Unitat 1.

Vocalisme 1

Solucionari exercicis unitat 1

1.
a) polsera.
b) Hongria, consolat.
c) Diabetis.
d) Mundial, avantatge.
e) Muntar, focus.
f) Mite, Prometeu.
g) Mode
h) Declivi, antiguitat.
i) Sufocar, Tunis.
j) Estèrnum, curvatura.

2.
Enyore la meua infantesa, sobretot els dies d'estiu a Dénia, on hi viatjava tots els anys en
companyia de ma mare, mon pare, i el meu germà petit. La casa on estiuejàvem es trobava
vora la mar, però a l'empara d'un pinar meravellós, molt vell, que la protegia dels vents de
llevant i de la resplendor intensa del sol de migdia. Ma mare ens deixava jugar al meu germà i
a mi pels seus voltants, ja que tenia la seguretat que no ens podia passar res dolent. No hi
transitaven cotxes, i hi havia molts pocs turistes. A més, un dels nostres veïns era sergent de la
Guàrdia Civil, i això a ma mare la reconfortava.

Els nostres joguets eren els animalets que hi trobàvem a la platja o al pinar (cucs, erugues,
crancs, formigues), i que sotmetíem a tota mena de tortures. Escodrinyàvem tots els racons,
furgàvem tots els amagatalls fins que aconseguíem el nostre botí. A les pobres criatures
normalment els esperava una mort segura.

Ramon Gisbert (Els dies i els treballs).

3.
a) L'honestedat dels polítics ha estat qüestionada per la societat.
b) El meu cunyat treballa en una ebenisteria.
c) El vernís de la porta ressalta les motllures de la fusta.
d) El campió de llançament de javelina és romanès/romanés.
e) Sa santedat el papa ha visitat Moscou.
f) Anit vaig anar a veure l'eclipsi de lluna. Va ser un espectacle indicible.
g) Entre sospirs i llàgrimes hem passat l'hivern.
h) La tomba dels meus avantpassats ha sigut assaltada.
i) He visitat el fòrum de Roma i la muntanya del Quirinal.
j) He perdut l'estoig dels llapis.

4.
a) Consular.
b) Pendular.
c) Titular.
d) Vulcanòleg.
e) Plumífer.
 Unitat 2. Consonantisme 1

Solucionari exercicis unitat 2

1.

a) sagnants, Txetxènia, treva, arribe, peremptori.

b) orxata, immemorial, orxata, excel·lent.
c) èxtasi, dosi, drogoaddicte, Munic.
d) matisat, imminent, l'Iraq, accelerar, hivern.
e) presa, ostatges, assaltants, Tunis, ordre, alerta, segrestadors, comminat, al·locució.
f) immòbil, impressionat, sumptuositat, carrosses, franel·la, coets.
g) procel·loses, caravel·les, tranquil·litat, exuberant, suggeridor.
h) camusses, disfressa, abillar, súmmum.
i) esplanada, estrangers, símptoma, il·lustra, paràlisi.
j) embenar-me, espavilat, col·lega, javelina, tros.
2.
a) apoteosi, cavalcada.
b) calbs, capil·lar.
c) crisi, s'oblida.
d) cassola, additius, xerès/xerés.
e) hel·lènica, saba
f) compromisos, anul·lar.
g) raval, avets.
h) annex, apel·lacions.
i) comissari, gal·lès/gal·lés, goril·la, masmorra.
j) pol·lució, hipòtesi, industrialització.
k) truà, prova.
l) tapís, savines.
m) til·la, succedani.
n) almívar, boníssima.
o) bèl·lics, assumpte.
p) imams, Betlem.
q) compte, compte, comte.
r) govern, aprovat, avortament.
s) motl(l)e, massapans.
t) prerrogatives, exemptes.
 Unitat 3. Accentuació 1

Solucionari exercicis unitat 3

1.
a) xofer ( o xòfer), pneumònia.
b) tragèdia, Èdip, és.
c) míssils
d) --
e) rés, aturarà, fúria, volcà, déus.
f) és, té, aurèola.
g) Míkonos, Marràqueix.
h) essència, és, Aristòtil.
i) oboè/oboé, oceà.
j) perits (o pèrits), indústria, tèxtil.
k) és, nord-americà.
l) és, lesió, bronquíol, bé.
m) intèrfon, és, víking.
n) anàlisi, hematòcrits, leucòcits, líquids, anàlisi.
o) demà, viatjaré, despús-demà, Hèlsinki.
p) cardíaca.
q) més, rèptils, óssos.
r) xassís.
s) mètopa, Britànic, Jàson.

2.

a) arguït, suïcidi, fortuït, cocaïna, increïble, però, ocórreguen.

b) amoïnar-se, pèrdua, continuïtat, està, més, són, atribuïbles, experiència, estarà,
descafeïnat.
c) agraïa, així, jesuïta, Déu, clàssica.

3.

a) Els meus veïns s'arruïnaren per invertir els diners en una companyia suïssa.
b) Cada mes canvie de dentifrici i visite el dentista amb assiduïtat. [freqüència regular]
c) Si no em falla la intuïció, aquell ambaixador és un traïdor i un espia.
d) La continuïtat de Raül en el Reial Madrid no és creïble.
e) Han untat la màquina amb sèu per tal que funcione millor.
f) Les escultures deïformes de Tailàndia són magnífiques.
g) Han erigit un monòlit en honor del premi Nobel de física.
h) He de portar ulleres perquè tinc quatre diòptries.
i) L'europeïtat del govern és infrangible.
j) El meu besnét pateix hemiplegia a causa d'un accident de trànsit.
Unitat 4. El gènere 1

Solucionari exercicis unitat 4

1.
a) el i) una
b) un j) La
c) el k) la
d) el l) una
e) la m) una
f) el n) una
g) els o) unes
h) una

2.
a) la psiquiatra
b) germà, fix
c) L'oficiala, simpàtica
d) la meua cap, rude (o ruda)
e) la fiscal
f) una amiga model
g) la xef, russa
h) la bidella

3.
a) La sergenta Torres ha estat l'encarregada d'arrestar la cònsol (consolessa) de Romania.
b) L'hostessa ens ha avisat que aterrarem d'ací a cinc minuts.
c) L'edil de Xixona vol crear nou places de cartera.
e) Han contractat una nova grum a l'hotel.
f) El pediatre ha confirmat la malaltia de la meua neboda.

4.
a) dibuixanta, elit, criquet
b) avaria, ibers
c) un editorial, presumpte, pèls
d) sandvitx, una escalopa
e) rupies, dissolvent
f) aeròlits, atmosfera
Unitat 5. El nombre 1

Solucionari exercicis unitat 5

1.
a) Tinc unes càries en uns queixals.
b) Els dimarts vaig a la filmoteca.
c) He pintat les parets de beix.
d) Ahir vaig comprar uns obrillandes / obrellaunes nous.
e) M'he menjat uns ananàs.
f) Necessite uns llapis de punta fina.
g) Sempre trobe embussos de trànsit en hores punta.
h) Els mecenes d'aquests grans pintors són florentins.
i) Ahir es van assecar els cactus.
j) Tinc uns accessos de pus que em fan molt de mal.
k) He deixat els abrics en els penja-robes.
l) Les urbs han crescut moltíssim.

