RESPOSTES ESQUEMÀTIQUES DELS POEMES D’ESTELLÉS QUE CAL REDACTAR

7. TEMPS

3. A. QUINS REFERENTS O ELEMENTS DE LA REALITAT TROBEM (PERSONES,

NOMS DE LLOC, ESDEVENIMENTS, OBJECTES…) EN AQUEST FRAGMENT? TENEN
RELACIÓ AMB EL MARC ESPACIOTEMPORAL GENERAL DE L’OBRA (ÈPOCA I
ESPAIS)?

- Topònims com Paterna, Godella, l’Alqueria del Pi, la séquia de Montcada,

Benifaraig, etc. perfilen els espais de l’Horta i sí que tenen relació amb el
marc espaciotemporal. Altres referents que contribueixen igualment a
subratllar el marc espacial són: aljub, figuera, murta, dacsars, canyars… Un
altre referent de la realitat és el poeta Jaume Bru i Vidal, company de
generació i amic d’Estellés. Els noms propis (Antònia, Maria, Antoni, Joan) i
un malnom (el Saboner) per a designar els morts de la guerra.
- L’època apareix clarament definida: la guerra («va començar la guerra, i va
arribar la guerra»), amb diversos referents que la descriuen o l’evoquen:
camions, pistoles, banderes, el foc dels sacrilegis (incendis d’esglésies), la
sang, el bombardeig.

QUINA TEMÀTICA PRÒPIA DE L’OBRA ES VEU EN AQUEST FRAGMENT? QUINES

ALTRES TEMÀTIQUES SÓN CARACTERÍSTIQUES D’AQUESTA OBRA?

- La guerra, a través d’un seguit d’imatges i de veus que en tradueixen

l’horror, el desordre i la mort. L’epígraf inicial d’Ausiàs March ja assenyala
l’animalitat i la brutícia com a signes del temps. Com passa en molts dels
poemes de Llibre de meravelles, una primera part se centra en la descripció
de la felicitat del passat, que contrasta amb la destrucció i la mort que ha
portat la guerra.
- En aquest fragment: dues línies temàtiques bàsiques de la poesia d’Estellés:
la poesia civil (tema de la guerra i la postguerra) i la poesia existencial
(poesia íntima i personal, des del “jo” del poeta, l’amor, la mort).
- Altres temàtiques d’aquesta obra: la poesia quotidiana (testimoniatge de la
realitat, no la idealitza, però tampoc visió pessimista. Visió neutra de la
realitat cruel, bruta, miserable. Llenguatge del carrer, fins i tot vulgar.
Símbols per captar la realitat) i la poesia imaginativa (fresca, d’estrofa breu
i gràcia, una poesia d’infants pròxima a la cançó tradicional, segons Jaume
Pérez Montaner i Vicent Salvador).

FORMA:
ANALITZA LA MÈTRICA D’AQUEST FRAGMENT. QUINA ÉS LA MÈTRICA
DOMINANT EN LLIBRE DE MERAVELLES? HI HA ALTRES FORMES MÈTRIQUES EN
ELS POEMES SELECCIONATS D’AQUEST LLIBRE?
- 49 versos alexandrins, de 12 síl·labes, amb cesura a la 6a. Versos blancs, no
rimen entre sí, però tenen pautes sil·làbiques.
- Altres formes mètriques: : la combinació entre el decasíl·lab alternant amb
el tetrasíl·lab (al poema “Un entre tants” estudiat anteriorment). Els versos
 octosíl·labs (que eren la base de les noves rimades i la codolada en l’edat
mitjana).

IDENTIFICA UNA FIGURA RETÒRICA (METÀFORA, COMPARACIÓ...) QUE TROBES

EN AQUEST FRAGMENT I EXPLICA QUÈ APORTA AL TEXT. QUINES ALTRES
FIGURES RETÒRIQUES SÓN HABITUALS EN LLIBRE DE MERAVELLES?
RELACIONA-LES AMB L’ESTIL DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS.

- La metàfora «el plor de la guitarra» que, a través de la repetició obsessiva,

representa l’angoixa de la guerra.
- L’anàfora «una guitarra amarga, la guitarra profunda» serveix d’eix
conductor del poema.
- La metonímia «el foc dels sacrilegis» designa la crema d’esglésies i «la
Bíblia», la religió catòlica.
- La hipèrbole que li serveix per a palesar la presència constant i inevitable de
la mort: «les llargues/ campanes del meu poble que no s’acaben mai».
L’anàfora: per destacar l’adverbi “ací”. “Ací estigué la casa on visqué Ausiàs
March/ Ací, de cos present, estigué Ausiàs March”.
- Els encavallaments són emprats pel poeta per a destacar elements que
considera fonamentals, com en els dos versos anteriors o en altres: «aquell
diumenge/ va començar la guerra», «les ràfegues/ d’una música»...
- Les repeticions de mots clau com amarga, profunda o mort marquen un
desordre de la situació.
- La juxtaposició de frases entre comes (no hi ha ni un sol punt en tot el
poema) que descriuen un conjunt de referències inconnexes.
- Comparacions, “com un brau argilós”
- Preguntes retòriques, “Saps qui s’ha mort?”
- Al·literacions, “amb les fulles verdíssimes després”
- Estil: Estellés motiva la reflexió i l’emoció més profunda fent una barreja
entre el lèxic culte i el lèxic col·loquial, amb un clar predomini del segon, ja
que el poeta hi vol destacar la manera habitual de viure de la gent, i la seua
llengua també ho evidencial. Combina la llengua col·loquial pròpia de la
comarca de l’Horta, que incorpora en aquest poema amb molta naturalitat
(agrunsa, t’esgarraves, baixeta, morí), i la llengua literària, que aporta als
versos solemnitat i contundència (trontollava, nit endins, es planyen
lentament).