l'origen del mn i dels dus

Al comenament dels temps, no existien ni

l'home ni els ocells, ni el sol ni els estels, ni la rosa
silvestre que embelleix la soledat silenciosa dels
camps, ni el cavall que atordeix el cam cavalcant al
galop. Tot estava aleshores barrejat dins el garbuix
descomunal del Caos, en el qual era impossible
distingir el dia de la nit i el foc de l'aigua. Les dunes
del desert i les onades del mar eren una sola cosa, i
l'amor i l'odi es mantenien units, ja que tot formava
un embull indesxifrable que era alhora sec i humit,
lleuger i pesat, fred com la gebrada i clid com el bes,
rgid com la pedra i tou com l'escuma. Aix van
seguir les coses fins que un du de qui ignorem el
nom va decidir posar ordre al Caos. Illumin

54
l'univers, va separar la terra del mar, pos el sol i la
lluna a les altures, va donar forma als planetes que
giren en la nit i va crear les muntanyes coronades de
neu i els joncs que voregen el llac, i el tro que retrona
sobre la vall, i la rabiosa llengua de foc que llepa
l'arbre i crema la selva. Desprs, pensant que el mn
havia d'estar habitat, va omplir les selves de bsties,
els mars de peixos i el cel d'ocells que desafien el
vent. l a la fi, quan la Creaci ja semblava completa,
es va decidir a posar sobre la Terra un sser
conscient de si mateix que governs les altres
criatures, i per aix engendr l'home, i li va permetre
caminar dret perqu pogus alar el cap a mitja nit i
veure el cel infinit curull d'estrelles.

la Terra i el Cel
Tot just finalitzada la Creaci, un du i una deessa
van quedar davant per davant. A sota hi havia Gea, la
Terra, un cos immens de pedra i argila que amagava
un ardent cor de foc. Al damunt hi havia Ur, el Cel,
la llar del sol que illumina els camps, refugi de la
lluna i dels vents, senyor dels estels que mai no
s'apaguen. Ur surava sobre la Terra com un mantell
infinit de seda blava, i contemplava meravellat el cos
plcid i colossal de Gea. Admir la sorra daurada del
seu coll, l'arbreda profunda dels seus braos, la
llarga serralada que li eriava el pit, l'embull
d'esbarzers que li confonia el ventre ... Encs d'amor,
el Cel va anar descendint a poc a poc sobre la Terra, i
ella va acceptar de bon grat el contacte del seu pit,
l'ansietat de les seves mans, l'impuls de les seves
cuixes ... El Cel sencer es va fondre amb la Terra, i
una dola foscor es va ensenyorir del mn. Els estels
es van encendre, la llum de la lluna va emblanquir
els xiprers, i un profund silenci va embolcallar les
valls florides i les mars en calma. Acabava de
comenar la primera nit del mn.
Gea i Ur repetiren moltes vegades el seu ritual
d'amor. D'aquestes trobades en van nixer divuit
fills, tots descomunals, com havien de ser per fora
els fills de la Terra i el Cel. Gea els adorava, per Ur
els va avorrir fins i tot abans de conixer-los. Cada
vegada que la seva esposa donava a llum una
criatura, li ordenava sense contemplacions:
-Lliga-la de peus i mans i tanca-la altra vegada dins
les teves entranyes.
Gea plorava, protestava, gemegava, per tot era en
va. Ur estava decidit a desfer-se dels seus fills
perqu pensava que, si els deixava lliures, algun dia
li intentarien arrabassar el seu magnfic regne

