FIGURES RETÒRIQUES

Al·literació
Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.

Xoca l’embruix de clenxes arrauxades Repetició del so palatal sord

amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades, ABECEDARI ("X")
s’aixequen eixams de moixes bruixes.
Anàfora
Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o
estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria.

Enrere, molt enrere, Repetició de l'expressió:

hi ha una closa entre parets... "Enrere, molt enrere" a l'inici
de cada estrofa
Enrere, molt enrere,
hi ha un camí de profundes roderes... CRONOLOGIA ("Record")

Antítesi
Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit
contrari.

tindreu els ulls vessant Oposició dels termes: "vessant-buides"

i les mans buides!
Asíndeton
Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions copulatives).

En la seqüència d'adjectius s'ha eliminat la

Veieren el mot anorreat,
conjunció "i" abans del darrer terme.
desfet,
tancat, PER SEMPRE LA MEMÒRIA ("Feu-ne
blasmat, esment")
privat de l’aire l’envolta.
Comparació
Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de
color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.

El segon vers conté una comparació

evident. Noteu que el primer conté una
metàfora: "de mocadors farcida" fa
La pell del mar, de mocadors farcida, referència a les crestes blanques de les
sembla guarnir-se per al nostre comiat. onades.

ORATGES ("Gregal")

Encadenament
Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el
posterior.
 El primer vers resta suspès en fals i
Hem fet un camí extens, i ja em diràs segueix en el segon.
on és la boira que amagava el sol.
Quin munt d’instants viscuts en temps escàs! CRONOLOGIA ("Anhel")

Epítet
Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviat evidencia i
ressalta una característica coneguda per tothom.

Hi pot haver una cosa més senzilla i humil

que una engruna?
Les més humils engrunes
no fóren un regal? UN JORN, QUIN MUNT
D'INSTANTS ("Dotze")

Hipèrbaton
Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir
el ritme adequat o la mètrica desitjada.

L'ordre sintàctic normal del darrer vers seria: "i

Ens sorprèn aquesta essència tova
quan apareix un nou penediment
i treu el pap que la feblesa cova.
treu el pap que cova la feblesa". Calia una rima
consonant amb el primer vers i s'ha aconseguit
alterant l'ordre.
ABECEDARI ("E")

Hipèrbole
Figura que es fonamenta en una exageració evident

Tronen els canons i,

"Esquitxen tot l'espai amb les desferres"
en la distància,
és una exageració evident per fer més
esquitxen tot l’espai expressiva la descripció de la guerra.
amb les desferres
d’un poble commogut i esporuguit.
Interrogació retòrica
Es formula una pregunta que no espera cap mena de resposta per part de ningú.

Alcem els ulls amunt La interrogació amb què es clou el

com qui clama a tots els astres poema és una simple expressió de
i la volta esdevé un immens interrogant. neguit, no una demanda de resposta.
Hi som a temps encara?
Ironia
Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament
contrari creant un efecte de retret o burla.

La qualificació de "proesa solidària" amb què es refereix

a la decisió de començar una guerra és una burla de les
heu proclamat al món motivacions que movien l'anomenat "Trio de les
la vostra proesa solidària Açores"
Metàfora
Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el
qual existeix una determinada analogia.

El "trau sinuós" es refereix a la lluna en

quart creixent i el "tapís obscur"
Un trau sinuós, representa la nit.
obert al mig d’aquest tapís obscur,
CEL D'ESTIU ("Quart creixent")

Metonímia
Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per
l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc.

La teva mà, N'hi trobem dues: "vidre" en lloc de got i "glop daurat"
un dring de glaç al vidre en substitució del líquid del got.
i un glop daurat.
Fonem les hores lentes UN JORN, QUIN MUNT D'INSTANTS! ("Vint-i-quatre")
i apaivaguem la nit.
Paradoxa
Expressió d’un enunciat cert, però que conté dos conceptes antagònics que generen
un efecte contradictori, absurd o inversemblant.

La contradicció és només aparent: "prop de

hipnotitzat, tots" per l'enorme aglomeració de cossos i
tan prop de tots i tan lluny de tothom "lluny de tothom" per la impossibilitat de
que fa basarda! comunicació.

Polisíndeton
Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per donar més força a l’expressió.

I en tenen per a tot

i no n’abasten gens
PER SEMPRE LA MEMÒRIA ("El temps")
i encara en deuen
a qui més estimen.