Llengua Catalana per a la Traducció I

Elisions vocàliques: l’apostrofació

1. Les elisions vocà liques a vegades queden reflectides en l’escriptura. Repassa les
regles d’apostrofació i emplena els buits amb l’article, la preposició o la contracció
corresponents.

a) el ianqui, la infermera, l’infermer, l’advocat, la hipertensió , la indú stria,

l’industrial, la ena, l’hoquei, l’Índia, l’illa, el iode, l’os, l’himne, l’11, la
hipoteca, l’enginyer, l’hulla, la hiena, l’urna, l’hivern, l’ull, l’interés, l’adreça,
l’avió , la ira, l’abric, la indú stria, l’ungla, l’à via, l’oli, la ela, la idea, l’institut, la
universitat, l’univers, l’agost, l’ou, l’origen

b) Passa al singular els sintagmes segü ents:

dels horts de l’hort

als aires a l’aire
a les hores a l’hora (≠ alhora)
pels armaris per l’armari
de les à nimes de l’à nima
a les estrelles a l’estrella
als arrossos a l’arrò s
per les asimetries per la asimetria
cals obrers ca l’obrer
de les histò ries de la histò ria
als orígens a l’origen
pels universos per l’univers
per les indú stries per la indú stria

c) M’agrada més el iogurt de pinya, però la infermera m’ha dit que no en tenen.
d) L’estiu passat vam estar a Xà bia a la caseta dels meus sogres.
e) L’enginyer estava molt preocupat pel projecte de l’ajuntament.
f) Tinc Ø/la il·lusió de comprar-li el iot de l’estranger. Però no crec que ell me’l
venga pels diners que li vaig oferir.
g) Acabe de vore l’historial del malalt damunt (de) l’escriptori.
h) El reportatge és un tipus de text que pertany a l’à mbit pú blic, ja que la
informació és per al lector.
Accentuació i dièresi

2. Accentua.

conducció pel·lícula
homogènia tèxtil
vèrtex allò
prò xima país
raó megalític
rà pidament dò lmens
lliçó telèfon
superfície València
educació Nú ria
tècnic trajectò ries
importà ncia arrò s
mò bils individu
està tic matalà s
Maria alfil
zoolò gic intèrfon
atmosfera míssil
atmosfèrica policíac
carà cter amoníac
necessà ria olimpíada
però
influència
3. Accentua les frases.

a) No conec molt la tècnica, però tinc un net molt simpà tic que m’ajuda a
sintonitzar l’emissora de rà dio.
b) La indú stria tèxtil ha contribuït a l’auge econò mic del país.
c) Hi hagué un ball de mà scares a la plaça, mú sica al carrer i diversió per a
tots.
d) He trobat interessantíssima la pel·lícula, però el que més m’ha agradat ha
sigut la fantà stica atmosfera que hi havia al cine.
e) Per a prendre bé una revolta, convé buscar la trajectò ria més prò xima al
vèrtex.
f) El míssil s’ha desviat de la seua trajectò ria i ha estat a punt de produir una
autèntica catà strofe.
g) El guà rdia el va multar perquè està prohibit fer ú s del clà xon en l’entorn de
l’hospital.
h) Per raons ò bvies, m’havia fet el propò sit de no tornar a visitar mai més
aquell psicò leg.
i) En aquest període hi ha hagut pèrdues importants en la indú stria tèxtil.
j) Ahir de matí va caure un aerò lit a Ità lia.
k) El meu cosí ha tingut pneumò nia, després èczema, inflamació de gola, acne i
ara li fa mal la medul·la.
l) Mà rius ha patit una aturada cardíaca.
m) Lluís ha marcat el gol de l’ú ltim partit de futbol.
n) Molts éssers mitolò gics perduren al llarg de la histò ria.
o) Els periò dics tenen la tendència d’etiquetar qualsevol succés.
p) En l’à mbit del cinema els límits entre la ficció i la realitat es barregen sovint.

