3

Basilisc, monstre de la mitologia grega que petrificava amb la mirada, el mateix que feia Medusa amb tothom que la mirava als ulls.

Ubi habitamus? Rex in urbe Roma

PLA DE TREBALL

Qu aprendrs
Com es construeixen les oracions transitives i intransitives en llat. La funci sintctica del cas acusatiu. Com es diferencien els gneres en llat. Quin s el llegat del llat en les cincies naturals. Com eren els habitatges romans. La histria de Roma en el perode monrquic. El paper del Senat i del rei en lpoca monrquica de Roma. Quins van ser els reis llegendaris de Roma. El paper de Medusa en la mitologia i el seu llegat. Dades sobre la ciutat romana de Trraco.

Qu fars
Diferenciar les oracions transitives de les intransitives. Respondre en llat preguntes que requereixen ls del cas acusatiu. Aplicar quatre noves regles de derivaci del llat al catal. Investigar sobre la figura de Medusa. Buscar informaci sobre restes romanes a Catalunya.

40

Era una pgina arrencada dun llibre molt vell de la biblioteca. El Harry la va aplanar esperanat i el Ron shi va apropar per llegir-la amb ell. De les innombrables bsties perilloses que poblen la nostra terra, no nhi ha cap de tan curiosa i mortal com el basilisc, tamb conegut amb el nom de Rei de les serps. Aquesta serp, que pot arribar a tenir dimensions gegantesques i pot viure centenars danys, neix dun ou de gallina i lha de covar un gripau. Les seves maneres de matar sn extraordinries, perqu, a ms dels ullals que contenen un ver mortal, el basilisc t una mirada assassina i qualsevol que se la creui mor instantniament. Les aranyes fugen del basilisc perqu s el seu enemic mortal, i el basilisc noms fuig del cant del gall, que li causa la mort. [...] El Harry va mirar els llits que tenia al voltant. El basilisc mata la gent amb la mirada. Per ning ha mort... Perqu ning lha mirat directament als ulls. J. K. ROWLING, Harry Potter i la cambra secreta

41

Ubi habitamus?
Colloquium
Ave Marcia! Quid facis?

In peristylo villae laboro.

Tu cum familia mea in villa habitas, sed ubi mater tua est?

Ubi mater tua suam domum habet?

Mater mea nullam domum habet, domus dominorum est.

Mater mea in magna domo habitat.

Servi nec domos nec villas habemus, sed multum laboramus.

Bene. Intramus in atrium cum rosis?

42

LINGUA LATINA

Narratio
Villae Romanae magnae sunt et in campo sunt. Familia Claudiae in magna villa habitat. In oppido villae non sunt; oppidum domos et insulas habet. Domus et villa magnae sunt, sed insulae parvae. Pater Claudiae magnam villam cum multis cubiculis habet. Villa vestibulum, atrium, tablinum, triclinium, peristylum, culinam et cubicula habet. Lucius per vestibulum in villam intrat et Claudiam Marciamque in atrio videt. Atrium impluvium et compluvium habet, ubi aqua est. Servus, Didius, in cubiculo est, cubiculum locus est ubi domini, liberi et servi dormiunt. Claudius in tablino est. Tablinum locus est, ubi dominus laborat, amicos accipit1, libros legit, epistulas scribit, pecuniam numerat2 et cetera. Iulia in triclinio est, ubi semper cum amicis cenat. In culina servae cibum parant. Peristylum hortus villae est, rosas larariumque habet et ornatum est cum picturis in muris. Domus in oppido quoque multa cubicula habet, autem3 insula pauca cubicula habet neque4 atrium nec peristylum nec tablinum nec triclinium nec culinam habet.
1 2

accipit: rep numerat: unus, duo, tres, quattuor 3 autem: en canvi 4 neque = nec

Oppidum

Pecunia

Domus Insula

Cibus

Epistula

Lararium Atrium Impluvium

Tablinum Peristylum

Responde latine:
Ubi villae sunt? et domi? Ubi Didius est? Quid cubiculum est? Ubi habitat mater servae? Quid dominus in tablino facit?

Triclinium Vestibulum Culina Taberna Cubiculum Compluvium

Quid Lucius in atrio videt? Quid atrium habet? Ubi Iulia et amici sui cenant? Habentne multa cubicula insulae?

43

Grammatica
MEMORATOR 1. Completa les afirmacions segents: Les oracions atributives estan compostes , , . per Les oracions predicatives estan compostes per , . El nominatiu serveix per expressar la funci de , i de . El genitiu expressa la funci de i es tradueix precedit de la preposici . Lablatiu expressa la funci de i es tradueix precedit duna 2. Completa el quadre segent: Mascul Femen

Oracions transitives i intransitives

Les oracions predicatives poden ser transitives quan es construeixen amb un complement directe (CD) o intransitives quan no en tenen.

