Llengua oral i llengua escrita

David Paloma
1r curs
L’experiència Jakobson - Stanislavski
Roman Jakobson, un dels lingüistes més
influents del segle XX, explica un cas
curiós entorn de l’actor i director de
teatre rus Konstantín Stanislavsi
(1863-1938).

Segodnya večerom (‘aquest vespre’)

… pregunta, ordre, imploració,
suggeriment, insinuació, remarca,
aprovació, desil·lusió…
L’experiència Jakobson - Stanislavski
> La major part dels oients va saber
desxifrar la riquesa inesgotable de la
parla.
> “El text (teatral) ha de tenir una
condició d’oralitat, però aquesta mateixa
condició permet una interpretació
diversa, responsabilitat de l’actor i de
l’espectador/oient.”
“Entre les ensarronades amb què la mala
educació ens ha volgut obsequiar, hi ha la
idea, encara avui persistent, que la línia
divisòria entre la barbàrie i la civilització
passa per la barra fronterera de
l’escriptura: abans de l’escriptura, la
barbàrie; després, la civilització”.
Jesús Tuson (Lletres sobre lletres, 2006)
1939-2017
Hi ha pobles de naturalesa àgrafa (és a dir,
viuen al marge de l’escriptura) a
Botswana, a l’Amazònia, a Austràlia...
Cacen, pesquen, cullen les verdures i les
fruites que els permeten sobreviure dia
rere dia. Viuen en grups petits, no fan
malbé l’entorn. I parlen llengües tan
modernes com les nostres. I tenen
literatura i mites, i narracions històriques i
cançons i jocs de paraules...
Jesús Tuson (Lletres sobre lletres, 2006)
Si no coneixen l’escriptura és perquè mai
no l’han necessitat, com mai no han
necessitat ni els semàfors ni les bicicletes
ni les neveres ni les rentadores.
Els pobles àgrafs viuen de la memòria.

Pel que fa al “nostre món estimat”,

l’escriptura ens va arribar molt tard (i en
els orígens pertanyia a uns pocs
privilegiats).
Jesús Tuson
Com és que vam descobrir l’escriptura?
a) Els humans van deixar de ser nòmades i van
començar a sobreviure com a agricultors i
ramaders (vida sedentària)
b) L’administració de les primeres ciutats
neolítiques (Ur, Uruk...) no es podia basar en
la memòria.
c) A algú se li va ocórrer fer anotacions sobre
compres i vendes, sobre l’assignació de
camps de conreu, sobre racions de menjar...
d) L’escriptura va començar com a
comptabilitat. 3.300 aC a Mesopotàmia.
> L’oralitat forma part de
la història de la
humanitat des de fa
150.000 anys.
> L’escriptura no pot
reflectir la riquesa de la
parla.
> L’escriptura pertany al
domini de la fixació
convencional de la
llengua.
> John Lyons va parlar de la “fal·làcia
clàssica”, que consisteix a considerar que
l’escriptura és el cim del llenguatge,
superior a la parla viva i espontània.
> L’escriptura és un territori diferent, amb
regles específiques. Tot escrit (públic)
demana control.
> S’imposa la presència de qui haurà de
llegir el text.
L’oralitat primària és un substrat en
la producció i la transmissió de les
cultures contemporànies: parteix
d’una cultura sense coneixement de
l’escriptura (la cultura oral). Els
elements característics de l’OP són,
entre d’altres, l’acumulació i la
redundància.
La cultura textual comporta una
segona oralitat, la qual manté
l’essència de l’oralitat primària, si
bé emmarcada en una cultura
d’alta tecnologia (ràdio, televisió,
Internet…); una cultura amb
preeminència de l’expressió oral,
mediatitzada per la impressió i la
imatge.
a) Formes descurades
Formes de la llengua alienes a la
correcció normativa.
b) Formes oralitzades
Formes de la llengua que són
característiques, sobretot, del canal
oral.
c) Formes emotives
Formes de la llengua que són
característiques, sobretot, de la
càrrega emotiva que desprenen.
 a) Formes descurades
Fonètica:
Supressions - afegitons - mutacions
a) Vurem què diu radere nostre. Natros hem
nat a veure’l a n’ell
b) Agraieixo que m’ho diguis: la metereologia
ha canviat.
c) Vas veure que van posar una càmera al cap
d’una àliga/àguila?
 a) Formes descurades
Morfologia:
Supressions - afegitons - analogies
a) Mi-te’l, vol convence’ls i no té prous
arguments.
b) Quants llàpissos tens?
c) Coneixo un local que ha romangut obert
durant la vaga.
d) Li agrada el cafè molgut.
 a) Formes descurades
Sintaxi:
no-concordances (un 10% dels electors
considera positiu la decisió del
president)
interferències (hi ha que dir que no s’han
de treure conclusions gratuïtes)
usos impropis (li apassiona el teatre,
l’obra va entusiasmar al públic)
 a) Formes descurades
Lexic

