EL NOUCENTISME.

1. DEFINICIÓ.
S’anomena Noucentisme al moviment cultural i literari vigent a Catalunya,
sobretot entre 1906 (creació de Solidaritat Catalana, coalició d epartits
catalanistes) i 1923 (cop d’estat de Primo de Rivera). El 1906 es donen tres
fets importants que justifiquen aquest any com a inici del moviment:

1. Eugeni d’Ors, ideòleg del moviment i creador del terme Noucentisme,

publica el Glosari a La Veu de Catalunya, des d’on va transmetre la
doctrina noucentista.
2. Josep Carner publica Els fruits saborosos, obra en què reflecteix els
ideals ètics i estètics del moviment.
3. Es fa el Primer Congrés de la Llengua Catalana, que representa la
consolidació de la reforma ortogràfica.

2. EL NOUCENTISME DEFENSA:

1. L’acció dels dirigents polítics, basada en l’impuls de la cultura, per

construir una Catalunya ideal.
2. El compromís i la col·laboració dels intel·lectuals en el programa polític
i cultural.
3. La Catalunya urbana per sobre de la rural. La ciutat, àmbit de la
burgesia i del poder, s’estableix com a model de la Catalunya civil que
es vol construir.
4. La raó, l’ordre (i no el caos), el seny (i no la rauxa), l’esforç ( i no la
inspiració), la llum, l’equilibri...

3. ACABAMENT DEL NOUCENTISME.

El 1920, amb la retirada d’Eugeni d’Ors de la política cultural catalana i la marxa de

Josep Carner a l’estranger, es va iniciar la davallada del moviment, que s’agreujà
amb l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera el 1923.
 4. PRODUCCIÓ DEL NOUCENTISME.

Quant a la producció del Noucentisme, es redueix la creació de determinats gèneres

literaris; la poesia i l’assaig es tornen hegemònics, i arraconen la narrativa i el
teatre.

5. DIFERÈNCIES ENTRE MODERNISME I NOUCENTISME.

MODERNISME
1. Gran llibertat formal: escriptura
espontània, sense ordre.
2. Natura en estat pur. Temes de
paisatge rural i tradicionals per
retrobar les arrels del poble
català.
3. Barreja de gèneres per unificar
totes les arts.
4. Valor de l’individualisme.
NOUCENTISME
1. Domini de l’ordre, la perfecció i la
bellesa.
2. Gust per allò que està relacionat
amb l’urbanisme. Preferència per
horts domesticats i jardins.
3. Conreu de la poesia i de l’assaig.
4. Defensa de la intervenció
cultural.

ACTIVITATS

1.En Els fruits saborosos, Carner parla de les diferents etapes de la vida:
la infantesa, la joventut, la maduresa, la vellesa, a partir de la
comparació amb diversos fruits: les pomes, les maduixes, les llimones,
el raïm, etc. S’apleguen en aquest recull els temes tòpics de la poesia
noucentista: les referències al món mediterrani clàssic i la idealització
de la natura. Llegeix el poema següent i contesta les preguntes.

Menja maduixes l'àvia d'abans de Sant Joan;

per més frescor, les vol collides d'un infant.
Per'xò la néta més petita, que és Pandara,
sabeu, la que s'encanta davant d'una claror
i va creixent tranquil·la i en 'admiració i a voltes, 5
cluca d'ulls, aixeca al cel la cara,
ella, que encar no diu paraules ben ardides
i que en barreja en una música els sentits,
cull ara les maduixes arrupides,
tintat de rosa el capciró dels dits. 10
Cada matí l'asseuen, a bell redós del vent,
al jaç de maduixeres.
I mira com belluga l'airet ombres lleugeres,
i el cossiró decanta abans que el pensament.
li plau la corretjola i aquell herbei tan fi, 15
i creu que el cel s'acaba darrera del jardí.
En va la maduixera 'son bé de Déu cobria;
en treure les maduixes del receret ombriu,
Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia:
si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu. 20
Pandara sempre ha vist el cel asserenat;
ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.
És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat.
El món, en meravelles i jocs atrafegat,
és petit i vermell i fresc com les maduixes. 25

a) A quina etapa de la vida correspon aquest poema? Com ho has deduït?

b) Amb quin fruit està relacionada?
c) Assenyala, d’entre els adjectius següents, els que creguis que es
corresponen més bé amb la visió que Carner ens dóna d’aquesta etapa de la
vida: idíl·lica, pessimista, serena, harmoniosa, insegura, problemàtica,
tranquil·la, feliç, desgraciada.
d) En quins versos posa de manifest aquesta visió?
e) Trobes en el poema alguna referència al món de l’antiguitat clàssica?

2. Llegeix el següent poema de Josep Carner i respon les

preguntes que tens a continuació.

Aglae i les taronges

Aglae, sota un bell taronger deturada,

al lluny sent les germanes, com ocellada al vent.
I ja no va a l’encalç per l’herba i la rosada,
i té la cara pàl·lida d’un gran defalliment.

Ella dansava i reia tot just casada amb Drias,

altiva entre la fressa, joiosa de la llum.
I ja de l’hort s’amaga per les desertes vies
I encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.

I arriba a les taronges, i en cull i se n’emporta;

la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pes les dues mans.

I Aglae, ja refeta, es bressa en l’esperança;

amb un sospir molt tendre solleva el pit caigut;
ella pogués besar l’infant que ja s’atansa,
batec tan avinent i tan inconegut.

I veu la piadosa taronja que fou bella,

I jeu abandonada al rec vora l’espill.
De la muller la sort li transpareix en ella:
fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill.
Josep Carner, Els fruits saborosos

1. Vocabulari. Busca el significat de les paraules següents:

Aglae
deturada
encalç
altiva
es bressa
solleva
avinent
rec
espill
transpareix
lassa

2. Quin és el tema que tracta el poema?

3. A quin llibre pertany? Què en podem dir?

4. Quines característiques de la poesia noucentista hi trobem?

3. Llegeix el següent poema de Carles Riba i respon les preguntes
que tens a continuació.

Poema II de les Elegies de Bierville

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,

tu i el teu sol lleial, rei del mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Carles Riba, Elegies de Bierville (1942)

+ Consulta el significat de elegia i explica'l.

+ Justifica per què el poema és una elegia.
+ Busca en una enciclopèdia o a Internet què és Súnion.
+ Quina descripció fa el poeta de Súnion? Coincideix amb la real?
+ Què simbolitza el temple per al poeta?
+ Per a qui serveix de guia el temple?