Lacusatiu
El cas acusatiu expressa el CD en oracions transitives, si b tamb pot expressar un CC en oracions intransitives i precedit de preposici. Per exemple: Oraci transitiva i acusatiu amb funci de CD: Villa atrium, peristylum, culinam et cubicula habet. Oraci intransitiva i acusatiu amb funci de CC: Lucius per vestibulum in villam intrat.

Sing. Plural Sing. Plural Nominatiu Genitiu Ablatiu

Els gneres
En llat hi ha tres gneres gramaticals per a substantius i adjectius: masculins (puer Romanus), femenins (puella pulchra) i neutres (impluvium magnum). El gnere neutre presenta la mateixa terminaci en els casos nominatiu i acusatiu.

QUAESTIONES 3. Fes les activitats segents sobre la Narratio: a. Identifica les oracions transitives i intransitives. b. Copia aquesta taula i completa-la amb les terminacions corresponents: Acusatiu Mascul Singular Plural Femen Neutre -um -a d. Canvia de nombre les paraules segents de la Narratio: oppido, insulae, rosas, sunt, locus, villa, servus, cenant, culinam, cibum, oppidorum, pecuniam, picturis, habet, atrium (neutre). e. Colloca les paraules segents de la Narratio en el cas corresponent. Tingues en compte que algunes paraules poden estar en ms dun cas: villae, amicis, lararium, dominus, muris, servus, villam, epistulas, Lucius, pater, tablino, villam, triclinium, libros, multis, Romanae, aqua, Claudiae, pecuniam, Iulia, cubicula, domus, oppidorum.

c. Completa aquestes oracions amb les formes verbals corresponents, recorda que han de concordar amb el subjecte en nombre i persona: Villae magnae su Lucius Marciam vide Quid tu faci Nos in triclinio cena Vos in peristylo ludi Ego cibum par ?

Nominatiu

Acusatiu

Genitiu

Ablatiu

44

LINGUA LATINA

Descobreix les paraules

El llat i les cincies naturals
Ja coneixem els dos procediments utilitzats per a la creaci de nous termes, la composici i la derivaci, i tamb sabem que totes les cincies recorren a tims llatins i grecs per formar el vocabulari especfic. A continuaci treballarem un seguit de termes de lmbit de les cincies naturals; els mateixos noms daquestes cincies, com ara biologia o geologia, tenen lorigen en tims grecs.
QUAESTIONES Comprn 4. Defineix etimolgicament les paraules segents, utilitzant els components que les formen i ajudant-te del diccionari. Amfibi < a)mfi (ambds) + bi/ov (vida) Anur < a)n (sense) + ou)ra/ (cua) Bacteri < bakth/rion (bastonet) Arcnid < a)ra/xnh (aranya) + ei]doj (forma) Atmosfera < a)tmo/j (vapor) + sfai=ra (esfera) Cefalpode < kefalh/ (cap) + pou/v / podo/v (peu) Fungicida < fung(um) (fong) + caedere (matar) Fanergama < fanero/v (visible) + ga/moj (matrimoni, uni sexual) Criptgama < kripto/v (ocult) + ga/moj (matrimoni, uni sexual) Microbi < mikro/v (petit) + bi/oj (vida) 5. Indica a quina part del cos fan referncia aquestes paraules, que estan relacionades amb el mn animal. Descobreix-ne el significat i els components llatins o grecs: pode, artrpode, gasterpode, ispode, palmpede, miripode, octpode, pinnpede. Continua escrivint regles de derivaci, derivats cultes i patrimonials en el quadre que vas comenar en les unitats anteriors. DERIVATS LLAT Pensare Peristylum Operam REGLES Patrimonials 8 1, 2 1, 4... Cultes

Cuniculum 1, 2 Regulam Apiculam Cyclopem Periculum Auriculam 1 1, 4 1 1, 2 1

Lenticulam 1

catal vaci del llat al ri de de s le eg R : se simplifica en s 13. El grup -nsmensis > mes. es solen sttniques intern po ls ca vo s Le . 14 lem > noble. desaparixer: nobi > Egipte. ssa a i: Aegyptum pa y a tr lle La . 15 s de c, gl i tl (provinent 16. Els grups cl, zen vocal + l) palatalit g, t + caiguda de ull. sultat ll: oculum > i donen com a re