mots imprecisos (escoltar-sentir,

precisar-caldre...)
interferències (donar-se compte, donar
un petó...)
 b) Formes oralitzades
Sintaxi
Anacolut ‘Construccció gramatical en
què la darrera part no lliga
sintàcticament amb la primera’
S’ha de respectar i tenir cura de la natura.
On es juga i es parla millor de l’home
modern.
 b) Formes oralitzades
Sintaxi
Escriure costa a tothom: uns més i
d’altres menys.
Els mapes d’idees són una forma visual
de representar el nostre pensament.
Consisteix a dibuixar sobre el paper...
 b) Formes oralitzades
Sintaxi
Coordinació (... i ... i ... i ...), juxtaposició
(No vindré. Tinc feina. Haig d’acabar
l’exercici), estructures singulars
(Cervesa? Sí? Vinga), ‘que’ polivalent
(Vaig perdre la carpeta a l’estudi que
érem ahir)
 b) Formes oralitzades
Sintaxi:
És un poble que van a estiuejar molts
alemanys.
Vaig parlar amb el senyor que li havien
pres la cartera.
b) Formes oralitzades
Lèxic
› Mots crossa (dir que, a nivell de,
pués, personalment, i tal...),
› Paraules jòquer (cosa, fet, gran,
important, problema...)
› Substitució de tecnicismes (el metge
dels ulls, el metge dels peus...)
 c) Formes emotives
Fonètica: alteració dels sons amb
efectes concrets
a) El meu comprrromís amb
Barcelona és ferrme i serioseee,
n’est-ce pas?
b) M’he xubilat. El passat 5 d’agost
vaig decidir xubilar-me.
 c) Formes emotives

Morfologia: diminutius i
augmentatius (quin airet, conyàs...),
demostratiu posposat (el quadre
aquest...)
Sintaxi: repeticions, tematitzacions
(aquest quadre, te’l regalo...)
Lèxic: exclamacions, argot...
Cinc trucs d’usos lingüístics
1. Compte amb les repeticions!
a) L’àrea de Servei a l’Usuari
serveix per atendre l’usuari.
b) El Circ Cric té una nova vela i
un nou format i comença una
nova gira per les Balears i
Catalunya
1. Compte amb les repeticions!

