el culte, les finances, el reclutament de les legions, la vigilncia dels magistrats i lorganitzaci dels territoris conquerits. Per imposar el seu criteri, el Senat disposava de dos instruments legals: L auctoritas patrum, que ratificava les lleis aprovades pels comicis, requisit sense el qual no podien entrar en vigor. El consilium, o consell ordre adreat als magistrats.

Els edils eren els encarregats de vetllar pel funcionament dels aqeductes.

66

EL MN ROM

Hi havia, a ms, el senatus consultum, nom amb qu es coneixien les resolucions del Senat que eren de compliment obligat. De fet, lautoritat que exercia el Senat en la vida pblica romana era una garantia davant dun possible abs de poder per part dalgun magistrat, per tamb era un fre a la llibertat dels ciutadans reunits en assemblea. A les sessions del Senat, el magistrat que presidia la convocatria llegia lordre del dia i obria el debat sobre els assumptes que calia tractar. Els senadors hi intervenien segons lordre dimportncia (valorada a partir de la magistratura que havien ocupat abans de ser inscrits en la llista senatorial), drets i sense lmit de temps. Desprs que els senadors que donaven a conixer la seva opini sobre el tema que es tractava fossin escoltats per la cambra, tenia lloc la votaci. El procediment era ben curis: els que estaven dacord amb lopini expressada per algun dels participants se situaven al seu costat per demostrar que li donaven suport.

Les lluites socials entre patricis i plebeus

La Repblica romana havia nascut amb un carcter marcadament aristocrtic, ja que reservava gaireb tots els crrecs pblics als ciutadans dorigen patrici. El primer conflicte va tenir lloc quan feia pocs anys que havia comenat la Repblica: el 494 aC la plebs de Roma es va retirar a lAvent per posar de manifest que no treballaria en benefici de la ciutat si no sequilibrava la situaci al seu favor. Aquest fet, conegut per secessio plebis, va conduir a la creaci del tribunat de la plebs. La llei de les XII Taules (lex duodecim tabularum), del 451 aC, va comportar un gran aven pel que fa a la reglamentaci de les lleis per escrit i lestabliment del dret penal, per no reconeixia, per exemple, el dret dels plebeus a contraure matrimoni amb els patricis. Fins mig segle desprs de la proclamaci de la Repblica, aquest dret no va ser reconegut (Lex Canuleia, 445 aC). Un punt de fricci important entre tots dos collectius va ser laccs a les magistratures principals. Al segle IV aC, es va produir un accs lent per imparable dels plebeus als crrecs poltics. Per les Leges Liciniae Sextiae (367 aC), van poder a la fi accedir al consolat: almenys un dels dos cnsols havia de ser dorigen plebeu. Les mateixes lleis establien que, en el repartiment dels territoris conquerits per Roma (ager publicus), hi havien de participar tant patricis com plebeus. Fins i tot al cap duna dcada, la dictadura va estar oberta a aquests ciutadans, ja que la llei estipulava que un dels dos censors havia de ser plebeu.
Relleu amb un mercader de vins. Museu Arqueolgic de Dijon, Frana.

ACTIVITATS
27. Esbrina el significat de lexpressi patres et conscripti. 28. Com influa el Senat en la vida poltica romana? Com descriuries el paper que feia? 29. Descriu el procediment que se seguia en una sessi del Senat. 30. Fes una llista de les reformes que van permetre als plebeus gaudir dels mateixos privilegis que els patricis durant la Repblica romana.

67

Faetont
La imprudncia dHlios i Faetont
Faetont, un dels fills dHlios, havia arribat a ladolescncia sense que li hagus estat revelada la identitat del seu pare. Quan finalment ho va descobrir, el du, que se sentia culpable per haver-lo tingut apartat dell durant tant de temps, li va prometre de manera imprudent que li concediria el que demans. Inesperadament, Faetont li va demanar que li deixs conduir el carro que duia cada dia la llum del Sol a la Terra. Hlios va fer tots els possibles perqu el seu fill renuncis a aquesta petici, per al final va haver de complir la seva paraula. Al principi semblava que tot anava b, per els cavalls, aix que es van adonar del canvi, es van desbocar i van abandonar la ruta que recorrien des de temps immemorials. Ara, tan aviat senfilaven fins a una alada enorme, com sacostaven perillosament a la superfcie de la Terra. Mentrestant Faetont, horroritzat, no podia fer res per aturar aquella cursa terrible. Segons la llegenda, aquesta catstrofe de foc i destrucci va arrasar zones molt extenses. Daquesta manera van explicar els antics la formaci del gran desert del nord dfrica. Per sort, abans que no queds ni una espurna de vida sobre la Terra, Zeus va fulminar amb el llamp el carro i el seu tripulant; daquesta manera, va apartar els cavalls alats i lesfera de foc de la superfcie terrestre. Dacord amb la llegenda, hi va haver un dia sense sol fins que la situaci es va normalitzar; Faetont, per la seva banda, va rebre honors fnebres de les nimfes del riu Erid i de les seves germanes, les Helades.