2.
a) He comprat unes tisores especials per tallar la gespa.
b) Ahir ens menjàrem unes postres exquisides.
c) M'agrada llançar-me amb paracaigudes.
d) Han apujat el sou als alferes de complement.
e) He perdut en la borsa els estalvis de tota la vida.

3.
a) Han construït un gratacel gegant a Benidorm.
b) He de canviar l'eixugaparabrisa / el netejaparabrisa del cotxe.
c) No m'agrada jugar als escacs.
d) Sempre fica el nas on no li importa.
e) Cada dia puge al tren de rodalia per anar a treballar.
f) El meu amic va tenir un atac de gelosia.
g) Practica el budisme d'amagat.
h) He de preparar les farinetes per al meu nét.
i) Sempre posa cara de circumstància, encara que estiga anunciant una sentència de mort.
j) Passaré el Nadal a Berlín.
k) Va anar a un concert i, quan va eixir el cantant, va perdre els sentits.
l) He perdut el calçapeu. Sóc un desastre.
m) Les declaracions dels polítics moltes vegades es queden en papers mullats.
n) M'he comprat un cotxe el portaequipatge del qual és enorme.
o) El mal de queixal no m'ha deixat dormir durant tota la nit.
p) He reunit, finalment, els diners per a anar-me'n de vacances.
q) No has de creure't el que et diu el professor a peus junts.
r) M'he comprat uns sostenidors d'una talla inadequada.
s) Parla a la clara d'una vegada per totes!
t) Pots confiar en ella sense cap mena de dubte.
u) En aquesta ciutat no tenim màquines llevaneu, ja que no hi neva mai.
v) No li he llevat els ulls del damunt durant aquest últim mes. Em té molt preocupada.
w) Les seues últimes voluntats van ser que ballaren sobre la seua tomba.
x) No fiques el nas a ma casa!
 Unitat 6. L'article 1

Solucionari exercicis unitat 6

1.
a) l' g) d'El Salvador
b) ∅ h) al Pinós
c) el i) ∅
d) la j) ∅
e) d'El Guepard
f) l'

2.
a) d'El Temps
b) Dimecres
c) l'anell al dit
d) d'El Capital
e) a El Prado
f) No m'agrada sentir-lo
g) consta en l'acta
h) els dilluns
i) Comprar de forma...
j) El diumenge 27...

3.
a) Tant com l'estimava i ara ni em saluda.
b) Mai no vaig al cementiri el dia de Tots Sants.
c) Amb aquest producte(,) fregar s'acabarà(!) / ja no hem de fregar mai més.
d) No m'agrada gens ni mica la televisió.
e) El meu marit és del Japó i la meua sogra de les Canàries.
f) Aconseguir aquest premi és el reconeixement més bonic que m'ha passat en la vida.
g) De moment, hem d'assistir al curs cada dilluns.
h) Amb tots els respectes, hem de fer un esforç encara més important.
i) Si ho dius de debò, la veritat és que no ho entenc.
j) Tal volta (a la millor) em done de baixa en el club de golf.
k) Li agrada vestir com James Dean. Li té igual / Tant li fa el que opine la gent.
l) Vam comprar la casa sense reparar en les despeses.
m) El sopar d'anit estava riquíssim. Llàstima les postres.
n) El color (els tons) roig i el morat no combinen en aquesta habitació.

4.
a) He vist un edifici de marbre que tenia en la façana unes fornícules amb escultures romanes.
b) Li va eixir una nafra en la canyella que ha necessitat cirurgia làser.
c) El Ministeri d'Hisenda ha revisat enguany el cadastre i la declaració de la renda.
d) Necessite una bestreta de la nòmina per a pagar el préstec hipotecari.
e) El relleu del paisatge no deixa percebre a primera vista els sediments de granit acumulats.
f) El cabdill dels grecs, Agamèmnon, va fracassar en la seua pròpia llar.
g) He formatat malament el disquet i, en conseqüència, he perdut la informació
emmagatzemada.
Unitat 7. Demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits 1

Solucionari exercicis unitat 7

1. Esmeneu les errades que hi ha o

aporteu-hi tics d'estil en aquestes frases:

k) Aquest assumpte, jo en tenia

a) gaire temps [gaire = molt de en frases
coneixement
-, ? i condicionals], bastants diners [en
l) A la resta / Als altres només els he vist
una quantitat més que regular] / prou
alguna vegada.
diners [en quantitat suficient]
m) Com més estudia, s'hi interessa [hi =
b) diverses preguntes, cap de nosaltres
por el mismo], per alguna cosa deu
c) el campió / el guanyador
ser.
d) una persona important
n) en quatre paraules
e) mig
o) gaires dies lliures
f) gens d'interès/d'interés, gaire
p) i d'altres d'alemanys (i alguns altres
interessant
d'alemanys)
g) el mateix ministre (el ministre en
q) una dosi tripla
persona)
r) Cadascun de nosaltres
h) no estudia gens, el seu pare (el seu
s) tothom en parla
mateix pare) [s'hi pot ometre mateix
t) Va perdre la bufanda
perquè hi ha la locució adverbial fins i
u) gaire temps
tot, la qual aporta èmfasi]
v) mig Alacant
i) bastants suspensos
w) Diverses persones
j) i d'altres, que no. | ; i d'altres, que no.
x) Cadascú fa
[per tal d'evitar repetir experts;
y) com més prompte/aviat millor
equival a dir: i alguns altres (experts),
z) Tota la Safor
que no.]

2. Traduïu al valencià les frases següents tot aportant-hi estil:

a) Com més estudie italià més el confonc amb el valencià.
b) No tenim gaires oportunitats d'aprovar.
c) En tinc prou amb l'explicació que m'has fet.
d) La biblioteca és a quatre passes d'ací.
e) El mateix professor em va regalar el llibre.
f) Haig de plantejar-te diverses qüestions. [valor d'obligació]
g) Necessita una mica de temps per a refer-se de la mort de son fill / del seu fill.
h) No he cobrat l'últim / el darrer trienni.
 Unitat 8. Pronoms relatius, interrogatius i exclamatius 1

Solucionari exercicis unitat 8

1.
a) és un tema del qual
b) correcta
c) de qui (o de la qual)
d) amb què (o amb el qual)
e) pels quals ( o per què)
f) que
g) correcta
h) quines flors
i) el polític a qui havien donat...
j) el president que va visitar...
k) en qui (o en els quals)
l) com va el treball?
m) De què (o dels quals)
n) Quin pis
o) A què (o a la qual)
p) Com es troba mon pare
q) El problema original del qual (o de què) provenen tots els altres
r) Amb què (o amb el qual)
s) De què (o del qual)
t) Correcta
u) Per què (o pels quals)
v) La llotja on subhasten...
w) Correcta
x) Els alumnes que han aprovat...
y) De qui (o del qual)
z) Quin plat vols...

