Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

Unitat 3 - La comunicació i l’argumentació

Exercicis:

1. Comunicació i retòrica

1.1. Llegeix aquest text i respon:

“Ésser significa comunicar-se. Però això introdueix en tots nosaltres una dualitat enigmàtica.
Un gran poeta, Rimbaud, va dir Je est un autre. ‘Jo és un altre’ Al meu interior hi ha un
desconegut que revelo mitjançant el llenguatge. Forster, el gran novel·lista autor de Passatge a
l’Índia, deia: “I com puc saber què penso si encara no ho he dit?” Efectivament, pensem amb
paraules i ens pensem amb paraules. I encara més. Els neuròlegs ens diuen que la consciència
–el fet d’adonar-nos de les coses- està lligada a l’hemisferi dominant, és a dir, a l’hemisferi
lingüístic.” (J.A. MARINA i M. De la VALGOMA, La màgia de llegir.)

a. Quin significat tenen les frases de Rimbaud i Forster citades en aquest text?
b. Quina interpretació ofereix aquest fragment sobre les relacions entre pensament i
llenguatge? Hi estàs d’acord?
c. Quina connexió entre la consciència i el llenguatge s’esmenta en aquest text? En quin
sentit creus que la nostra capacitat per adonar-nos de les coses pot estar lligada al
llenguatge?

1
 Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

2. Arguments i classes d’arguments

2.1. Determina quins dels discursos següents són argumentatius, quin és l’enunciat que
defensa en cada cas i quines són les raons amb què es defensa.

a. Els pensionistes perden poder adquisitiu perquè les despeses públiques es retallen i les
pensions formen part de les despeses públiques.
b. El beril·li produeix en el conill un tipus de càncer molt maligne.
c. Les dimensions del cosmos són tan grans que recórrer a unitats familiars de distància,
com ara els metres o els kilòmetres, que s’escullen per la seva utilitat a la Terra, no
serviria de res.
d. Si A és més gran que B i C és més petit que B, aleshores C és més petit que A.
e. No hi ha dubte que la selecció natural té un paper, però no és ni tan eficaç ni tan
senzill com alguns han cregut.
f. He arribat tard perquè m’he fiat de tu i no he mirat l’hora.
g. Ja que un peix només pot respirar l’oxigen dissolt en aigua, no podria sobreviure fora
de l’aigua.
h. Crido perquè vull.
i. Quan m’examino, porto aquest ninot perquè em porta bona sort.

2.2. Quines de les expressions lingüístiques són oracions i, d’entre elles, quines són enunciats.

a. Amb sempre serps.

b. Hi ha la lluna que fa llum.
c. Gol!
d. Son quadrilàters antropòfags.
e. Quan vindràs?
f. Des d’aquí la lluna sembla més petita.

2.3. Assenyala les premisses i les conclusions dels raonaments següents.

a. L’oficina està tancada.

b. En Joan deu estar malalt.
c. El negoci va originar l’any passat un benefici de prop de cinc-cents mil euros. Però
aquest any no arribarà als cent mil euros, ja que els impostos han augmentat, el
combustible és escàs i la demanda de mercaderia ha disminuït considerablement.
d. Algunes veritats no són evidents per si mateixes i totes les veritats que no són evidents
per si mateixes necessiten ser provades. Per consegüent, algunes veritats no són útils
com a fonaments filosòfics, ja que les veritats que requereixen proves no poden servir
com a fonament filosòfic.
e. Ja que la física matemàtica és part de la matemàtica, considero necessari que
s’ensenyi també matemàtica.
f. No succeeix mai que surti al carrer i trobi el semàfor verd. I quan trobo el semàfor
verd, se m’ha oblidat alguna cosa a casa. Jo diria que aquest mes he arribat puntual a
la feina només en un parell d’ocasions.

3
 Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

2.4. Identifica i explica quin argument (o arguments) es presenten en el fragment següent

d’Aristòtil.

“Tota ciutat estat és, com podem veure, una espècie de comunitat, i tota comunitat s’ha
format tenint com a finalitat un determinat bé –ja que totes les accions de l’espècie
humana en la seva totalitat es fan amb la vista posada en alguna cosa que els humans
creuen que és un bé. És, per tant, evident que, mentre que totes les comunitats tendeixen
a algun bé, la comunitat superior a totes i que inclou en si totes les altres ha de fer això en
un grau suprem per sobre de totes, i aspira al més alt de tots els béns; i aquesta és la
comunitat anomenada estat, associació política.”

2.5. Assenyala les premisses i les conclusions dels raonaments següents i indica si són
deductius o no deductius.

a. No és cert que no plogui. Per tant, plou.

b. Aquesta primavera tornarem a veure orenetes al camp, ja que cada any, quan arriba la
primavera, les veiem.
c. El ferro és un bon conductor de l’electricitat. El coure és un bon conductor de
l’electricitat. L’or també ho és, i l’alumini... Per tant, tots els metalls són bons
conductors de l’electricitat.
d. Els cotxes cars són ràpids i el tei no ho és. Per tant, ha de ser barat.
e. He llegit totes les novel·les d’Arnaldur Indridason i m’han agradat molt. Així, doncs,
crec que quan llegeixi la propera novel·la seva, també m’agradarà.
f. Quan he vist aquells núvols tan negres, de seguida he pensat que plouria.

