1.

El segle XVIII

1.1. La monarquia absoluta dels Borbó

L’absolutisme monàrquic

arriba amb

es produeix quan la guerra de Successió (1702-14) es viu com

mort Carles II sense guerra civil

cal entendre-la en
descendència directa i nomena
es decanta amb
Felip d’Anjou com a successor

el context de la disputa per donat el

l’hegemonia a Europa (s’estén per
Espanya, França, sud d’Alemanya,
PP.BB. i mar del Nord)
recolzament
diferenciat que tenen
la mort de l’emperador les victòries d’Almansa
els aspirants al tron
Josep I d’Àustria (1711) i (1707), Brihuega i
donat que Carles d’Àustria és nomenat Villaviciosa (1711) per
emperador part de Felip V
i acaba amb
cosa que
trenca les preses de Barcelona i Cardona
se signa el
(1714) i Mallorca (1715)

la Gran Aliança de l’Haia

(Àustria, Holanda i Anglaterra) Tractats d’Utrecht-Rastatt (1713-4):
vol evitar l’enfortiment francès -admet Felip de Borbó com a rei sempre que no
s’uneixi a França
-els territoris europeus de la monarquia passen a
Àustria, Saboia i PP.BB.
-Gibraltar i Menorca passen a domini anglès
-Anglaterra obté el monopoli del comerç d’esclaus amb
Amèrica
 1. El segle XVIII

1.2. El reformisme borbònic

Felip V (1701-46) perfils actuals (símbols,

és ocupat per El segle XVIII acaba amb
Ferran VI (1746-59) bandera) i ideologia reformista
Carles III (1759-88) que prepara la irrupció liberal
de les Corts de Cadis
administració:
es dedica a -recuperar les possessions perdudes (Nàpols i Sicília:
-creació de cinc departaments: Estat,
Gràcia i Justícia, Guerra i Marina, 1738, Menorca: 1781, alguns ducats italians)
Índies (1714) i Hisenda (1754) reformes -defensar les colònies i el comerç americà (Guerra dels
-abolició de part dels furs territorials a interiors 7 Anys, 1756-63: pèrdua de Florida a canvi de Luisiana)
la corona d’Aragó dins d’un procés de -anul·lar l’hegemonia anglesa (al costat de França: tres
centralització pactes de família: 1734, 1743 i 1761)
accelerades amb
hisenda: projecte de contribució política activa de defensa:
única, que no s’arriba a implantar construcció de vaixells i implica
reforma de la marina
despotisme il·lustrat
provoca (Carles III)
societat:
-honestedat totes les professions (1783)
en els camps de

-segueix la desigualtat davant -reforma estudis universitaris i mitjans

l’impost (personal i territorial) ajudat -impuls escoles d’arts i oficis
-els impostos indirectes (consum i -fundació acadèmies de lletres i ciències
comerç ext.) són els més importants

en els camps de
-el dèficit se sufraga amb deute ministres com església (regalisme): expulsió dels jesuites (1767)
públic i vals reials Campomanes,
Floridablanca, economia:
cultura: -limitació privilegis Mesta
-fundació Biblioteca Nacional (1714) i Aranda, Olavide,
Cabarrús, -colonització terres (Olavide a Sierra Morena)
les Acadèmies de Llengua (1714), -liberalització del comerç interior (gra) i americà (s’acaba
Medicina (1734), Història (1735), ... i Jovellanos i autors
com Feijoo, el monopoli de Cadis: 1765)
de València (1742), Barcelona i -disminució de la importància dels gremis
Sevilla (1751), ... Cadalso, A. de
Campmany -suport activitat industrial: alliberament fabricació (1768),
-creació de centres d’estudi científic: abandonament gestió Reals Fàbriques (1761), aranzels
Gabinete de Historia Natural, Jardín (1782), tractats comercials, ...
Botánico, Escuelas de Mineralogía, -foment de les Societats Econòmiques d’Amics del País
Ingenieros Industriales, ... (1ª: comte Peñaflorida, 1765)
-no s’arriba a liberalitzar el mercat de terres (amortització,
església: signatura Concordat (1753) mayorazgos)
 1. El segle XVIII

1.3. Societat i economia a finals de l’Antic Règim (1)

A finals de l’AR

elements de continuïtat es veuen -fi pestes

-pautes RDA (TM:
-absència grans fams
36%o; TN: 42%o)
-millores agrícoles
-crisis subsistència
-mesures poblacionistes
com són
elements de transformació
pervivència de la societat estamental
(divisió en estaments, desigualtat degut a malgrat
jurídica, immobilisme)
creixement important (vora
economia de base agrària: població viu 50%; a tocar del 100% a
-ocupava més del 80% població i era la Catalunya)
primera font de riquesa

afecten
-bona part de la terra amortitzada
-marc d’explotació: senyoria
-pagesos: jornalers i arrendataris (foros, -difusió nous conreus (blat de
censos, emfiteusi, rabassa morta) moro i patates al nord)
-estructura propietat: latifundis i -expansió seda (València)
minifundis agricultura viu -especialització producció (vi i
aiguardent a la costa medit.)
-intensificació conreus (regadiu) al
indústria tradicional (artesania)
voltant de ciutats
organitzada en gremis

-comerç interior: dèbil, gairebé limitat a malgrat

mercats locals i comarcals (degut a
l’economia d’autoconsum i als
problemes de transport)
dificultats:
-comerç colonial: millora al llarg del
-clima i sòl desfavorables
XVIII i reactiva les activitats
-manca de terres (amortitz.)
manufactureres d’exportació
-manca d’inversions
 1. El segle XVIII

1.3. Societat i economia a finals de l’Antic Règim (2)

elements de transformació
-creació manufactures reials (Guadalajara, La Granja)
-impuls manufactures privades (seda, metal·lúrgia)

Catalunya:
-inici ind. tèxtil cotonera (a partir 1736: Barna) i expansió cap a
manufactura destaca Mataró i l’interior: fabricació d’indianes
-ind. llanera: reorientació cap a la fabricació de robes de qualitat
-colònies: compra cotó i venda productes acabats
-cap 1780: filadores angleses (modif: bergadana)
afecten

-altres: mobles, llibres, joies, armes, mitges, etc (a partir de la

liberalització del comerç colonial)

-fundació companyies comercials (fracàs degut a pirateria,

contraban i competència estrangera)
comerç destaca
-liberalització: transport des de qualsevol port (beneficis per a
Catalunya)