Poemes de

Vicent
Andrs
Estells

Maclame a tu
M'aclame a tu mare de Terra sola,

Sers la fe i la medalla oculta,

arrape als teus genolls amb ungles brutes,

sers l'amor i la ferocitat,

invoque un nom o secreta consigna,

sers la clau que obri tots els panys,

mare de pols, segrestada esperana.

sers la llum, la llum illimitada.

Mentre el gran foc o la ferocitat

Seras conf on l'aurora comena

segueix camins, segueix foscos camins,

sers forment, escala illuminada.

m'agafe a tu, al que ms estimava,

i cante el jorn del mat illimitat.

Sers l'ocell i sers la bandera,

l'himne fecund del retorn de la ptria,

El clar cam, el pregon idioma,

tot esquinat de l'emblema que puja,

un alfabet fosforescent de pedres,

sers l'ocell i sers la bandera.

un alfabet sempre amb la clau al pany,

el net dest, la sendera de llum.

Jo pujar piament els graons

i en arribar al terme entonar

Sempre a la nit illuminat enter,

el prec dels vents que em retornaves

sempre.

un bell futur, una augusta contrada,

sers el rent que fa pujar el pa,
sers

el

sol

sers

la

collita.

Vicent Andrs Estells. Llibre de les meravelles.

La rosa de paper
Ella tenia una rosa,

I circulava la rosa,

una rosa de paper,

per molt secretament.

d'un paper vell de diari,

I de m en m s'hi passaven

d'un diari groc del temps.

una rosa de paper.

Ella volia una rosa,

El poble creia altra volta

i un dia se la va fer.

i ning no va saber

Ella tenia una rosa,

qu tenia aquella rosa,

una rosa de paper.

una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,

Fins que un dia d'aquells dies

la primavera tamb,

va manar l'ajuntament

tamb pass la tardor,

que fos cremada la rosa,

dies de pluja i de vent.

perqu all no estava b.

I ella tenia la rosa,

Varen regirar les cases:

una rosa de paper.

la rosa no aparegu.

Va morir qualsevol dia

Va haver interrogatoris;

i l'enterraren desprs.

ning no en sabia res.

Per al carrer on vivia,

Per, com una consigna,

per en el poble on visqu,

circula secretament

les mans del poble es passaven

de m en m, per tot el poble,

una rosa de paper.

una rosa de paper.

No puc dir el teu nom.

No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.

Esdevens, aleshores, la meua sola ptria.

No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, clida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una ptria.

No puc dir el tu nom. Car, si el dic, l'he de dir

amb certa negligncia. No puc dir el teu nom.
No s un desig tan sols sexual, conjugal.

s el desig del riu, i el llenol, i la brossa.

s un instint de ptria. s el desig de l'arbre,
i del cel, i del cnter, i el pitxer, i l'argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir ptria.
I una ptria lliure, i lluminosa, i alta.

Vicent Andrs Estells. Llibre d'Exilis, part de Les pedres de l'mfora

Ac em pariren i ac estic
Ac em pariren i ac estic.

pobre de versos, d'afanys ric.

I com que em passen certes coses,

ac les cante, ac les dic.

Cante l'amor i les parelles

que viuen, beuen i se'n van.

Ac em pariren, ac estic.

Cante un amor de contraban.

Ac treballe i done besos.

Ac agonitze i ac em ric.

Cante l'amor, cante els amants.

No s tampoc si a sn cants.

Ac defense unes collites.

Deu veritats i quatre mites.

Dic les coses que vnen, van,

tornen un dia, altre se'n van,

Ac em pariren i ac estic,
pobre de bns i ric de dies,

Vicent Andrs Estells. Llibre de meravelles.

l'esperana de contraban.