d'estels.
El temps pass, i Gea va anar acumulant criatures al
seu ventre i rancor a la seva nima. Els fills tancats
al fons del seu cos creixien sense parar, i es regiraven
com feres mirant d'alliberar-se. Gea sentia un dolor
tan insuportable que, un mat, d'amagat d'Ur, va
expulsar de cop els seus divuit fills. Va ser la primera
vegada que els va veure tots junts. Els sis titans i les
sis titnides eren bells com la llum de l'alba, i
transmetien una impressi agradable de serenitat i
fora. En canvi, els sis fills grans tenien una aparena
monstruosa: els tres ciclops havien nascut amb un
sol ull, al mig del front, i els hecatonquirs
desconcertaven amb el moviment incessant de les
seves cent mans i els seus cinquanta caps. Gea va
llanar una mirada circular sobre els seus fills i va
declarar amb veu rotunda:
-Vull que em vengeu del vostre pare.
Tots alhora, igual que espigues gronxades per la
brisa, els divuit germans abaixaren el cap. 'Un terror
instintiu havia recobert les seves nimes. Com
podien plantar cara a Ur? Que potser era possible
sortir ben parat d'una disputa amb el rei de
l'univers? Gea, en veure que els seus fills li defugien
la mirada, va tremolar d'indignaci.
-- Ja veig que no mereixeu la llibertat que us acabo
de donar! -els va dir.
Va ser un retret oport, ja que, en aquell mateix
instant, un dels titans va aixecar els ulls i va fer un
pas endavant. Era Saturn, el ms jove i bell dels fills
de Gea. Semblava que hagus rebut de sobte el
coratge que la situaci exigia, i la seva mirada
resplendia com un astre quan va dir:
-- No et preocupis, mare: jo et venjar.

Jpiter destrona Saturn

Aquella nit, desprs de fer l'amor, Ur
s'adorm als braos de Gea. Era el moment que
Saturn esperava. Silencis com un llop, va abandonar
la cova on s'havia amagat i comen a caminar sota
la llum de la lluna. Duia a la m una fal de fulla
esmolada que li havia donat Gea, i mirava de
mantenir-la arran de terra perqu no reflects la
llum dels astres. Saturn travess muntanyes i
deserts, selves i valls abans d'arribar al lloc on
pensava venjar-se. Finalment, a l'alba, va trobar al
cel all que estava buscant. Envoltats de pllides
estrelles, els immensos genitals d'Ur penjaven entre
els seus engonals com un fruit madur. Saturn no
vacill. Amb pols ferm i nim decidit, va enlairar la
fal i la va fer lliscar sense pietat per sota del ventre
d'Ur. Va ser un tall net de guerrer expert. Els
testicles van quedar segats de soca-rel, i el Cel va
llanar un crit embogit que va estremir l'univers.
Saturn va notar que el fruit ensangonat li bategava a
la m, i el va llanar tan lluny com va poder. Quan els
testicles van caure al mar, van formar una brusca
onada d'escuma groguenca i van provocar el mateix
estrpit que una violenta collisi de planetes.
Des d'aquell dia, Saturn va ser el nou rei de
l'univers. Gea se sentia immensament feli: no
noms s'havia venjat del seu marit, sin que havia
recobrat els seus fills. Per la seva alegria va durar
poc. De seguida que Saturn va ocupar el tron, va
comenar a obrar com un rei despietat. En lloc de
tenir cura dels seus germans, els va tornar a tancar
al fons de la Terra per por que li prenguessin el
poder. I, quan va tenir fills amb la titnida Rea, els va
devorar sense compassi perqu no li poguessin
prendre el regne.
Rea sofria fora mida. Fins a cinc cops, va veure
desaparixer un dels seus fills dins de la boca de
Saturn. Quan estava sola plorava de rbia, per
davant del seu marit, no gosava protestar. Tot va
canviar el dia que va nixer el petit Jpiter. Rea,
cansada de, tantes frustracions, decid salvar-lo a
qualsevol preu, fins i tot recorrent a la traci.
Acabava de donar a llum quan es, va presentar
davant Saturn amb els ulls amarats de llgrimes
-Aqu tens el teu fill - li va anunciar, allargant-li
un llenol que embolcallava alguna cosa-. Ests
segur que desitges matar-lo?
Saturn no es va molestar a contestar. Aquell
nounat era una amenaa, i se'l va empassar sense