4. Alerta amb els diacrítics:

a) Recorde bé que entre els béns que heretà hi havia un ramat de bens.
b) Déu dictà a Moisés els deu manaments.
c) Aquella dona sempre em dona carabasses.
d) No és gens fà cil explicar-se com es va fer l’univers.
e) Ja fora fora si no m’hagués entretingut.
f) El net d’aquest senyor és el nen més net del col·legi.
g) L’os que hem trobat era d’un os.
h) Sé que se m’adiu, aquest paper.
i) Sí, xicona, si vols, vindré aquesta nit.
j) Els sons d’aquest piano só n ben afinats.
k) Tu vens molt tard al mercat i vens molt cars els articles; elles venen més
d’hora i venen a més bon preu.
l) Ma sogra té la mà molt llarga.
m) Què vols? –em va dir aquella artista que pintava.
 n) Vull el martell amb què vaig clavar les llates.
o) El febrer és el mes més curt de l’any.

5. Tradueix del castellà al català i tin en compte on poses l’accent.

océano oceà tímpano timpà tres dioptrías tres diò ptries

chasis xassís hú medo humit el Tíbet el Tibet
fú tbol futbol flú or fluor atmó sfera atmosfera
médula medul·la termostato termò stat héroe heroi
có nclave conclave chó fer xofer un misil un míssil
los reptiles els rèptils vikingo víking el ramo textil el ram tèxtil
un monolito un monò lit aureola aurèola Helsinki Hèlsinki
una neumonía una pneumò nia oboe oboé
la espada de Damocles l’espasa de Dà mocles

6. Completem l’accentuació

a) El moviment havia cessat feia estona als molls: els llaü ts dormien sobre
l’aigua negrosa. Va travessar en diagonal la plaça d’Armes i enfilà el carreró
de Sant Francesc. En arribar al casal, pujà directament al seu pis. Sempre
feien à pats al d’Agnés, en família, però era d’hora per sopar i decidí
refugiar-se a l’estudi amb la idea de continuar la traducció d’uns documents
francesos sobre la conquesta de la vila per les tropes de Napoleó . Des del
rebedor, veié la Lluïsa a la sala, al final del passadís fosc. De lluny, semblava
la noia de la qual s’havia enamorat a la tardor del 1939, quan tornà a la vila
després de la guerra, i amb qui es casà la primavera de l’any segü ent.

b) Al llarg de la histò ria observem que les ètnies amb cultura i religió prò pia
tenen un gran esperit de rebel·lió contra la invasió d’una altra civilització .
Mai no he intuït cap de les seues reaccions a causa de la seua espontaneïtat.
Jo soc una persona molt neta i ordenada: primer he molt el café i després he
netejat tota la cuina, sobretot el sò l, que estava molt brut. La inundació ha
estat produïda per una forta pluja als països del nord. De les bèsties que hi
ha al mó n, pot ser que els ossos siguen els més bonics de tots, ja que
m’agraden tant el color com la brillantor del seu pèl. Li van preguntar què
pensava fer amb la informació que tenia. Josep, si dema vens i em dones el
teu rellotge, la tia te’n comprarà un de nou.

c) El terme llibreria electrònica remet a la biblioteca, en la qual

s’emmagatzemen documents electrò nics o digitalitzats. El document
electrò nic (llibres, revistes, periò dics, pel·lícules, etc.) es caracteritza per
l’ú s de noves tècniques informà tiques, és a dir, la conversió de la informació
en dígits, en lloc de la impressió tradicional en suport de paper. Però , com
 qualsevol cosa nova, té pros i contres, defensors i detractors. Tanmateix,
actualment sembla del tot acceptat el document electrò nic en format de
base de dades, des de l’aparició del cd-rom, per la capacitat de gestionar
gran quantitats d’informació , per la facilitat de maneig i per l’espai mínim
que ocupa: la informació s’emmagatzema ben atapeïda. Consegü entment,
prà cticament la major part de la informació bibliogrà fica i documental es fa
en aquest suport i com més va té més partidaris en el mó n universitari.
Ú ltimament, ja s’han reproduït en aquest format enciclopèdies, diccionaris,
catà legs, etc., ço és, tot allò que en diem les fonts primàries de recerca o
llibreries de referència.

