VARIACIÓ I ÚS DE LA LLENGUA.

ELS DIALECTES GEOGRÀFICS

MATERIAL DE TREBALL PER A 1 DE BATXILLERAT.

IES SEDAVÍ. PROFESSOR JOAN RAMON BELLÓ
LLENGUA
I
VARIACIÓ

Dialectologia
Catalana
 GEOGRÀFICA

Depenen dels
TEMPORAL
PARLANTS

VARIACIÓ
SOCIAL
LINGÜÍSTICA

FUNCIONAL
Depén de la
O
SITUACIÓ
ESTILÍSTICA
MAPA LINGÜÍSTIC DE L’ESTAT ESPANYOL - ELS EPÍGRAFS ESTAN TRANSCRITS EN PARLAR “XURRO” (protollengua)
 2ª
TEXT 1 TEXT 2 Els vells em parlen plens de tendresa,
Love of Lesbian – Tinc la Grip Sílvia Pérez Cruz -VESTIDA DE NIT d’hores viscudes amb emoció.
Avui tinc molta tos Joves encara, forts i valents,
1ª
He quedat per a dinar
Pinto les notes d’una havanera prínceps de xarxa, herois de tempesta,
Però els virus se’m mengen
blava com l’aigua d’un mar antic. amics del bon temps.
I tinc el nas irritat
Blanca d’escuma, dolça com l’aire,
Vaig beure llet freda
gris de gavines, daurada d’imatges, Els ulls inventen noves històries,
Amb les presses d’un gos vaixells que tornen d’un lloc de sol.
vestida de nit.
Tinc la tos espessa
Porten tonades enamorades.
T’aviso està espessa Miro el paisatge, cerco paraules,
Tinc la grip
Dones i Pàtria, veles i flors.
que omplin els versos sense neguit.
Molta febre
Els pins m’abracen, sento com callen, Tornada
He suat tota la nit
el vent s’emporta tot l’horitzó.
No em trobo molt bé Si pogués fer-me escata
Ja que estic cardat i amagar-me a la platja
Tornada
I tinc els ulls llagrimosos
Si pogués fer-me escata per sentir sons i tardes del passat,
Necessito que em cuides
i amagar-me a la platja d’aquest món d’enyorança,
No m’agrada estar sol amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
per sentir sons i tardes del passat,
Però millor que no em toquis
d’aquest món d’enyorança,
O et podria contagiar Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
amor i calma, perfumat de lluna, foc i
Tinc la tos molt espessa
rom. i guarnir de palmeres el record,
T’aviso està espessa
Tinc la grip
escampant amb canyella totes les cales
Si pogués enfilar-me a l’onada més alta i amb petxines fer-lis un bressol.
Tinc la grip
i guarnir de palmeres el record,
I molta febre
escampant amb canyella totes les cales
He suat tota la nit
i amb petxines fer-lis un bressol.
No em trobo molt bé
No no no
Eixugadors sonats
Tinc mocs mocs mocs
Tinc la pell color caqui
D’ antibiòtics i alcohol
Les idees espesses
Vull sopa espessa
Tinc la grip
I estic lerdo
He suat tota la nit
No em trobo molt bé
No em trobo molt bé
EL CAP PER AVALL / ZOO
Vam sobreviure a l'incendi
vam fer-li front al gegant,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ball del cap per avall.
Paella congelada, falleres de cartró,
olor a roda cremada, gomina i processó.
Saluda el senyoret, escola de retors,
el sant a passejar, Un beso i una flor.
Nos vamos a forrar, un finde en Benidorm,
posar la mà i callar, platges de formigó.
Vivir así es morir de amor, cantava Milans del Bosch.
L’himne regional provoca llàgrimes,
pàgines i pàgines, d’un tràgic sainet que esgarra
ànimes.
Pas de “pasodoble” al camp de futbol,
alça la mà dreta l’afició a la curva nord.
Una discoteca enmig d’un camp d’arròs,
boquetes tortes a la terra de les flors.
La Geperudeta, besant la Moreneta:
Vendetta!! Vendetta i noves glòries en oferta.
Allà on el món s’explica en diminutiu,
on plora la collita del secà i del regadiu,
plou amb burrera, però sempre baixa buit el riu,
i una bandera talla com arma de doble fil.
Vivim la vida de gaidó, acabareu com el pelletes a
Alcoi.
Del Mondúver al Penyagolosa i el Benicadell
el poble serà un martell o un pes mort.
Vam sobreviure a l'incendi
vam fer-li front al gegant,
vam suportar eixes bombes que
encara ressonen per serres i valls.
Vam defugir eixes normes,
vam profanar els seus sants,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ball del cap per avall.
Vinc d’on van voler fer una falla, terra de foc i de sal,
on la metralla travessava i rebentava els cristalls,
on les muntanyes baixen escalonades per lluir bancals
que donen alegries penes i menjar.
Vinc de les platges horteres sostingudes amb deutes
brutals
de microclima i macroestafa, trist i real,
roders que repartien, herois de veritat,
segrestadors de La Marina i del Comtat.
Taronges i olives, cirera i raïm,
netes de morisques, fills de mallorquins,
on no para la festa fins dimecres que comença i
tots els problemes es dissolen en anís. Tenim
una cova de lladres en cada ciutat,
molt d’aprofitat per metre quadrat..
Una costa traida, un desig de fugida
amb un tren cap al nord que no arriba...
Camps abandonats, qui vol llaurar podent ser ric?
guiris reballats, passa la vida..
Cada primavera s'emociona algun lletraferit
quan pega un esclafit la vall florida.
Tantes voltes torts en tantes dates,
l’arbre mai no havia estat madur.
Sabíem que seria dur, ni nom
ni mapa ni futur: amors que maten,
cacem les rates i tombem els murs
TEXT 3
Busque una resposta
