FIGURES RETÒRIQUES

Les figures retòriques

Les figures retòriques són els recursos expressius que utilitza un autor

amb l’objectiu de fer més bella o més personal la seva obra. Aquests

recursos poden afectar els sons (recursos fonètics), l’estructura i l’ordre

dels elements de la frase (recursos gramaticals) o el significat de les

paraules o expressions (recursos semàntics).

RECURSOS FONÈTICS

Al·literació Repetició d’un mateix so Ni a l’àliga li valen les d’or

al llarg d’un vers potentes ales.

Rima Repetició de sons en Compta els seus passos en la

(consonant o dos o més versos a gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està
assonant) partir de l’última vocal
perdut.
àtona

RECURSOS GRAMATICALS

Paral·lelisme Repetició d’una mateixa Si jo fos pescador pescaria

estructura sintàctica en l’aurora,
Si jo fos caçador atraparia el sol.
un seguit de versos o
frases
 Interrogació Formulació d’una Saps on és la fageda d’en Jordà?
retòrica pregunta quan no
s’espera cap resposta

Hipèrbaton Canvi de l’ordre habitual Canten les gotes damunt la

de les paraules en teulada
(les gotes canten damunt la
l’oració
teulada)

RECURSOS SEMÀNTICS

Metàfora Substitució d’una Els fils daurats de la tarda

paraula per una altra (els raigs de sol de la tarda)
que designa una cosa
semblant

Personificació Assignació de qualitats Canten les gotes damunt la

humanes a elements teulada, ploren les gotes damunt
inanimats del replà…

Antítesi Oposició de dos mots o No sents, cor meu, quin plorar i

dues expressions de quin cantar?
sentit contrari

Hipèrbole Deformació de la realitat Trobaràs un indret verd i profond,

per mitjà d’expressions com mai cap més n’hagis trobat
exagerades al món.

La retòrica és l’art de l’eloqüència, és a dir, l’art d’expressar-se amb eficàcia

per delectar, commoure i, especialment, persuadir els oients o els lectors.

Les figures retòriques contribueixen a conformar l’estil propi, és a dir, la

forma personal d’expressar-se.

 ACTIVITATS

1. Identifica en els versos següents les figures retòriques següents: una metàfora,
una interrogació retòrica, dues personificacions, un paral·lelisme i dos hipèrbatons.

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
[...]
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt el replà.

2. Relaciona cada figura retòrica amb el vers que li correspon.

- Metàfora - Dentetes d’aigua en els vidres quiets.

- Antítesi - Tens un mirar molt antic que afalaga.
- Comparació - Oh deslliurant presó!
- Al·literació - Si jo fos caçador atraparia el sol.
- Hipèrbole - Tens la mirada rabiosa i tranquil·la / com un mar
encalmat.

3. Identifica les figures retòriques.

1- El riu canta més fort que les onades.

2- El missatger de la nit vola misteriós i alat.
3- Es va transmudant l’ona altiva.
4- Xoca l’embruix de clenxes arrauxades.
5- Alcem els ulls amunt com qui clama a tots els astres i la volta esdevé un immens
interrogant. Hi som a temps encara?
6- No hi cap llac tan clar com els teus ulls
ni tan subtil com els teus dits.
7- Tindreu els ulls vessant i les mans buides.
8- Aleshores sense donar-me temps ni de respirar, em va donar un paper.
9- Enfront, movien entre la fina boira, els verds pollancres, les fulles.
10- El vent juga amb el molí.
11- Dones amant més que a mi mateix.
12- Quan a la falda et miro
de Montjuïc seguda.