2.6. Identifica les premisses i les conclusions d'aquests arguments, i escriu-los en forma
esquemàtica:
a. Però, sostenen, l'home desitja viure en societat; per tant, ha de renunciar a una part
del seu bé privat pel bé públic.
b. Hi ha d'haver substàncies simples, ja que n'hi ha de compostes; car una substància
composta no és res més que una col·lecció o agregat de substàncies simples.
c. Hom pensa que tot art i tota recerca, així com tota acció i prossecució, tendeixen a
algun bé, i per aquesta raó s'ha declarat correctament que el bé és allò al qual
tendeixen totes les coses.
d. Cap home no accepta consells, però tots els homes accepten diners; per tant, els
diners és el millor dels consells.
e. La tanca del cementiri és absurda, ja que els que estan dins no poden sortir i els que
estan fora no volen entrar.
f. Venus i Mercuri han de girar al voltant del sol, perquè mai no s'allunyen molt d'ell i
perquè tan aviat se'ls veu d'un costat com de l'altre.

4
 Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

g. La matèria és activitat, i per tant, un cos es troba allà on actua; i com que tota partícula
de matèria actua sobre tot l'univers, tot cos és a tot arreu.

2.7. Identifica les premisses i les conclusions d'aquests arguments, escriu-los en forma
esquemàtica i digues si són deductius o no deductius.
a. Tots els gats són mamífers. Els mamífers alleten els seus nadons. Per això, quan neixin
els gatets que esperem, la meva gata els alletarà.
b. L'aigua bull a 1000 C, perquè sempre que l'esclafo i arriba als 1000 C es posa a bullir.
c. Algunes persones són arquitectes. Els arquitectes són universitaris. Llavors, algunes
persones són universitàries.
d. Sé que només t'agraden dues menes de fruites, les peres i els plàtans. Al rebost no hi
havia peres i enlloc no n'has pogut obtenir; així que, atès que estan menjant fruita, el
que menges és un plàtan.
e. Podem dubtar que el meu proper acudit faci riure, fins ara cap dels del seu repertori
no ha tingut èxit.
f. Sembla molt improbable que en Romagosa hagi tingut mai una suma considerable de
diners, perquè en cap moment va semblar un home ric i a la seva mort va deixar un
patrimoni molt petit.
g. Com que hi ha més persones en la terra que cabells en el cap de qualsevol persona, i
no hi ha ningú absolutament calb, hi ha almenys dues persones amb el mateix nombre
de cabells.
h. El centre de la terra no és el centre de les òrbites dels planetes que es veuen des de la
terra, perquè es veuen a distàncies variables.
i. És el que més corre dels participants. Per tant, guanyarà la carrera.
j. És el que més corre dels participants. Per tant, uns altres corren menys.
k. Tots els psiquiatres són metges. Alguns psicoanalistes no són metges. Per tant, alguns
psicoanalistes no són psiquiatres.
l. Avui és dilluns o dimarts. No pot ser dimarts. Per tant, és dilluns.
m. Tots els llibres de la seva biblioteca estan escrits en euskera. Per tant, llegeix en
euskera.
n. Guanya més diners que jo. Per tant, el seu cotxe serà millor que el meu.

2.8. Identifica la forma comuna que tenen les parelles d’arguments següents i elabora per a
cadascuna de les formes un nou argument de contingut totalment diferent:

a. Tots els savis són humils. Tots els savis són estudiosos. Per tant, tots els andalusos són
espanyols.

Tots els cordovesos són espanyols. Tots els cordovesos són andalusos. Per tant, tot els
andalusos són espanyols.

b. Tots els rèptils són vertebrats. Tots els vertebrats són animals. Per tant, tos els rèptils
són animals.

5
 Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

Totes les simfonies són peces per a orquestra. Totes les peces per a orquestra
necessiten director. Per tant, totes les simfonies necessiten director.

c. Si beu, es torna loquaç. No s’ha tornat loquaç. Per tant, no ha begut.

Si s’usa barret, s’acaba calb. No ets calb. Per tant, no uses barret.

2.9. Indica si els arguments següents són vàlids i justifica la teva resposta.

a. O bé saps francès o bé saps anglès.

No és cert que sàpiga anglès.
Per tant, sap francès.

b. Argentina és un país molt gran.

Per tant, és altament improbable que el proper cop que viatgi a aquest país coincideixi
amb el meu germà.

2.10. Troba la forma dels següents arguments, en el cas que es tracti d'arguments deductius,
i decideix si són vàlids.

a. Aquestes vacances faràs surf de neu o faràs espeleologia. Si fas surf de neu, aleshores
faràs un esport de risc. Però si fas espeleologia, també faràs un esport de risc. En
conseqüència, faràs un esport de risc.
b. Cap persona arruïnada és rica. Alguns comerciants no estan arruïnats. Per tant, alguns
comerciants són rics.
c. Algunes societats occidentals permeten l'avortament en les seves legislacions. Algunes
societats no occidentals permeten l'avortament en les seves legislacions. Totes les
societats que permeten l'avortament en les seves legislacions tenen una constitució
liberal. Algunes societats occidentals tenen una constitució liberal.
d. Tenim informació sobre les vides dels homes a través dels llibres d'història, d'allò ens
han dit altres homes i del que hem vist nosaltres mateixos. Tenim notícia que alguns
homes han arribat a viure 180 anys, però, pel que sabem, tots han mort abans
d'arribar als 250. Per tant, tots els homes viuen menys de 250 anys.

