!

"#$"%&"'&(#
)&"*+,&'"-)&"!.'*/!/0&"#
# LA  VARIACIÓ  DIATÒPICA  
!!!!!!!"#$$%&'("#)"*"$+&"#,-%.%&*"#/0.#'-"&.#1$0).#/2"$%)*"$.3#$40-2%&*"$#
La   l lengua   c atalàna   p resenta   d os   g rans  
2# $40))2/%&*"$5# 62&.# /4"7(%.*.# 82# 8"# /29%-.0.# /2"$%)*%.5:%'%;"#$! b locs  dialectals:  l’oriental  
%&! i  l’occidental.  Dins  d’aquests  hi  ha  
diversos  dialectes.Vegem-­‐ho  en  aquest  esquema  i  en  el  mapa  que  segueix.  
'()%*+!%*()%,'!-!%&!%.!,'/'!()%!*%0)%-12!
!  
!
! 324$**%..$&5*! !
! ! !
!
'26'78%.$&9!
! ! 62+'77'0$&9!
! ;2<%&+7'.! 82*'.'+!
! ! :21-/%..'!
! ! !
!!!!!!!!!!!!!<'+'.=!$7-%&+'.! ! '2,'..$7()9!
! >2?'.%'7! 62,%&$7()9!
! ! 82%-@-**%&8!
! ! !
! A2B.0)%75*! !
! !
! ! !
! !
! ! '2/'..'75*!
! C2D$7:"!! !
! $88-:%&+'.! 627-6'0$7E=!
! ! !
!!!!!!!!!!!<'+'.=!$88-:%&+'.! ! 82+$7+$*9!
!
!
! ! !
'2*%/+%&+7-$&'.!
! ! 628'*+%..$&%&8!
! F2G'.%&8-=! 82'/-+1'+!$!8%&+7'.!
! ! :2,%7-:-$&'.!
! ! %2'.'8'&+9!
! ! !  
!   ! !
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
 CATALÀ  ORIENTAL   CATALÀ  OCCIDENTAL  
1.  Les  vocals  a  i  e  àtones  es  confonen  en  una   1.Les  vocals  a  i  e  àtones  es  pronuncien  ben  
vocal  neutra  /əә/;  “pare”  i  “para”(del  verb   diferenciades,  sense  possibilitat  de  confusió:  
“parar”  sonen  exactament  igual:  /parəә/     “pare”  /pare/  i  “para”  /para/  
2.Les  paraules  que  en  llatí  tenien  e  llarga  o  i   2.Les  paraules  que  en  llatí  tenien  e  llarga  o  i  breu  
breu  donen  una  e  oberta:  CATENA>  cadena;   donen  una  e  tancada:  CATENA>  cadena;  PIRA>  
PIRA>  pera;  ANGLENSIS>  anglès   pera;  ANGLENSIS>  anglés  
3.Les  o  en  posició  àtona  sonen  /u/:  “pomada”   3.Les  o  en  posició  àtona  sonen  /o/i  no/u/:  
sona  /pumada/   “pomada”  sona  /pomada/  
4.La  lletra  x  inicial  o  postconsonàntica  sona   4.La  lletra  x  inicial  o  postconsonàntica  sona  
fricativa  /∫/  :  xut  /∫ut/,  xoriço  /∫urisu/,  punxa   africativa  /t∫  /,  (com  la  ch  del  castellà):  xut  /t∫ut/,  
/pun∫a/   xoriço  /t∫oriso/,  punxa  /punt∫a/  
5.El  grup  ix  perd  la  i  en  la  pronúncia  oriental:   5.El  grup  ix  conserva  la  i  en  la  pronúncia  
caixa,  reixa,  peix.   occidental:  caixa,  reixa,  peix.  
6.En  la  1a  persona  del  singular  del  present   6.En  la  1a  persona  del  singular  del  present  d’ind  
d’ind.  s’usa  la  o  (en  català  central),  La  o  del   s’usa  la  o  (en  nord-­‐occidental)  i  la  terminació  -­‐e  
central,  com  que  és  àtona,  sona  /u/:  jo  penso   en  valencià.  La  o  del  nord-­‐  occidental,  com  que  és  
/pensu/   àtona,  sona  /o/:  jo  penso  /  jo  pense  
7.Els  verbs  incoatius  de  la  3a  conjugació,  tenen   7.Els  verbs  incoatius  de  la  3a  conjugació,  tenen  
per  vocal  tònica  la  e:  Ell  serveix  el  dinar,  ell  vol   per  vocal  tònica  la  i:  Ell  servix  el  dinar.  ell  vol  que  
que  conduexi  jo.   conduïsca  jo.  
8.Certes  paraules  –no  acabades  en  vocal-­‐  que   8.Certes  paraules  –no  acabades  en  vocal-­‐  que  en  
en  el  dialecte  occidental  tenen  un  plural  en     el  dialecte  oriental  tenen  un  plural  en  S,  es  
-­‐ns,  es  pronuncien  sense  la  n:  home:  or.  homes,   pronuncien  -­‐ns  en  occidental:  home:  or.  homes,  
occ.  hòmens;  marge:  or.marges,  occ.màrgens;   occ.  *hòmens;  marge:  or.marges,  occ.*màrgens;  
jove:  or.joves;  occ.jóvens.   jove:  or.joves;  occ.*jóvens.  
9.Lèxic  específic:  mirall,  noi  (rossellonés  i   9.Lèxic  específic:  espill,  xic,  xiquet,  melic,  
central),  al·∙lot  (balear),  llombrígol,  xai  (o  be)  (...)   corder  (...)  