45

Exercitia
6. Canvia de nombre aquestes paraules llatines: Oppidum (neutre) Pueris Rosas Oppidi Familiae Facitis Sumus Magnarum Habitat Dominorum 12. Escriu aquestes formes llatines i localitza-les en la sopa de lletres: a. 3a persona del singular del present indicatiu del verb sser. b. Genitiu plural del substantiu nena. c. 1a persona del plural en present indicatiu del verb habitar. d. Acusatiu singular del substantiu camp. e. Preposici llatina que significa amb. f. Ablatiu mascul singular de ladjectiu petit/a. g. Acusatiu plural femen de ladjectiu alt/a. h. Nominatiu plural del substantiu rosa. i. 2a persona del plural en present indicatiu del verb veure. j. En llat, sn. S E R D M 9. Completa el quadre segent i fes concordar ladjectiu amb el substantiu corresponent: Caso/s
Rosarum Amicum Cum gladio (espasa) Filia Lacrimas

7. Inventat dues frases transitives amb aquestes paraules llatines. Recorda que les has de canviar de cas perqu indiqui la funci, i de persona verbal perqu concordin amb el subjecte: familia, video, dominus, habeo, puella, parva, paucus, amicus, servus, culina. 8. Uneix cada paraula llatina amb la traducci corresponent: Epistula Cum cibo In campis Familiarum Dominus In magno domo Villam Puellas Oppidorum senyor a les nenes la carta de les famlies als camps la villa de les ciutats amb menjar a la casa gran

D R I K Y A G Q H U I M

T O E H A B I T A M U S

A S D A G J N B M V T A

F A R L A Q G I L O E M

E E S T L D T Y A F E C

V R G A Y U L P P O R F

H A F S E Q E A P F G G

S A K L L E R U P O F J

U F O E Q V I D E T I S

N J F X O E I L R I U L

T A P U E L L A R U M O

U P M A C I O

Gnere i nombre

Funci i Adjectiu traducci concordat

PulchrMagnParvBonMult-

13. Completa la taula fixant-te en el nombre que presenta cada paraula: Nominatiu amica cibum puellis pueri domino oppidum (n) rosas 14. Relaciona aquestes paraules amb el vocabulari que ja coneixes: parvulari magnitud domstic servitud pueril laboris tcit multitud domini campestre Acusatiu Genitiu Ablatiu

10. Identifica la paraula intrusa de cada srie: a. b. c. d. e. Epistulam, domum, magnum Atrium, impluvium, dominum Habeo, habito, video Rosis, puellis, pueris Domini, domina, serva

11. Analitza aquestes paraules i uneix les que estiguin en el mateix cas: Altam Pulchro Magnorum Bonis Foeda Parvi Fessos Laetas amicos domum puellas mater campo pueri servorum epistulis

46

LINGUA LATINA

15. Agrupa per casos aquestes paraules i, a continuaci, analitza-les i intenta descobrir-ne el significat: annos, aquis, arenarum, animum, clarorum, dominus, attentis, barbas, caelorum, cavernis, circulos, clementiarum, amici, circo, cotidianas, dearum, diligentia, feras, fortuna, fugarum, filios, Graecos, formicas, Italia, intrepidorum, lentos, linguae, licentias, locus, novis, operarum, oraculo, patriae, otiorum, occulto, purae, statuam, umbris, solam, pueri, altum. 16. Canvia de nombre les paraules de lactivitat anterior. 17. Observa la imatge i imaginat un dileg amb oracions transitives.

20. Fes concordar ladjectiu amb el substantiu, tenint en compte el cas. A continuaci indica en quin cas has posat ladjectiu i tradueix les oracions: a. In oppido (Graecus, -a, um) statuae (multus, -a,-um) sunt. b. Formica (niger, nigra, nigrum) cibum in campo (magnus, -a, -um) videt. c. Serva puellae (parvus, -a, um) cenam (bonus, -a, -um) parat. 21. Relaciona aquestes oracions en llat amb la traducci corresponent. A continuaci, respon les preguntes: 1. Mitto tibi navem prora puppique carentem. 2. Asinus asinum fricat. 3. Video barbam et pallium, philosophum nondum video. Veig la barba i el palli, encara no veig el filsof. Tenvio una nau que est mancada de proa i de popa. Un ase frega un ase. a. Busca totes les formes dacusatiu i canvia el nombre de les que coneguis (pallium s neutre). b. En loraci 1 samaga una salutaci romana. Saps quina s? c. Explica amb les teves prpies paraules loraci 2.