2.11. Indica si són vertaderes o falses les proposicions següents i raona la teva resposta.

a. Si un raonament deductiu vàlid té les premisses vertaderes, la conclusió

necessàriament ha de ser vertadera.
b. Si un raonament deductiu no vàlid té la conclusió falsa, totes les seves premisses han
de ser necessàriament falses.
c. Si un raonament deductiu vàlid té la conclusió vertadera, totes les seves premisses han
de ser necessàriament vertaderes.
d. Si un raonament deductiu vàlid té les premisses falses, la conclusió necessàriament ha
de ser falsa.

6
 Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

e. Si un raonament deductiu no vàlid té la conclusió vertadera, les premisses han de ser

necessàriament falses.

2.12. Determina si els següents arguments deductius són vàlids. Per a això (1) indica quina és
la seva forma i busca un contraexemple que mostri la seva no validesa.

a. Felipe González va ser elegit president del govern espanyol l’any 1993 o el 1996. Felipe
González va ser elegit president del govern espanyol l’any 1996. Per tant, Felipe
González va ser elegit president del govern espanyol l’any 1993.
b. Tots els cavalls són mamífers. Tots els mamífers són animals. Rocinante és un cavall.
Per tant, Rocinante és un animal.
c. O bé aconseguim una rebaixa del preu o bé aconseguim un ajornament del pagament.
Aconseguim una rebaixa del preu. Per tant, no aconseguim un ajornament del
pagament.
d. Si puja el preu de la gasolina, s’encariran els aliments. Si s’encareixen els aliments,
augmentarà el cost de la vida. El preu de la gasolina ha baixat. Per tant, no augmentarà
el cost de la vida.

2.13. Decideix si els següents arguments són deductius o no deductius i si són vàlids o no ho
són. Raona la teva decisió.

a. Si l’àrbitre hagués xiulat el final del partit, el nostre equip s’hauria classificat per a la
final. I, si s’hagués classificat, podria haver guanyat la copa. El cas és que no ha guanyat
la copa. Per tant, l’àrbitre no va xiular el final del partit.
b. Si el nombre 5 és positiu, el quadrat de 5 també és positiu. Si 5 és negatiu, el seu
quadrat és positiu. 5 és positiu o negatiu. Per tant, 5 al quadrat és positiu.
c. De deu vegades que he avisat el llauner, només en dues ocasions ha vingut l’endemà.
Per tant, no crec que aquesta vegada vingui immediatament.
d. Només m’han atracat una vegada i va ser un noi jove. Compte, per tant, amb els nois
joves.

2.14. Indica en cadascun dels arguments següents si són vàlids o no vàlids, i si són sòlids o no
són sòlids.

a. Si José Ortega y Gasset va néixer a Sevilla, aleshores era andalús. José Ortega y Gasset
va néixer a Sevilla. Per tant, era andalús.
b. Totes les coses són immorals, il·legals o engreixen. Els bombons de la tia Isabel no són
immorals. Els bombons de la tia Isabel tampoc no són il·legals. Per tant, els bombons
de la tia Isabel engreixen.
c. Si hi hagués vida intel·ligent fora de la Terra, s’haurien posat en contacte amb
nosaltres. Ningú no s’ha posat en contacte amb nosaltres. Per tant, no hi ha vida
intel·ligent fora de la Terra.

7
 Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

d. Alexandre el Gran va ser un polític ambiciós. Juli Cèsar va ser un polític ambiciós.
Napoleó va ser un polític ambiciós. Hitler va ser un polític ambiciós. Per tant, tots els
polítics són ambiciosos.
e. Quan li porto el menjar al meu gos, mou la cua. Ara li portaré menjar. Per tant, mourà
la cua.

2.15. Decideix si els següents arguments deductius a són vàlids o no.

a. El moviment és etern. Anar a l’IES és un moviment. Per tant, anar a l’IES és etern.
b. Algunes plantes són verinoses. Els bolets blancs són plantes. Per tant, els bolets blancs
són verinosos.
c. Els dofins no són peixos. Els meros no són dofins. Per tant, els meros no són peixos.
d. Tots els cavalls són mamífers. Aquest animal no és mamífer. En conseqüència, aquest
animal no és un cavall.
e. Alguns animals són rèptils. Alguns organismes vius són animals. Així doncs, alguns
organismes vius són rèptils.
f. Totes les aules necessiten ventilació. Aquesta habitació no és una aula. Per això,
aquesta habitació no necessita ventilació.
g. Tots els robatoris estan castigats per la llei. El segrest d’un cotxe és un robatori. En
conseqüència, el segrest d’un cotxe està castigat per la llei.
h. Tots els metalls són cossos sòlids. El mercuri és un metall. Per tant, el mercuri és un
cos sòlid.

2.16. Afegeix la conclusió que faci vàlids cada un dels següents arguments:

a. Cap home no és una dona. Tots els barcelonins són homes. Així, doncs,...
b. Tots els homes són mortals. Cap àngel no és mortal. Per tant, ...
c. Alguna dona és músic. Totes les dones són mortals. Aleshores, ...
d. Cap home no és un àngel. Tots els músics són homes. En conseqüència, ...
e. Tot home és mortal. Tot mortal és finit. Per tant, ...
f. Totes les balenes són mamífers. Cap mamífer no és un peix. Així, doncs, ...
g. Tota la gent honesta treballa. En Joan no treballa. Per tant,...

