Andrea Safont Muñoz i Victoria Martínez Marín 2batxC

TEMPS
Tema:
El poema tracta el contrast entre la vida anterior a la guerra i la posterior. Així, es van
succeint els records de la vida amarga dels avantpassats, hi ha amargura en la seua
quotidianitat però també pau, i malgrat les adversitats, trobem moments d’alegria. Els
records de l’Horta també hi són continus.

Veu poètica:
La veu poètica que predomina en el poema és el ”tu reflexiu” “(t’esgaraves, saps)” i segona
persona del plural, tu col·lectiu “(nadàveu, dansàveu…)”, d’aquesta manera s’aspira a una
veu col•lectiva que desperté les conciències, a més situa en el mateix nivell el poeta I el
lector, els dos formen parte del poble.

Referents de la realitat:
D’una banda, destaquem la influència d’ Ausiàs March a l’inici
del poema: “Lo temps és tal que tot animal brut”.
També trobem una referència a Jaume Bru, poeta valencià de la
generació dels 50:” Jaume Bru, per l’amor de Déu, no em deixes sol”.
D’altra banda, trobem una gran quantitat de topònims reals referents a València: Paterna, el
camí de Godella, l’Alqueria del Pi, Benifaraig, Carpesa...
Finalment, trobem referències a esdeveniments històrics que donen informació del
marc temporal en el qual s’escriu l’obra: “després aquell diumenge/ va començar la guerra, i
va arribar la guerra, plena de camions, pistoles i banderes”, on Estellés es refereix a la
Guerra Civil Española.

Principals figures literàries:

Les figures literàries són utilitzades per Estellés per tal de destacar els conceptes i les
situacions que més li interessen. De tal forma podem destacar la següent hipèrbole: les
llargues campanes del meu poble que no que no s'acaba mai, que utilitza per a destacar la
mort durant aquells moments de guerra. A més, cal destacar les
repeticiones de paraules clau com: amarga, profunda o mort, que li donen importància a
aquests conceptes. També apareixen abundants comparacions apropades a la
quotidianitat. A banda d'això destaca l’adjectivació constant. Amés a més per a mantenir un
equilibri entre el to líric i el col.loquial s’utiliza la ironía i la subjectivitat I, finalment, cal
destacar l’ús d’anàfores, paral·lelismes que atorguen als versos un to col·loquial i presenten
el món com un conjunt de fets individuals.

Mètrica:
Aquest poema està format per quaranta-nou versos alexandrins, de dotze síl·labes, amb
cesura en la sisena. Els versos són blancs, no rimen entre si, però sí que segueixen pautes
sil·làbiques repetides. Aquest tipus de vers es molt utilitzat per Estellés en aquest poemari i
correspon a tots els poemes situats en el cos central del Llibre de meravelles i, per tant, és
la mètrica dominant en aquesta obra.