en els murs de la ciutat
en les portes dels lavabos
dels cafès de vora mar
en anuncis per paraules
en els versos d'Estellés
en les mans de les persones
que estan esperant el tren
La clau és creure en l'esperança
que ens fa seguir en peu
i esborrar la por que esclata
en la teua veu
en la teua veu
i tant se val si el meu trajecte
es fa arriscat: jo seguiré endavant
Busque una resposta
en el fons del pensament
en els cràters de la lluna
en els llibres de Fuster
en les estacions del metro
en el vol d'aquell colom
en els cossos de les dones
amb qui mai no he fet l'amor
La clau és creure en l'esperança
que ens fa seguir en peu
i esborrar la por que esclata
en la teua veu
en la teua veu
i tant se val si el meu trajecte
es fa arriscat: jo seguiré endavant.
PAU ALABAJOS “La clau”
TEXT 4
Al país de l'olivera
hi ha un riu de paper
unes galtes color terra
i un somriure d'argent
al país de les riberes
hi ha un canyar sota els estels
i un mural de fulles seques
a l'ombra d'un taronger
Al país de l'olivera
Al país que dorm a l'era
hi ha polsim de fruites velles
bicicletes entre sèquies
arracades de cireres
al país de les teulades
hi ha besos d'aigua llimó
arrapades a les cames
parotets a dins del cor
Al país que dorm a l'era
Al país de la infantesa
hi ha il·lusions a les palpentes
somnis dibuixats a l'aire
promeses a les orelles
Al país que jo ara enyore
hi guarde un tresor secret
un lligam que mai no es trenca
un amor que mai no es perd.
Al país de cases blanques
hi ha pins banyats en sal
margallons entre baladres
peus descalços dins el mar
al país de les marines
hi ha un sol roig a les vesprades
catxirulos a les platges
i uns dits pentinant onades
Al país de cases blanques
Al país de les rialles
hi ha raïm a les porxades
ametles i olives negres
un arròs fet amb costelles
al país de les costeres
hi ha llaüts i guitarrons
i la veu de les rondalles
pessigant les emocions
Al país de les rialles
Al país de la infantesa
hi ha il·lusions a les palpentes
somnis dibuixats a l'aire
promeses a les orelles
Al país que jo ara enyore
hi guarde un tresor secret
un lligam que mai no es trenca
un amor que mai no es perd
OBRINT PAS – El país de
l’olivera
El sol que no surti avui
i que tornin els estels
TEXT 5
que jo t'he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells.
Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que feim
serà per anar endavant.
A València hi ha un carrer
que té geranis i sombres,
humitats i tenebrors
saliva i enteniment.
Si voleu saber quin és:
el carrer dels Cavallers.
Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu
l'altra per la bona gent,
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.
Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta,
tot això ets tu per mi
jo n'estic certa.
Adéu lluna de nit
adéu sol de migdia
adéu a tots els estels
qui me féreu companyia.
Adéu als que heu escoltat
la meva veu per amiga
jo he cantat en nom vostro
la vostra veu és la mia.
M. del MAR BONET “Alenar”
TEXT 6
Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc.
Tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.
Al mar! Al mar!
Plantem les tovalloles, convido a uns gelats,
juguem a pala grega esquivant passejants,
a l'horitzó es divisen les veles
d'uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, ara que bufa de mar,
així estirada se't veu espectacular,
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
És abusiva tanta calor,
t'incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l'aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.
Al mar! Al mar!
Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí.
Molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d'un bar,
sona bona música i som davant del mar.
Al mar! Al mar!
MANEL, “Al mar”
Dolça besada
té gust a que s'acaba,
punt i principi
de viure sense tu.
Jo no sabia “Viure sense tu”
que també me donaries
manuals de geografia,
cent dillunsos a un dibuix.
Jo què sabia
d'alens que se trobaven,
de cabells que s'embullaven,
de mans i de perfums.
Dolça besada
té gust a que s'acaba,
punt i principi
de viure sense tu.
Jo no sabia
que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.
Jo no sabia
que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que no.
I arriba un dia
TEXT 7 que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
ANTÒNIA FONT
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.
I s'horabaixa
la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa
i massa poc,
que no sé
com ho hem d'arreglar,
que som amics,
que som amants.
Dolça besada
té gust a que s'acaba,
punt i principi
de viure sense tu.
I arriba un dia
que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.
I s'horabaixa
la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa
i massa poc,
que no sé
com ho hem d'arreglar,
que som amics,
que som amants.
(…)
Dolça besada
té gust a que s'acaba,
punt i principi
de viure sense tu.