a) L’àrea de Servei a l’Usuari

ofereix informació i respon
consultes sobre tràmits.
b) El Circ Cric, amb vela i format
nous, comença una altra gira
per les Balears i Catalunya
2. Compte amb els sobreentesos!
a) JARC denuncia que els escorxadors
no respecten el preu del conill que
fixa la llotja.
b) L’expresident nord-americà serà
dijous a Catalunya per rebre el Premi
Internacional. El premi Nobel de la
Pau rebrà aquest guardó per la seva
trajectòria en defensa de…
2. Compte amb els sobreentesos!
a) El sindicat agrari JARC denuncia que
els escorxadors no respecten el preu
del conill que fixa la llotja.
b) L’expresident nord-americà Barack
Obama serà dijous a Catalunya per
rebre el Premi Internacional. Obama
rebrà aquest guardó per la seva
trajectòria en defensa de…
3. Compte amb els tòpics!
a) Tancar les portes
b) Procedir a l’obertura
c) Donar el tret de sortida
d) Caure precipitacions en forma de
neu
e) Desenvolupar una investigació
3. Compte amb els tòpics!
a) Tancar les portes = tancar
b) Procedir a l’obertura = obrir,
començar
c) Donar el tret de sortida = inaugurar
d) Caure precipitacions en forma de
neu = nevar
e) Desenvolupar una investigació =
investigar
4. Compte amb els
col·loquialismes
a) Fot un biruji…
b) Casi me’n vaig.
c) Que ni te cuento…
d) Fijo que ens el trobarem
e) I va que s’estrella
f) És molt guarrindongo
g) Ni papa de rus
4. Compte amb els col·loquialismes!
a) Fot un biruji… = Fot una gelor
b) Casi que me’n vaig. = Millor que me’n vagi
c) Que ni te cuento… = Que no ho vulguis
saber
d) Fijo que ens el trobarem = No falla que…
e) I va que s’estrella = I passa que t’he vist
f) És molt guarrindongo = És molt marranot
g) Ni papa de rus = Ni fava de rus
5. Compte amb els eufemismes!
> Evitem repetir eufemismes provinents
de fonts interessades a disfressar els fets:
perdre la vida?, una llarga malaltia?...
a) Reestructurar la plantillla
b) Accions
c) Material per a adults
d) Regular l’ús del burca en els edificis
municipals
5. Compte amb els eufemismes!
> Evitem repetir eufemismes provinents
de fonts interessades a disfressar els fets:
perdre la vida?, una llarga malaltia?...
a) Acomiadar
b) Bombardejos
c) Pornografia
d) Prohibir l’ús del burca en els edificis
municipals
Les tres propietats textuals de la
llengua oral:

Ø Adequació

Ø Coherència

Ø Cohesió
 La llengua oral: propietats

› Adequació a la situació comunicativa

Propietat d’un text que explica el grau
d’ajustament a una situació comunicativa
concreta.
Exemple: el llenguatge especialitzat
en una conferència.
 La llengua oral: propietats

› Coherència
Propietat d’un text, i també propietat de la
relació del text amb el context, que explica
el grau d’interpretació del text.
Exemple: Un testimoni protegit ha declarat sobre el 17-A.
 La llengua oral: propietats

› Cohesió
Propietat d’un text que explica el grau de
lligam gramatical i lèxic que uneix les peces
d’un text.
Exemple: Aquest cap de setmana milers de
iemenites han sortit al carrer a Sanà. Els
manifestants han paralitzat la capital del país per
exigir la caiguda del règim.
 La llengua oral: propietats

› Cohesió
Exemple:
Tant Joan Puig, pels veïns, i Maria Casas, per
l’Ajuntament, han aprovat el projecte.
Els principals trets de les tres
propietats de la llengua oral:
 La llengua oral
› Adequació
Tendència a marcar la procedència
dialectal de l’emissor (geogràfica,
social i generacional).
Temes generals/especialitzats, grau de
formalitat, propòsits subjectius/
objectius.
La llengua oral
› Coherència
Selecció molt/poc precisa de la
informació: digressions, canvis de
tema, repeticions, dades irrellevants,
etc.
Redundància, estructura del text
oberta.
 La llengua oral

› Cohesió
Pocs connectors, elements
paralingüístics (canvis de ritme, de
to...), referències exofòriques (jo,
tu, aquí, ara...)
Viatge a Egipte
 Registres orals i registres escrits