2.
a) És un apartament l'estructura del qual és de metall.
b) Quins pantalons més estrets que t'has comprat.
c) L'autobús amb què (o amb el qual) has vingut al treball venia ple de gom a gom.
d) Té un fill els ulls del qual són verds.
e) El motiu per què (o pel qual) t'has enfadat no té importància.
f) La xica amb qui (o amb la qual) vas estar ahir era la meua xicota/núvia/nóvia. Quina barra
que tens!
g) No sé en quin món vius.
h) El professor de qui (o del qual) et parle és romanès/romanés.
Unitat 9. Exercicis de repàs 1

Solucionari exercicis unitat 9

1. Accentuació i dièresi

Una de les formes amb què el cervell expressa la seua funció és mitjançant l'activitat elèctrica
que pot detectar-se amb un electroencefalograma (EEG). Aquesta tècnica senzilla, barata i no
invasiva s'ha desenvolupat durant l'últim segle i ha assolit grans quotes d'utilització tant en la
investigació com en el diagnòstic mèdic rutinari. Juntament amb els potencials evocats és
actualment l'única tècnica de laboratori realment accessible per a l'estudi de la fisiologia cerebral.
La qüestió que plantegem és: en quina mesura és possible desencriptar la informació continguda
al EEG i revelar així el que succeeix a nivells més profunds del cervell?

El 1870, durant una guerra, els metges prussians Hitzig i Fritsch observaren que, en estimular
mitjançant corrent galvànic determinades àrees del cervell descobertes, es produïen moviments al
costat oposat del cos. Cinc anys després Richard Caton va descobrir senyals elèctrics provinents
directament de la superfície de cervells exposats d'animals. Amb tot això, a finals del segle XIX es
tenien suficients proves que el cervell posseïa activitat elèctrica.

Antonia Chornet i José Ángel Oteo, Activitat elèctrica cerebral: un llenguatge a desxifrar?
(Mètode, núm. 35, p. 67).

2. Poseu els accents i dièresis que calguen en les frases següents.

a) Ha tingut lloc un conclave a Marràqueix de tots els gurus de l'economia mundial.

b) El meu pare té una diòptria més a cada ull.
c) L'espectacle era esfereïdor: cossos escampats per totes les cruïlles de la carretera.
d) Es van arruïnar perquè el negoci de fabricar taüts va fer fallida.
e) No has mòlt bé el cafè/café, ara caldrà netejar el molinet amb amoníac.
f) He comprat el tiquet per poder presenciar el partit de criquet.
g) S'han desprès/després tres megàlits d'una construcció prehistòrica a Míkonos.
h) L'espasa de Dàmocles penja sobre el seu cap. Està pendent dels resultats de l'anàlisi per determinar si
pateix apoplexia.
i) He de canviar la dinamo del cotxe i reparar-ne el xassís.
j) La pròxima olimpíada tindrà lloc a Ankara. Es tornaran a fer carreres de quadrigues.
k) Una plaga de tèrmits ha assolat els oasis del desert del Sàhara.
l) Han inaugurat un monòlit en memòria de les víctimes del soviets.
m) La indústria tèxtil és la responsable dels casos de legionel·la.
n) Un accident fortuït va acabar amb la vida d'un transeünt al pas de vianants.
o) La pujada de l'IPC no és atribuïble solament a l'encariment dels aliments, sobretot de les creïlles i del
raïm.
p) La seua intuïció el va salvar del suïcidi.

3. Grafies
a) He comprat una albergínia i un quilo de pèsols a la botiga de la cantonada.
b) Han hissat la bandera de la república al bell mig de la plaça. Un incontrolat hi ha llançat una bomba.
c) El tramvia ha sotsobrat, i una damisel·la que passava pel costat de la via s'ha endut un bon ensurt.
d) L'esclavitud no ha estat eradicada totalment de la nostra societat. Els immigrants estrangers il·legals
Unitat 9. Exercicis de repàs 2

que treballen a les nostres ciutats en són una bona mostra.

e) Sóc addicte a la cocaïna des dels catorze anys. Ara, però, m'he retirat a un monestir per tal de
desenganxar-me.
f) La gravació del disc ha representat un al·licient a la seua trajectòria musical.
g) Han muntat una acadèmia de ball en l'antic bordell de la ciutat.
h) La polsera que li van regalar té un aliatge d'or de 22 quirats.
i) Em vaig sufocar quan em van regalar el ram de buguenvíl·lees/buguenvíl·lies.
j) L'èmfasi que va demostrar quan li donaren el premi fou impactant.
k) L'aparença de bondat que feia no es corresponia amb la realitat.
l) El presumpte assassí no gaudia de presumpció d'innocència. Tots ho pressuposàvem.
m) Hem de connectar la pinça per tal de restablir l'emissió.
n) Han trobat un polissó en un vaixell noruec que ha ancorat a Alacant.
o) S'ha enfonsat un altre petrolier al mar Egeu, prop de les costes gregues.
p) La meua cosina és molt lletja. Ni els vestits de franel·la l'afavoreixen.
q) La jerarquia catòlica ha condemnat l'avortament terapèutic.
r) És molt rancorós, mai no oblida res.
s) Han de controlar la ràfega de vent per tal d'evitar catàstrofes.

4. Grafies

1. Publicitat i salut

Si alguna virtut tenen les campanyes publicitàries adreçades al públic juvenil és que, de retop,
acaben conscienciant els pares de la importància de prestar més atenció a les necessitats i
inquietuds dels seus fills. Instal·lats en un món de suposades comoditats, de vegades descuidem
la vessant educativa que consisteix a formar els adolescents en uns hàbits saludables i impol·luts.
La postura fal·laç de deixar tota aquesta responsabilitat a l'escola és, al capdavall, irresponsable,
ja que normalment deixa els nens orfes d'informació vital per a assegurar un trànsit sense ensurts
cap a la maduresa.

Ramon Gisbert (Publicitat i salut. Del llibre Oficis i desficis)

2. Un ral·li inacabable: l'aventura del coneixement

L'aventura de creuar el desert amb camell sembla que ha passat a la història, com també la figura
del viatger —que no el turista— encuriosit, atent a tots els detalls que se li presenten al llarg de
la ruta, prest a deixar-se sorprendre en cada revolt del camí. L'últim quart de segle ha acabat
imposant-nos el prototip del turista de masses, és a dir, un individu bastant inculte, manufacturat
per les agències, dòcil als itineraris i asèptic. Com tot el que produeix la cultura industrial en la
qual estem immergits, aquest subproducte de viatger solament aprofita per augmentar el compte
de resultats dels que es dediquen a aquest negoci, però no —llevat, òbviament, d'algunes
excepcions— per a ser un vehicle de transmissió de cultura i d'idees. Arribats a aquest punt, i no
sense certa malenconia, hem de confessar que enyorem un temps en què viatjar era una font
riquíssima d'experiències i, per tant, de coneixement.
Gustau Giner (D'un temps ençà)
Unitat 9. Exercicis de repàs 3

5. Corregiu les errades de gènere que conté aquest text.

El vaixell perbocat

A trenc d’alba, la nau va salpar del port envoltada per una aroma suau i per un gran silenci, que
va trencar de sobte sobre el crit agut d’una au i la pèrdua d’una àncora, que el corrent va
arrossegar fins al fons de la mar. A mesura que passaren les hores, una calor sufocant
s’apoderava de la tripulació, fins al punt que el capità va témer que els seus homes patiren alguna
síndrome relacionada amb les altes temperatures o, en el pitjor dels casos, que rebrotara el
còlera. Com a home savi i experimentat, el capità va fer una anàlisi de la situació i va idear un
estratagema: va ordenar al seu cuiner que preparara una poció a partir dels llegums que encara
restaven fresc(o)s al vaixell, de restes de carn podrida, de iogurts fermentats (amb l’esperança
que els bacteris actuaren ràpidament), i d'un licor paregut al vodka, ja que no els quedava rom.