18. Escriu en llat aquestes paraules segons la traducci: Patria (f) A la ptria De les ptries Les ptries Otium (n) Loci Amb oci Dels ocis Cibus (m) El menjar Amb menjar Menjars (ac.) SUBSTANTIUS Aqua Atrium Compluvium Cibus Cubiculum Culina Epistula Domus Impluvium Insula Lararium Liber/libri Locus Murus Pecunia Peristylum Pictura Rosa Tablinum Triclinium Vestibulum VERBS Accipio Ceno Dormio Habeo Intro Lego Numero Paro Scribo Video PARAULES INVARIABLES Autem (Conj) Bene (Adv) Semper (Adv) Neque (Conj) ADJECTIUS Ceterus, -a, -um Nullus, -a, -um Ornatus, -a, -um

VOCABULA NECESSARIA

19. Completa el quadre segent amb adjectius i treu-ne conclusions: SINGULAR M F N lentus lentum PLURAL M F N lentae

Nominatiu Acusatiu Genitiu Ablatiu

lentis

Els adjectius en llat es caracteritzen perqu: a. Tenen diferents terminacions: -us/-er per al gnere , -a per al gnere , i -um per al gnere . b. Presenten les mateixes terminacions que els . c. Com en la resta de les llenges, concorden en amb els substantius. i En llat tamb concorden en .

47

Rex in urbe Roma

Soldats i camperols. Relleu de laltar de Domici Ahenobarb. Museu del Louvre, Pars.

El rei, el Senat i el poble de la Roma primitiva

El terme llat per a rei (rex) deriva de la paraula regere, que significa regir o governar. Encara que les dades que ens han arribat de la monarquia romana estan a cavall de la llegenda i la realitat, sabem que, des que accedia al tron, la persona que exercia aquest crrec tenia un carcter especial, no per lorigen (el lloc de rein no era hereditari, per s vitalici), sin per lautoritat sagrada que representava. Duia un mantell porpra, un ceptre de marfil i una corona dor; a ms, era precedit als carrers per dotze auxiliars o lictors que duien les famoses fasces, unes vares dom i bedoll entrellaades, de les quals sortia una destral, i que simbolitzaven lautoritat del monarca. Entre altres funcions, al rei se li atribua la de consultar la voluntat dels dus (auspicia publica) i lofrena de sacrificis a les detats. No obstant aix, a mesura que les funcions religioses van augmentar, el rei va anar delegant part de les tasques en collegis sacerdotals que es feien crrec del culte pblic (sacra publica). El ms destacat daquests collegis era el collegium pontificium, presidit pel Pontifex Maximus.
SABIES QUE El ttol pontifex (pontfex), que deriva dels termes llatins pons i facere, significa constructor de ponts, ja que les obres aixecades sobre els rius, que al mn antic eren considerats detats, tenien un carcter ritual i mgic.

Relleu votiu dun sacerdot de Cbele, a lAntiquarium Palatino, Roma.

Aquest terme tamb ha estat interpretat com una espcie de vincle entre el mn terrenal i el mn sobrenatural.

48

EL MN ROM

A ms de funcions religioses, el monarca tenia atribucions civils, com la de convocar lassemblea del poble (comitia curiata), que estava distribuda en cries o circumscripcions administratives; en total nhi havia trenta, s a dir, deu per a cada una de les tres tribus primitives de Roma (ramnenses, titienses i luceres). Lassemblea del poble possea uns poders limitats, ja que podia acceptar o rebutjar els afers que se li proposaven, per no tenia iniciativa per proposar una llei. Cada una de les cries proporcionava cent infants (centria) i deu cavallers (decries), la qual cosa formava un exrcit efectiu duns 3.000 soldats i 300 genets, que era comandat pel rei. Per ajudar el monarca en la tasca de governar, el rei disposava tamb dun consell de cent notables, constitut pels caps de les famlies patrcies, el Senat (terme derivat del llat senex, anci). Aquest consell tamb socupava de vetllar perqu es complissin els costums dels avantpassats (mos maiorum). Es creu que Rmul en va ser el fundador.

ACTIVITATS
22. Intenta trobar una representaci de les fasces que simbolitzaven el poder i lautoritat del monarca, i descriu-les. 23. Encara que no era considerat una divinitat, per qu creus que el rei a Roma tenia un carcter sagrat? 24. Comenta els lmits de participaci que tenia lassemblea del poble coneguda per comicis curiats (comitia curiata). 25. Relaciona la distribuci de la poblaci de Roma amb la formaci de lexrcit en lpoca monrquica. 26. Descriu les funcions que exercia el Senat i explican el paper en el perode comprs entre la mort dun rei i laccs al tron del segent.

Linterregnum
Com que la monarquia a Roma no era una instituci hereditria, es va haver destablir un procediment per assegurar la successi pacfica al tron de la ciutat. Quan moria el rei, sobria el perode anomenat interregnum; durant aquest espai de temps, el Senat sencarregava descollir un dels seus membres com a interrex, la funci principal del qual era designar el nou monarca en el termini de cinc dies. En el cas que no designs cap persona, el crrec dinterrex passava a un altre senador durant cinc dies ms, i aix successivament fins que saconseguia lobjectiu fixat. Encara que el poble reunit en assemblea havia de donar el vistiplau al candidat nomenat, aquest no podia accedir al tron si no laprovava el Senat. A ms, els auspicis que es practiquessin sobre la persona designada havien de ser favorables, ja que aix demostrava la bona disposici dels dus cap al nou monarca. Finalment, cal dir que el nou rei no passava a ocupar el tron directament, sin que havia de complir un requisit legal: els comicis curiats (el poble en assemblea, una altra vegada) havien de dotar-lo dautoritat legal conferint-li limperium, el poder que el capacitava per aplicar la llei i dirigir les tropes, per mitj de lanomenada lex curiata de imperio.