8
 Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

3. Fal·làcies.

3.1. Quina classe de fal·làcia es cometen en els casos següents?

a. Si fa calor, el trànsit és més lent. Avui no fa calor. Per tant, el trànsit no serà lent.
b. Tan sols els necis poden creure que els diners no donen la felicitat.
c. Si tingués ales com els ocells, podria volar. No tinc ales. Per tant, no puc volar.
d. He observat que alguns nens maltractats es converteixen en delinqüents. La meva
conclusió és que qualsevol criatura que hagi estat maltractada, quan sigui gran serà
delinqüent.
e. Si els lladres van fugir cap a la frontera, van haver de fugir amb cotxe. I sabem que van
fugir amb cotxe. Així, doncs, van fugir cap a la frontera.

3.2. Raona si les següents afirmacions són vertaderes i il·lustra-ho en cada cas amb un
exemple.

a. Només els arguments deductius poden ser fal·làcies.

b. Una fal·làcia és un argument no vàlid.
c. Les fal·làcies sempre contenen conclusions falses.
d. Una fal·làcia no pot ser mai un argument solvent.
e. Algunes fal·làcies tenen tots els seus enunciats vertaders.

3.3. De quina fal·làcia es tracta?

a. S'ha d'admetre l'ús general de les drogues perquè els hospitals les utilitzen.
b. No hi ha cap dubte que la millor manera de passar la tarda és passejar per un gran
centre comercial, perquè hi ha molta gent que ho fa (també gent famosa).
c. No és correcte que atenguis els clients de la botiga amb aquest piercing a la llengua;
recorda qui et paga.
d. No hem de fer cas de la norma que estableix que les discoteques han de tancar a partir
de les dues de la nit; l'alcalde viu a sobre d'una discoteca.
e. Són la millor banda de rock que he sentit en molts anys: han fet un concert per ajudar
en Tercer Món, col·laboren en totes les campanyes relacionades amb la SIDA i les
seves lletres parlen dels problemes dels joves.
f. El feminisme defensa la igualtat, però no val la pena fer-ne massa cas perquè les
feministes són unes fanàtiques.
g. Tothom sap que Einstein suspenia les matemàtiques; per tant, no deuen ser massa
importants per arribar a ser un bon físic.

3.4. Explica quina fal·làcia es comet en cadascuna de les afirmacions següents.

a. És clar que en Rovira està a favor de construir més hospitals. No és contractista

d’obres?
b. El jurat mai no creurà algú que va perdre tres casos.
c. Begui Coca-Cola! Vols ser feliç?
d. És clar que el diputat Suárez està a favor d’augmentar les despeses de sanitat: la seva
comunitat autònoma se’n veurà afavorida.
e. Faci-li una oferta que no pugui rebutjar.
f. Els Estat Units no s’haurien de veure mai implicats en conflictes amb països on es parla
el francès. Mirin el que va ocórrer al Vietnam, al Líban o a Haití!
g. Al juny fa calor, el meu pare sempre ho diu.

9
 Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

h. La democràcia és un sistema polític que aporta coses bones a la societat. Encara

perdura perquè és útil per als ciutadans. I és útil per als ciutadans perquè encara és
vigent.
i. Els meteoròlegs són els que millor coneixen el temps. Els meteoròlegs, per tant, són
els que millor poden reflexionar sobre el pas del temps.
j. Tots els nens amb pigues berenen pa amb xocolata. La teva germana gran, que té
tantes pigues, segur que berena pa amb xocolata.
k. És veritat tot el que diu, mai no menteix.
l. Segur que els vampirs existeixen perquè ningú ha pogut provar el contrari.
m. S’ha fet de dia perquè el cant dels galls ha despertat el sol.

3.5. Identifica quin tipus de fal·làcia es comet en cada un dels següents arguments, i distingeix
si es tracta d’una fal·làcia formal o informal.

a. L’Antoni diu que divendres tenim un examen, però segurament és mentida, perquè
l’Antoni és molt despistat.
b. Ha guanyat la cursa perquè ha fet servir l’amulet que li vaig regalar.
c. Els alumnes poden interrompre l’explicació per fer preguntes a classe, però han de
tenir en compte que, si les preguntes no són adequades, es castigarà amb un zero.
d. Ningú no ha pogut demostrar que hi hagi vida en altres planetes. De manera que no hi
ha vida fora de la Terra.
e. Per què Mozart componia música? Doncs, perquè era compositor!
f. Els alumnes que copien aproven d’un pèl. De manera que en Joan, que ha aprovat d’un
pèl, segurament ha copiat.
g. Tu dius que ets ecologista, però això no pot ser cert, perquè treballes en una central
nuclear.
h. L’aire ha de tenir pes, perquè això és el que diu el professor de Física.
i. És clar que existeixen els Reis Mags, però si no hi creus, no et portaran cap regal.
j. Quan un alumne estudia, acaba aprovant. De manera que la Sandra, que ha aprovat,
és segur que ha estudiat.
k. Bill Clinton va ser un mal president dels EUA, perquè va ser infidel a la seva esposa.
l. Tots els països moderns estan baixant els impostos, de manera que nosaltres també
ho hem de fer.
m. El director de l’empresa no permet fumar a la feina perquè diu que és perjudicial per a
la salut. Però el que diu no és fiable, perquè el director de l’empresa no sap res de
medicina.
n. El nostre govern ha de donar suport a aquest negoci, perquè això és el que creuen els
milers d’aturats que hi ha a la nostra regió.
o. Espero que estudiaràs la lliçó, perquè... deus voler sortir al pati a l’hora de l’esbarjo,
oi?
p. Tots els metges bons curen els seus pacients, perquè un metge és bo quan és capaç de
curar les persones al seu càrrec.
q. Quan algú maltracta la seva parella, la relació no té futur. Però, com que jo no
maltracto la meva parella, de segur que la nostra relació serà per sempre.
r. Einstein era molt llest, perquè era un savi.