Una vegada que s'havien menjat les postres, el capità va obligar els seus mariners a prendre un
got de la poció que el cuiner havia preparat. A pesar de la repugnant olor que desprenia, la
tripulació, obedient, i tapant-se el nas, es va beure fins a l’última gota. Dissortadament, els
efectes de la poció no van ser, com esperava el capità, gens beneficiosos. Tothom es va sentir
malament: la suor els queia pel front i, després d’uns quants espasmes, començaren a vomitar.
Però els efectes de la poció encara tingueren efecte uns quants dies més tard; tota la tripulació va
perdre les dents i, el capità, no cal dir-ho, també la reputació.

Domènech Puig (El vaixell perbocat. Del llibre Cròniques infaustes)

6. Determinants

Dies irae

No fa gaire temps que vaig prendre la determinació de no eixir de casa els caps de setmana. No
fou una decisió fàcil, no us ho penseu. Però n'estava fart. Els dissabtes la mateixa rutina: alçar-se
tard a causa de la ressaca del dia anterior; fer la compra ràpidament; recórrer tot Alacant cercant
una ampolla de vi de la marca x, recomanada per algun amic d'última hora; abillar-se per anar a
sopar; sopar, i prendre unes quantes copes amb els col·legues dels dissabtes fins a la matinada.
Aquest itinerari constituïa l'ordre del dia, invariablement. Al final, sempre les mateixes cares,
sempre les mateixes converses, i com més interès/interés tenia per intentar lligar amb algú, pitjor
resultat aconseguia. Ja en tenia prou, havia arribat al límit de la meua capacitat per intentar fer-
me el simpàtic, l'interessant, la persona dolça i intel·ligent que tots vèiem/véiem en mi (excepte
Unitat 9. Exercicis de repàs 4

jo). Crec que ni el mateix Casanova tenia estudiats tots els passos que jo sabia fer en cada
situació concreta. I al capdavall, no gens. Estic segur que cap de vosaltres ho haguera pogut
suportar més temps del que ho vaig suportar jo. Estava fart de tanta impostura. No sabia què
buscava i vaig decidir "retirar-me". Diverses/Algunes persones, però, van intentar persuadir-me.
Sense èxit. I ací em trobe ara. No sé si d'ací a uns quants anys tornaré a eixir.

Domènech Puig (Dies irae. Del llibre Cròniques infaustes)

7. Pronoms relatius, interrogatius i exclamatius

Enric, quin Enric?

L'altre dia em vaig trobar pel carrer el meu amic Enric, amb el qual (amb qui) he compartit tantes
aventures des dels temps en què estudiàvem a l'institut. La veritat és que feia anys que no el veia,
i de primer no el vaig reconèixer/reconéixer; de fet, fou ell qui em saludà a mi primer. Sí, ho
reconec, no l'havia reconegut però, és que mai no us ha passat? És que mai no us heu quedat
pensant qui era aquella persona amb la qual (amb qui) havíeu estat parlant uns quants minuts? A
mi sí que m'ha passat, i més d'una vegada. Recorde el dia en el qual (en què) em vaig trobar una
presumpta antiga col·lega al parc. Vam parlar del treball, dels fills i de coses paregudes. Quina
vergonya! Vaig acabar la conversa amb el convenciment que havia contat la meua vida a una
desconeguda. Mai no he pogut esbrinar qui era aquella xica. Amb el temps, però, he
aconseguit desenvolupar una estratègia amb la qual (amb què) sembla que reconec tothom. De
tota manera, a Enric sí que el vaig reconèixer/reconéixer ràpidament. Quin alleujament!

Domènech Puig (Enric, quin Enric? Del llibre Cròniques infaustes)

 Unitat 10. Pronoms personals forts i febles 1

Solucionari exercicis unitat 10

1.

a) se sabrà
b) tria'n unes altres
c) Vaig dir a Jordi...
d) vull concursar-hi.
e) no s'hi veu bé.
f) ja hi eren.
g) N'estic fins al capdamunt, d'estudiar llatí.
h) Hi ha molts esquiadors... [pleonasme]
i) En tinc massa. [estructura partitiva]
j) Has d'anar-te'n...
k) en si mateix...
l) Abans hi anava...
m) Cal que no hi/li faces/pegues més voltes, al problema. Oblida-te'n.
Cal que no faces/pegues més voltes al problema. Oblida-te'n.
n) ningú no se'n podia ocupar.
o) l'hi he guardat. [ho+hi és una combinació impossible (ho → el); el + hi = l'hi]
p) mai no en mengen prou. [estructura partitiva]
q) no en parles més. [estructura partitiva]
r) poble on van... [pleonasme (confluència de dos pronoms referits a la mateixa informació: preval el pronom relatiu) ]
s) Sempre s'hi torna (hi = vermell)
t) En volem parlar només d'un parell, o d'un nombre limitat, de temes. [en + verb]
Volem parlar només d'un parell de temes, o d'un nombre limitat d'aquests. [cap verb + demostratiu]
u) com en vulguem dir, ... [dir-ne (-ne = d'això); en castellà: como queramos llamarlo]

2.

a) Et queda sucre? No me'n queda gens ni mica. ('n = de sucre) [estructura partitiva]
b) Si has aconseguit el premi, me n'alegre molt (en = del premi) [estructura partitiva]
c) Si vas a la biblioteca, hi trobaràs Joan. (hi = a la biblioteca)
d) Aquest treball és molt feixuc/pesat per a ell, però ja s'hi acostumarà (hi = al treball)
e) Voleu entrades per al circ? —Sí, compra'n quatre. ('n = entrades) [estructura partitiva]
f) Vaig dir a Pere que ens esperara a l'estació. [pleonasme]
g) Hi han intervingut: el rector, el vicerector i el gerent. (hi = en l'acte)
h) Hi havia gent de tots els països en la recepció de l'ambaixador.
i) Tots els meus amics tenen feina/faena i jo no en trobe. (en = feina/faena)
j) Tenia tres cotxes, un dels quals el va regalar a son germà. [pronom relatiu] [pleonasme]
 Unitat 11. El verb. Morfologia 1

Solucionari exercicis unitat 11

1.
a) ocorre m) confós
b) d'assenyalar n) garantir
c) dorma o) abaixes / aconseguirà
d) reclòs p) correcta
e) emet q) correcta
f) plovent r) adormit
g) correcta s) interrompeu
h) floriran t) d'alliberar
i) debateu u) oblideu
j) compost v) renyant-lo
k) romandre w) reflecteix
l) trair

2.
a) nascut h) cuit (en castellà: «cocido»)
b) imprès / imprés i) cogut (en castellà: «escocido»)
c) permès / permés j) aparegut
d) constret (vol dir: obligat, forçat) k) viscut
e) sofert / sofrit l) absolt
f) ocorregut m) pertangut / pertanyut
g) abatuts n) romàs, comès / comés, sigut / estat