Cau la calor a la safor bombeja el ritme
No estem fent merda facilona, ací fem himnes
Se'n va el dolor amb l' olor a mar, les primaveres
demanen vida, l'estiu arriba…
El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius,
estic fent temes i esperant per si somrius,
érem feliços amb mentires de mil colors,
tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por…
I vull tornar als meus impulsos, ser pràctic,
que si ella sona jo tremole, lo màxim
venen trompetes, no és Gillespie,
etern als samples, és Ainsley: "Brother, ho volen simple".
Volen que venga el discurs que ven, que no qüestione
volen que calle i que puge al tren
i aquella gent que em demana frases? que
em diu que torne? No s'imaginen lo mal que em senc.
Pero hui ja passe del drama,
vull tocar el foc, sentir que crema
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull que un error siga un problema
Però hui ja passe del drama
l'auto-compassió és una condemna
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull ni la reixa ni la pena
Res del que passa és comparable a tu,
la nostra eixida eixida, hòmens i dones d'actes impurs,
tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!
Res del que passa és comparable a tu
la nostra eixida, hòmens i dones d'actes impurs,
Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!
I un altre any perdut en esta confusió vital,
lluitant contra els dimonis que van per dins cridant,
TEXT 8 buscant guanyar-me la partida, i perdre la raó,
buscant que perga les forces, passa la vida i jo…
veig als majors, i pense en tot el que es mereixen,
ZOO , i baixa la esperança i puja el pa
i amb esta perspectiva qui vol créixer, eh?
“Estiu”
dubtes i dubtes, depressió ve i eufòria va.
Que no serà per ganes de ficar les bombes,
que serà per la por a perdre el que tenim
qui no censura el fons, critica per les formes
i uns passen del tema, i uns filen massa prim.
Volen que venga el discurs que ven, la porten clara:
jo el que vull vendre és la victòria cara.
Que vull mirar als ulls si un dia arriba l'hora…
Que no puc ser feliç amb tanta merda ahí fora
Pero hui ja passe del drama,
vull tocar el foc, sentir que crema
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull que un error siga un problema
Però hui ja passe del drama
l'auto-compassió és una condemna
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull ni la reixa ni la pena
Res del que passa és comparable a tu,
la nostra eixida, hòmens i dones d'actes impurs,
tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!
Res del passa és comparable a tu
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!
Cançó de suburbi
(JOSEP MARIA DE SAGARRA - TOTI SOLER)
M'estimo l'horta escanyolida
que de la fàbrica es ressent,
i em plau voltar la meva vida
d'aquest paisatge indiferent.
I em plau l'estona virolada:
gent d'amanida i berenar.
Una donzella espitregada
i una cançó que fa plorar.
I l'home humil que a l'aire ensenya
un front valent i un ull esclau,
i va amb la gorra i l'espardenya
i el farcellet i el vestit blau.
Aquí jo veig que el món se m'obre
fred i terrible com la mort.
I és tan mesquina i és tan pobra
la campaneta del meu cor!
Dels llagoters fuig la corrua
i en el meu rostre no hi ha vel
i em puc mirar l'ànima nua
sense cap mica de recel.
Estimo l'horta desolada;
el presseguer ensopit que es mor,
i l'arengada platejada,
porró de sang, tomàquet d'or.
Jo vaig seguint la vostra dèria,
homes estranys de bones dents,
que tornareu a la misèria
una miqueta més contents!
Durin els mals, durin les penes,
llàgrima, rosa, perla i bes.
Duri aquest cor i aquestes venes,
duri aquest ull que no veu res.
Vestit encès que el goig estripa,
dansa per mi! Home lleial,
vine, fumem la nostra pipa
damunt de l'herba virginal.
Digue'm les vives meravelles
del teu treball, del teu turment.
Sota el concert de les estrelles,
anem fumant tranquil·lament.
 La nostra sort / La Gossa Sorda
La nostra història són les cases de fantasmes
que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya
El nostre rostre és una història inacabada
d'uns amants que pretenien compartir la seua història
La nostra por és una sala d'hospital,
les retallades decidint la teua sort
Els nostre rostre és una història inacabada
d'uns amants que pretenien compartir el seu amor.
Els nostre llavis es clivellen solitaris com les terres
arrassades per l'oblit i la sequera
La nostra vida quotidiana és una càrrega pesada
La nostra espera són les nits que no dormíem
que arrastrem i suportem amb elegància
esperant en la penombra el naixement d'alguna estrella.
El nostre límit és una arma carregada
La nostra por és una escola sense cor,
que ens apunta per l'espatlla retallant-nos l'esperança.
de retallades decidint la teua sort.
La nostra pena és una pena d'esperar,
La nostra espera són les nits que no dormíem
pels detinguts d'aquella vaga general.
esperant en la penombra el naixement d'un altre món
El nostre límit és una arma carregada
que ens apunta per l'espatlla i amenaça en disparar
Les nostres hores s'alimenten de la ràbia
que habitem a les vesprades de misèria compartida.
I que la sort que ens acomanya siga líquida com l'aigua
La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta,
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
de l'extensa polseguera que dissipa la mentida
Jo te la cante sang i foc i carn, som la voluntat de canvi
El nostre joc és una xarxa d'unitat
senzillament...
que protegisca les persones que estimem
La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta
de l'extensa polsegurea que rebenta pels carrers