10
 Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

3.6. Analitza els raonaments següents i decideix si són vàlids o no ho són. Quan es tracti de
raonaments incorrectes, has d’indicar també si estem davant d’una fal·làcia formal o
informal, i de quina fal·làcia es tracta.

a. Tots els marcians tenen les orelles punxegudes. El professor no té les orelles
punxegudes. Per tant, el professor no és un marcià.
b. Quan plou, jo sempre porto paraigua. Avui està plovent. Per tant, porto paraigua.
c. Tots els ocells ponen ous. Les gallines ponen ous. Així, doncs, les gallines són ocells.
d. Cap fantasma no menja carn. En Manel és vegetarià. Per tant, en Manel és un
fantasma.
e. Tots els alumnes de batxillerat estudien lògica. Tu ets un alumne de batxillerat. Per
tant, estudies lògica.
f. Cap geni no fa servir les ulleres. L’Andreu porta ulleres. Per tant, l’Andreu no és un
geni.
g. Cap matemàtic no fa servir la calculadora. La Isabel no és matemàtica. Per això, fa
servir la calculadora.
h. Aristòtil va ser deixeble de Plató, perquè Plató va ser el mestre d’Aristòtil.
i. Si ets saps aquesta lliçó, jo sóc la reina del mar. Jo no sóc la reina del mar. Per tant,
segur que no et saps la lliçó.
j. Si t’organitzes bé, tindràs temps d’estudiar. Si tens temps d’estudiar, ho aprendràs tot.
I si ho aprens tot, aleshores aprovaràs. Per tant, si t’organitzes bé, aprovaràs.

4. Lògica d’enunciats

4.0. Llegeix el text i digues quin és el tema, la tesi i la relació de la tesi amb les altres idees del
text.

“De manera general, tothom sap que la lògica té a veure amb el raonament. Però la major part
de la gent no coneix la connexió exacta que hi ha entre la lògica i el raonament. De fet, és molt
difosa la concepció equivocada que la lògica és l’art de raonar i que un curs de lògica podrà
convertir una persona en una experta per a tota mena de disputa intel·lectual. Els qui acceptin
aquesta concepció equivocada i obrin en conseqüència, es decebran quan estudiïn la lògica i la
raó serà que demanaven més del que se’ls podia donar. L’estudi de la lògica, com el de
qualsevol de les ciències exactes, tendeix a aguditzar la nostra capacitat de raonament. A part
d’això, no obstant, el fet net i pelat és que la lògica està connectada en un grau limitat
solament a molts dels processos diferents als quals donem el nom de raonaments. El seu camp
d’aplicació, tot i que és gran, no és tan ampli com se sol pensar vulgarment.
El domini de la lògica, considerada com a ciència exacta, no abasta totes les classes de
raonament deductiu, és a dir, tots els casos de raonament en què es dedueixen conclusions de
les premisses, o en els que es posen de manifest incoherències en els arguments. Solament es
relaciona amb els casos de raonament deductiu que són correctes o erronis, vàlids o invàlids,
en virtut només de la seva forma, i res més. Provisionalment podem definir la lògica dient que
és la ciència que investiga les formes de les proposicions (és a dir, la forma dels enunciats) i de
les cadenes de proposicions que constitueixen casos de raonament deductiu. És la ciència de la
deducció formal.” ( AMBROSE, A. I LAZEROWITS, M.; Fonaments de lògica simbòlica.)

11
 Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

Classes d’enunciats

4.1. Decideix quins són enunciats atòmics i quins, moleculars. Si són moleculars, subratlla el
nexe o connector.

a. La Margarida plorava amb el rostre amagat entre les cames.

b. Allí, entre les ombres, he vist un raig de llum.
c. Si ens trobem en el mes de maig, aviar arribarà l’estiu.
d. Avui no fiem, demà tampoc.
e. La felicitat és la suma dels béns.
f. Si t’agrada la lògica, ordena les teves idees.
g. O te’n vas o me’n vaig.
h. Quan ploro no em surten les llàgrimes.
i. No és cert que no t’escolti.
j. Si hagués tingut un oncle americà, m’hauria dedicat a caçar papallones.
k. Barcelona es troba entre l’Hospitalet i Badalona.