La caiguda de Faetont, obra de J. Van Eyck (1390-1441). Museu del Prado, Madrid.

SABIES QUE Durant els segles XVIII i XIX, a la Gran Bretanya va estar en funcionament un tipus especial de carruatge obert per a famlies acomodades. Es coneixia amb el nom de faetont en honor del personatge del mite clssic.

La figura de Faetont en la histria de la civilitzaci

ACTIVITATS
31. Esbrina com suposaven els antics que es movien el Sol i la Lluna en el firmament. 32. Com va aconseguir Faetont que el seu pare Hlios li permets conduir el carro? 33. Explica quina va ser la causa de la destrucci de grans rees de la superfcie terrestre. 34. Quina conclusi podries treure de laventura de Faetont en relaci amb el comportament hum? 35. Busca altres obres de literatura, msica i pintura que recren el mite de Faetont.

Des del Renaixement, els artistes shan interessat pels mites del mn antic: aix ho veiem en un dibuix de Miquel ngel del 1533, dedicat a la caiguda de Faetont, mentre que en la tragdia de William Shakespeare Romeu i Julieta (1595) trobem una referncia al protagonista de la llegenda. Al segle XVII, Rubens va retratar el moment en qu lauriga era fulminat pel llamp de Zeus a La caiguda de Faetont (1604-1605). En literatura catalana, trobem referncies a aquest mite en el poema pic Canig (1886), de Jacint Verdaguer. I pel que fa a la literatura castellana, en lobra El hijo del Sol, Faetn (1661) de Caldern de la Barca. Les peres de Lulli i de Scarletti, totes dues titulades Faetont (estrenades el 1663 i el 1685) van introduir el tema en la msica. Posteriorment, el francs Camille Saint-Sans va compondre el poema simfnic Faetont (1873) i langls B. Britten va estrenar el 1951 les Sis metamorfosis a partir dOvidi, una de les quals va dedicar a Faetont.

68

EL MN ROM

HISPNIA ROMANA
Itlica
Una de les representacions ms clebres del du Hlios es troba en un mosaic de lantiga ciutat romana dItlica, situada en el municipi actual de Santiponce, Sevilla. La primera ciutat dItlica (vetus urbs, ciutat vella) va ser ideada per Publi Corneli Escipi. El 206 aC, desprs de la derrota cartaginesa a la batalla dIlipa, durant la Segona Guerra Pnica, aquest cnsol va repartir terres entre els seus legionaris a fi de crear un assentament per a veterans de guerra. Durant lpoca imperial, la prosperitat dItlica no va deixar de crixer. Tant s aix que s on van nixer dues personalitats que, entre la darreria del segle I dC i la primera meitat del segle II dC, van arribar a ocupar el tron de Roma: Traj i Adri. A aquest ltim emperador li devem lampliaci del nucli urb, ja que a partir del segle II aC va crear prcticament una ciutat nova (nova urbs), amb grans construccions i edificis pblics, que va dur el nom de Colonia Aelia Augusta Italica.

Amfiteatre rom dItlica

Els monuments duna ciutat imperial

Gaireb totes les restes arqueolgiques de lantiga Itlica que avui podem visitar sn de la nova urbs, ats que la ciutat vella est situada sota lactual ciutat de Santiponce. Un dels edificis ms destacats va ser el temple de Traj, de planta rectangular i vuit columnes a la faana. Ja a la vetus urbs, Itlica disposava dun conjunt de termes, per sen van construir unes altres de ms grans per a la nova ciutat dAdri. Com a qualsevol ciutat romana important, a Itlica hi havia un teatre, duns vuitanta metres de dimetre i una capacitat per a tres mil persones. Lamfiteatre, construt al costat de la ciutat nova, fora del recinte emmurallat, dobla el teatre en dimetre i podia allotjar fins a uns vint mil espectadors. Tot i que est molt deteriorat, sabem que el podi interior que separava larena on es lluitava de les grades del pblic estava recobert de marbre. Avui dia podem veure les cambres subterrnies on es tancaven les feres per als espectacles als quals els romans eren tan aficionats.