I que la sort que ens acomanya siga líquida com l'aigua

De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante sang i foc i carn, som la voluntat de canvi
senzillament...

El cor és una bomba,

que sempre porte dins,
l'afine amb les idees,
el cap, el cos, els dits
Acabeu de sentir nou audicions de variants estructurals o dialectes geogràfics més
importants de la nostra llengua. Diem variants estructurals perquè afecten:

 La manera concreta de pronunciar algunes paraules (variació fonètica).

 El significat d’alguns mots (variació semàntica).
 La forma d’algunes paraules o la manera de construir algunes frases (variació
morfosintàctica)
Solucions - ACTIVITATS:
IDENTIFIQUEU EN CADA CANÇó  Quin tema creus que tracta cada una de les
Formes verbals següents Formes de Alguns trets que cançons?
T (i asse-nyala’n les característiques) determinants afecten al nivell
E Present Formes de Altres formes peculiars en cada fònic i al LÈXIC  Quins elements textuals i contextuals
X
indicatiu
(1ª pers.)
subjuntiu verbals cançó
(articles, possessius, t’informen que són redactats en l’actualitat?
T quantitatius…)
 Com penses que està el mercat discogràfic
en la nostra llengua?
2  La música en valencià/català ajuda a
3 normativitzar o a normalitzar? Raona la teua
4
resposta.
5 v.5 cant
v.7 feim
v.1 surti
v.2 tornin
v.1 sortir
v.3 t'he de mester
v.6 mos
v.15 ca meva
v.1 avui
t'he de mester
 Consideres que fer música en valencià/català
v.24 ets v.10 sombres és una manera de contribuir a la cultura
pròpia? Justifica la teua resposta.