La formalització

4.2. Exercicis de formalització d’enunciats (1).

a. No és cert que la lògica sigui difícil.

b. Cantaven, ballaven, jugaven i reien.
c. No és cert que cantessin i ballessin.
d. Si ets llicenciat, no és possible que no sàpigues llegir ni escriure.
e. Deixaré el tabac si i només si tu deixes l'alcohol.
f. Tenir mals pensaments equival a practicar-los.
g. La veu de la consciència és el mateix que la veu de la ignorància.
h. Fa fred, llavors no és estiu.
i. O es queda o se'n va: no és possible que es quedi i se'n vagi.
j. L'home és un animal polític, per tant no és un salvatge.
k. Si és cert que A i B es donen conjuntament, també ho serà que es donin
alternativament.
l. Es donarà B únicament si es dóna A i no C.
m. De A i B se'n dedueix C.
n. Aquesta és la Maria o és la Rosa, però no és cert que en Pep vingui i no passi la tarda
Jugant a escacs.
o. El fenomen de la nutrició separa els éssers vivents dels no vivents.
p. Dir que la suma de successions positives és una successió positiva i el producte de
successions positives és una successió positiva equival a dir que la suma i el producte
de dos números reals positius és un número real positiu.
q. Dues rectes són paral·leles si tenen la mateixa direcció.
r. Si es guanyen les eleccions i els nostres representants accedeixen al poder, confiarem
en ells si i només si compleixen les seves promeses i el poder no els corromp.
s. Les pluges poden tornar o no, però quan nosaltres estiguem lluny del temps i de l'espai
voldrem tornar als anys de joventut.
t. Un número és racional si i només si pot escriure's com un número racional periòdic
infinit.

12
 Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

u. Tot número racional periòdic infinit es pot escriure com una fracció.
v. Tot número racional es pot escriure com un decimel finit, o com un decimal periòdic
infinit.
w. Un número racional es diu positiu si i només si és el producte del numerador per
denominador.
x. L'ordre dels factors no altera el producte.
y. Si A i B són dos elements distints, no pot succeir a la vegada que A es relacioni amb B i
que B es relacioni amb A.
z. Si un element A es relaciona amb un altre element B i aquest amb l'element C, també
el primer haurà de relacionar-se amb el tercer.
aa. Tot el que és, és.
bb. És impossible que una mateixa cosa sigui i no sigui al mateix temps.
cc. És fals X i Y.
dd. X i Y són falsos.
ee. Ni X ni Y són vertaders.
ff. No és possible ni X ni Y.
gg. No és cert X i no Z.
hh. Si no X i no Z, llavors Y.
ii. O X o Y, però no ambdues.
jj. O X o no és el cas que no A i no B.
kk. O és cert A i B, o no és possible A i no B.
ll. Una de dues: A o no A.
mm. O és cert A i B, o X i Y són vertaders.
nn. No és cert que si X, llavors no Y.
oo. Si A i no A, llavors B i no B.
pp. Si A o B, i B o C, llavors A i B.
qq. B si i només B i no B.
rr. C es segueix de A i no B.
ss. Si de A s'infereix B, i de B s'infereix C, de A se'n seguirà també C.
tt. Perquè es doni B, ha de donar-se A.
uu. Es donarà B si es dóna A i C, però no D.

4.3. Exercicis de formalització d’enunciats (2).

a. El Joan i la Roser van néixer a Sabadell .

b. El Joan i la Roser no van estudiar junts.
c. Cada vegada que es creuaven pel carrer, no només es saludaven educadament, sinó
que també es llençaven mirades furtives.
d. Ni ell ni ella es pot dir que fossin estudiants molt brillants.
e. Ell no era infeliç amb la seva vida, però ella sí.
f. Joan podia escollir: ser un empresari solter tota la vida o un botiguer mal casat.
g. La Roser no seria feliç si el Joan no es casava amb ella.
h. Ell no li ho demanaria, a menys que la Roser li fes alguna proposició deshonesta.
i. Ella seria l'escollida sempre que fes el primer pas.
j. Ella es deixaria seduir si estava segura que ell no ho escamparia per tota la ciutat.
k. No era veritat que si es mantenia distant aconseguia desconcertar-lo.
l. El proper dia que es van creuar per Sabadell ell li va picar l'ullet, la va convidar a sopar
en un restaurant de luxe i ella va caure rendida als seus peus fent un xiscle que es va
sentir des de Terrassa.

13
 Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

4.4. Exercicis de formalització d’enunciats (3). (Quins tenen la mateixa forma lògica?)

a. Si la Clàudia es casa amb l'Octavi o amb el Severí, no heretarà cap fortuna.

b. Si la Clàudia no es casa no amb l'Octavi ni amb el Severí, es casarà amb l'Aureli.
c. Si la Lídia es veu amb l'Octavi i amb el Severí, la Clàudia se sentirà gelosa.
d. L'Octavi es casarà amb la Clàudia només si la Clàudia deixa de veure's amb l'Aureli i
amb l'Eustaqui.
e. Si la Clàudia es casa amb l'Aureli i més tard el deixa, no heretarà cap fortuna.
f. Si l'Octavi besa la Lídia, la Lídia es posarà contenta i somriurà als companys.
g. Si es pogués viatjar al futur o al passat, no tothom s'atreviria a fer-ho.