De la ciutat nova tamb conservem una gran quantitat de restes de cases particulars o domus, que han estat classificades a partir dels temes decoratius que en mostren els mosaics. Cal destacar, per exemple, la casa de Nept, la dHiles, la dels ocells o la del planetari, aquesta ltima amb un gran cercle que inclou set hexgons dedicats als dies de la setmana.
Bust de lemperador Adri. Museu Arqueolgic de Sevilla.

ACTIVITATS
36. Esbrina la ra per la qual Itlica sanomenava Colonia Aelia Augusta Italica. 37. Identifica la localitat dIlipa, esmentada en la informaci que has llegit en aquest apartat. 38. Explica per qu podem parlar de dues ciutats en una quan ens referim a Itlica. 39. On es troben la major part de restes arqueolgiques dItlica? Per qu? 40. Quin edifici destacaries dentre els que van formar part de la ciutat dItlica? Descriu-lo.

69

Activitats
Senatus Populusque Romanus (SPQR)
41. Llegeix el text segent sobre la dictadura com a magistratura i respon les preguntes: 44. Llegeix el text segent i fes les activitats:

(El Senat) va decidir crear una altra magistratura amb plens poders sobre la guerra, la pau i tots els altres assumptes, sobirana i no subjecta a retre comptes del que decids o fes. La durada de la nova magistratura era de sis mesos, un cop passats els quals governarien els cnsols de nou [...]. El Senat va decidir introduir en el govern una magistratura semblant a la tirania, que havia destar per sobre de totes les lleis [...]. Els semblava que es necessitava un home ben preparat per a lacci, amb molta experincia militar i, a ms, prudent i assenyat, i que no es deixs portar cap a la insensatesa per la magnitud del poder. Per, per sobre de totes aquestes qualitats, es necessitava alg que fos capa de governar amb fermesa i que es mostrs tou davant dels indisciplinats. DIONS DHALICARNS, Histria antiga de Roma, IV (Adaptaci)

Aix, doncs, en aquell temps el senat va mantenir la Repblica tot fent que en el poble lliure shi decidissin poques coses, i moltes, en canvi, en el Senat, per la seva autoritat, la seva prctica i els seus costums, i que els cnsols tinguessin, a tot estirar durant un any, un poder que, per la seva prpia naturalesa i la seva capacitat jurdica, era com el dun rei. I un factor molt important per assegurar el poder dels nobles era respectar totalment que els acords dels comicis del poble no tinguessin validesa si lautoritat dels senadors no els aprovava [...]. Tot es decidia per la mxima autoritat dels homes principals, amb el consentiment del poble. CICER, La Repblica, Llibre II, XXXII, 56
Quin paper es reserva al Senat, segons el text? Escriu sobre el que has llegit en la unitat pel que fa a les funcions del Senat, i relaciona-ho amb el contingut del text. Per qu diu el text que els cnsols tenien un poder comparable amb lautoritat dels antics reis romans?

Quins privilegis tenia la figura del dictador? A partir de la lectura del text, quines qualitats et sembla que havia de tenir un bon dictador? Esbrina qui nomenava el dictador i en quins moments era aconsellable deixar el poder a les seves mans. Elabora una breu llista amb els noms dels dictadors ms coneguts en la histria de Roma.

Faetont
45. Llegeix el text sobre la destrucci que va ocasionar Faetont i respon:

42. Elabora una taula com la que tens a continuaci, amb els tipus de magistratures i les seves funcions en la Repblica romana: Crrec Nombre de membres Funcions

43. Descriu els termes o expressions llatines segents que has llegit en el tema sobre la Repblica romana: Senatus Populusque Romanus coercitio album senatorium concilium plebis intercessio auctoritas patrum secessio plebis ager publicus