6 Convido v.1 v.16 féssim v. 4 nens

Dormo v.5 v. 7 sorra
… vv.13-17 aquí
véns i passes v.14 feina

7
8
Això ens permet identificar l’origen geogràfic d’una persona
mitjançant la seua manera de parlar.

Si en anglés sentiu que algú diu elevator i subway en comptes de lift

(ascensor) i underground (metro), podem suposar que parla el
dialecte anglés d’Estats Units i no el d’Anglaterra.
En castellà també passa el mateix. Per exemple si sentim que algú diu les paraules següents,
de seguida pensarem que parla un dialecte castellà del sud (andalús):

 [muao], [muhé], o [sine] en comptes de muchacho, mujer o cine.

 Tengo un coche muy chico, o Pon el libro en lo alto de la mesa en comptes de Tengo un
coche muy pequeño o Pon el libro encima de la mesa.

 Ustedes estáis contentos en comptes de Ustedes están contentos.

Hi ha qui creu que això de parlar un dialecte és
parlar malament o parlar una llengua de segona
divisió. Això no és així de cap manera. Tothom
parla un dialecte d’una llengua (recordeu que la
llengua és la suma de tots els dialectes), no hi ha
ningú que parle la llengua.
La nostra llengua no és una excepció en aquest
assumpte. També n’hi ha de dialectes.
Atenent els tres tipus de variacions tenim:
1. VARIACIÓ FONÈTICA:

DIALECTE OCCIDENTAL:
distinció de a, e àtones: pare [pare],
casa [kaza]
distinció de o, u àtones: posar [pozar]

DIALECTE ORIENTAL:
confusió (neutralització) de a, e àtones en

 ´ ´
: pare [par ]
confusió (neutralització) de o, u àtones en
 u: posar [puzar] = [puzà]
2. VARIACIÓ
MORFOSINTÀCTICA:

Primera persona del singular del Present d’Indicatiu

DIALECTE OCCIDENTAL:
Desinència en –o :
jo canto, jo penso------NORD-OCCIDENTAL
Desinència en –e:
jo cante, jo pense ----VALENCIÀ GENERAL
2. VARIACIÓ
MORFOSINTÀCTICA:

DIALECTE ORIENTAL:

Desinència en –i :
jo canti, jo pensi --------------------ROSSELLONÉS
Desinència en –o [u] :
jo canto [kantu], jo penso [pensu]--CENTRAL
Desinència en – :
jo cant, jo pens ----------------------BALEAR
3. VARIACIÓ LÈXICA:

OCCIDENTAL ORIENTAL
espill mirall
melic llombrígol
corder xai/be
llaurador pagès
fesols mongetes
granera escombra
xic noi
roig vermell
eixir sortir
bes petó
QUADRE RESUM DEL CATALÀ ORIENTAL I EL CATALÀ OCCIDENTAL
DIALECTE ORIENTAL DIALECTE OCCIDENTAL
Variació fonètica Variació fonètica
Confusió (neutralització) de a, e àtones Distinció de a, e àtones: pare [pare], casa
en  ´ : pare [par´] [kaza]
Confusió (neutralització) de o, u àtones
en  U: posar [puzar]
Distinció de o, u àtones: posar [pozar]
Així, paraules com telèfon, Carme, Isidre, alcohol o oportú sonen de forma
diferent segons que les pronuncie un parlant occidental o un altre d’oriental

Occidental Oriental
telèfon [ te’lEfon] [t ´’l E fun]
Carme [´karme] [´karm´]
Isidre [i’zidre] [i’zidr´]
alcohol [alko’ol] [´lku’ol]
oportú [opor’tu] [upur’tu]
 DIALECTE ORIENTAL DIALECTE OCCIDENTAL

Variació Variació
morfosintàctica morfosintàctica
La primera persona del present La primera persona del present
d’indicatiu acaba en o (pronunciat –u), d’indicatiu acaba en e o en o:
en i, o en Ø: jo menjo (jo menju), jo jo menge, jo menjo.
mengi, jo menj.