4.5. Exercicis de formalització d’arguments (4).

a. Si Dràcula ens ve a fer una visita aquesta nit, li demanarem quines intencions té i
quantes víctimes han caigut a les seves mans amb tants anys d'arrossegar-se pel món.
Si no ens diu la veritat, el farem fora a cops de bastó. Si, pel contrari, no ens enganya, li
deixarem fer la feina amb molt de gust i passarem a ser immortals. Em sembla que
Dràcula no diu mai la veritat. Per tant, l'haurem de fer fora a cops de bastó.
b. Si la Terra és més gran que la Lluna, el Sol és més gran que la Terra. Plutó és més gran
que Mart, si la Terra és més gran que Mart. Plutó és més gran que la terra. La Terra és
més gran que la Lluna i que Mart. Per tant, el Sol i Plutó són més grans que la Terra.
c. Els humans, o bé raonem correctament o bé no. Si raonem correctament és
innecessari que estudiïn lògica. Si no raonen correctament, és inútil que n'estudiïn. Per
tant, o bé és innecessari estudiar lògica o bé és inútil.
d. Si la Sra. Pepa opina que cal fer el possible per ser feliç, abandonarà el seu amant o es
dedicarà a la seva professió. Si es dedica a la seva professió, no deixarà el seu marit.
Per tant, si la Sra. Pepa opina que cal fer el possible per ser feliç, llavors deixarà al seu
marit encara que no abandoni el seu amant.

4.6. Formalitza els següents arguments:

a. Si és un planeta, aleshores no té llum pròpia ni és una estrella.

b. No és un planeta ni una estrella, si és un planeta.
c. O té llum pròpia i és una estrella, o bé no té llum pròpia i és un planeta.
d. Si quan passa una cosa, també en passa una altra, hi ha qui suposa que, quan passa
aquesta segona cosa, també ha passat la primera. I com que, quan plou, el terra queda
mullat, si està mullat se suposa que ha plogut.

4.7. Formalitza:

a. “Si la reina de diamants estima el gat, no és cert que estimi el rei de pics o Alícia no
arribi a temps.”
b. “Si les partícules elementals de l’àtom s’acceleren i s’escindeixen, els trossos resultants
no són ni més petits ni més lleugers que aquestes partícules. Si els trossos resultants
no són ni més petits ni més lleugers, les partícules elementals de l’àtom són les últimes
unitats representatives de la matèria. Les partícules elementals s’acceleren i
s’escindeixen. Per tant, són les últimes unitats representatives de la matèria.”

14
 Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

c. “No succeeix que si en Jaume va a la festa i la Maria no hi és, en Jaume anirà tard a
dormir.”
d. “Si els habitants de Venus envaeixen la Terra, els homes es posaran nerviosos o les
dones cridaran d’alegria. Si els homes es posen nerviosos, les dones cridaran d’alegria.
Per tant, les dones cridaran d’alegria, perquè els habitants de Venus envaeixen la
Terra.”
e. “Si la nit és clara, Dràcula mourà les seves ales i afilarà les seves dents. Si mou les seves
ales i troba la seva finestra oberta, entrarà, em despertarà , però li estiraré ben fort les
orelles. Si afila les seves dents i la troba tancada, s’irritarà , trencarà els vidres i li
estiraré ben fort les orelles. Així, doncs, si la nit és clara i Dràcula troba la porta oberta
o tancada, li estiraré ben fort les orelles.”

15
 Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

Arguments condicionals

4.8. Subratlla la condició dels següents arguments condicionals, expressa l'argument amb la
fletxa que indica que és un condicional i digues si es tracta d'una condició necessària,
d'una condició suficient o d'ambdues alhora.

Exemple: A la universitat a distància, amb la Matrícula i tres hores diàries de dedicació n'hi
ha prou per Llicenciar-se.

M L
(condició
suficient)

a. El CAlci és necessari per al CReixement.

b. Qui vulgui romandre allunyat dels Tribunals, ha de pagar els seus Impostos.

c. Als EEUU és necessari com a mínim un any de Residència per aconseguir la

Graduació universitària.

d. Si no hi ha Residència no hi ha Graduació.

e. Només les Dones poden quedar-se Embarassades.

f. Les abelles no Sobreviuran llevat que s’Aïlli els rusc.

g. Només els Bons moren Joves.

h. Si deixem Caure un objecte, aquest s’Accelerarà en direcció a la terra.

i. L’única cosa que necessites per ser Feliç és l’Amor.

j. Tota Vaga comporta com a mínim una Pèrdua temporal del sou.

k. Beure molt acaba sempre en Caparra.

l. Tota Vaga és precedida d’una Ruptura de les negociacions.

m. Qualsevol persona que vagi a la Universitat té el Títol de batxillerat o un equivalent.

n. Seràs Ric només si Inverteixes de manera intel·ligent.

o. Per jugar al Futbol cal tenir reflexos Ràpids.

p. L’única manera de Suspendre és no Anar a classe.

Exercicis de Taules de veritat i de Reducció a l’absurd

????