Ploro per poc: grans ciutats voltades de murs sextingeixen, i pasos sencers, amb els seus habitants, pels incendis sn reduts a cendres; es cremen muntanyes i boscos; lAtos es crema, i al Taure cilici, el Tmolos i lEta, lIda, aleshores eixut per abans amb fonts abundoses, el virginal Helicon, i lHemos, no encara lEagre. LEtna es crema amb un foc que per ms de mil multiplica, i el Parns de dos cims, el Cintos, lrix i lOtris, ja alliberat de les neus, el Rdope, el Dndima, el Mimas, i tamb el Mcale i el Citeron, on hi haur santuaris. No li serveix el fred a lEsctia: el Caucas es crema, i lssa i el Pindos tamb, i lOlimp, que en alada el supera, amb els ventosos Alps i amb els Apenins nuvolosos. Veu llavors Faetont el mn consumit pels incendis pertot arreu; ja no pot suportar la calor tan intensa; con si sortissin dun forn, els aires que ara respira sn un baf xafogs i troba roent el seu carro; no resisteix ja ms les cendres i espurnes que plouen i, per aqu i per all, lenvolten fumeres que bullen; no sap on s ni on va, submergit en tenebres obscures, i els cavalls voladors el van estirant com els sembla. Creuen

70

que fou llavors quan van tornar-se els etops de color negre, amb la sang que a prop de la pell va pujar-los. Lbia va convertir-se en desert, en perdre els seus lquids per la calor, i van plorar per fonts i llacunes les nimfes desordenant-se els cabells. [...] Fuig el Nil espantat fins a lltim extrem de la terra per amagar el seu cap, i encara lhi t; les set boques queden plenes de pols, les set valls romanen eixutes. Shan asssecat tamb lEstrimon i lHebros ismaris, com el Rin, el Roine i el Po, dels pasos hesperis, i el que tindr poder sobre totes les coses, el Tber. Somple de solcs el terreny i la llum fins al Trtar penetra fent que el senyor de lavenc i la seva dona sespantin. Disminueixen els mars i s sols una plana de sorra el que fou loce; les muntanyes que eren cobertes per les aiges afloren, i en nombre de Cclades creixen. [...] Tres vegades Nept gos treure el rostre i els braos amenaants, totes tres no aguant les flames de fora. OVIDI, Les Metamorfosis, llibre segon
Fes una llista amb els noms geogrfics referits a muntanyes o serralades que apareixen en el text i localitzals en algun mapa o atles. Quins rius van quedar afectats per la calor extrema que va provocar el carro del Sol? Explica on es troben. Qu es diu dun territori situat al nord dfrica? La catstrofe noms va afectar la superfcie terrestre? Comenta-ho a partir del text. 46. Esbrina en quina part de lobra de William Shakespeare Romeu i Julieta sesmenta el mite de Faetont i en quines circumstncies.

47. Llegeix el text sobre la fundaci dItlica i fes les activitats:

A partir daquell moment van comenar a enviar als pobles dIbria conquerits, cada any, pretors en qualitat de governadors o superintendents, per mantenir la pau. I Escipi, desprs de deixar-los un exrcit petit adequat a un assentament pacfic, va establir els soldats ferits en una ciutat que anomen Itlica, a partir del nom dItlia. s la ptria de Traj i dAdri, que ms endavant foren emperadors romans. I ell va marxar cap a Roma amb una gran flota. API, Histria romana, 38 (Adaptaci)
Esbrina a partir de quin moment es va comenar a organitzar el territori de la pennsula Ibrica. Quin any va ser fundada Itlica? Amb quin personatge va estar relacionada la fundaci? Quin tipus de tropes van ser utilitzades per a la fundaci? Escriu algunes raons per les quals fundar una colnia com Itlica era beneficis per a Roma. Quins emperadors se citen en el text com a originaris dItlica? Escriu-ne una breu redacci. 48. Decideix quina s la resposta adequada per a cada afirmaci: Itlica va ser fundada per Publi Corneli Escipi lany... a. 206 aC b. 218 aC c. 211 aC La ciutat dItlica fundada al final de la Segona Guerra Pnica s la que sanomena... a. nova urbs. b. vetus urbs. c. urbs Italica. El nom que va rebre la ciutat sota el mandat de lemperador Adri va ser... a. Colonia Aelia Augusta Italica. b. Colonia Ulpia Italica. c. Colonia Adrianus. Les restes arqueolgiques de la ciutat vella sn ms escasses perqu... a. no han estat excavades per manca dinters. b. el poble de Santiponce les cobreix i seria difcil recuperar-les. c. no hi va ser construt cap edifici pblic. Ens han arribat un gran nombre de decoracions amb temes geomtrics i figuratius dItlica grcies... a. als mosaics de les cases de la ciutat. b. a les pintures de les parets de les domus. c. a les descripcions dautors antics. 49. Feu en grup un treball de recerca sobre altres restes arqueolgiques romanes que hi ha a Andalusia i desprs exposeu-lo a laula fent s de les noves tecnologies.

Itlica

Casa dHiles, Itlica.

71