Els verbs incoatius presenten les

Els verbs incoatius presenten les formes següents:
formes següents:
Present d’indicatiu: patisc
Present d’indicatiu: pateixo
patix /pateix
pateix
Present de subjuntiu:
Present de subjuntiu: pateixi patisca

En la seua evolució històrica, algunes En els mateixos casos, aquestes

paraules en plural provinents d’antics paraules en plural conserven la n
mots esdrúixols acabats en n, perden etimològica: homines > hòmens
aquesta consonant:
homines > homes
CATALÀ OCCIDENTAL:

1. Varietat nord-occidental

2. Valencià general
LA VARIETAT NORD-OCCIDENTAL
S’estén per Andorra, les comarques
de Lleida, la Franja de Ponent a l’Aragó,
sud de Tarragona i el nord de Castelló.
1. La varietat nord-occidental

Desinència –o en la 1a persona del present d’indicatiu:

jo canto, jo treballo.
Pronúncia amb una –e final de la 3a persona del singular d’alguns temps verbals:
ell tenia > ell tenie,
tindria > tindrie.
Ús de l’article masculí lo/los :
lo carrer, los amics.
 2. EL VALENCIÀ GENERAL

2.1. El valencià septentrional

2.2. El castellonenc
2.3. L’apitxat
2.4. El valencià meridional
2.5. L’Alacantí
2.1. EL VALENCIÀ
SEPTENTRIONAL

ES PARLA ALS PORTS,

L’ALT MAESTRAT I
EL BAIX MAESTRAT.
2.1. El valencià septentrional
Pèrdua de la –r final:
anar > anà.

Manteniment de la –d- intervocàlica en el sufix –ador:

caçador > caçadó.

Desinència –o en la 1a persona del present d’indicatiu:

jo canto,
jo treballo.
Pronúncia amb una –e final de la 3a persona del singular d’alguns temps verbals:
ell tenia > ell tenie,
tindria > tindrie.
Ús de l’article masculí lo/los: lo carrer,
los amics.
Pretèrit imperfet de subjuntiu amb les desinències –és, -ís: cantés, temés, patís en comptes de
cantara, temera o patira.
2.2. EL CASTELLONENC

ES PARLA A L'ALCALATÉN, LA PLANA

ALTA I LA PLANA BAIXA.
2.2 EL CASTELLONENC

Canvi en la pronúncia d’algunes consonants:

la ts es pronuncia com la tx :
potser >potxer.
la tz es pronuncia con la tg i la tj :
dotze > dotge.

Terminació –e per a la 3a persona del present d’indicatiu (ell parla>ell parle) que s’estén a la 1a i
3a de l’imperfet d’indicatiu, condicional i imperfet de subjuntiu: cantave, cantarie,
cantare.
2.3. EL VALENCIÀ APITXAT

ES PARLA A LES COMARQUES DEL

CAMP DE MORVEDRE, L’HORTA,
EL CAMP DE TÚRIA,
LA RIBERA ALTA,
PART DE LA RIBERA BAIXA I
LES CIUTATS DE GANDIA I XÀTIVA
2.3. EL VALENCIÀ APITXAT

Ensordiment de la esse sonora que es transforma en sorda:

casa > cassa.
Ensordiment de les consonants g, j, tg i tj que es pronuncien com a tx:
gent > txent, platja > platxa, germà > txermà.
Ús quasi exclusiu del perfet simple:
aní, vinguí, torní.
Abundància de castellanismes:
*entonces, *después, *adiós, *roïdo.
2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL

ES PARLA A LES COMARQUES DE LA SAFOR,

PART DE LA RIBERA BAIXA, LA COSTERA,
EL COMTAT, LA VALL D’ALBAIDA, L’ALCOIÀ,
LA MARINA ALTA I LA MARINA BAIXA.
 2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL

Tendència a l’harmonia vocàlica: tota –a final àtona es pronuncia com la o oberta

tònica anterior (porta>pOrtO) o com la e oberta tònica anterior (terra >tErrE).

Dins del valencià meridional s’inclou el parlar de les localitats de Tàrbena i de la Vall
de Gallinera, que, com a conseqüència de l’expulsió dels moriscos l’any 1609, van
ser repoblades per mallorquins al segle XVII i en mantenen alguns trets, com ara
l’article salat :
es=el, sa=la, es cotxe, sa cadira.
PER TERRES DE MORISCOS
2.5. L’ALACANTÍ

LES COMARQUES DE L’ALACANTÍ,

EL BAIX VINALOPÓ I
LES VALLS DEL VINALOPÓ
2.5. L’ALACANTÍ

També és dóna l’harmonia vocàlica.