Totes  les  llengües  creen  una  varietat  estàndard,  unificada,  supradialectal,  que  es  difon  a  través  de  l’escola  
i   dels   mitjans   de   comunicació   i   que   es   converteix   en   la   llengua   usada   per   la   majoria   de   la   gent   en   la  
majoria   de   les   situacions.   Unifica   i   evita   l’aparició   de   massa   dialectalismes   ni   en   la   llengua   oral   ni   en  
l’escrita.  En  la  nostra  llengua  hi  ha  dos  grans  varietats  estàndards:  l’estàndard  valencià  (la  manera  com  els  
valencians  escrivim  el  català)  i  l’estàndard  dels  altres  dialectes.    

ESTÀNDARD  VALENCIÀ  
MÉS  DIALECTAL   MÉS  UNIFICAT  
-­‐isc,  -­‐ixes,  -­‐ix,  -­‐im,  -­‐iu,  -­‐ixen     -­‐isc,  -­‐eixes,  -­‐eix,-­‐im,-­‐iu,-­‐eixen    
-­‐este/a,os,es   -­‐aquest/a,s,es  
-­‐eixe/a,os,es   -­‐aqueix/a,os,es  
-­‐aquell/a,s,es   -­‐aquell/a,s,es  
Imperfets  de  subjuntiu  (amb  r)     Imperfets  de  subjuntiu  (amb  s)    
-­‐anara,  anares,  anara,  anàrem...   -­‐anàs,  anasses,  anàs,  anàssem...  
-­‐temera,temeres,temera,temérem...   -­‐temés,  temesses,  temés,  teméssem...  
-­‐obrira,obrires,obrira,  obrírem...   -­‐obrís,  obrisses,  obrís,  obríssem...  
vindre,  tindre,  vore   tenir,  venir,  veure  
ELS  DOS  ESTÀNDARDS  VALENCIANS  –DIALECTAL  I  UNIFICAT-­‐  COINCIDEIXEN  EN  
-­‐Hui,  amb  preferència  a  avui    
-­‐Ací,  ahí,  allí(à)    
-­‐Açò/  això/  allò  
-­‐Els  possessius  femenins:  
la  meua,  la  teua,  la  seua,    
 les  meues,les  teues,  les  seues  
-­‐Jo  parle,  jo  tem,  jo  dirigisc    
-­‐El  subjuntiu  amb  E/A:  
Present  de  Subjuntiu   Pretèrit  Imperfet  de  Subjuntiu  
-­‐e   -­‐a   -­‐isca     -­‐às                    -­‐és                          -­‐ís    
-­‐es   -­‐es   -­‐isques   -­‐asses          -­‐esses          -­‐isses    
-­‐e   -­‐a   -­‐isca     -­‐às                    -­‐és                        -­‐ís    
-­‐em   -­‐em   -­‐im   -­‐àssem    -­‐éssem        -­‐íssem    
-­‐eu   -­‐eu   -­‐iu     -­‐àsseu        -­‐ésseu          -­‐ísseu    
-­‐en   -­‐en   -­‐isquen   -­‐assen          -­‐essen        -­‐issen  
-­‐Preferències  lèxiques:  
eixir,  vesprada,  dacsa,  paréixer/semblar  aplegar/arribar,agranar/prompte.  
 

