SINTAXI

ATRIBUT → Si fem la pregunta COM? o QUÈ? als verbs SER/ ESTAR/

SEMBLAR/ PARÉIXER la resposta serà l’Atribut (Aquests verbs no porten
CD). L’atribut es substitueix pel pronom HO.
Ex: Aquells arbres semblaven alts.

COMPLEMENT PREDICATIU → Si la pregunta COM? la fem a verbs distints

dels anteriors i la resposta és un adjectiu qualificatiu es tractarà d’un
Predicatiu i el substituirem pel pronom HI.
Ex: Els alumnes van tornar cansats.

CCMODE → Si la resposta a la pregunta COM? és una construcció de dues o

més paraules la considerarem no predicatiu, sinó CC de mode i també serà
substituïble per HI.
Ex: L’alumne seguia la classe amb atenció.

I els adverbis acabats en -ment. COM? HI

Ex: La serp s’arrossegava lentament per terra.

CRV → porta preposició perquè el verb l’exigeix. Sense ella el sentit de la

frase estaria incomplet. Si la preposició exigida és DE el CRV el podrem
substituïr per EN. Però si no és DE, sinó qualsevol altra, se substituirà per HI.
Pregunta: DE QUÈ? DE QUI? EN QUI?...
Ex: Ell parla sovint de matemàtiques.

CC
ON? CCL (lloc) Jordi estudia en la hi
biblioteca.

QUAN? CCT (temps) Ahir plogué.

COM? CCM (mode) Ella estudia amb hi

gran interés.

PER QUÈ? CCC (causa) Aquell escriptor hi

escriu per
satisfacció personal.

PER A QUÈ? CCF (finalitat) Jordi estudia per als hi

exàmens
 QUANT? CCQ (quantitat) Joan parla molt.

AMB QUÈ? CCI (instrument) Jordi estudia amb hi

llibres de consulta .

PER A QUI? CCD (destinatari) Tomàs treballa per hi

al seu cunyat .

AMB QUI? CCCOM Ella vindrà amb mi. hi

(companyia)

CD → Els laumnes han fracturat les maletes.

CI → He comprat roses per a la meva mare.

ORACIONS COORDINADES
Conjuncions → partícules invariables de relació. Poden enllaçar dos o més mots, de
la mateixa manera que les preposicions però les conjuncions poden unir també més
d’una oració.
Locucions → amb valor de conjunció. Solen formar-se amb un adverbi, una prep, un
participi… i molt sovint la conjunció que.
CLASSIFICACIÓ ORACIONS NO COMPOSTES:
A) conjuncions de coordinació → conjunció, nexe uneix. es poden separar
B) juxtaposades → (, ; …)
C) conjuncions de subordinació → 4+ = que, qui, quan. Depèn de l’oració
principal.
CONJUNCIONS COORDINANTS:
A) copulatives → conjunció i. unir dos mots o frases
B) disjuntives → o bé, o, bé alternatives, propostes
C) distributives → ni...no, no només...sinó que, així com. o… o
D) adversatives → però, sinó, tanmateix, nogensmenys oposició
E) il.latives o consecutives → doncs, per tant, així, de manera que deducció
F) continuatives → i a més, i fins i tot… ampliar el contingut de la primera idea
G) explicatives → és a dir, això és, o sigui aclariment
MILLORES DE CORRECCIÓ
 ANEGUET LLEIG (llegir tots)
Una anegueta tenia fama de tenir els aneguets més bonic però li va sortir un
diferent, lleig. L’aneguet està molt trist ja que els seus companys no l’accepten. Fuig
de casa i va a casa una vella que sembla bona dona però no, la vella se’l vol menjar.
Va arribar la primavera i l’aneguet va passar per un llac on hi havia aus molt belles.
L’aneguet es va veure reflectit en l’aigua, durant l’hivern s’havia transformat en un
cigne preciós, ja era el més feliç de tots.