3.
a) veja, llija/llegisca, isca
b) beveu, begueu
c) sigues, encén
d) ploga, vinga
e) feia
f) tossia, tus, tus
g) ocorre / ocorrerà, ocorregut
h) bulla
i) meresqueres
j) poguera
k) queia
 Unitat 12. El verb. Sintaxi 1

Solucionari exercicis unitat 12

1. Correcció, si escau, de les frases proposades:

a) Passe el dia... m) ... han recorregut contra la sentència...

b) He dinat amb una... [també s'admet com a transitiu: hem n) [Correcta amb el sentit d'imitar]
dinat arròs amb crosta] o) Jo sempre prenc un got de llet...
c) El Conseller d'Hisenda ha dimitit el càrrec... [també p) [Correcta]
s'admet com a intransitiu: ha dimitit com a mestre de la colla q) Mon pare fuma tres cigars... [també s'admet com a
muixeranguera] pronominal: es fuma un paquet diàriament]
d) Maria va obsequiar amb un mocador de seda r) Els agricultors ja havien olorat l'estafa. [també
natural sa mare. s'admet com a pronominal amb el significat de sospitar]
e) Jordi va caure de la moto i es va trencar el turmell. s) [Correcta]
f) Aquest matí m'he desdejunat amb un... [també s'admet t) [Correcta][també s'admet com a transitiu]
com a transitiu no pronominal: aquest matí he desdejunat un...] u) L'incomoda...
g) Els espaguetis han cuit massa. [també s'admet com a v) Quan vingué el revisor baixaren... [també: se'n
pronominal: mentre es cou el dinar, pararem taula] baixaren]
h) El president ha fet cessar la ministra d'Afers w) ... ta mare passarà per casa...
Estrangers. x) S'ha begut... [reflexiu]
El president ha fet que la ministra d'Afers y) [Correcta (burlar-se d'algú)]
Estrangers cesse en el càrrec. z) L'encanta...
i) ..., quede's les tornes. aa) ... he somiat ser cantant... [transitiu: imaginar com a
j) Has de continuar el que has començat. possible o realitzable (alguna cosa que no ho és, que és de molt
k) [Correcta] difícil realització)]
l) El preocupa molt que esclate la guerra. bb) Passa les classes mirant el sostre.
CD SUBJECTE (invertit)

2. Traducció de les frases proposades:

a) Calla, per favor, que no em deixes sentir la ràdio.

b) Li ha passat l'enuig/l'empipament de seguida.
c) El meu amic va marxar a Londres sense acomiadar-se.
d) Un any passa volant. Veges, som de nou a la primavera.
e) El meu cosí no sap el codi de circulació, i li han donat el carnet de conduir!
f) Has d'acabar aquella obsessió. Et tornaràs boig!
g) La meua cosina no ha continuat els seus estudis i ara no té treball.
h) Per a berenar he menjat un entrepà de formatge i pernil.
i) Ma mare parla turc amb la seua amiga alemanya.
 Unitat 13. Formes no personals. Perífrasis verbals 1

Solucionari exercicis unitat 13

1. Corregiu i/o aporteu estil a les frases següents:

a) ... contestació que denega el permís.

... contestació en la qual deneguen/es denega el permís.
... contestació en què deneguen/es denega el permís.
b)... d'ahir, cal destacar/s'ha de destacar/haig de destacar/hem de destacar/vull destacar l'actuació [infinitiu independent]
c) ... cap els ha advertit moltes vegades/voltes que...
d) Si no haguera/hagués estat/sigut per...
e) Si no arribes en punt...
f) Correcta [Me'n vaig a... expressa moviment]
g) Parlar massa... [acció verbal]
h) ... candidat i va abandonar posteriorment... [gerundi de posterioritat]
i) ... assumpte, cal dir/s'ha de dir/haig de dir/hem de dir/vull dir... [infinitiu independent]
j) ... no la n'he treta. [temps compost: haver + participi]
k) Cal fer un esforç/S'ha de fer un esforç...
l) Ja deuen ser les set...
m) ..., deu haver fet...
n) ..., però potser / tal vegada / tal volta / segurament / probablement aquesta setmana me'n vaig/me
n'aniré a Roma. [present amb valor de futur o futur][mode indicatiu]
..., però pot ser que aquesta setmana me'n vaja a Roma. [mode subjuntiu]
o) ... en entrar al quiròfan. [posterioritat immediata: en entrar = tot just després d'entrar = tan bon punt vaig entrar]
... quan entrava al quiròfan. [simultaneïtat: quan entrava = en el moment d'entrar = en el moment que entrava = entrant]
p) ... marxa enrere perquè/ja que no tenien... [expressa causalitat]
q) Cal que estudies més...
Has d'estudiar més...
r) Va ficar els ingredients a l'olla i els va remenar pausadament.
Va ficar els ingredients a l'olla i va remenar-los pausadament.
s) Correcta [el berenar és un substantiu, no un verb]
t) ... de luxe és aproximadament de dos mil dòlars.
... de luxe deu ser si fa no fa dos mil dòlars.
... de luxe deu ser de més o menys dos mil dòlars.
u) El Govern a l'últim/finalment/al final va donar la raó...
v) Cal suposar que... [En castellà → Es de suponer que... / Cabe suponer que...]
w) Mon pare diu el mateix... [sense reiteració]
Mon pare està dient el mateix... [amb reiteració]
x) Feia dues hores que esperava l'autobús. Devia estar desesperada.
y) ... llig espenteu la porta...
z) Els Estats Units faran públiques...

2. Tradueix les frases següents:

a) Fregar s'acabarà.
b) Va acabar el treball a la vesprada i poc després va eixir de casa.
c) Dimarts defensaré/defendré la tesi doctoral.
d) Si no fóra per la televisió, m'avorriria moltíssim.
e) Pel que fa al clima, cal destacar/s'ha de destacar cal destacar/s'ha de destacar/haig de destacar/hem de
destacar/vull destacar que no s'espera una onada de fred polar. [infinitiu independent]
f) El ministre va fer el discurs i hi estava present tota la premsa. [gerundi copulatiu]
g) Em vaig alegrar en comprovar que tot havia anat bé. [posterioritat immediata]
Em vaig alegrar en comprovar que tot havia reeixit. [posterioritat immediata]
 Unitat 14. Usos dels temps verbals. Concordança. Ser i Estar 1

Solucionari exercicis unitat 14

1. Corregiu, si escau, o aporteu estil a les frases següents:

+ = afirmatiu, afirmativa
- = negatiu, negativa
a) Si moren tots, serà una tragèdia. [oració condicional]
Si moriren tots, seria una tragèdia. [oració condicional]
b) Tal vegada és una... [oració de dubte]
i) ... quadrimestre (m')estic a Gandia. [fa una estada]
j) Té por que [ell(a)/jo] no arribarà/arribaré a temps.
[oració de temença negativa]