Pèrdua sistemàtica de la -d- intervocàlica: roda > roa.
Supressió de la –r final: cantar > cantà.
El diftong –ou s’obri en –au: pou > pau.
Ús de l’adverbi aquí en lloc d’ací.
Utilització de la forma astò en lloc d’açò.
Ús de la forma impersonal ha hi en lloc de hi ha.
Abundància de castellanismes: llevar (portar).
Arcaismes: dintre, ans, devers, naixtre, coneixtre
 CATALÀ ORIENTAL

1. La varietat septentrional o
rossellonés
2. La varietat central
3. La varietat balear
4. L’alguerés
1. LA VARIETAT SEPTENTRIONAL O
ROSSELLONÉS

Es parla a les
comarques de la Catalunya
Nord, les quals passaren a
dependre de l’estat francés
l’any 1659 en virtut del Tractat
dels Pirineus.
1. LA VARIETAT SEPTENTRIONAL O
ROSSELLONÉS
A més a més de la neutralització de les vocals àtones, i de la 1a persona del present
d’indicatiu en –i.

Pas de la o tancada a u: mosca > musca

Caiguda de la –a final dels esdrúixols: família > famili.

Negació amb pas, sense no : vindré pas avui.

Arcaismes, occitanismes: peirer (obrer de vila), veire (got) i gal·licismes: buata (caixa)
muleta (truita) bolanger (forner)...
2. LA VARIETAT CENTRAL

És, juntament amb el valencià, el

parlar de més pes demogràfic,
econòmic i polític i el de més vitalitat.
S’estén per les comarques de Girona,
Barcelona i nord de Tarragona.
2. LA VARIETAT CENTRAL

A més a més de la neutralització de les vocals àtones, i de la 1a

persona del present d’indicatiu en –o [-u]. : parlo >parlu

Desinències del present de subjuntiu en –i : digui, escolti

Possessius femenins amb v: meva, teva, seva.

Iodització: abella > abeia, ull > ui .

Gran nombre de castellanismes.

3. LA VARIETAT BALEAR

Es parla a les illes

de Mallorca, Menorca,
Eivissa i Formentera, les
quals foren repoblades
durant el segle XIII per
parlants de la varietat
oriental. És, amb
l’alguerés, el dialecte més
diferenciat de tots, a
causa del seu aïllament
geogràfic.
 3. LA VARIETAT BALEAR
L’article salat: derivat del llatí IPSE, IPSA, IPSUM: es, sa, es, ses, so. Es cotxe, sa taula.
Caiguda de la –a final dels esdrúixols: família > famili.
Iodització: abella > abeia.
Desinències –am, -au: cantam, cantau
Lèxic específic: al·lot / al·lota (xic / xica), moix (gat), ca (gos), doblers (diners)
4. L’ALGUERÉS

A la ciutat de l’Alguer, a l’illa italiana de Sardenya, s’hi va

instal·lar al segle XIV un grup de catalans per repoblar-la.
Des d’aleshores s’hi ha mantingut la llengua amb moltes
interferències del sard i de l’italià.
 4. L’ALGUERÉS
La 1a persona del present d’indicatiu desinència –Ø: jo cant, jo pens.

Formes de l’imperfet d’indicatiu en –eva(creieva), -iva (colliva).

Arcaismes: gonella (faldilla), llong (llarg), ver (veritat).

Sardismes i italianismes: assai (prou)

 Fes doble clic en la icona i sentiràs tres
cançons corresponents a tres dialectes
geogràfics: el central, el balear i el
valencià. Fixa-t’hi en la pronunciació.
Ací tens les lletres:
SA XIMBOMBA
(tradicional mallorquina)
 COLLITA DE FRUITS Jo tenc una ximbombeta
(Salvat-Papasseit)
que és molt bona de sonar,
Si la despullava perquè en sa nit fa aixecar
oh, la meva amor! ses dones en camieta
un botó que queia
Sa ximbomba sona trista,
ja em donava goig madona, no la sentiu?
—ara la bruseta això senyal que no teniu
i el cinyell tot pret, aigordent pes ximbombista.
mel rosada i fresca
la sina després: Sa ximbomba ja no sona,
ni sona ni sonarà,
perquè té sa pell de ca
i al mig de la toia i sa canya que no és
clavellets vermells. bona.
I es sonador que la sona
que no la sap fer sonar.
ELS AMANTS
(Vicent Andrés Estellés)
No hi havia a València dos amants com nosaltres
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliments i teles.
És desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats a terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.