> La distinció més tradicional pel que

fa als registres és la dels registres
orals vs. registres escrits.
> Cal passar de la presentació dels
registres com una dicotomia, sense
zones intermèdies, a una gradació
amb àrees d’intersecció.
Registres orals i registres escrits

Al costat del canal (oral – escrit),

un altre factor rellevant entra en
joc per veure els registres com
una gradació:
la preparació
o planificació del text.
Oral i escrit: Gregory & Carroll (1978)
Entre l’oral i l’escrit
Michael Gregory & Susanne Carroll (Language and
situation. Language varieties and their social contexts, 1978)
Entre l’oral i l’escrit (1)

Oral
espontani

Conversa Monòleg
 Oral
espontani

Conversa Monòleg
 Oral
espontani

Conversa Monòleg
Entre l’oral i l’escrit (2)

Oral no
espontani

Execució
Recitat oral d’un
escrit
 Entre l’oral i l’escrit (3)

Llengua oral

Oral Oral no
espontani espontani

Execució
Conversa Monòleg Recitat oral d’un
escrit
 El temps
> Imatges del temps recent
> Mapa de les temperatures (o de la
pluja o dels cops de vent...)
> Mapa de la previsió del temps en
24/36 hores (isòbares, borrasques...)
> Mapa de la previsió setmanal
> Imatge final
› Oral… però també escrit
› Espontani... però també no
espontani

Execució oral d’un miniguió

pautat!
 La subtitulació
La compactació de la informació sol fer
desaparèixer formes lingüístiques
relacionades amb la caracterització dels
personatges: el llenguatge fàtic, les
expressions col·loquials, els adjectius, els
adverbis...
 La subtitulació
El subtítol no és oral sinó escrit (... però
parteix de l’oral i ha d’adaptar-se als
requisits tècnics de l’escrit).
No és espontani però pot simular
espontaneïtat.
> Llengua escrita no necessàriament per
ser dita: per ser llegida com si fos sentida!
 Entre l’oral i l’escrit (4)
Llengua oral

Execució oral d’un escrit

Escrit per ser
Escrit per Escrit no necess.
dit com si no
ser dit per ser dit
fos escrit
 Entre l’oral i l’escrit (5)

Llengua oral Llengua escrita

Execució oral d’un escrit

Escrit no
X ser dit com
X ser dit necess. per ser
si no fos escrit
dit
 Entre l’oral i l’escrit (6)

Llengua oral Llengua escrita

Execució oral d’un escrit

X ser dit com Escrit no
X ser dit
si no fos escrit necess. X ser dit
 Cas 1
Bon dia. Són les set. Comencem la
setmana amb les conseqüències de
l’huracà ‘Matthew’: més de 2.000
víctimes mortals en el pitjor cicló de
la dècada al Carib. Es detecten,
també, els primers casos de còlera.
a) Un locutor ha dit aquest text.
b) Però què tenia escrit? Això mateix?
 Cas 1a
Sense bon dia ni l’hora.

Comencem la setmana amb les

conseqüències de l’huracà
‘Matthew’: més de 2.000 víctimes
mortals en el pitjor cicló de la
dècada al Carib. Es detecten,
també, els primers casos de còlera.
 Cas 1b
… però amb altres indicacions:

Comencem la seMMana amB-Les

conseqüències de l’huracà MÀTHIU:
més de DUES MIL víctimes mortals en
el piDJor cicló de la dÈcada al Carib.
Es detecten, també, els primers
caZos de CÒL@RA.
Cas 1: Escrit per ser dit

I els noms estrangers?

PORT-AU-PRINCE

PORT-O-PRÈNS
Cas 2
EL MARCEL ACABA DE PARAR TAULA I SEU. CONVERSA
ENCETADA AMB EL DAVID, QUE ENCARA PORTA PIJAMA I FA
CARA DE SON.

› DAVID Ja tinc bitllet a París.