Pot ser que siga una... [oració de dubte] k) ... van estar uns quants dies... [locatiu amb durada]
c) Confie que em donaran el... [oració de confiança] l) Un sector de la classe semblava adormit.
d) El gos del meu germà està jugant al jardí. [correcta] [concordança][El subjecte col·lectiu (un sector ) és determinat
per un complement en singular (de la classe)]
[estar+ gerundi] Sense el gerundi quedaria:
m) La masia està situada... [romandre en una posició]
El gos del meu germà és al jardí. [locatiu sense durada]
n) Ja m'agradaria que aconseguira el... [oració desiderativa]
e) Lluís és al... [locatiu sense durada]
o) Ahir els teus pares eren a la mar. [locatiu sense durada;
f) Temia que et decidiries... [correcta][oració de temença +] ahir és només una localització temporal]
Temia que no et decidires... [oració de temença +]
g) ..., hi ha molts tarongers... [concordança]
h) És possible que esdevinga un... [oració de dubte]

2. Ompliu els buits amb les formes adients dels verbs ser o estar:
a) és [locatiu sense durada]
b) està [locatiu amb durada]
c) sigueu/sereu [oració temporal]
d) està [estat transitori (subjecte animat) amb sintagma adjectival]
e) és [estat invariable (almenys a llarg termini)]
f) és [locatiu sense durada]
g) Jordi (s')estarà/(s')està uns quants dies allotjat a... [farà una estada, romandrà / fa una estada, roman]
h) és [locatiu sense durada; la referència temporal es fa en una altra oració]
i) ..., estava mort de por... [estat transitori]

3. Traducció de les frases demanades:

a) Tots esperem que aprovarà els exàmens de juny. [oració de confiança]
b) Tal vegada / Potser t'hauries pogut evitar la multa. [oració de dubte]
c) Els meus fills són al carrer, jugant. [locatiu sense durada]
d) Tenia por que contrauria / no contraguera alguna malaltia. [oració de temença afirmativa amb verb
principal en passat]
e) Així rebentares, desgraciat! [oració desiderativa]
f) Seré a la consulta [locatiu sense durada] esperant-te fins que hi vingues.
g) Tant de bo que no tornara mai. No el suporte. [oració desiderativa (la 1a)]
h) Tem que no arribarà abans de les onze. [oració de temença negativa]
 Unitat 15. Adverbis 1

Solucionari unitat 15

1. Corregiu, si escau, les següents frases o aporteu-hi elegància:

a) No m'agrada gaire anar... [gaire = molt en
frases negatives, interrogatives i condicionals] amb sense no admeten el reforç de no perquè
b) A menys que → Llevat que / Tret que
[locució conjuntiva de subordinació
(condicional)]
c) de quan en quan → de tant en tant
d) Si no tardares/trigares gaire, ... [gaire = molt m) ..., i (encara) sort, perquè si no...
en frases negatives, interrogatives i
condicionals]
e) Vinga, que no n'hi ha per a tant, ...
Vinga, que no deu ser tant, ...
Vinga, que no serà tant, ...
f) Creu-me que trobe a faltar els...
g) A (la) fi de mes cobrarem...
Al final de mes cobrarem...
Als finals de mes cobrarem...
A finals de mes cobrarem...
Més opcions:
A les darreries del mes (de + nom del mes)
cobrarem...
A la darreria del mes (de + nom del mes)
cobrarem...
[darreries en castellà és «postrimerías»]
A les acaballes del mes (de + nom del mes)
cobrarem...
A les acaballes de (+ nom del mes)
h) Mentres → Mentre
i) No és cert que sí que fas...
j) ... sense que ningú ∅ l'ajude. [Les oracions
sense ja dóna el sentit negatiu a la frase.]
k) Ni de bon tros estic d'acord amb...
l) Joan va estudiar de valent per...
Joan va estudiar durament per...
n) És clar que sí!
o) La meua àvia sap comprar a bon preu.
p) segur → de segur
q) fatal → malament
r) A començament(s) de febrer...
Al començament de febrer...
Als començaments de febrer...
A la primeria de febrer...
A principi(s) de febrer...
Als principis de febrer...
A primers de febrer...
s) Açò és massa! [massa = en excés = excessivament]
Açò és el súmmum! [en castellà: «eso es el
colmo»]
Açò és insuportable!
t) ..., que mentrestant jo...
u) A mitjan agost... [A mitjan + nom del mes]
v) primer → de primer
primer → primerament
w) ... sense gaire (d')interès.

2. Traduïu les frases següents al valencià:

a) Hem de pagar el bitllet d'avió de bestreta (o a la bestreta).

b) No t'ho prengues a la valenta que no paga la pena.
c) Amb prou faenes/feines vaig poder acabar de veure la pel·lícula.
d) Mon pare es dedica a la venda de vestits de senyora a l'engròs.
e) Ara per ara (o Ara com ara) el govern no reconeix els seus errors.
Ara per ara = en aquest moment si més no
Ara com ara = mentre no canvien les coses
f) Es va posar a cridar a tort i a dret.
g) La classe estava plena de gom a gom.
h) Mon oncle camina dret com un pal.
i) Creu tot el que diu el Papa a ulls clucs. [a ulls clucs: locució adverbial]
Creu tot el que diu el Papa amb els ulls tancats. [tancats: adjectiu]
j) Va pagar amb escreix el favor rebut.
k) Es va menjar les llenti(ll)es a contracor.
l) El govern actua sense solta ni volta.
Unitat 16. Exercicis de repàs 1

Solucionari unitat 16

1. Corregiu del següent text les errades de flexió verbal i ortogràfiques que
hi trobeu.

Un passeig inoblidable

Hi ha vegades en què ens ocorren coses que escapen de la nostra capacitat de raciocini i
comprensió. L'altre dia, de vesprada, vaig fer un passeig per la vora del riu a fi de contemplar
com van florint les diverses plantes i herbetes que s'hi troben, puix que sóc un gran aficionat a
la botànica. Pensava que el temps m'afavoriria, ja que al matí el sol havia lluït amb tanta força
que la llum del carrer es reflectia en el meu rostre. Així doncs, amb bon ànim i amb molta
il·lusió, vaig agafar la motxilla i me'n vaig anar al riu, que no manca de cap encant típic
d'aquells riuets que apareixen en els contes il·lustrats. En arribar-hi, ja vaig notar que alguna
cosa no rutllava gaire bé. De fet, havia començat a bufar un aire molt gelat i el cel començava
a ennuvolar-se. No hi vaig parar atenció, no volia que cap cosa m'acovardira o em fera desistir
dels meus propòsits. Fou en va. No solament em vaig acovardir sinó que també em vaig
quedar aterrit. Encara no feia mitja hora que passejava, encara no feia ni deu minuts que
romania en un bancal arreplegant un feix de camamil·la/camamilla quan esclatà una tempesta
de proporcions gegantines. Em vaig poder refugiar en una cova, i solament després de moltes
hores, quan fins i tot el sol ja s'havia post, vaig poder eixir-ne i tornar a casa.

Domènech Puig ("Un passeig inoblidable". Del llibre Cròniques infaustes)

2. Corregiules errades de pronoms (una n'és d'estil) i d'ortografia que

trobeu en el text següent.