d) Els vampirs, segons l’opinió general, poden transformar-se en ratapinyades,

en rèptils, en boira. El seu cos travessa els murs, com ho prova el fet que,
moltes vegades, isquen i entren de la tomba sense obrir-la. Durant el dia
han de reposar en estat de letargia en el seu taü t, i és llavors que só n
vulnerables. Posseeixen, a més, una gran força hipnò tica. Durant la nit, no hi
ha cap arma que els destruesca. Això no obstant, hi ha diversos
procediments per a lluitar contra els vampirs, i la llegenda els enumera. El
primer de tots és la creu. Símbol del poder diví, la creu fa fugir els vampirs,
que no poden resistir-ne la visió . El segon procediment és l’all. L’all manté
allunyats els vampirs, i en moltes cases dels Balcans pengen alls damunt les
portes per a evitar que aquells hi entren. L’aigua, element de purificació ,
també té un poder antivampíric. Per exemple, els vampirs no poden
travessar un riu o un rierol, o qualsevol corrent d’aigua. Els espills no tenen
poder contra els vampirs, però serveixen per a identificar-los, i així si algú
no reflecteix la seua imatge en un espill és, amb tota seguretat un vampir.

e) Cinema Paradiso juga amb dos trumfos a la mà . El primer só n els actors, ja

que sense la intuició d’un xiquet amb l’espontaneïtat de Salvatore Cascio ni
la confiança en un monstre de la categoria de Philippe Noiret, el resultat
estava condemnat al fracà s. D’altra banda, Tornatore parla, en tot moment,
amb el cor a la mà . Inicialment, la pel·lícula durava tres hores, però el
realitzador va sacrificar una bona part d’aquest metratge –d’ordre
essencialment autobiogrà fic– per a aconseguir un espectacle que
precisament poguera arribar al gran pú blic amb la vocació de difondre la
seua doctrina en favor de la causa cinematogrà fica. En tot moment, Cinema
Paradiso respecta la reciprocitat entre la realitat i la pantalla, i fins i tot es
permet alguna llicència histò rica. D’altra banda, l’amor al cinema també és
causa de desgrà cies, com la que pateix Philippe Noiret a fi de donar més
difusió a les imatges, i una forma d’entendre la vida. Cinema Paradiso té la
virtut d’exaltar el cinema sense ignonar que la seua raó d’existir és la
realitat que l’envolta.
f) En la dècada dels huitanta la fotografia coneix una situació d’encreuament –
que s’havia anat gestant des de la dècada anterior– al voltant de l’ú s, la
valoració i interpretació de la imatge fotogrà fica. En aquest debat ens
hauríem de referir, d’una banda, a la prà ctica de la fotografia com una
activitat que reivindica el segell propi d’una estètica fotogrà fica
fonamentada, des d’uns plantejaments oberts a l’experimentació i la
innovació , en la mateixa naturalesa del medi i en el desenvolupament
histò ric de les diverses formes fotogrà fiques. Els seus seguidors só n
fotò grafs faedors, productors d’imatges fotogrà fiques. D’altra banda,
tindríem l’actitud que se centra en la funció i operació social, dins del
context de la cultura de masses, de la imatge fotogrà fica d’acord amb les
seues condicions de reproductibilitat i la seua forma de representació de la
realitat. É s per això que parteix d’una clara fractura amb el passat histò ric
de la fotografia i atén a la fotografia en la seua sincrò nica contemporaneïtat
dins dels mitjans de comunicació de masses. No es consideren fotò grafs sinó
artistes en el sentit mes general del terme.