Set turons, set reis

Segons la tradici romana, desprs de la mort de Rmul, es van succeir a la ciutat sis reis llegendaris al llarg de dos segles, fins al 509 aC. De la mateixa manera que van ser set els turons de la Ro-

Temple de Vesta, al frum Boari, Roma.

49

El jurament dels Horacis, oli de Jacques-Louis David (1748-1825). Museu del Louvre, Pars. Els dos germans Horacis juren davant les seves espases abans denfrontar-se amb els Curiacis.

ma primitiva, set van ser tamb (si hi comptem Rmul) els reis de la ciutat. Entre els tres primers van regnar gaireb cent anys. El primer, el gendre de Tit Taci (el rei sab), anomenat Numa Pompili, una mena de rei sacerdot, s recordat per haver introdut a Roma la religi i el culte als dus, la instituci de les vestals, el temple de Janus, la divisi de lany en dotze mesos i la distinci entre els dies fastos (propicis per desenvolupar activitats judicials i de qualsevol tipus) i nefastos (que segons la religi no eren propicis per fer aquestes activitats). El seu successor al tron, Tullus Hostili, va tenir un carcter molt ms bellics, ja que va comenar una guerra contra Alba que va acabar amb la destrucci de la ciutat. La clebre llegenda dels tres germans Horacis i els tres Curiacis, que es van enfrontar en defensa de totes dues ciutats, se situa durant el regnat daquest monarca. El tercer rei rom va ser Anc Marci. Segons la tradici, aquesta figura est associada amb lexpansi del territori de la ciutat i amb la construcci del primer pont sobre el riu Tber, el pons Sublicius. El govern dels tres reis segents (i ltims) es va estendre al llarg dun segle, com el dels seus antecessors. Luci Tarquini Prisc ha passat a la histria de Roma per haver introdut la civilitzaci etrusca a la ciutat, i tamb per haver impulsat grans obres pbliques, com la Cloaca Maxima, o el temple de Jpiter al Capitoli; malgrat aix, la tradici el retrata com un monarca poc proper al poble i de carcter autoritari.

Relleu de Marc Aureli en qu ofereix un sacrifici davant del temple de Jpiter. Museus Capitolins, Roma.

50

EL MN ROM

Al seu successor al tron, Servi Tulli, gendre de Tarquini, se li reconeix el mrit dhaver introdut la primera constituci poltica a Roma. Amb lobjectiu de facilitar el pagament dimpostos i el reclutament de lexrcit, va organitzar la ciutat en quatre grans barris i hi va implantar un nou model de cens basat en la fortuna i no noms en el naixement. Va dividir la poblaci en classes, organitzades en centries de iuniores (de 17 a 46 anys) i seniores (de 46 a 60 anys), fins a un total de 193. A aquest monarca tamb se li atribueix la construcci dun mur que envoltava la ciutat: les muralles servianes. No obstant aix, Tulli, que havia fet tant per organitzar la ciutat, va morir vctima dun complot en qu va prendre part el seu propi gendre, el qual ha passat a la histria amb el nom de Tarquini el Superb, el darrer rei de Roma. Les fonts romanes asseguren que tenia un carcter cruel i arbitrari. Va imposar un gran nombre de serveis a la poblaci per desenvolupar el seu programa dobres pbliques i es va mantenir al poder per mitj de la violncia. Tot i aix, la tradici afirma que va comprar per a la ciutat els anomenats Llibres Sibillins, un conjunt doracles proftics de la clebre Sibilla de Cumes, que eren consultats en lpoca de crisi i estaven custodiats al temple de Jpiter, al Capitoli. Un episodi relacionat amb el comportament indecors del fill del monarca, Sext Tarquini, amb Lucrcia, una dona de carcter virtus, va ser lespurna que va encendre la sublevaci contra la monarquia. El monarca va haver de fugir i el ttol de rei va ser abolit per sempre, encara que aquest terme es va conservar en el ttol rex sacrorum (rei dels ritus sagrats), que duia el sacerdot ms vell dedicat al manteniment dels cultes religiosos.