55
donar-hi ms voltes. Va trigar anys a comprendre
que havia caigut en una trampa. All que havia
devorat, embolcallat en un llenol, no era en realitat
el petit Jpiter, sin una simple roca recollida a la
muntanya. Abans de parlar amb Saturn, Rea havia
amagat el seu fill en una cova de Creta, on Jpiter va
crixer al costat d'una nimfa, alimentat amb llet de
cabra i dola mel d'abelles.
Quan Jpiter va arribar a l'edat viril, va decidir
destronar el seu pare, perqu no podia tolerar que
l'univers es trobs en mans d'un rei tan cruel. Jpiter
es va presentar davant Saturn sense dir-li qui era i,
emprant un ardit, li va fer ingerir una herba mgica.
Tan bon punt la va haver tastat, Saturn va notar que
li comenava a rodar el cap i, de seguida, va vomitar
els cinc fills que s'havia empassat, juntament amb la
roca de la traci. Des d'aquell dia, i durant deu anys,
pare i fill s'enfrontaren en una guerra atro que va
somoure fins el darrer rac de l'univers. Jpiter va
aconseguir que els seus dos germans barons
l'ajudessin, mentre que Saturn es va aliar amb els
titans. Damunt deserts de sorra i erms gelats, de
vegades entre els nvols i de vegades mar endins, els
dos bndols lliuraren centenars de combats. Jpiter
va alliberar els ciclops, que continuaven tancats a les
entranyes de la Terra, i ells li ho van agrair facilitantli una arma devastadora: els llamps de tempesta que
de llavors en utilitza. A l'ltim, desprs de molt
sofriment, Jpiter va aconseguir imposar-se. Saturn i
els titans demanaren compassi, per van ser
llanats al Trtar, la part ms profunda dels inferns,
on es veurien obligats a passar tota l'eternitat.
Desprs, Jpiter i els seus germans es repartiren
l'univers a la sort. A Nept li va correspondre el mar,
mentre que Plut va rebre l'infern, el tenebrs mn
subterrani on van a parar les nimes dels morts.'
Jpiter, el ms afortunat, es va quedar amb els cels, i
es va convertir aix en rei dels altres dus i en jutge
suprem de la vida dels homes. Va construir un palau
al cim del mont Olimp, des d'on podia tocar els estels
tan sols alant una m, i all continua, exercint un
poder que ja no discuteix ning. s clement amb qui
s'equivoca, per brutal amb qui el desafia. Tots a
l'univers el respecten, ja que tothom sap que Jpiter
dispensa el b i el mal, la felicitat i la desgrcia. T un
poder tan gran que, algunes vegades, en t prou
d'agitar la seva gran barba nevada perqu la Terra
sencera comenci a tremolar.

1.- Relacioneu els noms llatins i els noms grec dels segents dus
1

Zeus

Juno

Hera

Nept

Posid

Minerva

Demter

Apollo

Hades

Bacus

Atena

Plut

Apollo

Mart

Dions

Venus

rtemis

Jpiter

10

Hermes

Diana

11

Afrodita

Mercuri

12

Ares

Ceres

13

Hefest

Vulc

2.- Quin du sc?

nom grec

nom rom
sc la deessa de la lluna
l'liba s el meu animal.
el meu regne s sota terra.
vetllo pel foc de la llar
m'agraden la msica i les arts.
vetllo per les collites.
governo sobre les mars i les aiges.
l'liga s el meu animal.
volo amb les meves sandlies alades.
el pa s el meu animal.
sc verge i tinc un germ bess
tot i que sc coix, la meva dona es la ms bonica
el meu marit m'enganya molt sovint
vaig nixer de l'escuma
el meu germ va segrestar la meva filla
el meu smbol s el pa
vaig nixer del cap del meu pare
allibero l'home amb la meva beguda
sc missatger dels dus
sc una deessa olmpica, tot i que no sc ni
germana, ni filla de Zeus.