Exemple d’algunes preguntes/respostes de 3.

A a partir d’un fragment d’un poema

“No hi havia a València dos cames com les teues.

Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes,
amb una teranyina de llàgrimes als ulls.
On ets? On són les teues cames tan adorables?
Recórrec l’Albereda, aquells llocs familiars.
Creue les nits. Evoque les baranes del riu.
Un cadàver verdós. Un cadàver fosfòric.
L’espectre de Francisco de la Torre, potser.”

Fragment del poema «No escric èglogues» de Llibre de meravelles, de V. A. Estellés

1. Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc,

esdeveniments, objectes...) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc
espaciotemporal general de l’obra (època i espais)?
Resposta model.
D’una banda apareix el topònim de “València” (l.1), que emmarca espacialment
l’acció del poema en la ciutat. També fa referència a l’”Albereda” (l.5) i “les baranes
del riu” (l.6) (el riu Túria), llocs emblemàtics de la ciutat. Tots aquests llocs estan
relacionats amb el marc espacial de l’obra, ja que Estellés sol ubicar els seus
poemes en la seua estimada terra. D’altra banda, apareix el nom de Francisco de la
Torre (l.8), poeta castellà del segle XVI que va conrear l’ègloga i parlava d’amors
perduts i de planys constants, una mostra més dels nombrosos referents cultes de la
poesia d’Estellés. (100 paraules)

2. Analitza la mètrica d’aquest fragment del poema «No escric èglogues». És

aquesta la mètrica dominant en Llibre de meravelles? Hi ha altres formes
mètriques en els poemes seleccionats d’aquest llibre? Raona la resposta.
Resposta model.
Es tracta de versos alexandrins d’art major, de dotze síl·labes, amb cesura a la
sisena i sense rima. Aquesta és la mètrica de la segona part de Llibre de
meravelles i és la dominant. No obstant, hi ha altres formes mètriques en els
poemes seleccionats, com en “Un entre tants” (de la primera part) en què s’alternen
els decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba i els tetrasíl·labs; i en “Assumiràs la
veu d’un poble” (de la tercera part) de versos octosíl·labs d’art menor i sense rima.
(92 paraules)

*Exemple d’anàlisi dels primers versos per si teniu dubtes en la mètrica:

“No-hiha-vi-aa-Va-LÈN-ci-a // dos-ca-mes-com-les-TE-ues. (6+6= 12)
Dol-ça-ment-les-re-COR-de, // amb-els-ulls-plens-de-LLÀ-gri-mes, (6+6= 12)
amb-u-na-te-ra-NYI-na// de-llà-gri-mes-als-ULLS. (6+6= 12)
*Comptem fins a l’última síl·laba tònica de cada hemistiqui, us l’he marcat en
majúscula. La cesura l’he marcada amb //.
3. Identifica una figura retòrica (metàfora, comparació...) que trobes en aquest
fragment i explica què aporta al text. Quines altres figures retòriques són habituals
en Llibre de meravelles? Relaciona-les amb l’estil d’Estellés.
Resposta model.
Tot el primer vers és una hipèrbole, una més de les exageracions que li agraden al
poeta, i alhora també apareix una sinècdoque (“dos cames”), ja que les cames fan
referència a tota la dona. Tot açò intensifica i magnifica l’amor i la passió per eixa
dona, que ara recorda. Fins i tot, la sinècdoque emprada podria aportar més
sensualitat a eixe record. Altres figures retòriques habituals en Llibre de meravelles
són les metàfores, comparacions, anàfores, paral·lelismes, interrogacions
retòriques, repeticions, polisíndetons, encavalcaments... L’estil d’Estellés és
original, directe i molt personal. També combina l’ús de la llengua col·loquial
pròpia de la comarca de l’Horta amb la llengua literària.
(109 paraules)

*El model de resposta només comenta una/dos figures retòriques, però ací teniu un
llistat d’altres figures retòriques que apareixen en aquests versos:
- “teranyina de llàgrimes als ulls”: metàfora
- “On ets? On són les teues cames tan adorables?”: interrogació retòrica
- “Un cadàver verdós. Un cadàver fosfòric”: paral·lelisme.
- “dolçament les recorde”: sinestèsia (l'associació d'elements procedents d'àmbits
sensorials diferents)