ACTIVITATS
27. Tenint en compte que Rmul va regnar durant uns trenta-vuit anys, i recordant la data que satribueix a la fundaci de Roma, calcula quin any va comenar a governar el seu successor en el tron Numa Pompili. (Linterregnum entre tots dos monarques va ser dun any.) 28. Qu va caracteritzar el regnat de Numa Pompili? 29. Dels tres primers reis, quin va ser el ms bellics? En quina guerra va participar Roma durant el seu regnat? Busca informaci sobre aquest episodi. 30. Dels reis etruscos de Roma (els tres ltims), quins van ser importants per haver impulsat construccions a la ciutat? Qu es diu sobre el seu carcter? 31. Com va organitzar la ciutat Servi Tulli? 32. Calcula quants anys va durar la monarquia a Roma. (Tingues en compte les dates de la fundaci i de la destituci de lltim rei.) 33. Busca informaci sobre lincident que va provocar el fill de Tarquini el Superb i que va desencadenar lalament contra la monarquia a Roma.

Reconstrucci del frum de Roma, el Capitoli i el temple de Jpiter.

51

Animals fantstics
Moltes novelles i contes, ja siguin fantstics o no, es basen en lenfrontament dun heroi amb un sser monstrus per salvar un personatge o, fins i tot, la humanitat. Aquest fet es repeteix des de lantiguitat clssica fins als nostres dies, per, qui sn aquests monstres? Com han arribat fins a lactualitat? Cada un t un origen i una evoluci diferents. Aix, per exemple, les sirenes que van intentar captivar Ulisses ara alerten de perills, emergncies i, fins i tot, de la sortida de classe; el minotaure, aquest personatge de cos hum i cap de toro, est relacionat amb els laberints que es repeteixen en forma de jardins en moltes de les nostres ciutats; i les esfinxs sn avui dia personatges que es mantenen impassibles davant les circumstncies del seu voltant.
El cap de Medusa, oli de Caravaggio (1573-1610). Galeria dels Uffizi, Florncia.

Gorgona Medusa
Medusa era lnica mortal de les tres Gorgones, filles de divinitats marines amb les mans de bronze, ales dor i serps en lloc de cabells. Era un sser terrorfic que petrificava amb els ulls tot aquell que gosava mirar-la. Altres tradicions narren que Medusa era una jove duna cabellera preciosa que va acabar tenint un aspecte horrible per haver-se comparat amb la deessa Atena, o per haver estat seduda per Posid al temple daquesta deessa. Les imatges que podem observar de Medusa confirmen aquestes dues versions, tot i que en la majoria de casos apareix el cap ja separat del cos, gesta de lheroi Perseu. Perseu va aconseguir vncer Medusa ajudat pels dus Atena i Hermes, que li van proporcionar els elements indispensables per aniquilar-la: unes sandlies alades, un casc (que feia invisible qui el duia), una espasa, un escut brillant com un mirall i una mena de sarr, on podia desar el cap tallat per evitar la mirada de Medusa, amb qu era capa de petrificar fins i tot un cop morta. De la uni amb Posid havia nascut Equidna, un altre sser monstrus, i en el moment de ser decapitada van nixer Pegs, el cavall alat, i Crisaor. La imatge de Medusa va ser utilitzada durant molt de temps com a amulet contra el mal dull i, en arquitectura, va servir delement decoratiu o, fins i tot, com a protecci contra el mal. Pintors com Leornado da Vinci o Caravaggio han retratat Medusa com una dona bella i terrible alhora, imatge de lhorror i el sofriment. Des dautors llatins, com ara Ovidi, fins a Dant o Goethe, han tractat el tema de la Gorgona gaireb sempre com una figura del mn de linfern; ja en ple segle XX, el poeta Pieter van Eyck va presentar Medusa com la vctima duna deessa enfurida injustament.

Perseu i Medusa, en una mtopa del front del temple de Selinunt a Siclia.

ACTIVITATS
34. Intenta dibuixar Medusa segons la descripci que se nha fet. 35. Busca informaci sobre els tres fills de Medusa i indica quin representa laspecte ms negatiu del monstre i quin el ms positiu. 36. Compara les imatges daquesta pgina que representen Medusa i descriu-les.

52

EL MN ROM

HISPNIA ROMANA
Trraco
La ciutat de Trraco (Tarragona) va ser el primer assentament rom a la Pennsula. Inicialment era un campament militar permanent (al costat del poblat ibric de Kissa, Kose o Kesse), que el 218 aC, al comenament de la Segona Guerra Pnica, va esdevenir quarter dhivern, sota el comandament dels dos militars romans Gneu i Publi Escipi. Juli Csar li va concedir el ttol de colnia de dret rom amb el nom de Colonia Iulia Urbs Tarraco, i lemperador August, en ocasi de les guerres per sotmetre la part nord-occidental de la Pennsula, va viure dos anys a la ciutat, i la va elevar a la categoria de capital de la nova provncia Tarraconense (Colonia Urbs Triumphalis Tarraconensis). Com a capital duna divisi administrativa ms petita (conventus iuridicus), Trraco va controlar directament el territori costaner des dels Pirineus fins al riu Xquer. Tamb lemperador Adri va residir a Trraco, lany 122 dC. Grcies a la bona situaci costanera, seguint la via Augusta, i a un comer molt actiu, la ciutat va viure una poca de prosperitat econmica, almenys fins al 257. En aquesta data va ser vctima dun saqueig terrible a mans de la tribu germnica dels francs, per per sort sen va poder recuperar. Al final del segle V aC, va passar a formar part del nou regne visigot.