De pau i de guerra
Sembla inevitable durant aquests dies parlar de la pau i de la guerra, o de la guerra i de la pau,
com en vulgueu dir. No hi ha cap mitjà de comunicació que no arreplegue en les seues planes
informació sobre els plans bèl·lics de Bush, la reacció del món àrab o les vacil·lacions de la
Unió Europea. És trist comprovar, de tota manera, com entre l'administració nord-americana,
alguns governs europeus i l'OTAN es llancen acusacions i retrets els uns als altres. Si entre si
no aconsegueixen acordar una posició comuna, difícilment poden atorgar alguna mena de
legitimitat a la guerra. El ban de la pau, però, sembla que es va enfortint, encara que alguns
polítics, per moltes voltes que hi peguen/facen, no ho vulguen veure. Que no diguen que no
n'han tingut prou, de rebuig ciutadà!

Ramon Gisbert ("De pau i de guerra". Del llibre Oficis i desficis)

Unitat 16. Exercicis de repàs 1

3. Corregiu i aporteu estil al text següent. Treballem les perífrasis verbals i

les formes no personals.

De consells i experiències

El meu pare ho està predicant des que jo era xicoteta: els consells no aprofiten de res, cal
haver passat el tràngol de l'experiència per activar els mecanismes que ens permetran afrontar
diverses situacions al llarg de la nostra vida. Hem de deixar de banda, per tant, tota la
literatura sobre el tema i dedicar-nos a analitzar situacions concretes. La veritat és que jo, que
fa més de vint anys que estic cercant en els llibres experiències alienes, sempre he desconfiat
una mica del que aquests em conten. No sé si deu ser perquè sempre he intuït que mon pare
tenia raó. En tot cas, al final tampoc no vull donar totalment la raó al meu progenitor, ja que
necessite creure en la màgia de la literatura per sobreviure.

Per acabar, comentaré/vull comentar que, malgrat tot, les Meditacions de Marc Aureli, per
exemple, em van ajudar, si més no, a asserenar l'ànim i a relativitzar les experiències
negatives.

Tripiana Torregrossa ("De consells i experiències". Del llibre Avisos per a un nou segle)

4. Corregiu i aporteu estil al text següent. Treballem els adverbis.

No està gaire clar a quin motiu es deu el fet que, a final de maig, i coincidint amb l'esplendor
de la primavera, les passions humanes més primàries es desborden. Ara per ara/Ara com ara,
no hi ha cap estudi seriós que hi done una resposta satisfactòria. Sort que hi ha molta literatura
sobre el tema, des de pretesos estudis científics sobre els nostres sentiments fins a novel·les
romàntiques que analitzen els comportaments. Llevat que els genetistes troben el gen de
l'amor o de la passió, continuarem vivint en la ignorància. Mentrestant, però, ens dedicarem a
especular sobre la mutabilitat dels nostres sentiments i la incomprensió que provoquem en els
altres, que ens portarà de dret a la tomba.

Gustau Giner (D'un temps ençà)

Unitat 16. Exercicis de repàs 1

5. Corregiu les errades de tot tipus que trobeu en aquest text i aporteu-hi
estil.

El futur de la ciència. Necessitat de la filosofia

Fins on pot arribar la ciència en la descripció dels fenòmens naturals? La ciència és un dels
més grans i sorprenents triomfs de l'intel·lecte humà. Per això la qüestió fonamental és si el
nostre cervell és potencialment capaç de trobar la teoria del tot. Aquesta és una pregunta
difícil, perquè la nostra capacitat cognitiva pot molt bé resultar insuficient per aprehendre
l'univers que ens envolta: tampoc no podem esperar que la intel·ligència dels ximpanzés baste
/ n'hi haja prou amb la intel·ligència dels ximpanzés per comprendre la teoria de la relativitat.
Potser la nostra ment no podrà abraçar la naturalesa en el seu conjunt, encara que no hem de
menystindre/menystenir la creixent capacitat d'aprenentatge dels ordinadors. D'altra banda,
tampoc no és segur que existesca [en registres molt formals] / existisca aquesta teoria del tot.

El segle XX ha estat, entre altres coses, el segle de la ciència, la qual cosa / cosa que ha
provocat una font essencial de coneixement sobre l'univers i sobre nosaltres mateixos. Però,
per altra banda, per comprendre la ciència i la seua història, per conèixer/conéixer l'evolució
del pensament humà del qual aquella és una part essencial, és convenient conèixer/conéixer la
filosofia i la seua història.

José A. De Azcárrega ("Ciència i filosofia". Adaptació. Mètode, núm. 36, 2003)

6. Corregiu les errades de les següents frases i aporteu-hi estil.

a) està rient [no prendre's seriosament alguna cosa] / sempre es riu [= fa mofa de mi]
b) s'ha apropiat dels diners → s'ha apropiat els diners
c) Sempre hi recorre per...
d) Sempre que puc, hi participe.
e) ... no hi sent res, hem de comprar-li...
f) ..., però ara no en bec perquè em senta malament.
g) ... no l'afecta gaire; ...
h) El fascina l'art antic, ... [subjecte invertit d'un verb transitiu; sense inversió: l'art antic el fascina]
i) correcta
j) El meu amic tem que...
k) Joan ha dit a Anna que...
l) ... és un lloc on van molts turistes. [hi havia el PLEONASME on hi van...; la forma
d'evitar-lo és suprimir el pronom feble. L'efecte del pleonasme (=redundància pronominal)
és que tots dos –el pronom relatiu i el feble– fan referència al mateix antecedent i estan
vinculats al mateix verb]
m) El pot de llet és damunt...
n) ... és morta! Fa més de cinc anys que està soterrada.
 Unitat 17. Preposicions I 1

Solucionari unitat 17

1. Corregiu, si escau, les frases següents:

a) ... res a fer...
b) Si es considera / Si considerem/ Considerant el que diu, ...
c) ... ha anat a cal dentista / a la consulta del dentista.
d) França té por de possibles represàlies per part dels EUA.
e) Els paratges que s'han de fotografiar han estat triats amb cura.
(Els paratges per a fotografiar han estat triats amb cura. [finalitat: destinats a ser fotografiats])
f) He enviat el teu germà a comprar sucre, ...
g) Vam observar els teus fills mentre jugaven.
h) Els nord-americans conqueriran tot...
i) Tan bon dia com fa i...
j) ... i d'altres d'alemanys / i uns altres d'alemanys... [substantiu sobreentès: músics]
k) El meu germà necessita algun fuster...
l) Què heu preparat per a berenar, ...
m) Jo que vosaltres... (Si jo fóra vosaltres...)
n) ... treball per encàrrec... [expressió]
o) ..., arribarem de seguida.
p) Quant a...
q) a El Segle d'Or
r) ... fa gust de...
s) ... més positiu que el que vam fer...
t) ... per ajudar l'alumnat i donar-li suport [... per ajudar i donar suport a l'alumnat és com dir per
ajudar a l'alumnat i donar suport a l'alumnat.]
u) Ha d'estudiar per força, ... [expressió]
v) Vaig conèixer/conéixer Tom Cruise. És molt diferent de com... [el CD desplegat no va precedit de
a; diferent de]
w) ... posarà fi / donarà fi al terrorisme internacional...
x) ..., que de (ben) segur que arribaràs... / ..., que ben segur que arribaràs... [estil] [ben segur que en
castellà és: “con toda seguridad que”]
y) No sé si els meus amics se'n sortiran / podran resoldre-ho tot, ...
z) Jo visite sovint la meua iaia.
aa) [ C orrecta]

