FIGURES RETÒRIQUES

1. FIGURES FONÈTIQUES

Al·literació:

Brandant llànguidament la llarga cua. (Joan Maragall) (efecte de musicalitat)

I rodar com un carro el tro de guerra (Jacint Verdaguer) (el so s’identifica amb que
s’expressa)

Onomatopeia:

Atxim! (esternut)

Cu-cut! Cu-cut!
dues notes a penes
i un cor a punt
(Josep Palau i Fabre)

2. FIGURES MORFOSINTÀCTIQUES

Anàfora:

Oh gran dolor, estupefacte incendi.

Oh gran dolor, hores sense salpàs.
Oh gran dolor, missa a fulles corcades.
(Vicent Andrés Estellés)

Sap on s’amaga la llavor.

Sap que la soca més s’enfila.
(Joan Alcover)

Asíndeton:

Aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria

(Salvador Espriu)

Del front, del riure, de la mà estrenyent

(Joan Vinyoli)

Encavallament:

Si proveu de donar cops de cap

a les parets
(Miquel Martí Pol)

A mitja nit, els penitents ferotges

són, dotze cops, de la llur sang remulls
(Josep Carner)
Enumeració:

(...) un tribunal format –a saber- pel mateix Sabina, dos representants de l’Ateneo de
Madrid, un del cafè Gijón, Rociíto Carrasco, l’últim guanyador del premi Goya als
Millors Efectes Especials, l’estudiantina en ple de la Facultat de Dret de la Complutense
i José Antonio Camacho, aquest últim a perpetuïtat.
(Quim Monzó)

Heus ací el bar i allà la barberia.

Al Pla de Dalt, amb farigoles tendres,
el dolmen nu, gravat amb els horòscops.
I, al peu del mas, a l’ombrosa comella,
testes de sants entre bidons i rodes.
(J.V. Foix)

Epítet:

Neu blanca.
Aigua transparent.
La veig en fosca nit i lluna clara.
(Tomàs Aguiló)

Hipèrbaton:

Ab una pinta de marfil polia

sos cabell de finíssima atzabeja,
a qui los d’or més fi tenen enveja,
en un terrat la bella Flora un dia.
(F.V. Garcia)

(Un dia la bella Flora polia en un terrat, ab una pinta de marfil, sos cabells d’atzabeja
finíssima a qui los d’or més fi tenen enveja.)

D’uns carboners apunta, cingles avall, la pira

(Guerau de Liost)

(La pira d’uns carboners apunta cingles avall)

Paral·lelisme:

Fa temps d’estiu; gregalet al matí; xaloquet al migdia; garbí fluix a la tarda; terralet a la
nit.
(Josep Pla)
(Nom + Prep. + Det. + Nom)

Polisíndeton:

Té pluges i rosades i vents i llum ardenta,

i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.
(M. Costa i Llobera)
3. FIGURES LEXICOSEMÀNTIQUES

Antítesi:

M’exalta el nou i m’enamora el vell

(J.V. Foix)

Comparació:

El far de la Meda cremava com una cuca de llum penjada a l’aire.

(Josep Pla)

Equívoc:

Jo no tinc altre mal sinó de l’aire de la mar qui m’ha tot corprès.
(Joanot Martorell)

(“la mar” al País Valencià es pronuncia igual que “l’amar”)

Hipèrbole:

No hi havia a València dos cames com les teues

(Vicent Andrés Estellés)

Callen aquells que d’amor han parlat

e, dels passats, deliu tots llurs escrits
e, en mi pensant, meteu-los en oblits:
e mon esguard degú és enamorat
(Ausiàs March)

(Que callin aquells que d’amor han parlat/ i, dels antics, destruïu tots els escrits/ i,
pensant en mi, oblideu-vos d’ells:/ per comparació a mi, ningú no està enamorat)

Interrogació:

Com, doncs, la causa de tant dolor es podrà

escriure? Quin paper suportarà ser tenyit de la
lletjor de tan gran crim?
(Roís de Corella)

Aquest camí tan fi, tan fi,

qui sap on mena?
(Josep Carner)

Ironia:

La fàbrica us resol tots els problemes Oh món tan adorable

llevat del de la mort, almenys per ara. de sindicat i bases
(Miquel Martí Pol) i submarins atòmics.
(V. Andrés Estellés)
Metàfora impura:

Quan seré jo fulla malmesa

(Josep Carner)

(jo, terme real; fulla malmesa, terme imaginari)

Ella és la Primavera
(J. Salvat-Papasseit)

(Ella terme real; Primavera, terme imaginari)

Metàfora pura:

Vessen plors els cristalls del balcó

(Joan Llacuna)

(plors enlloc de l’aigua de la pluja)

ZEBRA: Pel desert corre la brama

que no et saps treure el pijama.
(Pere Quart)

(el pijama representa la pell ratllada de la zebra)

Metonímia:

Beure un got d’aigua

(continent per contingut; un got en lloc de dir la quantitat d’aigua beguda)

Els rajos solars li van fer mal

(efecte - causa; mal en lloc de li van provocar cremades)

Les quatre barres dominaren la Mediterrània

(Símbol - cosa significada; la bandera del país en lloc del nom del país)

Oxímoron:

Neu ardent. Silenci sonor. Instant etern. Pluja seca.

Paradoxa:

És quan dormo que hi veig clar.

(J.V. Foix)

Perquè per tornar a néixer necessitem morir.

(Joan Salvat-Papasseit)
Personificació:

El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!
(B. Rosselló-Pòrcel)

Vinyes verdes vora el mar,

ara que el vent no remuga,
(Josep Maria de Sagarra)

Campanes ja no tinc –li responia

lo ferreny campanar de Sant Martí-
(Jacint Verdaguer)

(prosopopeia perquè el campanar parla)

Sinècdoque:

Avanço per rengleres de xiprers

(S. Espriu)

(rengleres de xiprers per cementiri; una part en lloc de la totalitat)

Vol una galta que es deixi besar

(Josep Maria de Sagarra)

(galta per persona)

Tothom pensa el mateix

(en el sentit que és l’opinió general o majoritària; la totalitat en lloc d’un part)

Sinestèsia:

Sonava una melodia grisa.

(oïda-vista)

Feia una olor sedosa.

(olfacte-tacte)

Tenia una veu dolça.

(oïda-gust)