SOLDADET DE PLOM
L’aspecte no és el més important en aquesta vida. Per molt que ens costi molt una
cosa no hem de deixar mai d’intentar-ho. Tothom és com és, no fa falta seguir un
patró.

VERÒNIKA DECIDEIX MORIR

La Verònika, pacient, i l’Igor, doctor, estan en un consultori. El doctor li explica les
característiques d’’una persona esquizofrènica i li posa un exemple amb la definició
d’una corbata. L’Igor comprova si pateix alguna malaltia com podria ser
l’esquizofrènia. Al final fa una reflexió sobre l’amargura (vitrol)

LITERATURA
Com va nèixer el català?
El mandat.
Es parlaven dos llatins: culte i búlgar (poble i soldats) - escoltaven i parlaven.
Llatí vulgar va evolucionar la colonització.
Sorgeixen les llengües romàniques.
Passat els segles la llengua també s’escriu.
El llatí clàssic es feia servir per escriure.
s X DC va començar a descompendre (llatí) imperi romà.
Les llengües romàniques guanyen força: català, castellà, francès i italià,
galaicoportuguès, occità, sord? i romanès.
El català neix als principis s VII, a base del llatí bulgar comença a sorgir el català i
uns segles després s’escriu.
- Textos amb fragments en català: llibre jutge i les homilies d’organyà. Són els
primers textos on es troben paraules en català, són documents literaris, els
més antics de la llengua catalana. Descoberts a l'església d'Organyà, Lleida,
 1904. És un sermonari dedicat a predicació de l’abangel.li. Segons els
experts es va escriure a finals del s XII - XIII
- El llenguatge fa pensar que era del temps del rei Pere primer catòlic.
- Escrit en català i no té provençalismes (cat)
El llibre jutge està en llatí, fòrum Judicium, fragment breu de les lleis dels bisigots.
Es creu que es va escriure 1150 -1190 . La majoria d’historiadors diuen que és més
antic que les homalies. Es conserva en un full de pargamí a les bibliotecas del
monestir de Montserrat.
Les homalies d’Organyà, estàn gairebé segurs que l’autor era un copista (copiava el
que li recitaven) d’Organyà. Escrites sobre pergamí; tres folis a doble cara i alguns
experts diuen que n’hi ha dos més.
Anònimes.
A cada pergamí hi havia una línia amb punxó.
23-25 línies amb 50 paraules per línia.
Descobert per Joaquim Miret i Sants, va demanar que es conservessin.
Eren sermons de abangelics que es recitaven per setmana santa.
No es van descobrir fins el 1904.
Actualment estan a la iblioteca de Catalunya, Barcelona.
 VERBS + IRREGULARS

DICTAT
Em van regalar el Pompeu, com es coneixia llavors popularment, quan vaig
començar sisè de primària. Em fascinava que aquell llibrot vermell de tapes dures,
amb lletres daurades a la coberta, fos obra d'una sola persona. La mestra ens va
explicar que Pompeu Fabra, també autor de les primeres normes ortogràfiques, no
era filòleg, sinó enginyer; per això va aplicar una metodologia científica als seus
treballs gramaticals. En aquells anys, ens explicava l'Eulàlia, faltaven normes
ortogràfiques i gramaticals. Cadascú escrivia com volia i així no hi havia manera
d'entendre's. Fabra era un intel·lectual brillant que feia anys que es dedicava a la
llengua catalana. Per això Prat de la Riba el va elegir perquè formés part d'aquell
projecte ambiciós: ordenar el caos ortogràfic i gramatical i elaborar un diccionari
provisional fins que l'Institut d'Estudis Catalans publiqués el definitiu. Però aquest
definitiu, ens va explicar la mestra aquell curs de sisè, no va arribar mai. El llibre
gruixut de tapes vermelles que havia desembolicat el dia del meu aniversari era,
doncs, el provisional convertit en definitiu, i encara m'havia d'acompanyar molts
anys, ben bé fins que vaig començar la universitat.