2. Traduïu les frases següents:

1. El president ha posat en relleu la gravetat del conflicte.
2. Hem d'enriquir-nos una vegada per sempre, va dir Henry Ford.
3. No m'agrada la vedella amb salsa, preferisc el lluç.
4. No vages tan de pressa, que encara tens temps.
5. Si jo fóra ell no m'ho pensaria tres vegades.
6. Hem vist els teus pares molt bé de salut.
7. Els meus cosins tenen tres pisos de propietat.
8. De conformitat amb el que exposa el conveni, avui és festa
 Unitat 18. Preposicions II 1

Solucionari

1. Corregiu, si cal, les frases següents:

a) ... avió de reacció... [sistema de propulsió d'un mitjà de transport]
b) ...concert al voltant de deu...
c) ..., en l'àmbit polític... / ..., en cercles polítics... /..., en els estaments polítics... / ..., en la classe política...
d) ... pantalons de ratlles...
e) fumadors contra / enfront de no fumadors
f) ... són diferents de les que...
g) ... hem quedat a sopar diumenge a la nit.
h) ... publicat en la pàgina cinc.
i) ..., pel que fa al que...
j) ..., però al cap de cinc minuts...
k) per Setmana Santa
l) amb autobús [estil]
m) Has d'acabar el treball per a poder-te'n anar a jugar. [intenció amb obligació (que no voluntària)]
n) ... per donar-me un regal. [intenció voluntària] [per a (finalitat: toca fer-ho, realment no es fa per voluntat.)]
o) [Oració correcta: per a (finalitat: destinat a)]
p) Necessite un bon llibre per a aprendre anglès. [intenció amb voluntat restringida a la necessitat d'un bon llibre]
q) Semànticament, ...
r) ... proposta amb l'objecte de / per tal de / amb l'objectiu de guanyar...
s) Tenint en compte els / Segons els / D'acord amb els / Conforme als acords presos, ...
t) Trobaràs l'abric tocant a / a tocar de / al costat de la prestatgeria.
u) Ateses / A causa de / Per culpa de les fortes pluges, ...
v) [Oració correcta]
w) ..., no obstant això / això no obstant, ... [estil]
x) ... objectius a força de tenacitat.
y) ... un iot de vela. [sistema de propulsió d'un mitjà de transport]
z) ... que d'ací a cinc minuts et toca...

2. Corregiu les frases següents. Hi ha errades de preposicions de tot tipus.

a) Des que van vindre de París, que estic trist.

b) No estic d'acord d'/a engegar una altra vegada l'ordinador.
c) Gràcies (al fet) que va estudiar, va poder aprovar.
d) Abans que vingues, crida'm per telèfon.
e) Has d'aconsellar bé els teus alumnes, que després t'ho agrairan. [CD desplegat (no pronominalitzat)→sense a]
f) Els meus amics confiaven a/d'arribar a temps al partit de futbol.
g) M'agrada viure a Sant Joan, per què és molt agradable.
h) He pensat a/d'escriure un llibre sobre art alacantí.
i) Fins que no acabe el treball no veuré la pel·lícula.
 Unitat 19. Conjuncions 1

Solucionari unitat 19

1. Corregiu, si escau, les frases següents:

a) Avui no ha vingut a treballar ja que estava malalta.

b) Ha perdut les eleccions atès el / a causa del seu mal caràcter. [Causa: el seu mal caràcter. Conseqüència:
ha perdut les eleccions → Ha perdut les eleccions com a conseqüència del seu mal caràcter. És a dir, el
fet d'haver perdut les eleccions és una conseqüència del seu mal caràcter.]
c) Així que es va assabentar / Així que va assabentar-se / En assabentar-se de la notícia(,) la va
comunicar a son pare.
d) No tinc més preguntes a fer-te. Demà continuarem.
e) T'ajudaré sempre que et comprometes a fer-ho ràpidament.
f) Et pregue [que acceptes el regal]. Te'l mereixes.
g) Van anar lliurant els exàmens a mesura que acabaven la prova. [Locució conjuntiva modal (idea de
progressió)]
h) [Oració correcta (car [ús antic, literari] = ja que, perquè)].
i) Si no acabes la carrera no trobaràs mai treball. [Oració condicional]
j) Compra'm, si pot ser / si és possible, un pernil i una llauna de tonyina.
k) Han portat llibres; no obstant això / això no obstant, no han portat tots els que demanàrem. [Estil: o es
desplega la cosa que obsta o es codifica en el demostratiu neutre això, però no es fa desaparèixer la
informació]
l) Els assistents han anat seient a mesura que anaven arribant a l'església. [progressió, successió]
m) [Oració correcta: s'ha degut a = és degut a (ací degut és un participi, que forma part d'una oració
passiva reflexa (=pronominal) o passiva).]
n) Li vam comprar l'enciclopèdia perquè poguera fer bé els treballs de curs. [finalitat]
o) Intenta pintar, si pot ser / si és possible, un parell de quadres. [condició impersonal]
p) [Oració correcta: ací no hi ha oposició → Així com..., així... (Ací: així com = de la mateixa manera que
= tal com; així = igualment)] [La locució conjuntiva AIXÍ COM solta s'empra per marcar oposició: així
com el cel es va ennuvolar a poqueta nit, en pocs minuts es va aclarir. Amb sentit copulatiu
(enumeracions), es recomana per estil les alternatives següents: ..., i també... | ..., a més de...]
q) Creu-me, t'assegure que sí [que vindrà]. No patisques.
r) Anit vingueren al concert solament deu o onze persones.
s) L'han ajudat amb tots els seus mitjans amb la condició que guanye les eleccions. [oració condicional (hi
ha alguna exigència)][oració final (no hi ha exigència): perquè = a fi que = per tal que]
t) Pensa que així que arribe / en arribar has de fer-li la consulta.
u) Si no (és que) / Llevat que / Tret que treballes molt, no faràs diners.
v) [Oració correcta]
w) Pensa que no solament és una bona persona sinó també un bon metge.
[=sinó que també és un bon metge.]
x) Atès que estem tots d'acord, anem-nos-en a celebrar-ho.
y) Si ve el teu pare, sabràs el que és bo. [oració condicional]
z) [Oració correcta: tret que (en castellà: salvo que)]
aa) Jugarem el partit de futbol sempre que siguem prou jugadors.

2. Traduïu les frases següents:

a) Sempre presenta els exercicis com cal.

b) Atesa / A causa de / per culpa de la falta d'aliments(,) s'estan produint molts morts a Senegal.
c) Si no haguera estat/sigut per tu(,) m'hauria rendit fàcilment.
d) T'esperaré sempre que no tardes/trigues gaire. [estil: gaire = molt en frases negatives, interrogatives i condicionals]
e) M'he matriculat en Geografia i Història, i en Dret.
f) T'avisaré així que hi arribe / en arribar-hi / tan bon punt hi arribe. Tranquil.
g) Si no acaba la novel·la abans del deu de juny no podrà presentar-se al concurs. [oració condicional]
h) He passat el dia resant perquè ploga, però ni Sant Antoni escolta les meues oracions. [finalitat]
i) M'estic posant nerviós a mesura que passa el temps i observe que no enllestisc/acabe el treball.