ESTÀNDARD  DELS  ALTRES  DIALECTES  

-­‐eixo,-­‐eixes,-­‐eix,-­‐im,-­‐iu,-­‐eixen  
-­‐aquest/a,s,es  
-­‐  aqueix/a,os,es  
-­‐aquell/a,s,es  
 
-­‐El  Subjuntiu  amb  I:  
Present  de  Subjuntiu   Pretèrit  Imperfet  Subjuntiu  
-­‐i   -­‐i   -­‐eixi     -­‐és                    -­‐és                  -­‐ís  
-­‐is   -­‐is   -­‐eixis     -­‐essis          -­‐essis          -­‐issis    
-­‐i   -­‐i   -­‐eixi   -­‐és                    -­‐és                    -­‐ís  
-­‐em   -­‐em   -­‐im     -­‐éssim        -­‐éssim        -­‐íssim    
-­‐eu   -­‐eu   -­‐iu   -­‐éssiu          -­‐éssiu          -­‐íssiu    
-­‐in   -­‐in   -­‐eixin   -­‐essin          -­‐essin          -­‐issin  
Avui  exclusivament    
Aquí,  allí(à)    
Això/allò  
-­‐Els  possessius  femenins:  
la  meva,  la  teva,  la  seva,    
les  meves,  les  teves,  les  seves  
-­‐Preferències  lèxiques:  
sortir,tarda,blat  de  moro,semblar,  arribar,  escombrar,  aviat  
Al  llarg  de  tot  el  territori  lingüístic  s’acostuma  a  col.locar  els  pronoms  personals  febles  en  forma  plena  
davant  del  verb.Aquest  dialectalisme,  molt  estés,  no  és  admissible  en  un  ús  formal  de  la  llengua.  
Reforçada   Elidida   Plena   Reduïda  
em   m’   -­‐me   ‘m  
Et   T’   -­‐te   ‘t  
Es   S’   -­‐se   ‘s  
ens   -­‐nos   ‘ns  
Us   -­‐vos  
En   N’   -­‐ne   ‘n  
 
Exemples:  *Me  pense  que  és  Joan.  *¿Te  paguen  tot  el  viatge  amb  avió?  Ella  *se  menja  tot  el  que  li  posen.  
Nosaltres  *mos  comprem  la  roba  en  aqueixa  botiga.  ¿*Vos  heu  pensat  ja  el  regal  que  fareu?  Saps  que  
*mos  encanten  les  pomes  i  no  *  ne  porta  mai.  
Recorda  també  que  la  no  pronunciació  de  la  –r  final  de  noms  i  infinitius  (caló*,  volé*,  monestí*,  segú*,  
parlà*...)  és  general  a  tota  la  llengua,  si  exceptuem  el  valencià  central,  per  la  qual  cosa  no  sol  
aprofitar-­‐nos  per  a  distingir  grans  àrees  dialectals.