Amfiteatre rom de Tarragona.

Els monuments romans de Trraco

s possible que la ciutat de Trraco disposs duna estructura emmurallada des del segle III aC, si b el conjunt defensiu va anar creixent i reforant-se, especialment desprs de les incursions de pobles brbars. No obstant aix, la majoria dels monuments de la ciutat romana procedeixen dels segles I i II dC. El frum provincial data de lpoca de Vespasi (segle I dC) i shi aplegaven els principals edificis pblics i de culte, distributs en dues terrasses. Per mitj de les representacions en monedes, sabem que es va aixecar un gran temple octstil dedicat al culte de lemperador August (Divus Augustus). Al costat del frum, es va erigir el circ per a curses de car-

ros al final del segle I dC i a linici del segent. Si b en queden poques restes, en coneixem les dimensions: 325 m de llargada per 110 m damplada. Fora del permetre de les muralles, hi havia els dos edificis per a espectacles caracterstics duna ciutat romana important: el teatre, del segle I aC, del qual gaireb no queden restes avui dia, i lamfiteatre, del segle II, amb capacitat per a uns onze mil espectadors i del qual sha conservat lestructura grcies, en part, al fet que shi construs a linterior una baslica visigoda i, al segle XII, una esglsia. Allunyats de la ciutat actual, hi ha tamb alguns monuments relacionats amb lantiga Trraco, com ara laqeducte de les Ferreres (conegut per pont del Diable) i la clebre torre dels Escipions, un monument funerari situat a uns cinc quilmetres de Tarragona.

ACTIVITATS
37. Quins noms llatins va dur la ciutat i de quins personatges procedeixen? Intenta explicar-ne el significat. 38. Elabora una petita llista dels monuments romans a la ciutat i descriu-los breument.

53

Activitats
Rex in urbe Roma
39. Llegeix aquest text i fes les activitats segents: 41. Defineix les expressions segents: lex curiata de imperio mos mariorum auspicia publica interrex iuniores i seniores comitia curiata

Finalment (desprs de la mort de Rmul) als senadors els va aclaparar la por que alguna fora estrangera no escomets la ciutat sense govern i lexrcit sense cabdill [] . Aix, doncs, convenia que alg fos capdavanter, per ning no se sentia inclinat en el seu nim a cedir davant un altre. A la fi, els cent senadors es posen dacord, i, desprs dhaver fet deu decries, en nomenen un de cada decria per tal que solucionin els afers ms importants. Comandaven tots deu: un de sol tenia dret a les insgnies de poder i als lictors; el poder se li acabava als cinc dies i passava el torn a tots; aix hi va haver un any dinterval en el regnat. Arran daquesta situaci aix fou anomenat interregne, nom que encara es conserva. Aleshores la plebs va comenar a queixar-se que la seva servitud havia estat multiplicada perqu havien passat de tenir un senyor a tenir-ne cent; i semblava que no suportarien a partir dara ms dun rei i un rei nomenat per ells. [...] (els senadors) van decretar que quan el poble hagus nomenat rei, fos confirmada la seva elecci si els senadors la ratificaven [...]. Aleshores. linterrei, havent convocat lassemblea, va dir: Per tal que tot sigui bo, propici i feli, Quirits, heu de nomenar un rei: aix ha semblat als senadors. A continuaci, si nheu nomenat un que sigui digne de ser el segon desprs de Rmul, els senadors el ratificaran. TIT LIVI, Ab urbe condita, I, 17
Explica com es va governar Roma desprs de la mort de Rmul i el motiu daquesta organitzaci. Calcula aproximadament quantes vegades es devia fer crrec del govern cada decria al llarg dun any. Descriu la reacci del poble davant linterregne. Comenta la frase entre cometes que hi ha al final del text. 40. Relaciona els noms de les dues columnes: Anc Marci Servi Tulli Horacis Tarquini el Superb Numa Pompili Tarquini Prisc Llibres Sibillins Temple de Janus Temple de Jpiter Guerra amb Alba Muralles de Roma Pons Sublicius

