CONTINGUTS I REPÀS PEL CONTROL

● Apòstrof.
● Accentuació i dièresi.
● Diftongs, hiats i dígrafs.
● Identificar les categories gramaticals. Teoria. Reviseu els exercicis que hem fet a
classe. Dels determinants també cal saber identificar els diferents tipus (article,
demostratius, possessius, numerals…)
● Identificar lexema i morfema.
● Tipologia textual: text conversacoinal, text narratiu, text descriptiu…
● Ortografia: vocal neutra, o/u àtona, paraules del mètode Gabarró… (repasseu,
sobretot, el dictat que vam fer a classe).
● Literatura. Poesia: vers, estrofa, rima. Figures retòriques.

ELS DIFTONGS:
L’APÒSTROF:

L’article definit masculí el s’apostrofa davant de paraules començades per vocal o h: l’avi,
l’home, l’estudiant…

L’article definit femení la s’apostrofa davant de paraules començades per vocal o h: l’eina,
l’àvia, l’hora…

Però no s’apostrofa quan les paraules comencen per i o u àtones, amb h al davant o sense:
la infermera, la universitat, la història, la humanitat, la intempèrie, la humitat…

Així, escriurem l’Imma, perquè comença per una i tònica, però la Immaculada, en què la i
inicial és àtona. I apostrofarem l’article a l’Ignasi, perquè és un nom masculí, però escriurem
la Ignàsia, sense apostrofar, perquè és un nom femení començat per i àtona.

És important recordar que no apostrofem:

Davant de i/hi o u/hu consonàntiques, que formen part de diftongs:

la iaia, el iode, la UEFA, de iogurt, el hiat…

Davant de les paraules següents:

la host, la ira, la Haia, la una de la matinada… (però l’una i l’altra)

Davant del nom de les lletres:

la o, la efa…

LEXEMA I MORFEMA

Separació de lexema i morfemes. Per fer la separació de les parts d’una paraula, haurem de
seguir uns passos. Ho veurem per mitjà de la separació de la paraula calculadores.

1. Destriar el lexema a partir del mot que tenim i d’altres paraules de la mateixa família.
Cal pensar en formes com calculadores, calcular, càlcul..., i deduïm que el lexema (els sons
que es repeteixen) és calcul-.
2. Una vegada separat el lexema, ens queda el morfema –adores.

Fixa’t amb la conjugació del verb:

canto
cantes
canta
cantem
canteu
canten

El morfema indica la persona (1a, 2a o 3a) i el nombre (singular o plural) i el temps

(present).

El lexema és “cant”

ORTOGRAFIA. CANVIS ORTOGRÀFICS

● Canvis ortogràfics dels substantius a l’hora de fer el plural o el femení.

CANVIS ORTOGRÀFICS DELS SUBSTANTIUS QUAN FEM EL FEMENÍ O EL PLURAL

FORMACIÓ DEL FEMENÍ

Per saber-ne més

Literatura: rima i figures retòriques.

POSSIBLES PREGUNTES PER LA PROVA

1.- Completa la graella següent amb una paraula de cada categoria gramatical extreta del
poema:
 Les mans de la perruquera

A la Mònica
El rellotge reflectit al mirall
marca les hores irreals d’una tendresa
falsa. Però sembla amor
el massatge dels dits flonjos al cap,
el tacte ferm i sensual
dels polzes vora l’orella, la veu melosa
quan em demana si l’aigua
surt massa freda. Sembla amor
quan m’eixuga els cabells
amb la tovallola i em convida
a canviar de cadira, quan em ressegueix
el clatell amb la navalla esmolada,
quan s’inclina per ajustar millor
la patilla. Sembla amor
quan s’atura un moment i sospira
pensant que demà, a la fi, és diumenge.

Determinant Adverbi

Nom Adjectiu

Preposició Pronom

Conjunció Verb

Explica com has identificat el pronom i el verb.

-

2.- Escriu el plural de les paraules següents:

acordió adreça
àlbum americà
ànec bosc
butaca cafè
feix llumí

3.- Llegeix aquestes parelles de frases i identifica quines paraules destacades són
determinants i quines són pronoms:

No podrem dormir en aquella casa. En aquella no hi podrem dormir.

Només en teníem tres. Només teníem tres sacs de dormir.

4.- Escriu un sintagma que tingui la següent estructura:

Exemple: Determinant+ Nom + Verb + adverbi → L’Albert camina lentament.

Determinat + Nom + Adjectiu:

Pronom + Verb:

Determinant article+ Determinant possessiu + nom:

5.- Canvia el gènere dels substantius dels sintagmes següents. Fes els canvis
necessaris perquè els sintagmes siguin correctes:

un llop ferotge:

l’hereu de la tia

un noi simpàtic:

un actor maleducat:

6.- Identifica el lexema i el morfema de les paraules següents:

pobres caminarem cases formiguer

7.- Llegeix el text i identifica quatre tipus de determinants que hi podem trobar. Escriu un
exemple.

Faltaven tres dies per a la Verge d’Agost quan li va dur un botó que ja estava
repussat. El nen se’l mirà encuriosit i notà que no era seva, aquella imatge bellament
treballada. Aquella imatge devia ser del seu amic Joan.

–Quina cosa m’has portat? –va preguntar.

DETERMINANTS
Tipus

Exemples

8.- Identifica la tipologia textual. Justifica la teva resposta.

Text A. La Laia tenia els ulls d'un blau intens, com si estiguessin fets d'aigua de mar, i
abraçaven atrevits qui els mirava. El dia que me la van presentar duia una faldilla de ratlles,
lleugerament arrugada, d'aquell cotó tan fi i suau que només trobes en botigues selectes i
en comerços especialitzats. Aquella mirada marina i em va seduir l'ànima adormida.

Text B.El Quim i l’Hidra, la seva barca, fa dies que tornen a casa sense haver pescat ni un
sol peix.

L’Hidra pregunta al crac què ha passat amb els peixos que hi havia al mar, i el cranc li
explica que la serp marina, que estava engelosida, ha mossegat l’orella de la sirena i
aquesta s’ha adormit. Amb ella, també s’han adormit tots els peixos del mar. La serp diu al
Quim que, si vol que la sirena es desperti, li haurà de portar el sol en una mà i la lluna a
l’altra. Quan el Quim fa el que la serp li ha demanat, la sirena es desperta, i només sentir la
seva veu, els peixos també es desperten. La serp persegueix el sol i la lluna, però ells
corren molts més i s’enlairen fins al cel. La serp fa un salt tan alt que xoca contra la volta del
cel i es converteix en una constel·lació.

Contents, el Quim i l’Hidra tornen al poble. I des d’aquell dia, cap pescador no treu les
xarxes buides del mar

Digues perquè porten accent o no en porten les paraules que tens a continuació:
perquè:

lentament:
ràpidament:

sí (afirmació):

cantàveu:
sereu:

història:

Classifica les paraules:

muntanya, aigua, dia, peix, mai, raïm, lluna, guitarra, eqüestre, iogurt, deia, quota.

Diftong creixent Diftong Hiat Dígraf

decreixent
Identifica la tipologia textual (text argumentatiu, conversacional…) i justifica la teva
resposta.

Cançoneta incerta

Aquest camí tan fi, tan fi,

qui sap on mena?
És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau color de cel,
diu: -Vine, vine-.
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.

¿Serà drecera del gosat,

rossola ingrata,
o bé un camí d'enamorat,
colgat de mata?
¿És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?