16
 Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

La deducció

17
Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

18
Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

19
Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

20
 Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

Formalitza els següents arguments i fes la deducció:

a. “Si es redueix el nivell de l’activitat de l’economia, augmenta l’atur. Si es restringeixen

els crèdits bancaris, moltes empreses es veuen obligades a tancar. Si augmenta l’atur i
les empreses tanquen, l’economia d’un país es deteriora. Per tant, si es redueix el
nivell d’activitat de l’economia i es restringeixen els crèdits, l’economia d’un país es
deteriora.”
b. “Si els assalariats gasten tot el que guanyen s’exposen a caure en la misèria. Però si
tots els assalariats estalvien afavoreixen els ingressos de la classe financera. Malgrat
tot, o els assalariats es gasten tot el que guanyen o estalvien. En conseqüència, o
cauen en la misèria o afavoreixen els interessos de la classe financera.”
c. “Si s’admet la teoria de l’etern retorn, s’ha d’admetre l’existència d’entitats
corpusculars identificables a través del temps i que es pugui parlar d’un estat de
l’univers definit en cada instant individual. Ara bé, no és cert que hi hagi entitats
corpusculars permanents i estats de l’univers definits en cada instant. Per tant, la
teoria de l’etern retorn és inadmissible.”
d. “Si les autoritats prohibeixen fumar en pipa als que són lletjos, aleshores els més bells
s’aixecaran indignats perquè no venen pipes. Si els més bels no venen pipes o les
autoritats creen nous llocs de treball, aleshores la nació no sortirà de la crisi
econòmica. La nació surt de la crisi econòmica i els més bells no venen pipes. Per tant,
les autoritats no prohibiran fumar en pipa als que són lletjos.”

21
 Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

e. “Si els filòsofs callessin, la neu es cremaria i els cercles serien quadrats. Si els cercles
fossin quadrats, aleshores els matemàtics es dedicarien a caçar bruixes i les abelles a
fabricar acer. Ni els matemàtics es dediquen a caçar bruixes, ni les abelles a fabricar
acer. Per tant, els filòsofs no callaran.”

5. Les paradoxes lògiques.

5.1. Resol les següents paradoxes o dilemes lògics.

(Paradoxa: Enunciat o raonament aparentment vertader i creïble però que conté una contradicció més o
menys amagada).

1. La Paradoxa del mentider.

En un llibre hi ha escrit: "Aquesta oració és falsa". És vertader o fals l'enunciat anterior? On és la

paradoxa? Si és falsa, és vertadera; i si és vertadera, aleshores és falsa.

2. Els guardians de la mort.

Estàs atrapat en un castell laberíntic i, de sobte arribes a una gran sala que té dues portes. Davant de
cada porta hi ha un guardià amb una llança. Una veu profunda i greu, que no saps d'on ve, et diu que
una porta et condueix a la mort segura; l'altra, en canvi, et permetrà escapar del castell i salvar-te.
També et diu que un dels guardians diu sempre la veritat, mentre que l'altre sempre diu mentides. Per
últim, et concedeix el dret de fer una sola pregunta per esbrinar per quina porta has de sortir.

Quina pregunta has de fer per salvar-te?

3. La Paradoxa del Barber.

És el primer dia de servei militar d'un recluta. Un capità fa formar tots els reclutes en fila i els demana
l'ofici per encarregar-los feina. El nostre recluta és l'únic barber de la companyia, de manera que quan el
capità crida els barbers, només ell fa un pas endavant. El capità li dóna l'ordre d'afaitar tots aquells tots
aquells que no s'afaitin a si mateixos, si no vol anar a parar al calabós. El recluta, que pensa amb bona
lògica, s'estalvia feina inútil i s'encamina directament cap al calabós.

Per què l'ordre és impossible de complir?

22
 Exercicis Unitat 3 – La comunicació i l’argumentació - Filosofia

4. L'últim desig.

Un tribunal ha condemnat a mort un bruixot però li concedeix un darrer i cruel desig. Podrà triar com vol
morir: pot pronunciar una sola frase i si el que diu és veritat, llavors morirà penjat a la forca; però si el
que diu és fals, llavors morirà cremat a la foguera. El bruixot es fa un tip de riure, perquè podrà salvar la
pell.

Quina frase ha de dir el bruixot per salvar-se?

5. El judici de Protàgores.

Diuen que el filòsof grec Protàgores va donar classes de dret a un estudiant pobre anomenat Euatle amb
la condició que aquest li pagués tan bon punt guanyés el seu primer judici. Finalitzats els seus estudis de
retòrica i de dret, Euatle va decidir dedicar-se a la política. Després d'uns anys, Protàgores, cansat
d'esperar el pagament convingut, va demanar-li que liquidés el seu deute, cosa a la qual el seu deixeble
es va negar al·legant que encara no havia guanyat cap judici. Protàgores irritat, el va demandar davant
els tribunals d'Atenes per no haver complert el pacte.

Qui ha de guanyar el judici?

6. El dilema del cocodril.

Un cocodril va capturar un nen petit que jugava a la vora del Nil. La mare li va suplicar que li tornés el
seu fill.

— Sóc un cocodril honrat que sempre compleix les seves promeses —va respondre el cocodril—. Et
tornaré el teu fill si endevines el que faré però, si t'equivoques me'l menjaré per dinar.
— Em tornaràs el meu fill si és veritat que ets un cocodril honrat! —va gemegar la mare atabalada.
— Precisament perquè sóc honrat i mantinc les meves promeses, ara puc menjar-me el teu fill, i serà
culpa teva.

Què hauria hagut de respondre la mare per tal d'evitar que el cocodril pogués complir la seva promesa i
li hagués de tornar el fill?

7. On és el deu?

Estàs acabant un examen i al final del full et trobes amb la següent sorpresa: "En alguna d'aquestes tres
pantalles s'hi amaga el 10 que estàs buscant. Però només una d'elles diu la veritat. Quina pantalla heu
d'escollir? Quina pantalla diu la veritat?

El 10 no El 10 El 10 s'amaga a
s'amaga aquí s'amaga la pantalla
aquí anterior

23