You are on page 1of 3

Exercicis de puntuació

1. Separa en dues oracions cada un dels dos textos següents escrivint punt i
coma on correspongui (recorda que després del punt i coma escrivim lletra
minúscula).

a) La riquesa més important dels boscos és, sens dubte, la seva aportació ecològica
principalment perquè compensen els efectes negatius de les activitats industrials.

b) Molière fou un dramaturg extraordinari també va ser actor i director d’una


companyia teatral.

2. Escriu els dos punts en el lloc adequat d'aquests textos:

a) D’entre les fabuloses narracions que recull el llibre Les mil i una nits, en
destaquen unes quantes que han deixat una bona empremta en la literatura
europea : Alí Babà, Aladí i Simbad el mariner.

b) El diccionari defineix el mirall d’una manera molt científica : «Làmina de


vidre amb un bany d’argent a la part posterior, la qual forma imatges per
reflexió dels raigs de llum».

c) El pare, abans d’anar-se’n, li va donar tres peres i li va dir : «Guarda


aquestes tres peres. Quan trobis algú que se’t faci amic, parteix una pera en
dos bocins, un de gros i un de petit, i dóna a triar a l’amic el bocí que vulgui».

d) El trajecte o curs d’un riu se sol dividir en tres parts : el curs alt, el curs
mitjà i el curs baix.

3. Puntua el text següent amb dos punts (un cop), punt i coma (dos cops) i coma (un
cop):

En el si del cristianisme es distingeixen diferents confessions religioses : l’ortodoxa,


predominant als països eslaus la protestant ; majoritària als països anglosaxons

i escandinaus l’anglicana ; practicada al Regne Unit i , la catòlica, practicada arreu


del món.
4. Algunes conjuncions, com ara no obstant això, així i tot, o si no, per tant i en canvi,
se solen utilitzar entre un punt i coma i una coma. D’acord amb això, puntua
aquestes frases:

a) Tenia una lesió al turmell ; no obstant , això va córrer la cursa.

b) L’àrbitre ens va anul·lar un gol; així i tot , vam guanyar el partit.

c) Hem de guanyar per dos gols ; o si no , quedarem eliminats.

d) Al camp hi ha tres dits de neu ; per tant , s’haurà d’ajornar el partit.

e) La Rosalia ha acabat la cursa ; en canvi , la Neus s’ha retirat a la volta 23.

5. Posa comes en aquest text i després explica per a què han servit cadascuna d'elles:

Fa temps d'estiu: gregalet al matí xaloquet al migdia garbí fluix a la tarda tremolet a
la nit. De dies canten les cigales; al vespre els grills. Una de les majors delícies del
Canadell és anar havent dinat a jaure un parell d'hores a l'ombra del ventre d'una
barca. A les dues de la tarda l'ombra de color torrat té un parell de pams d'amplada i
la sorra que el sol acaba de deixar encara és calenta; però a mesura que la tarda va
avançant l'ombra s'eixampla i l'arena es refresca. Primer us hi estireu de costat
després el lloc dona per estendre's de cara al cel de pla. La lluna és d'una blancor
gasosa efervescent enlluernadora. A l'aire sobre les parets blanques a l'arena
rosada la llum en fusió fa unes flotants vaporoses llengüetes d'aire que saltironegen.
La pàl.lida buidor blavissa del cel sembla tenir una crispació lumínica. Sobre el blau
fort de la mar passa el ramat monòton dels moltonets d'escuma.

6. Prova d'explicar la diferència entre aquestes frases:

● Com, que no ve? Com que ● En Jordi és un brètol. No és un bon


hi ha una (,) , converteix la xicot. Hi ha un (.) al final de brètol i de
frase en una pregunta, ja xicot, convertint aquestes dues frases
que el subjecte no sap si en dues afirmacions ja que no hi ha
vindrà. cap dubte entre mig.

● Com que no ve... Com no hi


ha (,) esta donant a
entendre que el subjecte ja ● En Jordi és un brètol? No; és un bon
dona per sabut que la xicot. En aquest cas, la primera frase
persona no anirà. Fins i tot es una pregunta, seguidament es
es podria dir amb diferents resolta amb una negació que
tons: de decepció, burla... l’acompanya una afirmació tot seguit.
● Qui ha trobat en Miquel? En ● Teniu. Les que no trobàvem. En
aquesta frase es dona a aquesta frase es mostra que s’ha
entendre que en Miquel trobat allò que no es trobava.
estava perdut i algú la ● Teniu les que no trobàvem? Com hi ha
trobat, com no hi ha (,) es un (?), es formula una pregunta,
formula una pregunta. formulant el dubte de si tenen allò que
no troben.
● Qui ha trobat, en Miquel? ● Teniu les que no trobàvem! En aquest
En aquest cas si que hi ha cas hi ha un (!), creant una exclamació
(,), la pregunta segueix de sorpresa, no s’esperaven que
existint però com que la (,) tinguessin allò que no trobaven.
està davant de la preposició
en, canvia el significat. Ara
s’està preguntant si el que
s’ha trobat a sigut per en
Miquel.

You might also like