m e n t c u l t

v i ur
o al
M

LA RENAIXENÇA
Ania Pérez Tejada
CONTINGUTS
La Renaixença

Factors importants

Objectius

Estratègies

La Pàtria

Pràctica
La Renaixença
Des del final de la Decadència fins al
Modernisme

S. XIX fins a finals d’aquest (1833 Poema «La

pàtria» bonaventura Carles Aribau - 1892)

Intenció: recuperar i renovar el català, tant la

llengua com la literatura després dels segles
de diglòssia respecte al castellà.

Conviuen simultàniament diversos moviments

literaris: El romanticisme, el costumisme, el
realisme i el naturalisme.
 Factors importants
Idees I Burgesia
romàntiques industrial
Idees romàntiques La burgesia aporta prestigi i
suport econòmic
Nacionalisme → Moviment de
recuperació lingüística i A causa de:
cultural. Canvis i regles imposades per
la Revolució industrial amb
l’objectiu de buscar un canvi.

Catalanisme → és un moviment
orientat a l'exaltació dels
valors propis i distintius de la
personalitat històrica de
Catalunya.
 OBJECTIUS
Fer renéixer la llengua i reflectir-la
com a llengua culta de prestigi,
com al passat que recorre la Difusió del català
història i que pot de nou
protagonitzar el present.

La creació de la literatura
catalana, conduïda per una Busquen la plena relació
llengua normativitzada. entre llengua i pàtria.
 ESTRATÈGIES
CREACIÓ DE PLATAFORMES DE DIFUSIÓ
Revistes: La Renaixença, Lo Gay Saber, El Calendari Català..
Editorials: La Protecció Literària, Ilustració Catalana..
Asociacions: La Jove Catalunya, Associació Catalanista d’Excursions
Científiques, Centre Català...

PROMOCIÓ, ESTUDI I NORMALITZACIÓ DEL

CATALÀ

RESTAURACIÓ DELS JOCS FLORALS A BCN

(1859)
RESTAURACIÓ DELS JOCS
FLORALS A BCN (1859)
Primer cop que sorgeix el terme Renaixença

El 1871, es fundà la revista quinzenal La Renaixença

Aquesta institució suposava la restauració d’un

certamen poètic d’origen medieval i una festa per
la llengua catalana precedida pel lema Pàtria, Fe i
Amor.

Premis:
Flor natural (poesia amorosa)
l'Englantina d’or (poesia patriòtica)
La Viola d’or i argent al millor poema religiós
Altres:Copa Artística(composició en prosa)
Narcís Oller Jacint Verdaguer Àngel Guimerà
 LA PÀTRIA
BONAVENTURA CARLES D'ARIBAU

Es considera l'inici de la Renaixença a causa de:

L’ús del català com a llengua culta en un diari «El Vapor» (1833)

És un gran exponent de les ideologies de la Renaixença amb un caràcter conservador i on es veu

reflectit la situació de la llengua a l’època.

Cultura i llengua s'entrellacen en una cosa semblant a un cant nacional → Oda

Es tracta d'un poema que ens recorda amb malenconia la terra catalana i la seva cultura expressades amb
elements familiars per l’autor.

L’autor estava a Madrid treballant per al banquer Gaspar Remisa i li va fer com a regal pel seu sant aquest
poema relacionant la llengua catalana i l'enyor de qui està lluny de la seva pàtria catalana.
EXERCICI 3
pàgines 242 i 243
 I.
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
Dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
4 Per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu tu, vell Montseny, que des ton* alt palau,
Com guarda vigilant cobert de boira e neu,
Guaites per un forat la tomba del Jueu*,
e al mig del mar immens la mallorquina nau*.
II.
Jo ton superbe* front coneixia llavors,
Com conèixer pogués lo front de mos parents,
Coneixia també lo so de los torrents,
4 Com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats* perseguidors,
Ja no conec ni sent* com en millors vegades;
Així l’arbre migrat* a terres apartades,
Son gust perden los fruits e son perfum les flors.

 III.
Què val que m’haja tret una enganyosa sort
A veure de més prop les torres de Castella,
Si el cant del trobadors no sent la mia orella,
4 Ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
E veig del Llobregat la platja serpentina,
Que fora de cantar en llengua llemosina,
No em queda més plaer, no tinc altre conhort*.

IV.
Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,
Que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
La llengua d’aquells forts que acataren los reis,
4 Defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis*.
Muira*, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
Per estranya regió l’accent nadiu, no plora,
Que en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
Ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!

 V.
En llemosí sonà lo meu primer vagit*,
Quan del mugró matern la dolça llet bevia;
En llemosí al Senyor pregava cada dia,
4 E càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
En llemosí li parl, que llengua altra no sent,
E ma boca llavors no sap mentir ni ment,
Puix surten més raons del centre de mon pit.

VI.
Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
Que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
4 Que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat

Cessarà de cantar de mon patró la glòria
E passe per ta veu son nom e sa memòria
Als propis, als estranys, a la posteritat.
WEBGRAFIA

https://ca.wikipedia.org/wiki/Renaixença
http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/catalanisme.htm
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jocs_Florals
https://lletra.uoc.edu/ca/periode/la-renaixenca/detall
https://www.espoesia.com/renaixenca-catalana/

http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/comentari%20P%E0tria.htm
https://reminyola.files.wordpress.com/2013/10/jaumeg2btxacom22.pdf
https://www.youtube.com/watch?v=W-GYKAB5cts
https://www.youtube.com/watch?v=sRHevp6BMG8
https://www.youtube.com/watch?v=sRHevp6BMG8
GRÀCIES PER
LA VOSTRA
ATENCIÓ

Ania Pérez Tejada