EDAT CONTEMPORÀNIA

LA RENAIXENÇA
EDAT CONTEMPORÀNIA: LA RENAIXENÇA

1. Edat contemporània
2. Renaixença
a.- Objectius
b.- Jocs florals
3. Moviments culturals
4. Quin poema marca l’inici de la Renaixença?
5. Autors:
- Poesia: Bonaventura Carles Aribau, Jacint Verdaguer
- Teatre: Àngel Guimerà
- Narrativa: Narcís Oller
BONAVENTURA CARLES ARIBAU- Text: “La pàtria”
Llegiu el text i feu-ne el comentari de text.

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,

Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,

Dels núvols e del cel de lluny vos distingia,

Per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,

Com guarda vigilant cobert de boira e neu,

Guaites per un forat la tomba del Jueu,

E al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,

Com conèixer pogués lo front de mos parents,

Coneixia també to so de tos torrents,

Com la veu de ma mare o deon fill los plors.

Mes, arrencat després per fats perseguidors,

Ja no conec ni sent com en millors vegades;

Així d'arbre migrat a terres apartades,

Son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m'haja tret una enganyosa sort

A veure de més prop les torres de Castella,

Si el cant del trobador no sent la mia orella,

Ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport,

E veig del Llobregat la platja serpentina,

Que fora de cantar en llengua llemosina,

No em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis,

Que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,

La llengua d'aquells forts que acataren los reis,

Defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l'ingrat que, en sonar en sos llavis

Per estranya regió l'accent nadiu, no plora,

Que en pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,

Ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,

Quan del mugró matern la dolça llet bevia;

En llemosí al Senyor pregava cada dia,

E càntics llemosins somiava cada nit.

Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,

En llemosí li parl, que llengua altra no sent,

E ma boca llavors no sap mentir ni ment,

Puix surten més raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat

Que puga d'home en cor gravar la mà del cel,

Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,

Que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat

Cessarà de cantar de mon patró la glòria

E passe per ta veu son nom e sa memòria

Als propis, als estranys, a la posteritat.

A. Anàlisi del contingut:
a. El poema consta de dues parts amb una estrofa d’enllaç i una de conclusió; quines
són aquestes estrofes?

b. La Pàtria conté diversos elements del Romanticisme. Digues quins són aquests
elements.

C. Expliqueu el significat de la paraula “patró” a l’última estrofa.

Anàlisi formal

a. En quantes estrofes s’estructura l’oda?

b. De quants versos?

c. Com s’anomenen aquestes estrofes?

d. Fes l’esquema de la rima

e. Troba en el poema els següents recursos estilístics:

*Anàfora
*Hipèrbaton
* Hipèrbole
* Metonímia
*Metàfora
* Comparació

* Paral·lelisme
JACINT VERDAGUER -TEXTOS

Textos:- L’emigrant- Virolai- Los dos campanars

L’EMIGRANT
 
     Dolça Catalunya,
     pàtria del meu cor,
     quan de tu s’allunya
     d’enyorança es mor.

                             I

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,

               blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
               per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
               cantau, cantau;
jo dic plorant a boscos i riberes:
               adéu-siau!

                           II

¿On trobaré tos sanitosos climes,

               ton cel daurat?,
mes ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes,
               bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
               ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
               que et posà Déu.

                           III

Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,

               no us veuré més!
Oh, si al fossar on jau ma dolça mare
               jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me’n desterra,
               que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra,
               que hi vull morir!
 

1. Busqueu-hi els tòpics romàntics.

2. Situació externa. En quin moment devia escriure el poema?
VIROLAI

Rosa d’abril, Morena de la serra,

de Montserrat estel,

il·lumineu la catalana terra,

guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren

eixos turons per fer-vos un palau;

Reina del Cel que els Serafins baixaren,

deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,

Ciutat de Déu que somnià David,

a vostres peus la lluna s’és posada,

el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,

dels espanyols Estrella d’Orient,

sigueu pels bons pilar de fortalesa,

pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora,

sens veure mai els cims de Montserrat;

en terra i mar oïu a qui us implora,

torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,

rageu del Cel al cor de mon país;

dons i virtuts deixeu-li per florida;

feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegin!

ditxós el cor que s’obri a vostra llum!

Roser del Cel, que els serafins voltegen,

a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,

Arbre d’encens, Palmera de Sion,

el fruit sagrat que vostre amor ens dóna

és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història

i és Montserrat el nostre Sinaí:

sien per tots l’escala de la glòria

eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,

de Montserrat estel:

il·lumineu la catalana terra,

guieu-nos cap al Cel.

a. A qui va dedicat el poema?

b. A la tornada hi ha tres metàfores diferents per adreçar-se a la

protagonista del poema. Quines són? Justifica-les.

c. A quins turons es refereix el poeta?

d. Quin sentit tenen els versos següents?

Donau consol a qui la pàtria enyora

Sens veure mai los cims de Montserrat ;

e. Com interpretes els últims versos abans de la tornada?