› MARCEL Ah, i quan te’n vas?
› DAVID Dimecres de la setmana que ve.
› MARCEL (SORPRÈS) Tan aviat?
› DAVID (CONFIRMA) No tinc cap motiu per esperar-me
més. I no foto el camp abans perquè fins dimecres no em
puc instal·lar a casa del meu amic.
› MARCEL I passaràs les festes de Nadal a fora?
› DAVID (CRU) La meva mare és morta, la Marta passa de
mi i el meu pare no em pot ni veure. Ja em diràs quina
merda de Nadal m’espera aquí.
Cas 2a
EL MARCEL ACABA DE PARAR TAULA I SEU. CONVERSA
ENCETADA AMB EL DAVID, QUE ENCARA PORTA PIJAMA I FA
CARA DE SON.

› Ja tinc bitllet a París.

› Ah, i quan te’n vas?
› Dimecres de la setmana que ve.
› (SORPRÈS) Tan aviat?
› (CONFIRMA) No tinc cap motiu per esperar-me més. I no
foto el camp abans perquè fins dimecres no em puc
instal·lar a casa del meu amic.
› I passaràs les festes de Nadal a fora?
› (CRU) La meva mare és morta, la Marta passa de mi i el
meu pare no em pot ni veure. Ja em diràs quina merda de
Nadal m’espera aquí.
Cas 2
Cas 2b
EL DAVID ACABA DE PARAR TAULA I SEU. CONVERSA
ENCETADA AMB EL LOPES, QUE ENCARA PORTA PIJAMA I FA
CARA DE SON.

› Ja tinc bitllet a París. __________________________

› Ah, i quan te’n vas? __________________________
› Dimecres de la setmana que ve. _________________________
› (SORPRÈS) Tan aviat? ________________________
› (CONFIRMA) No tinc cap motiu per esperar-me més. I no
foto el camp abans perquè fins dimecres no em puc
instal·lar a casa del meu amic. __________________________
› I passaràs les festes de Nadal a fora? ____________________
› (CRU) La meva mare és morta, la Marta passa de mi i el
meu pare no em pot ni veure. Ja em diràs quina merda de
Nadal m’espera aquí. ___________________________________
Cas 2: Escrit per ser dit com si no
fos escrit

La llengua, subjecta als diàlegs, a la

caracterització dels personatges i
als actors/actrius.
Cas 3
Deu anys després del terratrèmol que va
deixar Haití amb més de 250.000 persones
mortes, la naturalesa «ha tornat a atacar
un dels països més pobres d’Amèrica».
Són paraules del director del Centre
Nacional d’Huracans (NHC), Max
Mayfield.
Cas 3: diferències amb el cas 1

Deu anys després del terratrèmol que va

deixar Haití amb més de 250.000 persones
mortes, la naturalesa «ha tornat a atacar
un dels països més pobres d’Amèrica».
Són paraules del director del Centre
Nacional d’Huracans (NHC), Max
Mayfield.
Escrit no necessàriament per ser dit
> Numerals

> Sigles

> Cometes (citacions)

› El golf de la Costa Brava s’ha
promocionat aquest cap de setmana a la
22a fira mundial IGTM.
› Els aqüicultors impulsen una DO de
musclos i ostres del Delta.
› “És necessari que tots junts col·laborem
activament per aïllar els violents.
Democràcia sí, violència mai”, ha conclòs
el jutge.
› El golf de la Costa Brava s’ha
promocionat aquest cap de setmana a la
22a fira International Golf Travel Market
(IGTM).
› Els aqüicultors impulsen una denominació
d’origen de musclos i ostres del Delta.
› El jutge ha conclòs dient que és necessari
que “tots junts”, ha dit en relació amb la
Generalitat i el govern de l’Estat,
“col·laborem activament per aïllar els
violents”. La seva frase final ha estat
contundent: “Democràcia sí, violència
mai”.