42. Indica si aquestes afirmacions sn certes o falses: Afirmacions El successor de Rmul al tron de Roma va ser Anc Marci. Tarquini el Superb va destruir la ciutat dAlba. A Tarquini Prisc se li atribueix la introducci de la civilitzaci etrusca a Roma. Un cop acceptat per lassemblea del poble i pel Senat, el nou rei ocupava directament el tron sense ms requisits legals. Servi Tulli va organitzar la ciutat de Roma i en va dividir els ciutadans pel valor de les seves fortunes. La instituci de les vestals va ser introduda a Roma pel rei Numa Pompili. Lexrcit de la Roma monrquica era aproximadament duns nou mil homes. El temps en qu cada senador podia ocupar el crrec dinterrex era de cinc dies. El temple de Jpiter al Capitoli va ser construt en temps de Tullus Hostili. C F

Animals fantstics
43. Llegeix el text segent de la Divina Comdia Infern, Cant IX, 52-60, de Dant, i respon les preguntes segents:

Vine, Medusa, que el farem desmalt! clavant els ulls a dins, cridaven elles. Com no venjrem de Teseu lassalt? Tombat desquena i clou-te les parpelles, car si Medusa amb un esguard reculls, mai ms tu no veurs ni un sol ni estrelles. Digu el mestre; i tement de llurs antulls, i malfiat de mi en all que em mana, amb les mans prpies va tapar-me els ulls.
Qu vol dir lexpressi mai ms tu no veurs ni un sol ni estrelles? Investiga qui s el mestre al qual fa referncia el text. Les tres que parlen en el primer pargraf sn les Fries. Buscan informaci i fes-ne una breu descripci.

54

Al frum de Leptis Magna, a Lbia, shi han trobat uns setanta caps de Gorgones. Leptis Magna est considerada una de les runes romanes ms importants de la Mediterrnia.

Trraco
44. Llegeix el text sobre els primers romans a Trraco i respon les preguntes:

45. Busca informaci a Internet sobre dos monuments allunyats de la Tarragona actual: laqeducte de les Ferreres i la torre dels Escipions. Esmenta tamb altres restes romanes de la provncia de Tarragona. 46. Explica la relaci que t lexpressi Tarraco Escipionum opus (Tarragona fou obra dels Escipions) amb lorigen rom de la ciutat. 47. Indica si les oracions segents sn certes o falses: 1. Trraco va ser fundada en temps de lemperador August per commemorar les victries que havia aconseguit a Hispnia. 2. El primer assentament a la Tarragona actual va tenir lloc lany 218 aC durant la Segona Guerra Pnica. 3. Amb August, la ciutat va portar el ttol de Triomfal. 4. La via Augusta passava a uns vint quilmetres de la ciutat. 5. Grcies a les muralles tan slides que lenvoltaven, la ciutat no va ser vctima del saqueig que el 257 va afectar altres ciutats a Hispnia. 6. Tot i que lemperador August va ser divinitzat, desprs de la seva mort a Trraco no va arribar a funcionar cap temple dedicat al seu culte. 48. Elaboreu un treball en grup sobre el patrimoni arqueolgic de Catalunya. Consulteu Internet per investigar sobre Brcino (Barcelona), Emporiae (Empries, a lAlt Empord), Ilerda (Lleida), Olerdulae (Olrdola, a lAlt Peneds), Baetulo (Badalona) i Iluro (Matar, al Maresme). Desprs de la recollida de dades, exposeu el treball a la resta de companys i companyes amb material grfic i visual.

Els romans van comprendre que era urgent prendrels als cartaginesos el suport que tenien a Hispnia, i aquell mateix any van decidir destinar a aquesta empresa el cnsol P. Corneli Escipi, amb una esquadra de 60 naus. Quan va decidir enfrontar-se amb Annbal a Itlia, que ja havia travessat els Alps, va ordenar al seu germ Gneu que abandons les ja intils posicions que lesquadra ocupava a les roques del Roine i, amb dues legions, ans cap a Empries (agost del 218 aC); Gneu va desembarcar a la costa catalana i va comenar les hostilitats contra els cartaginesos, fins i tot a linterior, i a Kissa (la futura Trrraco). En el primer enfrontament va aconseguir una victria considerable, amb un bot important. Part dels territoris al nord de lEbre, on els cartaginesos no havien fet arrels, van ser incorporats a laliana romana [...]. Gneu Escipi va establir els seus quarters dhivern a Tarragona i aix va comenar la histria daquesta ciutat com a capital romana. A. TOVAR i J. M. BLZQUEZ, Historia de la Hispania romana

Com sexplica la presncia romana en terres hispanes? On van desembarcar les primeres tropes romanes i quina victria van aconseguir? Quines van ser les conseqncies daquesta victria? Quina funci va tenir el primer assentament rom a Trraco?

55